-
- 05 ABRIL
2019 - No hi ha comentaris
- Sense categoria
- 05 ABRIL
-
- 01 ABRIL
2019 - No hi ha comentaris
- General
Eskerrik asko, Bilbo!
Si visiteu la ciutat de Bilbao, i molt especialment si fa temps que no hi heu estat, de ben segur que us sorprendrà, perquè el canvi que ha fet en pocs anys és impressionant. La renovació i les ganes d’esdevenir una ciutat oberta es perceben arreu, de manera que aquella antiga ciutat grisa i bruta s’ha convertit en una metròpolis actual, amb serveis de tota mena, que combina la modernitat amb l’encant històric del nucli antic i de la “ria”, sempre present i amb una història totalment lligada als vilatans.La primera visita obligada és el “Casco Viejo” i les seves “7 calles”, estretes i amb racons farcits d’encant, imprescindibles per conèixer els orígens de la ciutat. La “Plaza Nueva”, lluminosa i majestuosa, el Mercat de la Ribera, el mercat cobert més gran d’Europa, o l’antiga estació del tren ens ajudaran a acabar d’entendre l’esperit emprenedor de la ciutat.
El “Teatro Arriaga” i la seva imponent façana ens situen en un punt neuràlgic per poder passejar per la zona de l’Arenal i pel pont que porta el mateix nom i travessa la “ria”. Si anem seguint el curs de l’aigua, arribarem al Museu Guggenheim, una peça clau en el procés de revitalització de la ciutat, que s’ha convertit en un important pol d’atracció turística gràcies al seu disseny futurista i a les seves exposicions.
Si us sobra temps, no deixeu de visitar el “Puente colgante”, un mirador amb vistes excepcionals i, sobretot, dediqueu alguna estona a gaudir de la gastronomia i de les famoses tapes, acompanyades d’un bon “txacolí”.
Bilbao és avui dia una ciutat recomanable per passar-hi uns dies i conèixer-la a fons, però també una bona opció per visitar els pobles i paisatges que l’envolten. De ben segur que no us deixarà indiferents i en marxareu agraïts i amb ganes de tornar-hi.
Mireia Buisan.
- 01 ABRIL
-
- 31 MARç
2019 - No hi ha comentaris
- Sense categoria
Pujada al castell de Montgrí, “el botó de la roda de l’Empordà”
El massís del Montgrí, separació natural de les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, constitueix un dels espais naturals protegits més importants de Catalunya. Aquest reducte de tranquil·litat i bellesa, es troba inclòs dins del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
Al seu cim més alt, a 315 metres d’altitud, s’hi assenta el singular castell de Montgrí, declarat bé cultural d’interès nacional i qualificat per l’escriptor Josep Pla com “el botó de la roda de l’Empordà”, centre de la roda de carro, on la vida de l’Alt i el Baix Empordà fa voltes i més voltes al voltant del castell.
L’itinerari que us proposem, apte per a totes les edats, té com a punt de partida el carrer Santa Margarida, al terme municipal de Torroella de Montgrí. Aquí trobem un primer senyal indicatiu que ens marca el camí de sorra per on pujar a peu.
Per arribar al cim sense dificultats, us recomanem seguir el sender GR-92, de color vermell i blanc, durant els quatre quilòmetres de recorregut que transcorre entre camins de terra i pedra, sense grans desnivells. La durada del trajecte fins a la porta del castell és aproximadament d’uns quaranta-cinc minuts.
Prosseguint el recorregut, envoltats de vegetació rupícola, arribem al coll on hi ha la creu de Santa Caterina. A partir d’aquí, el camí es transforma en un petit corriol que s’enfila muntanya amunt. Tot seguit, ens atansem al castell on podrem moure’ns lliurement per tota l’edificació, una fortalesa inacabada de planta rectangular amb quatre torres cilíndriques adossades a les muralles.
