Arxiu de l'autor

  • Un diumenge a casa? Millor visiteu Malgrat de Mar amb els més petits!

    Malgrat de Mar és un poblet que mereix una visita. Feia temps que no hi anava i, aquest cap de setmana passat vam decidir la meva parella i jo fer-hi una petita excursió per recordar tots aquells llocs pels que passejava amb la família durant la meva infància.

    No se ben bé que és el que em recorda a aquelles tardes d’estiu: potser és l’olor del mar; potser els carrers, que no han canviat gens ni mica, o potser l’aire fresc que corre al vespre. En qualsevol cas, en un intent, possiblement fallit, per ser objectiva, us volia fer un post proposant-vos una sortida de diumenge pels més petits.

    Malgrat de Mar és l’últim municipi de la província de Barcelona fet que ens dóna la possibilitat, per aquells que no disposem de cotxe, d’arribar-hi en transport públic. S’hi triga una hora i vint minuts des de Plaça Catalunya amb la línia R1, que passa cada mitja hora  -podeu clicar aquí per informar-vos dels horaris-.

    Com ja sabeu, Malgrat és un municipi de platja, de manera que, sempre podeu anar-hi per prendre el sol a l’estiu, o passejar-hi a l’hivern. No obstant, Malgrat, a més de tenir la platja, disposa de gran quantitat de zones verdes. Hi ha un parc bastant conegut que no us el podeu perdre: el parc de Francesc Macià. És veritablement enorme i disposa d’una gran quantitat d’equipaments: ponts tirolesos, tobogans, zona de sons i fins i tot, figures enormes com els bolets-casa, per als nans del parc; magdalenes i pastes diverses o, fins i tot gomes i llapis gegants que mereixen una fotografia. A més, el parc disposa de zones picnic per famílies i aparcament gratuït. Per aquells que preferiu no anar massa carregats, just al parc hi ha el restaurant, la Torreta -podeu donar una ullada al seu lloc web-.

    Us deixo una fotografia que segur que us deixa amb moltes ganes d’anar-hi. Sens dubte algun, els més petits quedaran al·lucinats!

     

    Míriam Zapata Vílchez

    Article complet

  • Esport i Natura a l’Espunyola

    Ets esportista? T’agrada la natura? No vols anar massa lluny d’on vius? Aquest indret és ideal per fer esport i recrear-se amb la natura.

    Situació geogràfica de l’Espunyola

    L’Espunyola és un municipi que pertany a la comarca del Berguedà. Es troba a les coordenades geogràfiques 40º 02’ latitud NORD i 1º 7’ longitud EST, a 4 km. del municipi d’Avià, i a 10,7 km de Berga, que és la capital de la comarca. L’Espunyola està situada als peus dels cingles de Capolat, drenen el seu territori les rieres de l’Hospital i de Montclar, així com el torrent de l’Espunyola, afluent de la riera de Claret. Una gran part del terme és ocupat pel bosc: pinedes, alzinars i rouredes. El principal recurs del municipi són l’agricultura, la ramaderia i el turisme.

    http://www.espunyola.cat/inici.php

    Com arribar-hi ?

    Per arribar a l’Espunyola es pot fer en cotxe. Si veniu de la conurbació de Barcelona agafeu la  C-16 i posteriorment la C-26 passant per el municipi d’Avià. Si el mitjà de transport és l’ autobús, la línia L0462 fins a Berga i d’aquesta ciutat a l’Espunyola. En tren sortireu des de l’estació de Sant Andreu Comtal – Mollet – R2 – Martorell – R8 – Manresa i agafeu l’autobús fins a Berga.

    http://www.aquibergueda.cat/servei/autobusos

    Activitats

    A l’Espunyola podeu fer diferents activitats esportives com són els micro esprints de curses d’orientació, aquesta activitat és pot fer en un espai limitat, els participants han de trobar un seguit de fites marcades en un mapa a gran velocitat, és una activitat lúdica, saludable, competitiva i formativa. Aquestes activitats en poden fer en patis d’escoles, refugis de muntanya, edificis coberts, masies.

