Arxiu per gener, 2019

  • La Santantonà de Forcall, festa medieval del foc

    El cap de setmana de febrer més proper a la diada de Sant Antoni, a Forcall un poble al nord-oest de Castelló es celebra la Santantonà, que converteix la diada de Sant Antoni en una de les principals Festes de l’Hivern de les terres mediterrànies i en un dels cicles culturals més bells i importants de les terres dels Ports.

    Una festa extraordinària amb arrels medievals en la qual es debaten tradició i diversió, on els sants i els dimonis salten i ballen banyats pel foc purificador.  

    Si es té la possibilitat, millor començar l’escapada cap al divendres al matí, per poder arribar a veure just a la una del migdia, les dotze hora solar, la plantada del maio ─tronc de pi molt alt que servirà de base per a muntar la barraca─, que junt amb les costelles porten esperant a la plaça des del 26 de desembre. A partir d’aquest moment i durant la tarda es col.loquen les costelles i es vesteix la barraca. Es pot aprofitar també, si el fred ho permet, per donar una volta per la vila, visitar el museu de l’alpargata o prendre un café mentre arriba la nit.  

    Cap a quarts de deu comença cercavila de la Santantonà, els botargues ─dimonis─ que porten lligats a Sant Pau i Sant Antoni cap a la foguera de la barraca, recórren els principals carrers del poble dansant i giravoltant de manera frenetica al so de les dolçaines, sense deixar de visitar les cases dels majorals on es convida a coquetes i rotlletes amb anís i moscatell a tot el que vulgui passar.

    Ben tocades les onze, a la plaça, comença la crema de la barraca on els botargues segueixen ballant mentre els sants es cremen a l’interior, fins quan la dolçaina canvia el seu só, que fa que els dimonis siguin vençuts pel bé i els sants surtin de les flames triomfadors. És l’hora llavors de purificar-se travessant la barraca mentre es crema.

    Seguidament comença la processó dels Matxos, que inicialment dona un parell de voltes a la barraca encara en flames i que acaba a l’abadia on el mossèn beneeix als animals.

    S’acaba el dia i encara queda molt per gaudir durant el cap de setmana, cercaviles, ball rodat, orquestra al pavelló esportiu i barbacoa.

    Val a dir que la Santantonà és l’ànima de Forcall, que fa que un poble petit es faci enorme i que abraci durants uns dies a tot aquell que vulgui gaudir de la festa. Una festa que no s’oblida facilment, una festa per repetir.

     

    Loli Guarch.

     

    Enllaços d’interès

    https://youtu.be/2vdQifzN7gk

    www.forcall.es

    Com arribar

    https://goo.gl/maps/t8mWJ7m4k262  

     

    Article complet

  • Passejada per la costa badalonina

    Quan tenim l’impuls de fer una escapada de cap de setmana es tendeix a escollir indrets allunyats que requereixen un desplaçament en avió i despeses inútils que ens deixen amb la sensació d’haver gastat molt i vist poc. L’actual tendència a viatjar pel què diran ens deixa com a resultat un viatge amb molt per dir, però poc per gaudir. Potser, caldria canviar d’hàbits i preocupar-nos més per viure una bona experiència a prop de casa.

    Si posem Barcelona com a punt de partida, tenim la sort de trobar una ciutat que es troba just al costat i que satisfà les necessitats d’un barceloní amb l’avantatge de situar-nos lluny de les aglomeracions turístiques, us parlo de Badalona. Sí, heu llegit bé, la ciutat de Badalona ho té tot: ben comunicada, plena de llocs on prendre un bon aperitiu i kilòmetres de platja. Com es tracta d’una ciutat gran, el millor és visitar una de les parts més boniques de la ciutat: el passeig marítim. Si sou d’aquells qui us agrada la platja o les bones passejades sota el sol, aquest és el vostre lloc.

    El passeig marítim de Badalona té uns cinc kilòmetres de platja i compta amb una passarel·la de fusta per a poder-hi passejar mentre gaudim del paisatge marítim. La millor part per a fer-ho és la que va des del passeig de la Rambla fins el Pont del Petroli, rodejats de palmeres, de l’olor de mar i de la música que envolta les guinguetes de la platja. A més, a l’estiu, la millor època de l’any per a fer aquesta visita, podem aprofitar per prendre alguna beguda refrescant o per pujar al Pont del Petroli des d’on podrem observar una meravellosa vista panoràmica de la ciutat i fer algunes fotografies.