Finalment, per accedir al recorregut aeri que ressegueix tota la fortificació, hem de pujar per l’escala de cargol d’una de les torres, des d’on gaudirem d’una impressionant talaia on s’albira la plana de l’Empordà, les illes Medes, la platja de Pals, la badia de Roses, i a la llunyania, els Pirineus. Un lloc privilegiat per veure en panoràmica ambdues comarques i les muntanyes que l’envolten.
Com a dada històrica, cal destacar que el castell fou construït entre 1294 i 1301, a iniciativa del rei Jaume II, i mai va ser acabat, a causa de la consolidació del poder del comtat de Barcelona envers el comtat d’Empúries.
En conjunt, la pujada al castell de Montgrí és una de les rutes més recomanables dels diversos itineraris marcats per conèixer l’Empordà, ja que combina història, natura i paisatge. Esperem, doncs, que gaudiu del recorregut al botó de la roda de carro de l’Empordà!
Cristina Ureña Rodriguez
- 31 MARç
-
- 30 MARç
2019 - No hi ha comentaris
- Sense categoria
Cinc raons per no passar de llarg del Prat de Llobregat
Encara no saps què fer aquest cap de setmana? Ja comences a tenir malsons imaginant que passes toooooot el dissabte i toooot el diumenge sentint la frase: “Pare, mare, m’avorreixo, què fem”? No pateixis. Avui et proposem passar un cap de setmana en família genial, sense ni tan sols haver d’agafar el cotxe, en una ciutat poc coneguda però plena de sorpreses: El Prat de Llobregat.
Aquí tens cinc raons de pes per les quals no et podràs (ni podreu) resistir als encants del Prat de Llobregat:
1. Oblidaràs l’asfalt i estaràs envoltat de natura
A vint minuts en metro o en tren des de Barcelona, la població del Prat està a tocar de Barcelona. T’animem a treure la pols a la bici, ja que des d’aquesta ciutat és molt fàcil arribar pedalejant a l’espai natural del delta del Llobregat.
Un extens circuit de carril bici, planer i molt ben senyalitzat, permet recórrer els punts més interessants del delta.
Hi podràs observar la flora i la fauna autòctona i admirar el paisatge, envoltat d’aigua i farcit d’horts i de masies. I no t’oblidis dels prismàtics!
Tens més informació (rutes i activitats): al web del Delta
2. Veuràs passar un avió just damunt del teu nas
Hi ha diversos miradors que permeten veure com s’enlairen i aterren els avions de l’Aeroport de Barcelona-El Prat. Fins i tot, hi ha cadires de ciment per seure còmodament mentre tractes d’endevinar de quina companyia són aquests ocells d’acer. I prepara’t pel terrabastall que provoquen els seus motors!!!3. Dinaràs amb vistes al mar
Si segueixes el carril bici que va en direcció al mar, arribaràs a la magnífica platja del Prat, que ofereix al visitant cinc quilòmetres d’aigües netes i una oferta lúdica i de serveis que no té res a envejar a les massificades platges de Barcelona. Us proposem dinar a El Calamar: té un menú variat d’entrepans i paelles, apte per a totes les butxaques. Els petits gaudiran a l’àrea de joc, situada a la vora, mentre els adults assaboriu uns minuts de calma.
4. Dormiràs a un allotjament rural
Si t’has enamorat del delta del Prat i no vols tornar a casa, et proposem passar la nit a www.muchamasia.com, un allotjament rural en ple centre de la localitat, que respira tradició i modernitat pels quatre costats. Els seus joves fundadors, viatgers i aventurers incansables, et donaran moltes idees perquè no desaprofitis el diumenge.
5. I diumenge, et deixaràs emportar
De bon matí, podràs fer gaudir la canalla amb una visita al CRAM (Centre de Recuperació d’Animals Marins). I encara tindràs temps d’explorar algunes de les rutes d’observació d’ocells del delta. Quan se t’obri un forat a la panxa, no dubtis a tastar el pollastre Pota Blava o la Carxofa Prat en algun dels locals de l’acurada xarxa de restaurants de la zona.