    http://www.cursesorientacio.cat/redirect/

    aHR0cDovL3d3dy5taWNyb3NwcmludHMub3JnOzE=

    /TGxpZ2EgTWljcm8gU3ByaW50cw==

    Una altra activitat esportiva que es pot fer a l’Espunyola és el senderisme, recomano la ruta del senderisme que s’inicia a l’Espunyola passant pel Capolat i amb final en el Tossal; la dificultat d’aquest recorregut és moderat i té una durada de 3 hores i 37 minuts. Des de la part més alta d’aquesta ruta és pot divisar tot el terme municipal de l’Espunyola i les poblacions properes, com són Avià i Berga.

    https://www.wikiloc.com/hiking-trails/lespunyola-capolat-els-tossals-12631869

    A més a més de les activitats esmentades abans, les curses de BTT son habituals; una vegada a l’any es celebra la Marxa de l’Espunyola en BTT, aquesta marxa consta de dos recorreguts, un de curt de 23,4 km i un altre de llarg de 34,9 km., els participants faran el recorregut passant per carenes de muntanyes, plans i travessant boscos.

    https://www.espunyola.info/btt

     Allotjament

    En el cas de vulgueu pernoctar en el municipi l’oferta d’allotjament és variada en establiments rurals, masies rurals i un petit hotel rural. L’avantatge que té triar una masia és que dona més autonomia a l’hora d’organitzar-te les activitats diàries. Un dels llocs amb encant és la masia de Calgotlla.

    http://www.calgotlla.com/index-cat.php

    Finalment, com a recomanacions, les visites per aquesta escapada a l’Espunyola es poden dur a terme durant la primavera, l’estiu i a la tardor els dies són més aprofitables, la natura és més activa, proliferen munió de colors; la practica de l’esport i el contacte amb la natura milloraran la nostra qualitat de vida.

    Tens encara dubtes d’anar a l’Espunyola?

    Lluìs Puyol Mateo

    Curs C2 L’Heura 2018

    Article complet

  • El Castell de Tossa

    El Castell de Tossa és un castell situat al recinte emmurallat de la Vila Vella de Tossa de Mar. És l’únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix a la costa catalana. L’ any 1931 va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional.

    Degut al seu privilegiat emplaçament, el Castell va tenir un paper fonamental com a Torre de defensa de la badia enfront dels pirates nòrdics. És un lloc màgic, una magnífica combinació de història i paisatge que mereix ser visitada.

    La millor forma de veure’l al complet és pujant a peu per l’antic camí de pedra en un passeig accesible i molt agradable. També es pot pujar en tren turístic per 6 euros. L’important és anar amb calma i gaudir de les vistes meravelloses de Tossa que ofereix. Al vespre, el reflex del sol a l’aigua crea una imatge plena de colors càlids que enamora.

    A l’interior de la muralla es poden observar les runes del que va ser la Torre de defensa, canons, l’església de Sant Viçent, petites cases, etc. Si voleu aturar-vos a dinar o sopar, disposeu de diversos bars i restaurants com el Castell Vell on el menjar es fabulós. Tafanejant pels carrers estrets de la Vila Vella també podreu descobrir l’estàtua de l’Ava Gardner, la més fotografiada de Tossa. 

    La Vila Vella sempre està plena de gent, per aixó m’agrada visitar-la de nit quan hi han menys persones. A més a més, el Castell està tot il·luminat i destaca entre la foscor junt amb la llum de la lluna.

    Sens dubte, en aquest lloc n’hi ha per sucar-hi pa. Si voleu podeu concertar una excursió guiada per aquest monument a la següent pàgina: http://www.infotossa.com/es/actividades-y-ocio/excursiones/#visitas-guiadas-en-tossa-de-mar

    Desitjo que us captivi tant com m’ha captivat a mi.

    Victoria Vivas. Nivell C2.

     

    Article complet

  • La Rocallarga des de l’Avenc. Itinerari meravellós per les espectaculars cingleres que envolten Tavertet.

    Aquest itinerari és una caminada circular de 14,7 km de longitud pels voltants dels cingles de l’Avenc.

    El punt de sortida i arribada de la ruta és Tavertet, un municipi de la comarca d’Osona, província de Barcelona que limita al nord amb la regió natural del Collsacabra i al sud amb Les Guilleries.