    Per a poder accedir-hi, ho podem fer amb cotxe, a través de la Ronda de Dalt agafant la B-20 fins al centre de la ciutat; amb metro, agafant la L2 fins a Pompeu Fabra o amb tren, agafant la R1 fins a l’estació de Badalona. Sigui la que sigui la manera en què hi arribeu, gaudireu d’una bona estona i segur que voldreu repetir l’experiència.

    A. Cabrera

    Article complet

  • Fem el cim de la Gallina Pelada

    Un cap de setmana de principis de novembre vam aprofitar per fer una escapada al cap de la Gallina Pelada, el punt més elevat de la serra d’Ensija. Uns bons amics ens ho varen recomanar, atès que ens agrada la muntanya i no perdem cap ocasió d’allunyar-nos de la gran metròpoli barcelonina i endinsar-nos a comarques. Si vosaltres també compartiu aquests gustos, de ben segur que aquesta proposta no us decebrà.

    La serra d’Ensija és un indret prepirinenc a mig camí entre el Berguedà, el Solsonès i l’Alt Urgell, així com a tocar del Pedraforca i la serra del Cadí. Això fa que les vistes del cap de la Gallina Pelada siguin el seu major atractiu.


    Per arribar-hi des de Barcelona caldrà agafar la C-16, i un cop passat Cercs prendre la carretera BV4025 que s’enfila cap a Sant Corneli i Fígols, passar el coll de Fumanya primer i després el de Pradell. En el descens d’aquest segon coll trobareu a mà esquerra la font Freda amb un petit espai per a estacionar el vehicle i els senyals d’inici de la ruta.

    Nosaltres vam optar per pujar-hi des d’aquest punt, atès que està senyalitzat amb marques de Petit Recorregut (PR). Es tracta d’una ruta moderada de poc més de 10 quilòmetres amb un desnivell de 716 metres. No té gaire dificultat, però sí que cal ser una mica caminador i anar ben equipat amb botes, pantalons còmodes i roba d’abric. Oimés, si us trobéssiu que ha nevat fa pocs dies, podeu fer la ruta amb raquetes de neu. Nosaltres ens vam trobar el paisatge ben colgat de neu, tot i que afortunadament, el camí és força fressat i la neu trepitjada permet fer la ruta sense gaires entrebancs. Només cal ser prudent durant la baixada per evitar les relliscades.

    Un cop tinguem les botes ben cordades i la cantimplora plena, ja podem començar l’ascensió a la Gallina Pelada. Des de la font Freda agafem el camí que s’endinsa pel bosc de pins negres. Durant tota la ruta seguirem les marques grogues i blanques que ens indiquen el camí. Aneu amb compte que en algun punt la neu les hauria pogut colgar.


    Aviat el camí s’anirà fent dret, i com més avancem més que s’enfilarà muntanya amunt. Deixarem enrere la pineda espessa i penetrarem per un avetar més aclarit. Anirem una estona fent ziga-zaga, tot remuntant el torrent de la Font d’Ensija. A poc a poc, guanyarem altitud fins que superem un darrer empit, aleshores ja haurem arribat als rasos i el camí serà força planer fins que trobem un refugi. Des d’aquí ja només restarà una mitja hora de repetjons suaus per la carena de la Serra d’Ensija fins que arribem al cap de la Gallina Pelada.


    Des del cim gaudirem d’unes magnífiques vistes de pràcticament tot Catalunya. A nord-oest i oest se’ns farà palesa la preponderància del Pedraforca i la serra del Cadí. Al sud-oest, el cap del Verd en primer lloc i darrere el Port del Comte. Al sud, el pantà de la Llosa del Cavall. Al sud-est, el pla de Bages i a l’horitzó albirarem Montserrat. I a l’est fins i tot entreveurem el Montseny imponent.

    Fet el petit descans i cruspit l’entrepà, començarem la baixada, que com hem advertit abans, caldrà fer amb cura de no relliscar. Això sí, el descens s’encara cap al Pedraforca, de manera que quedarem embadalits de la seva majestuositat.