Si vols consultar informació sobre altres allotjaments o restaurants, et recomanem el web de turisme
I si ens fas cas i finalment decideixes anar-hi, no t’oblidis de deixar-nos un comentari i explicar-nos la teva experiència!!!
A www.nosurtosenselmeusfills.cat ens encanta llegir-vos!
Bon cap de setmana!
Mayca Soto
- 30 MARç
-
- 22 GENER
2019 - No hi ha comentaris
- Sense categoria
La Santantonà de Forcall, festa medieval del foc
El cap de setmana de febrer més proper a la diada de Sant Antoni, a Forcall un poble al nord-oest de Castelló es celebra la Santantonà, que converteix la diada de Sant Antoni en una de les principals Festes de l’Hivern de les terres mediterrànies i en un dels cicles culturals més bells i importants de les terres dels Ports.
Una festa extraordinària amb arrels medievals en la qual es debaten tradició i diversió, on els sants i els dimonis salten i ballen banyats pel foc purificador.
Si es té la possibilitat, millor començar l’escapada cap al divendres al matí, per poder arribar a veure just a la una del migdia, les dotze hora solar, la plantada del maio ─tronc de pi molt alt que servirà de base per a muntar la barraca─, que junt amb les costelles porten esperant a la plaça des del 26 de desembre. A partir d’aquest moment i durant la tarda es col.loquen les costelles i es vesteix la barraca. Es pot aprofitar també, si el fred ho permet, per donar una volta per la vila, visitar el museu de l’alpargata o prendre un café mentre arriba la nit.
Cap a quarts de deu comença cercavila de la Santantonà, els botargues ─dimonis─ que porten lligats a Sant Pau i Sant Antoni cap a la foguera de la barraca, recórren els principals carrers del poble dansant i giravoltant de manera frenetica al so de les dolçaines, sense deixar de visitar les cases dels majorals on es convida a coquetes i rotlletes amb anís i moscatell a tot el que vulgui passar.
Ben tocades les onze, a la plaça, comença la crema de la barraca on els botargues segueixen ballant mentre els sants es cremen a l’interior, fins quan la dolçaina canvia el seu só, que fa que els dimonis siguin vençuts pel bé i els sants surtin de les flames triomfadors. És l’hora llavors de purificar-se travessant la barraca mentre es crema.
Seguidament comença la processó dels Matxos, que inicialment dona un parell de voltes a la barraca encara en flames i que acaba a l’abadia on el mossèn beneeix als animals.
S’acaba el dia i encara queda molt per gaudir durant el cap de setmana, cercaviles, ball rodat, orquestra al pavelló esportiu i barbacoa.
Val a dir que la Santantonà és l’ànima de Forcall, que fa que un poble petit es faci enorme i que abraci durants uns dies a tot aquell que vulgui gaudir de la festa. Una festa que no s’oblida facilment, una festa per repetir.
Loli Guarch.
Enllaços d’interès
Com arribar
https://goo.gl/maps/t8mWJ7m4k262
- 22 GENER
-
- 21 GENER
2019 - No hi ha comentaris
- Sense categoria
Passejada per la costa badalonina
Quan tenim l’impuls de fer una escapada de cap de setmana es tendeix a escollir indrets allunyats que requereixen un desplaçament en avió i despeses inútils que ens deixen amb la sensació d’haver gastat molt i vist poc. L’actual tendència a viatjar pel què diran ens deixa com a resultat un viatge amb molt per dir, però poc per gaudir. Potser, caldria canviar d’hàbits i preocupar-nos més per viure una bona experiència a prop de casa.
Si posem Barcelona com a punt de partida, tenim la sort de trobar una ciutat que es troba just al costat i que satisfà les necessitats d’un barceloní amb l’avantatge de situar-nos lluny de les aglomeracions turístiques, us parlo de Badalona. Sí, heu llegit bé, la ciutat de Badalona ho té tot: ben comunicada, plena de llocs on prendre un bon aperitiu i kilòmetres de platja. Com es tracta d’una ciutat gran, el millor és visitar una de les parts més boniques de la ciutat: el passeig marítim. Si sou d’aquells qui us agrada la platja o les bones passejades sota el sol, aquest és el vostre lloc.