    Tavertet

    El poble va estar aïllat i sense carretera fins ben entrada la segona meitat del segle XX. Això, i l’espectacular entorn natural que l’envolta; frondosos boscos i cingleres, el proveeixen d’un encant molt especial, donat que és un bon punt de partida per a excursions i passejades per a tots els nivells, gràcies a la seva natura salvatge i a la poca distància que es troba del nucli urbà.

    Parc natural de Collsacabra

    El primer tram de l’excursió transcorre per la pista cimentada que ressegueix el Pla Boixer i uneix Tavertet amb la carretera que condueix a Rupit. A la masia de Rajols deixem la pista i ens encarem cap al collet de Rajols, la collada de les Graus i l’ermita de Sant Corneli. Des d’aquí baixem al torrent de la font de la Vena i la pista que arriba fins a un disseminat de masies. Prenem la pista que puja cap a Monteis, el pla de Monteis i el pla de la Soca Negra i continuem planejant fins al collet de Rajols i la Rocallarga, des d’on es tenen unes esplèndides vistes del Collsacabra. Des d’aquí només resta davallar fins a l’Avenc i donar per acabada una excursió que no deixa indiferent.

    Rocallarga

    La ruta dels cingles de l’Avenc ens permet endinsar-nos en un paratge feréstec i força desconegut del Collsacabra, el dels cingles de l’Avenc. El Collsacabra s’alça a l’extrem oriental de la comarca d’Osona, fregant La Selva i la Garrotxa, i formant una regió amb cingleres, que sovint embadaleix qui el visita. És una zona farcida de boscos, rierols, racons on descansar i paisatges que s’ensenyoreixen de qui els contempla. Zona de poblament dispers, ha estat des de sempre una regió agrícola i ramadera, on darrerament el turisme hi té cert pes. Durant la ruta visitem el dolmen i l’ermita de Sant Corneli, la imponent masia de Monteis i la fabulosa Rocallarga, una roca que sobresurt de la cinglera i que molts anomenen el Preikestolen català, en referència a la famosa roca de Noruega, una de les més fotografiades del món.

    Albert López Tena

    Article complet

  • Escapada cap de setmana a Tossa de Mar

     

    Tossa de Mar és un lloc preciós que està situat a només 90 quilòmetres de la ciutat de Barcelona i que vaig descobrir fa trenta anys. És un poble antic de pescadors amb una costa abrupta i rocosa, que forma part de la Costa Brava, on hi trobem petites platges i cales amb alts penya-segats.

    Per arribar a Tossa des de Barcelona utilitzo l’autopista del Maresme fins Tordera/Blanes( també es pot agafar la N-II per on no pagareu peatges) i després continuo per la carretera, amb moltes corbes, GI-682. La  reserva  de l’ hotel  la faig des de casa i a través d’ Internet.

    Només arribar, anem cap a les platges, on les seves aigües cristal·lines ens conviden a banayar-nos, i trobem la Platja Gran i  la Mar Menuda, les més concorregudes, i la cala Codolar, cala petita sota el recinte emmurallat,  molt valuosa pels antics pirates.  Cala Pola i Cala Giverola serien altres cales d’ interès però ja fora del poble. Totes elles són ideals per practicar el busseig amb tub i busseig amb immersió.

    Però Tossa no és només un paradís blau, com la va anomenar el pintor avantguardista Marc Chagall sinó també és un lloc amb història. Tossa va ser pels romans Turissa i la Vila Romana dels Ametllers és visita obligada. També ho és, el recinte emmurallat de la Vila Vella. Pujant cap al far, on hi va estar situat l’antic castell, trobem l’estàtua de bronze a mida real de l’ Ava Gadner. L’actriu va rodar a Tossa la pel·lícula Pandora i l’holandès errant , la qual va donar molta fama a la població catalana. Ja al far, encara en actiu, les vistes són espectaculars.

    Si us agrada l’art contemporani  heu d’anar al seu museu municipal, on podeu veure quadres de pintors avantguardistes com  M.Chagall i A. Masson. I si per vosaltres menjar és un plaer, no deixeu de testar el plat típic dels tossencs, el famós cim i tomba, antic plat de pescadors i exquisit.