    Acabada l’excursió, podeu visitar l’antic poble miner de Saldes i aprofitar per degustar una cervesa artesana deliciosa de la Cervesera del Pedraforca, a la plaça principal del poble. Si requeriu d’allotjament per a passar la nit, us recomanem el mateix lloc on vam dormir nosaltres, l’Hostal Cal Franciscó de Gósol. És acollidor i econòmic, sense estridències, però amb tots els serveis necessaris. Per sopar, no perdeu l’ocasió d’omplir la panxa al Forn de Gósol, que combina modernitat amb tradició, un tracte exquisit per la carn de vedella i xai, unes postres inoblidables, un celler suggeridor…

    L’endemà si encara teniu una mica de temps, podeu voltar per la rodalia de Gósol, acostar-vos als pobles de Josa de Cadí o Tuixén, visitar el Museu de les Mines de Cercs o la Dou del Bastareny… la zona és plena de racons preciosos i propostes interessants.

     

    David Carmona

    Article complet

  • CAP DE SETMANA PER CATALUNYA AMB GOS

    Tots els que tenim un pelut a casa sabem que no és fàcil trobar estàncies on poder gaudir de la companyia dels nostres gossos. En aquesta ruta us proposo dues alternatives de destí per viatjar amb gos.

    Començaré pel Càmping Castell Mar, situat al Parc Natural del Aiguamolls de l’Empordà i molt a prop de Roses. Aquest càmping disposa de diferents tipus d’allotjament, des de casetes de fusta condicionades amb totes les comoditats, fins a portar la teva caravana o tenda de campanya de tota la vida, això dependrà de la vostra elecció.

    Té la peculiaritat d’oferir diferents serveis que el converteixen en un establiment petfriendly, com dutxes per gossos, bosses per recollir els excrements que trobaràs cada pocs metres en els carrers del càmping, i per a mi la millor de totes, en el restaurant disposen d’un menú especial per gossos, de fet és el primer restaurant del país que va impulsar aquesta iniciativa.

    A prop del càmping es troba la platja de La Rubina, la platja que permet entrada a gossos més gran de Catalunya.

    He de dir que aquesta alternativa només és per la temporada d’estiu, ja que el càmping està obert des del maig fins el setembre. En canvi, si busqueu un destí per tot l’any on gaudir de la companyia de les teves mascotes i la natura, heu de visitar el Mastorrencito, una masia situada al cor de Parets de l’Empordà que presumeix de ser la casa rural per mascotes que també admet persones.

    Els animals poden accedir a tots els espais de la casa, incloses les habitacions i la piscina, on us podreu banyar tots plegats en els mesos més calorosos.  

    El menjar és excel·lent, per 18€/persona, pots gaudir d’un menú casolà boníssim que preparen allà mateix, en canvi els vostres gossos tindran a la seva disposició tot el menjar que necessitin sense preu addicional.

    A banda de tots els serveis que fan de Mastorrencito, un lloc únic per dormir amb les teves mascotes, el més destacable és el tracte que rebreu per part d’en Miguel i la Mireia, els amos de la masia. Dues persones enamorades dels animals que cuiden cada detall i et fan sentir com a casa. Sens dubte, la masia més original en la que he estat mai i on és segur que tornaré.

     

    Manuela García C2

     

    Camping Castell Mar

    Direcció: Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, s/n, 17486 Castelló d’Empuries, Girona. Telèfon: 972 45 08 22

     

    Mastorrencito

    Direcció: Mas Torrent, s/n, 17468 Parets d’Empordà, Girona. Telèfon: 685 78 78 18

    Article complet

  • Escapada romàntica a Terol, ciutat de llegendes d’amor

    Terol és una d’aquelles ciutats petites que enamoren a qui la trepitja per primer cop. Combina a la perfecció història i monuments llegendaris. De fet, l’any 1987 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco gràcies a la seva bellesa arquitectònica d’influència mudèjar en què destaquen monuments com la catedral de Santa Maria de Mediavilla i les tres grans torres mudèjar que engalanen el cel de la ciutat aragonesa: la torre de l’església de San Pedro, la torre de l’església del Salvador i la torre de l’església de San Martin.

    Certament, la cultura mudèjar confereix a Terol una imatge inspiradora per als milers de persones que hi volen gaudir d’històries i llegendes darrera de cada carrer, de cada edifici i de cadascuna de totes les seves emblemàtiques obres arquitectòniques edificades entre els segles XIII i XIV.