El passeig marítim de Badalona té uns cinc kilòmetres de platja i compta amb una passarel·la de fusta per a poder-hi passejar mentre gaudim del paisatge marítim. La millor part per a fer-ho és la que va des del passeig de la Rambla fins el Pont del Petroli, rodejats de palmeres, de l’olor de mar i de la música que envolta les guinguetes de la platja. A més, a l’estiu, la millor època de l’any per a fer aquesta visita, podem aprofitar per prendre alguna beguda refrescant o per pujar al Pont del Petroli des d’on podrem observar una meravellosa vista panoràmica de la ciutat i fer algunes fotografies.Per a poder accedir-hi, ho podem fer amb cotxe, a través de la Ronda de Dalt agafant la B-20 fins al centre de la ciutat; amb metro, agafant la L2 fins a Pompeu Fabra o amb tren, agafant la R1 fins a l’estació de Badalona. Sigui la que sigui la manera en què hi arribeu, gaudireu d’una bona estona i segur que voldreu repetir l’experiència.
A. Cabrera
- 21 GENER
-
- 20 GENER
2019 - No hi ha comentaris
- Sense categoria
Fem el cim de la Gallina Pelada
Un cap de setmana de principis de novembre vam aprofitar per fer una escapada al cap de la Gallina Pelada, el punt més elevat de la serra d’Ensija. Uns bons amics ens ho varen recomanar, atès que ens agrada la muntanya i no perdem cap ocasió d’allunyar-nos de la gran metròpoli barcelonina i endinsar-nos a comarques. Si vosaltres també compartiu aquests gustos, de ben segur que aquesta proposta no us decebrà.
La serra d’Ensija és un indret prepirinenc a mig camí entre el Berguedà, el Solsonès i l’Alt Urgell, així com a tocar del Pedraforca i la serra del Cadí. Això fa que les vistes del cap de la Gallina Pelada siguin el seu major atractiu.
Per arribar-hi des de Barcelona caldrà agafar la C-16, i un cop passat Cercs prendre la carretera BV4025 que s’enfila cap a Sant Corneli i Fígols, passar el coll de Fumanya primer i després el de Pradell. En el descens d’aquest segon coll trobareu a mà esquerra la font Freda amb un petit espai per a estacionar el vehicle i els senyals d’inici de la ruta.Nosaltres vam optar per pujar-hi des d’aquest punt, atès que està senyalitzat amb marques de Petit Recorregut (PR). Es tracta d’una ruta moderada de poc més de 10 quilòmetres amb un desnivell de 716 metres. No té gaire dificultat, però sí que cal ser una mica caminador i anar ben equipat amb botes, pantalons còmodes i roba d’abric. Oimés, si us trobéssiu que ha nevat fa pocs dies, podeu fer la ruta amb raquetes de neu. Nosaltres ens vam trobar el paisatge ben colgat de neu, tot i que afortunadament, el camí és força fressat i la neu trepitjada permet fer la ruta sense gaires entrebancs. Només cal ser prudent durant la baixada per evitar les relliscades.
Un cop tinguem les botes ben cordades i la cantimplora plena, ja podem començar l’ascensió a la Gallina Pelada. Des de la font Freda agafem el camí que s’endinsa pel bosc de pins negres. Durant tota la ruta seguirem les marques grogues i blanques que ens indiquen el camí. Aneu amb compte que en algun punt la neu les hauria pogut colgar.
Aviat el camí s’anirà fent dret, i com més avancem més que s’enfilarà muntanya amunt. Deixarem enrere la pineda espessa i penetrarem per un avetar més aclarit. Anirem una estona fent ziga-zaga, tot remuntant el torrent de la Font d’Ensija. A poc a poc, guanyarem altitud fins que superem un darrer empit, aleshores ja haurem arribat als rasos i el camí serà força planer fins que trobem un refugi. Des d’aquí ja només restarà una mitja hora de repetjons suaus per la carena de la Serra d’Ensija fins que arribem al cap de la Gallina Pelada.