    A la nit, si voleu passar una bona estona, podeu apropar-vos a la famosa sala Tahití, regentada per un dels membres del grup Rumba Tres. Si voleu més tranquil·litat, jugar a jocs de taula, als dards, podeu anar a Donde siempre.

    Espero que Tossa us enamori igual que el va fer amb mi.

    Mª Dolores Gonzalo Garrido

    Article complet

  • Cap de setmana al Pirineu

    Sovint associem una època de l’any amb una imatge concreta: la primavera i els arbres en flor; l’estiu i la platja… Si hi ha un emplaçament per excel·lència a l’hivern, és la neu i, en el cas de Catalunya, el millor exemple és el Pirineu.

    Bagà és un municipi situat a l’extrem nord de l’Alt Berguedà. Per arribar-hi amb cotxe des de Barcelona ciutat s’ha d’agafar la C-16 i prendre la sortida en direcció Bagà (s’arriba en una hora i quaranta minuts). Respecte a l’allotjament, Ca l’Amagat reuneix tots els requisits per passar una bona estada. És un gastrohotel de caràcter familiar i molt acollidor que es troba al carrer de la Clota, 4.

    Un cop allà, podeu passejar pel centre històric i deixar-vos encisar pel seu aire medieval i l’olor a llenya que inunda els carrers. Trobareu edificis i places tan emblemàtiques com la Plaça porxada, on habitualment se celebren fires itinerants, o l’Església de Sant Esteve.

    Plaça porxada

    A quinze minuts en cotxe des de l’hotel (primer per la C-16 i després per la BV-4025), hi ha les Mines de Cercs. És molt recomanable baixar amb ferrocarril a l’interior de la mina i visitar les explotacions a cel obert. L’horari dels caps de setmana i festius és de 10h a 15h. Les places són limitades i cal fer reserva prèviament.

    Mines de Cercs

    Si us queda temps, podeu passar un dia divertit a la Molina, una estació d’esquí situada a Alp (a trenta minuts en cotxe des de l’hotel).

    L’hivern és la millor època per anar-hi ja que, pel clima, és quan es pot aprofitar al màxim aquesta escapada. És una sortida apta per a totes les edats en què, sobre tot els més petits, s’ho passaran molt bé. Bagà és, per mi, un indret amb molt encant i estretament lligat a la meva infància que em porta molt bons records. Espero que a vosaltres us generi les mateixes bones sensacions.

     

    Andrea Rabal Robles

    Article complet

  • ESCAPADA AMB NENS A UELHS DEL JOÈU A BOSSOST, VIELLA.

    Si us agrada la muntanya, amb dos dies en teniu prou per anar a visitar aquests pobles que estic segura què  us agradaran força.

    En el poble d’Es Bordes per l’N-230 en direcció a França comença la carretera  asfaltada que bordeja la vall del riu Joèu, si la seguiu set kilòmetres us  portarà  a l’aparcament dels Uelhs del Joèu on es pot aparcar el cotxe.

    Si aneu amb nens, a l’aparcament es poden comprar els tiquets per muntar al trenet que fa un recorregut per la pista forestal, el trenet fa una parada tot just abans del pont on es el salt d’aigua, només has de travessar el pont i després caminar una mica per tornar a muntar-hi  altra vegada i finalitzar la baixada, el tren us tornarà a deixà en el mateix lloc  al aparcament dels cotxes.

    Si voleu anar caminant, hi ha una pista forestal que dura poc més d’una hora. Es molt recomanable ja que es una pista fàcil i mol agradable i val mol la pena perquè és impressionant el paisatge, molt frondós i ple de racons i salts d’aigua, aquest recorregut ús conduirà a les fonts del riu Joèu (Uelhs deth Joèu) i més endavant, al Plan dera Artiga de Lin on podreu veure la bonica cascada de Pomèro.

    Tant si aneu amb el trenet com  si preferiu anar caminant és un lloc impressionant on la natura es gaudeix, en estat salvatge.

    En primavera l’aigua surt per qualsevol racó amb molta força i és un regal sentir el so de l’aigua  xocant  contra el fullatge verd i humit. És una sensació tan refrescant i relaxant que no voldreu tornar cap a la ciutat.
    En acabar el recorregut com que haureu fet  gana voldreu esmorzar,  a qualsevol poble de la vall d’Aran es pot menjar bé,tot i què  si esteu a les Bordes, al restaurant “Es Bordes”  podreu degustar L’olla aranesa que us asseguro que quedareu ben satisfets.