    Passejant pel centre històric, dedicant temps a admirar el paisatge que ens envolta de carrers empedregats i cases en silenci, podem trobar el primer dels monuments de visita obligada, que no és un altre que la catedral. Podem entrar sense problema i visitar-la de dilluns a dissabte. El diumenge oficien misa. Molt apta per a devots de les rutes religioses, concretament aquells que col·leccionen visites a esglésies i catedrals.

    Més endavant, voltejant la catedral, ens hi anirem trobant cadascuna de les tres torres mudèjar, encant principal de la nostra passejada i lloc de peregrinatge turístic. Totes tres es poden visitar. La primera que hi trobem és la més antiga i petita, la torre de san Pedro, on s’hi van trobar les restes mortals de la parella d’amants més famosa de Terol, i podríem dir, de tot el panorama històric nacional: els amants de Terol, Isabel i Diego. Avuí dia descansen al mausoleu contigu. La llegenda diu que ella, de família noble i benestant i ell, de familia més aviat humil, es van enamorar. Com què el seu amor era impossible, Diego va decidir allistar-se a l’exèrcit per pujar a l’escala social i poder casar-se amb Isabel. Per desgràcia, van passar els anys i ella va quedar compromesa amb un noble ric que no estimava. Sabent la notícia a l’arribar, Diego va buscar-la per demanar-li un petó. Aquesta li va negar i ell, trist i adolorit, va caure fulminat. Isabel, desconsolada, anà al seu funeral per donar-li el petó abans negat, caient també fulminada a l’instant de fer-ho… així comença la llegenda dels amants de Terol. És digne de visitar la representació de les bodes d’Isabel que es fa a la plaza del Torico el cap de setmana del 15 al 17 de febrer següent. Cal dir, però, que si no heu reservat ja hotel tindreu difícil anar-hi perquè sempre hi ha massificació de turistes aquesta època de l’any. 

    Continuem la nostra escapada amb les dues torres mudèjar que hi resten: la torre del Salvador i la torre de sant Martin. Totes dues tenen grans semblances entre elles arquitectònicament parlant. Són d’una altura semblant i varen ser construïdes el segle XIV. L’estructura d’ambdues és similar a la d’un minaret almohade, composta per dues torres concèntriques. La primera, la del Salvador, alberga dintre el Centre d’Interpretació de l’Arquitectura Mudèjar de Terol. Escales amunt, escales avall, les podem visitar totes dues per un preu assequible: entre 2 i 3 euros per persona.

    No podem acabar sense recomanar visitar l’abans nombrada plaza del Torico, on ens hi trobarem l’emblemàtica i diminuta figura d’un brau al centre de la plaça. Aquí s’hi celebra la tradicional Vaquilla del Ángel, on un brau és lligat amb una corda i  l’objectiu és posar-li un mocador. Apta per amants de la tradició de festes amb animals, gens apta per amants dels animals, d’entre els quals m’hi incloc.

    A la nit, com a totes les capitals de província, podreu festejar l’estada fent un sopar romàntic en algun restaurant del centre històric i prenent unes copes abans d’anar al llit. Ja sabeu, podeu gaudir d’un cap de setmana en parella espectacular a la nova ciutat de l’amor sense anar ni a Roma, ni a París. Sí, Terol existeix.

     

    Verónica Montoro Martínez

     

    Article complet

  • Pujada al cim del Turó de l’Home. Parc Natural del Montseny.

    Turó de l’Home.

    El Parc Natural del Montseny és un dels indrets amb més riquesa geogràfica i biològica de tota Catalunya. Aquest massís de la serralada Prelitoral , reserva de la biosfera, conté més varietats de flora que totes les illes britàniques juntes. Avui us proposem un itinerari excursionista que s’inicia a la font de Passavets, prop de Santa Fe del Montseny i que culmina al Turó de l’Home, a més de 1700 metres d’alçada. Aquest turó forma part del municipi de Fogars de Montclús i pertany a la comarca del Vallés Oriental.

    És un itinerari senyalitzat, fàcil de seguir per les seves fites i el seu bon manteniment, però al mateix temps una mica exigent pel que fa al desnivell del seu recorregut. El nom que rep aquest itinerari és PR-C 208, de Santa Fe del Montseny al Turó de l’Home. Durant el recorregut podreu trobar un afegitó que us portarà cap a les Agudes, però el que aquí recomanem és seguir els trams cap a l’ascens del Turó de l’Home i tornar a baixar pel mateix lloc.

    Pou de glaç.