Des del cim gaudirem d’unes magnífiques vistes de pràcticament tot Catalunya. A nord-oest i oest se’ns farà palesa la preponderància del Pedraforca i la serra del Cadí. Al sud-oest, el cap del Verd en primer lloc i darrere el Port del Comte. Al sud, el pantà de la Llosa del Cavall. Al sud-est, el pla de Bages i a l’horitzó albirarem Montserrat. I a l’est fins i tot entreveurem el Montseny imponent.Fet el petit descans i cruspit l’entrepà, començarem la baixada, que com hem advertit abans, caldrà fer amb cura de no relliscar. Això sí, el descens s’encara cap al Pedraforca, de manera que quedarem embadalits de la seva majestuositat.
Acabada l’excursió, podeu visitar l’antic poble miner de Saldes i aprofitar per degustar una cervesa artesana deliciosa de la Cervesera del Pedraforca, a la plaça principal del poble. Si requeriu d’allotjament per a passar la nit, us recomanem el mateix lloc on vam dormir nosaltres, l’Hostal Cal Franciscó de Gósol. És acollidor i econòmic, sense estridències, però amb tots els serveis necessaris. Per sopar, no perdeu l’ocasió d’omplir la panxa al Forn de Gósol, que combina modernitat amb tradició, un tracte exquisit per la carn de vedella i xai, unes postres inoblidables, un celler suggeridor…
L’endemà si encara teniu una mica de temps, podeu voltar per la rodalia de Gósol, acostar-vos als pobles de Josa de Cadí o Tuixén, visitar el Museu de les Mines de Cercs o la Dou del Bastareny… la zona és plena de racons preciosos i propostes interessants.
David Carmona
- 20 GENER
-
- 20 GENER
2019 - No hi ha comentaris
- Sense categoria
CAP DE SETMANA PER CATALUNYA AMB GOS
Tots els que tenim un pelut a casa sabem que no és fàcil trobar estàncies on poder gaudir de la companyia dels nostres gossos. En aquesta ruta us proposo dues alternatives de destí per viatjar amb gos.
Començaré pel Càmping Castell Mar, situat al Parc Natural del Aiguamolls de l’Empordà i molt a prop de Roses. Aquest càmping disposa de diferents tipus d’allotjament, des de casetes de fusta condicionades amb totes les comoditats, fins a portar la teva caravana o tenda de campanya de tota la vida, això dependrà de la vostra elecció.
Té la peculiaritat d’oferir diferents serveis que el converteixen en un establiment petfriendly, com dutxes per gossos, bosses per recollir els excrements que trobaràs cada pocs metres en els carrers del càmping, i per a mi la millor de totes, en el restaurant disposen d’un menú especial per gossos, de fet és el primer restaurant del país que va impulsar aquesta iniciativa.
A prop del càmping es troba la platja de La Rubina, la platja que permet entrada a gossos més gran de Catalunya.
He de dir que aquesta alternativa només és per la temporada d’estiu, ja que el càmping està obert des del maig fins el setembre. En canvi, si busqueu un destí per tot l’any on gaudir de la companyia de les teves mascotes i la natura, heu de visitar el Mastorrencito, una masia situada al cor de Parets de l’Empordà que presumeix de ser la casa rural per mascotes que també admet persones.
Els animals poden accedir a tots els espais de la casa, incloses les habitacions i la piscina, on us podreu banyar tots plegats en els mesos més calorosos.
El menjar és excel·lent, per 18€/persona, pots gaudir d’un menú casolà boníssim que preparen allà mateix, en canvi els vostres gossos tindran a la seva disposició tot el menjar que necessitin sense preu addicional.
A banda de tots els serveis que fan de Mastorrencito, un lloc únic per dormir amb les teves mascotes, el més destacable és el tracte que rebreu per part d’en Miguel i la Mireia, els amos de la masia. Dues persones enamorades dels animals que cuiden cada detall i et fan sentir com a casa. Sens dubte, la masia més original en la que he estat mai i on és segur que tornaré.