     

    Per fer la digestió podeu fer un volt per a Bossots, és un poble força turístic amb botiges d’allò més pintoresques, i locals per prendre un cafè o el que us vingui de gust, un poble amb molt ambient, també podeu visitar ja que són característiques les capelles d’art romànic , i l’església d’Era Mair de Diu dera Purificacion del segle XII.

    Es tan bonic que podreu desconnectar de la feina i dels nervis del dia a dia, No us em penedireu d’aquesta aventura que us  omplirà d’energia.

    Maria Dolores Martín Pulido

     

     

     

     

     

     

     

    Article complet

  • El Camí del Rec

    Avui m’agradaria parlar-vos d’un dels llocs més recòndits del meu poble, ideal per fer-hi una excursió d’un dia i desconnectar de tots els problemes que ens ronden pel cap. Es tracta d’una ruta de senderisme d’uns 7 quilòmetres d’anada i tornada. Forma part de la Ruta del Rec de la Vila, que comença a la part alta del poble fins a sortir-ne tot endinsant-se al Camí del Rec. Aquest camí segueix l’antic recorregut que feia l’aigua que baixava des de la serra de la Mussara per abastir els vilatans.

     

    El nostre recorregut, per tant, comença a La Selva del Camp, un poble del Camp de Tarragona d’uns 6.000 habitants. És fàcil arribar-hi seguint els indicadors des de la C-14. Un cop entreu al poble, només haureu de travessar-lo fins a arribar a la part alta, on trobareu una rotonda que conserva un antic molí hidràulic. Des d’allí, haureu d’agafar un camí asfaltat que segueix pujant i després d’una pujada pronunciada, trobareu la senyalització de l’entrada del Camí del Rec.

     

    La primera part del camí sempre és millor fer-la abans de migdia, quan el sol encara no peta fort. Tot i això, sempre és recomanable portar ulleres de sol o gorra, i protecció solar a l’estiu. Anirem trobant trossos de l’antic rec al llarg del camí, fins a arribar a la meitat, on veurem l’anomenat Pont Alt, una construcció de pedra lligada amb morter que portava l’aigua d’un costat a l’altre de la Riera. Allà hi ha una zona de pícnic, on recomano fer una parada per descansar i beure aigua.

     

    A la segona part del recorregut, anirem trobant petits ponts i passarel·les de fusta que s’han construït per motius pràctics, però que, alhora, també donen un encant especial al camí. Aquesta segona part és més ombrívola i segueix el recorregut de l’aigua de la Riera, per la qual cosa és més fresca. Un cop haguem arribat al final del camí, on trobem l’indicador corresponent, haurem de fer mitja volta i tornar per on hem vingut. Finalment, us recomano que us endugueu un entrepà i feu una segona parada al Pont Alt per dinar i acabar el recorregut després d’haver omplert la panxa.

     

     

    Sobretot, no us perdeu el paisatge!

     

    Maria Romero Soronellas

    Article complet

  • MÓN SANT BENET

    Aquest lloc és molt recomanable si algú vol tenir un cap de setmana tranquil i relaxat. Actualment és un conjunt d’edificis.

    Situat a San Benet de Bages, està declarat bé cultural d’interès nacional. És tracta d’una antiga abadia benedictina, amb elements que van des del Romànic fins al Modernisme. Està voltat d’un entorn natural incomparable.

    L’accés més utilitzat, és a través del municipi de Navarcles. Nosaltres vam anar amb cotxe, però hi ha una combinació amb tren des de Barcelona a Manresa, i desprès amb autobús fins a Navarcles, de la parada d’autobús fins al complex hi ha una caminada d’uns quinze minuts.

    Els edificis són:

    La Fàbrica, on és  la recepció, la venda d’entrades de les visites, la botiga i el restaurant La Fonda.

    El Monestir, té una part més monumental de l’època medieval i la part modernista que va ser la residència d’estiueig del pintor Ramón Casas, i el campanar.