    Quan iniciem el recorregut a la font de Passavets, entrarem de ple en una fageda. El faig, forma boscos de gran bellesa visual i és un arbre centreeuropeu. Ja ens indica que ens trobem a més de 1400 metres i que trobarem una obaga carregada d’humitat. En aquest tram trobarem dos vestigis històrics . Les places carboneres, on antigament és produïa carbó vegetal i el pou de gel, destinat a la producció de gel pel manteniment dels aliments segles enrere. Si continuem cap amunt trobarem una petita avetosa que ens assenyala que ja manca poc per arribar al cim.

    Els avets viuen en una alçada superior als faigs i són bioindicadors de baixes temperatures. Caminant per l’obaga de l’avetosa arribarem als vessants culminants de la muntanya i començarem a veure el ginebró. Espècie utilitzada per aconseguir produir la tan estimada ginebra i que també s’utilitza per curar mals de panxa. A pocs metres ja visualitzem el cim del Turó de l’Home i haurem arribat al punt més alt del Montseny. Unes vistes espectaculars ens faran gaudir com a bons excursionistes d’un entorn privilegiat.

    Per últim afegir que és probable que al llarg del recorregut observem corbs, gaigs i salamandres, espècies animals que sovintegen aquestes contrades.

    Com arribar-hi
    Amb transport particular: un cop arribats a Sant Celoni, agafar la carretera BV-5114 fins a Santa Fe del Montseny. Hi ha diferents aparcaments habilitats.
    Amb transport públic: bitllet combinat RENFE + Bus Parc (dissabtes, diumenges i festius). El preu aproximat si sortiu de Barcelona és de poc més de 10 €.

    Duració
    Amb un ritme tranquil és d’entre 4 i 5 hores.

    Recomanacions
    Calçat i roba còmode. Aigua i entrepà.

    Albert Sanchez Forcadell.

    Article complet

  • ESCAPA ESPECTACULAR PER L’ALT MAESTRAT (CASTELLÓ)

    Fer un passeig per l’Alt Maestrat és sinònim de passejar per la història. Aquesta zona ha sigut habitada per desenes de cultures i civilitzacions que han deixat restes de gran valor cultural i patrimonial.

    L’Alt Maestrat es troba a l’interior de Castelló, a diversos metres, i fins i tot quilòmetres, sobre el nivell del mar. El territori compta amb centenars de llocs per visitar i activitats per realitzar, però en aquesta escapada ens centrarem amb el conjunt format per Catí, Culla i Ares.

    Per als apassionats amb la història podreu deixar volar la vostra imaginació endinsant-vos pels carrers empedrats i d’època medieval del poble de Culla, amb un castell a la seva cima. Les ruïnes d’aquesta antiga fortificació es troben ni més ni menys que a 1.120 metres d’altitud i conserven restes àrabs i cristianes.

    Així mateix, al poble d’Ares del Maestrat, a una altitud d’1.300 metres i a sobre d’una mola, hi queden alguns vestigis de l’antic castell del municipi. Des de la distància, la Mola té una forma característica que no deixa a ningú indiferent i que s’ha format per processos d’erosió que han deixat penya-segats amb gran desnivell. Si pugem fins a l’alt del cim, podem contemplar els bonics paisatges de les comarques del Maestrat i dels Ports. Si l’exterior de la Mola d’Ares és de pel·lícula, l’interior no es queda curt. Una cova, que actualment alberga un museu, creua l’estructura rocosa de banda a banda.

    A nivell gastronòmic, els municipis de l’Alt Maestrat són molt bons amb l’elaboració de formatges artesanals. La qualitat de la llet de les cabres i ovelles de l’Alt Maestrat fan que els formatges i quallades que amb ella s’elaboren siguin molt preuats. Tal és així, que Formatges de Catí, ha sigut guardonada amb reconeixements a nivell internacional pel sabor i la qualitat dels seus productes.

    També es poden degustar plats tan típics com l’Olla del Maestrat, el xai, el conill amb caragols o el tombet, guisat amb diferents carn de cacera. D’aquesta manera, el que degustarem en els restaurants del territori són plats elaborats com tota la vida, que han anat passant de generació rere generació i que segueixen fent gaudir a tots aquells que els degusten.