Manuela García C2
Direcció: Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, s/n, 17486 Castelló d’Empuries, Girona. Telèfon: 972 45 08 22
Direcció: Mas Torrent, s/n, 17468 Parets d’Empordà, Girona. Telèfon: 685 78 78 18
- 20 GENER
-
- 20 GENER
2019 - No hi ha comentaris
- Sense categoria
Escapada romàntica a Terol, ciutat de llegendes d’amor
Terol és una d’aquelles ciutats petites que enamoren a qui la trepitja per primer cop. Combina a la perfecció història i monuments llegendaris. De fet, l’any 1987 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco gràcies a la seva bellesa arquitectònica d’influència mudèjar en què destaquen monuments com la catedral de Santa Maria de Mediavilla i les tres grans torres mudèjar que engalanen el cel de la ciutat aragonesa: la torre de l’església de San Pedro, la torre de l’església del Salvador i la torre de l’església de San Martin.
Certament, la cultura mudèjar confereix a Terol una imatge inspiradora per als milers de persones que hi volen gaudir d’històries i llegendes darrera de cada carrer, de cada edifici i de cadascuna de totes les seves emblemàtiques obres arquitectòniques edificades entre els segles XIII i XIV.
Passejant pel centre històric, dedicant temps a admirar el paisatge que ens envolta de carrers empedregats i cases en silenci, podem trobar el primer dels monuments de visita obligada, que no és un altre que la catedral. Podem entrar sense problema i visitar-la de dilluns a dissabte. El diumenge oficien misa. Molt apta per a devots de les rutes religioses, concretament aquells que col·leccionen visites a esglésies i catedrals.Més endavant, voltejant la catedral, ens hi anirem trobant cadascuna de les tres torres mudèjar, encant principal de la nostra passejada i lloc de peregrinatge turístic. Totes tres es poden visitar. La primera que hi trobem és la més antiga i petita, la torre de san Pedro, on s’hi van trobar les restes mortals de la parella d’amants més famosa de Terol, i podríem dir, de tot el panorama històric nacional: els amants de Terol, Isabel i Diego. Avuí dia descansen al mausoleu contigu. La llegenda diu que ella, de família noble i benestant i ell, de familia més aviat humil, es van enamorar. Com què el seu amor era impossible, Diego va decidir allistar-se a l’exèrcit per pujar a l’escala social i poder casar-se amb Isabel. Per desgràcia, van passar els anys i ella va quedar compromesa amb un noble ric que no estimava. Sabent la notícia a l’arribar, Diego va buscar-la per demanar-li un petó. Aquesta li va negar i ell, trist i adolorit, va caure fulminat. Isabel, desconsolada, anà al seu funeral per donar-li el petó abans negat, caient també fulminada a l’instant de fer-ho… així comença la llegenda dels amants de Terol. És digne de visitar la representació de les bodes d’Isabel que es fa a la plaza del Torico el cap de setmana del 15 al 17 de febrer següent. Cal dir, però, que si no heu reservat ja hotel tindreu difícil anar-hi perquè sempre hi ha massificació de turistes aquesta època de l’any.
Continuem la nostra escapada amb les dues torres mudèjar que hi resten: la torre del Salvador i la torre de sant Martin. Totes dues tenen grans semblances entre elles arquitectònicament parlant. Són d’una altura semblant i varen ser construïdes el segle XIV. L’estructura d’ambdues és similar a la d’un minaret almohade, composta per dues torres concèntriques. La primera, la del Salvador, alberga dintre el Centre d’Interpretació de l’Arquitectura Mudèjar de Terol. Escales amunt, escales avall, les podem visitar totes dues per un preu assequible: entre 2 i 3 euros per persona.