    Fundació Alicia, centre d’investigació en cuina.

    Casa de l’amo, antiga residència dels amos de la fàbrica.

    Hotel Món, allotjament de 4* amb dos restaurants.

    Hi ha visites guiades a tots els espais. Amb tarifes individuals i combinades. Amb preus especials per joves, jubilats i també per a grups. Les persones amb problemes de mobilitat poden accedir a tots els espais, tret del campanar.

    Nosaltres vam fer totes les visites, que ens van semblar molt instructives, però si cap lloc ens va sorprendre va ser la Fundació Alicia, Ali-mentació i cièn-cia, és un centre dedicat a la millora dels hàbits alimentaris. Et fa més conscient de la importància de l’alimentació com a fet cultural i com a factor educatiu.

    Recomano a tothom, i en especial a les famílies, que visitin aquest lloc, crec que el trobaran molt interessant.

     

    Montserrat Milián

    Article complet

  • La dona veloç, d’Imma Monsó

     

     

    La dona veloç és la novel·la amb la qual  l’Imma Monsó va guanyar el premi Ramon Llull el 2012. És una història que caricaturitza la societat actual i l’obsessió que tenim per la gestió del temps. La lluita a contrarellotge per buscar la màxima eficiència en termes temporals s’ha convertit en una de les principals preocupacions contemporànies. Això ha portat que alguns valors o aspectes, com les relacions personals i la seva qualitat, hagin passat a formar part d’un segon pla. La pressió constant a què nosaltres mateixos ens sotmetem porta que el plaer i el gaudi passin a ser una cosa excepcional. Volem tenir-ho tot controlat, però és aquest control el que acaba esdevenint caos i desordre, tal i com li passa a la protagonista del llibre.

    L’Agnès Bach és una psiquiatra obsessionada en estalviar temps, i és per aquesta mateixa raó que es fa dir Nes. Viu d’una manera totalment accelerada tenint la necessitat de fer-ho tot ràpidament. Ha de mesurar tot el que fa i valorar-ho temporalment. S’ha criat en una família en la qual ella mateixa divideix els seus membres entre els ràpids, on s’inclou; i els lents, els quals considera en desavantatge.

    La novel·la està narrada en dues persones que es van alternant. Els capítols parells estan redactats en primera persona, i són en els que la protagonista  detalla episodis i records del seu passat, sobretot familiars; i els capítols imparells, escrits en tercera persona, que permeten conèixer els personatges d’una manera més profunda.

    La novel·la retrata de manera indirecta el desordre vital i emocional que caracteritza la societat actual. Està escrita amb un estil irònic que plasma de manera còmica algunes situacions i decisions absurdes que la pràctica humana ens regala. Nogensmenys, en general, és una novel·la que m’ha decebut perquè, des del meu punt de vista, el ritme és molt monòton i les accions molt reiterades. Si bé és cert que al final del llibre hi ha un petit canvi en la trama amb què s’aconsegueix alterar subtilment el caràcter planer de la història, al meu parer no es fa d’una manera prou atractiva i coherent.

    En qualsevol cas, és una novel·la que convida a la reflexió i comparteixo amb l’autora la urgència de posar remei a aquesta necessitat malaltissa d’intentar categoritzar i posar etiquetes a les coses, perquè tot i que per a nosaltres sigui l’opció més còmoda i ràpida, a vegades és més important parar; escoltar i entendre la gent del nostre costat, perquè sinó l’únic que fem és que els radars que controlen el nostre modus vivendi alimentin un estat  d’insatisfacció i frustració constant. I és que, com són els detalls els que marquen la diferència, si no ens fixem en ells, són moltes les coses que ens perdem.

     

    Laura Sánchez Alcaide

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    Barcelona Booktuber Busquets C2 castell Català CNL L'Heura Costa Brava CPNL escapada Escapades Escapades C2 excursió Garrotxa gastronomia gorgs història L'Heura la Mola lectura Lectures Literatura llegim llibres Lluís Llach Maresme Mediterrani Monsó Montserrat Roig muntanya Mura natura novel·la paraules Pirineu Platges Premi Sant Jordi primavera priorat Ressenya Ressenya C2 Ripollès riu senderisme Tossa de Mar