    A més a més, el territori de l’Alt Maestrat compta amb alguns dels enclavaments prehistòrics més importants a nivell mundial. Per això, en qualsevol visita a l’Alt Maestrat no pot faltar un passeig més o menys ràpid pel Parc Cultural Valltorta-Gasulla que es troba als municipis de Tírig, Ares del Maestrat, Morella, Catí, Les Coves de Vinromà, Albocàsser, Vilar de Canes i Benassal. Aquesta zona, és patrimoni mundial de la UNESCO i guarda entre els seus límits uns 300 abrics i coves decorades amb algunes de les pintures rupestres més importants del món.

    Un dels enclavaments prehistòrics més importants, no només de la zona sinó del globus, és la Cova Remígia a Ares del Maestrat.  Cal dir que molts dels descobriments fets fins al moment han sigut de forma fortuïta, en moments on la casualitat i la sort han propiciat que intrèpids veïns descobriren els abrics i coves plenes de dibuixos antics. Així que si voleu ser partícips d’aquests descobriments només cal que us endinseu al territori de l’Alt Maestrat.

     

    Ferran Marín Esteban

    Article complet

  • L’escullera del Poblenou

    Un espai de calma al front marítim de Barcelona

    Som molts els barcelonins a qui ens agrada escapar-nos a passar una estona a la vora del mar. El passeig que segueix la successió de platges de la ciutat s’ha convertit, de fet, en un dels principals atractius de Barcelona, tant per als de casa com per als visitants. Cada cop més, però, la tranquil·litat i serenor que proporciona caminar prop del mar es veuen pertorbades per la massificació i per la presència de vehicles diversos que impedeixen gaudir d’una bona passejada. Quant això us passi, vull proposar-vos un racó on fugir de la multitud: l’escullera del Poblenou.

    Per arribar-hi, cal deixar el passeig Marítim a l’alçada de l’extrem nord del Port Olímpic i girar pel moll de Gregal. Si teniu la paciència de superar el seguit de restaurants que allà hi ha instal·lats,  trobareu la recompensa: al final del moll, un petit pont llevadís us condueix a l’escullera. Abans d’accedir-hi, un senyal prohibeix el pas a qualsevol tipus de vehicle, bicicletes incloses. Tenim davant nostre, doncs, prop d’un kilòmetre per caminar tranquil·lament.

    Probablement el que més us sorprendrà serà la calma que hi trobareu. La distància respecte al trànsit de cotxes aporta a aquest indret un silenci inesperat. El poc volum de gent i la possibilitat de caminar sense ser empaitat per cap vehicle predisposen a conversar relaxadament o, simplement, a badar. A una banda de l’escullera tindreu el mar obert. Alguns velers o algun nedador es possible que distreguin la vostra mirada. A tocar de l’aigua és fàcil que trobeu més d’un pescador de canya. A l’altra banda us acompanyarà el Port Olímpic i la façana de la Vila Olímpica i, al seu darrera, la ciutat amb la serra de Collserola al fons. Podeu entretenir-vos a identificar els edificis singulars que despunten entre la massa urbana o a repassar la varietat de iots, velers i barques amarrats al port. Seure en el llindar de l’escullera i prendre el sol o llegir una estona són, també, bones alternatives per gaudir de la pau d’aquest racó.

    Recomano aquesta escapada urbana a tots aquells que us agradi buscar l’assossec en la contemplació del mar. Si teniu la sort de fer una passejada per l’escullera del Poblenou en un d’aquells capvespres de cel rogenc, l’espectacle us resultarà insuperable. El front marítim de Barcelona conserva encara un oasi de pau. Guardeu el secret!

    Com arribar-hi:

    Metro: Ciutadella-Vila Olímpica L4
    Autobús: 47, 59, 100, 136, V27

     

    Lluís Saura

     

     

    Article complet

  • Un cap de setmana al Balneari de Rocallaura

    Un cap de setmana al Balneari de Rocallaura

    La passada tardor vam aprofitar una oferta que vam trobar a internet per passar un cap de setmana de relaxació i turisme cultural a l’hotel balneari Oca Rocallaura.

    L’oferta incloïa allotjament, amb desdejuni, dinar o sopar i accés al balneari els tres dies. Us recomanem que opteu per sopar a l’hotel, d’aquesta manera podreu voltar tot el dia i a la tornada aprofitar les instal·lacions del balneari i sopar tranquil·lament.