No podem acabar sense recomanar visitar l’abans nombrada plaza del Torico, on ens hi trobarem l’emblemàtica i diminuta figura d’un brau al centre de la plaça. Aquí s’hi celebra la tradicional Vaquilla del Ángel, on un brau és lligat amb una corda i l’objectiu és posar-li un mocador. Apta per amants de la tradició de festes amb animals, gens apta per amants dels animals, d’entre els quals m’hi incloc.A la nit, com a totes les capitals de província, podreu festejar l’estada fent un sopar romàntic en algun restaurant del centre històric i prenent unes copes abans d’anar al llit. Ja sabeu, podeu gaudir d’un cap de setmana en parella espectacular a la nova ciutat de l’amor sense anar ni a Roma, ni a París. Sí, Terol existeix.
Verónica Montoro Martínez
- 20 GENER
-
- 20 GENER
2019 - No hi ha comentaris
- Sense categoria
Pujada al cim del Turó de l’Home. Parc Natural del Montseny.
Turó de l’Home.
El Parc Natural del Montseny és un dels indrets amb més riquesa geogràfica i biològica de tota Catalunya. Aquest massís de la serralada Prelitoral , reserva de la biosfera, conté més varietats de flora que totes les illes britàniques juntes. Avui us proposem un itinerari excursionista que s’inicia a la font de Passavets, prop de Santa Fe del Montseny i que culmina al Turó de l’Home, a més de 1700 metres d’alçada. Aquest turó forma part del municipi de Fogars de Montclús i pertany a la comarca del Vallés Oriental.
És un itinerari senyalitzat, fàcil de seguir per les seves fites i el seu bon manteniment, però al mateix temps una mica exigent pel que fa al desnivell del seu recorregut. El nom que rep aquest itinerari és PR-C 208, de Santa Fe del Montseny al Turó de l’Home. Durant el recorregut podreu trobar un afegitó que us portarà cap a les Agudes, però el que aquí recomanem és seguir els trams cap a l’ascens del Turó de l’Home i tornar a baixar pel mateix lloc.
Pou de glaç.
Quan iniciem el recorregut a la font de Passavets, entrarem de ple en una fageda. El faig, forma boscos de gran bellesa visual i és un arbre centreeuropeu. Ja ens indica que ens trobem a més de 1400 metres i que trobarem una obaga carregada d’humitat. En aquest tram trobarem dos vestigis històrics . Les places carboneres, on antigament és produïa carbó vegetal i el pou de gel, destinat a la producció de gel pel manteniment dels aliments segles enrere. Si continuem cap amunt trobarem una petita avetosa que ens assenyala que ja manca poc per arribar al cim.
Els avets viuen en una alçada superior als faigs i són bioindicadors de baixes temperatures. Caminant per l’obaga de l’avetosa arribarem als vessants culminants de la muntanya i començarem a veure el ginebró. Espècie utilitzada per aconseguir produir la tan estimada ginebra i que també s’utilitza per curar mals de panxa. A pocs metres ja visualitzem el cim del Turó de l’Home i haurem arribat al punt més alt del Montseny. Unes vistes espectaculars ens faran gaudir com a bons excursionistes d’un entorn privilegiat.
Per últim afegir que és probable que al llarg del recorregut observem corbs, gaigs i salamandres, espècies animals que sovintegen aquestes contrades.
Com arribar-hi
Amb transport particular: un cop arribats a Sant Celoni, agafar la carretera BV-5114 fins a Santa Fe del Montseny. Hi ha diferents aparcaments habilitats.
Amb transport públic: bitllet combinat RENFE + Bus Parc (dissabtes, diumenges i festius). El preu aproximat si sortiu de Barcelona és de poc més de 10 €.Duració
Amb un ritme tranquil és d’entre 4 i 5 hores.Recomanacions
Calçat i roba còmode. Aigua i entrepà.Albert Sanchez Forcadell.
- 20 GENER
Categories
Històric
- juny 2020
- maig 2020
- març 2020
- febrer 2020
- juny 2019
- maig 2019
- abril 2019
- març 2019
- gener 2019
- maig 2018
- abril 2018
- març 2018
- febrer 2018
- juny 2017
- maig 2017
- abril 2017
- març 2017
- febrer 2017
- juny 2016
- maig 2016
- abril 2016
- març 2016