    L’hotel és a la Comarca de l’Urgell i gaudeix d’una localització privilegiada, al cor de la Ruta del Cister, (ruta que inclou tres monestirs: Poblet, Vallbona de les Monges i Santes Creus), cosa que permet realitzar excursions en cotxe per conèixer els nombrosos atractius turístics, culturals i gastronòmics de la zona, i també  fer senderisme tot gaudint de la natura per rutes a peu o en bicicleta de muntanya perfectament senyalitzades, i amb diferents nivells de dificultat i distància, que ben segur satisfaran tota mena d’excursionistes.

    Arribar fins al balneari és bastant fàcil, si aneu per l’AP-7, AP-2 direcció Lleida i continueu per la C-14 direcció Artesa de Segre, podeu arribar aproximadament en una hora i mitja des de Barcelona. Una distància molt raonable per una escapada de cap de setmana.

    L’hotel de més de 100 anys d’antiguitat, està totalment reformat amb un estil que combina perfectament la tradició i l’avantguarda arquitectònica que dona la sensació de comoditat i caliu que fa molt agradable l’estada en tot moment.

    L’edifici consta de dos espais diferenciats. Per una banda els allotjaments amb habitacions àmplies on predomina la fusta, els tons càlids a les parets i les grans finestres que permeten l’entrada de llum natural. L’altre espai és la zona de relaxació on podreu gaudir de circuits d’aigua termal, hammam, sauna, solàrium i Gimnàs. També disposa d’una extensa zona enjardinada, terrassa, i l’aparcament és gratuït pels hostes.

    Una altra cosa que pot ser del vostre interès és que aquest grup d’hotels ha impulsat un programa anomenat “No sense tu” que permet l’accés de mascotes a les seves instal·lacions.

    Si arribeu amb temps, podreu aprofitar les instal·lacions de l’Spa des del primer dia fins a l’últim, i reservar diferents serveis de massatge, tot i que segurament amb el circuit d’aigua tindreu prou, ja que és força complet.

    De les moltes possibilitats que ens dona la privilegiada situació de l’hotel nosaltres hem seleccionat un parell d’excursions per fer durant el cap de setmana com a exemple.

    Primer dia Balneari- Montblanc-Monestir de Poblet-Balneari ( ruta en cotxe)

    Des del balneari per la C-14 direcció Artesa de Segre trigareu menys de mitja hora en arribar a Montblanc.

    Montblanc és una preciosa vila medieval, que té el seu origen l’any 1088. El seu major atractiu és la seva muralla que la converteix actualment el recinte emmurallat més gran de Catalunya. Podeu aprofitar les visites guiades que organitza l’ajuntament per conèixer-la millor i pujar a alguna de les seves imponents torres.

    Després de la visita serà hora de buscar algun bon racó per dinar, però no patiu, l’oferta gastronòmica de la zona és extraordinària i sigui quina sigui la vostra elecció podreu degustar la bona cuina i el celler de la zona, però amb moderació sobretot qui hagi de conduir.

    Després de dinar i només a uns 20 minuts de Montblanc per l’N-240 direcció Lleida arribareu al Monestir de Santa Maria de Poblet.

    Aquest monestir és el conjunt cistercenc habitat més gran d’Europa, ja que encara manté una comunitat de monjos. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1991. Conforma un conjunt arquitectònic meravellós amb una barreja d’estils arquitectònics harmoniosament combinats. També podreu veure el panteó reial del rei Pere III el Cerimoniós que va ser un dels més grans protectors del monestir.

    Des del Poblet arribareu a Rocallaura en menys de mitja hora, així que tindreu temps per relaxar-vos a les aigües termals i sopar tranquil·lament a l’hotel.D

    Cal dir que el servei de menjador de l’hotel, més que correcte i variat, és tipus bufet, tant el sopar com el desdejuni, i us permetrà assaborir alguns dels productes típics de la comarca.

    Segon dia: Balneari- Monestir de Vallbona de les monges-Balneari (ruta a peu)

    Aquest cop us oferim un recorregut a peu d’aproximadament 16 km de dificultat moderada, calculeu unes 4 hores, que us portarà entre natura i restes de la guerra civil fins al monestir de Vallbona de les Monges.

    Declarat monument historicoartístic l’any 1931, aquest monestir és l’ únic monestir femení de la Ruta del Cister, els seus orígens són de l’any 1153, i podreu veure a més de l’església, clar exemple de transició romànic-gòtica, les despulles de la Reina Violant d’Hongria, muller de Jaume I el Conqueridor i la seva filla, Sança d’Aragó.

    Segons els temps de què disposeu podeu dinar en algun dels restaurants propers al monestir, com el Tallat o a Rocallaura com el Rocallauracafé o Cal Trave.

    Esperem que aquest post us hagi resultat interessant, i que us animeu a gaudir d’un cap de setmana inoblidable entre natura, història, gastronomia i tranquil·litat.

    José Luis Fructuoso

    Article complet

  • EXCURSIÓ AL POBLAT IBÈRIC DEL PUIG CASTELLAR

    A la serralada de la Marina, al cim de l’anomenat col·loquialment Turó del Pollo, de 303 metres, hi trobem les restes arqueològiques del poblat ibèric del Puig Castellar. Aquest poblat fou fundat pels laietans als voltants del segle IV aC i habitat durant 300 anys. Aquesta és l’excursió que us proposo. Una pujada amb un desnivell de 700 metres on gaudireu de la natura, de la fauna i d’unes vistes impressionants de la plana de Barcelona , de bona part del Maresme i del Vallès Occidental. A més a més, si teniu sort i el dia és assolellat i sense núvols, fins i tot podreu veure el Puig Major, el cim més alt de Mallorca, i tan sols fent un gir de cap de 180 graus veureu els pics més alts dels Pirineus.

    Però anem a pams, i situem-nos. El Puig Castellar es troba al terme municipal de Santa Coloma de Gramenet, per arribar-hi en transport públic haurem d’agafar la línia 1 del metro fins a la parada Santa Coloma. Tot just a l’entrada del metro hi ha una parada d’autobús on agafarem el B81. Baixarem a la parada Santa Eulàlia IES La Bastida (5 parades).

    Just davant, trobarem un camí rural on un cartell ens indica el nostre destí. Si preferim el vehicle privat, podrem aparcar-lo a l’entrada del camí. El trajecte d’anada i tornada fins el cim del poblat ibèric ens portarà entre 3 i 4 hores, depenent del ritme.

    Aquest és el camí que ens portarà al cim del Puig Castellar

    Enfilem el camí i ens endinsem per una zona boscosa de roures i alzines, però a mesura que avancem per aquesta ruta, també trobarem pi pinyoner. Seguidament veurem, al final d’una recta , el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Seguint aquesta referència, a la dreta del monestir distingirem l’hospital de Can Ruti, i a l’esquerra el nostre destí: el Puig Castellar. Un cop passem pel Monestir valdrà la pena fer una paradeta per admirar aquesta construcció gòtica del segle XV. Segons indiquen les fonts documentals, mentre Ferran el Catòlic es recuperava a les estances del monestir de l’atemptat rebut a la plaça del Rei de Barcelona contra la seva persona, es va personar el mateix Cristòfol Colom per informar de la descoberta del nou món als reis catòlics.

     

    monestir de Sant Jeroni de la Murta, on el rei Ferran II

    es va recuperar del magnicidi patit a la plaça del rei de Barcelona.

    En aquest punt deixarem el camí rural i a l’esquerra de l’aparcament del monestir agafarem una drecera que ens portarà fins a l’ermita de Sant Climent. Aquest serà el tram més dificil de l’excursió, ja que el desnivell és més pronunciat.

    En arribar a l’ermita el turó ja és ben a prop. Deixem la drecera i continuem per un ample camí rural que s’acaba just a l’entrada del jaciment. Aquestes restes són ben curioses, ja que encara podem distingir la planta de les construccions: unes més grans i ben situades, altres més petites i modestes i així, prendre consciència de les diferències socials que ja eren ben marcades en aquella època.

     

    L’últim tram el realitzarem pujant unes escales de fusta que travessen tot el poblat i ens porten a un mirador situat a dalt de tot del turó i on gaudirem d’una vista impresionant.

     Cim del Puig Castellar

    Fotografies agafades de: https://es.wikiloc.com/rutas/senderismo

    Carles Carbonell Gregori

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

Barcelona Booktuber Busquets C2 castell Català CNL L'Heura Costa Brava CPNL escapada Escapades Escapades C2 excursió Garrotxa gastronomia gorgs història L'Heura la Mola lectura Lectures Literatura llegim llibres Lluís Llach Maresme Mediterrani Monsó Montserrat Roig muntanya Mura natura novel·la paraules Pirineu Platges Premi Sant Jordi primavera priorat Ressenya Ressenya C2 Ripollès riu senderisme Tossa de Mar