El Poblat Ibèric, una escapada des de la ciutat
El Poblat Ibèric Puig Castellar està situat a la Serralada de Marina, concretament al Turó del Pollo, a 303 metres sobre el nivell del mar. Hi ha multitud de recorreguts marcats, de diferents nivells i distàncies, que condueixen a aquest emplaçament iber.
En aquest cas us explicaré un itinerari de dificultat baixa, de dues hores i apte per a totes les edats. El circuit es pot fer caminant o en bicicleta, en funció dels gustos o interessos dels excursionistes.
Pels colomencs, cal marcar l’inici del recorregut a l’Institut Torrent de les Bruixes. Aquest edifici disposa d’un descampat on aparcar el cotxe. Qui arribi en metro pot baixar a la L1 de Santa Coloma o L9 d’Església Major i agafar l’autobús B81 fins al carrer Santa Eulàlia.
Des del punt inicial, continua la carretera asfaltada que envolta el Parc de la Bastida fins arribar a un bosc de pins molt ombrívol, a mà dreta de la carretera. Sovint en aquest paratge es reuneixen grups que practiquen un esport de combat medieval. No us espanteu que no us vindran a assaltar! Segueix el corriol que ascendeix a mà esquerra de la muntanya, és un sender amb molta vegetació, paral·lel al camí de carro. Voreja una masia antiga, sense deixar la via de l’esquerra, i acaba desembocant a la pista principal.
Continua per la carretera on trobaràs unes magnífiques vistes panoràmiques de la ciutat de Barcelona, i a continuació et sorprendrà la silueta del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, un antic claustre d’estil gòtic del segle XV. Qui necessiti omplir la cantimplora es pot acostar fins a l’entrada del monestir, on trobarà la Font del Lleó. Cal destacar que els caps de setmana munten una parada de fruita ecològica cultivada a les terres que envolten el monestir.
Monestir Sant Jeroni de la Murtra
Després de la parada, retrocedeix fins a la intersecció que condueix a un aparcament de cotxes i passa una cadena que impedeix la circulació. Per a qui li agradi sortir de la monotonia de la pista, és el moment de pujar-hi per la drecera indicada com a GR-92 i deixar a mà dreta la pista forestal, que més endavant es pot tornar a agafar. Una vegada al camí de ferradura, compte amb les bicicletes que van en sentit descendent ja que solen baixar-hi massa ràpid. Muntanya amunt travessaràs una torre d’alta tensió, la qual no deixa indiferent a ningú per les seves dimensions i la disposició sobre el terreny. A continuació apareix un camí majestuós, amb dues fileres de xiprers que assenyalen l’ermita de Sant Climent, una parada recomanable prèvia al Puig Castellar.
Ermita de Sant Climent
Enfront de l’entrada al poblat iber hi ha un mirador capaç de parar el temps de qualsevol visitant. Aquesta terrassa disposa d’unes vistes espectaculars de la ciutat de Barcelona i els seus monuments emblemàtics, amb el blau del mar com a fons de l’escenari. A continuació puja-hi
Mirador entrada Puig Castellar
per les escales de fusta que faciliten l’ascens a l’emplaçament arqueològic. Al llarg del recorregut hi ha plafons explicatius sobre el poblat i la reproducció d’una casa ibera. Les vistes des del cim són extraordinàries, excepte en períodes de molta contaminació on la panoràmica pot quedar més desdibuixada.
Emplaçament arqueològic
El recorregut de tornada consisteix a desfer el camí, tot i que hi ha rutes alternatives que també finalitzen a Sant Jeroni de la Murtra. Recomano baixar per la pista si no es porta un calçat de muntanya adequat, pel fort desnivell dels corriols.
Finalment us animo a compartir la vostra experiència i incloure itineraris alternatius que ens facin gaudir de la natura.
Olga Merino
coneix com carrer de les bugaderes, ja que les dones del barri d’Horta, des del segle XVII fins al XX, rentaven roba aliena a casa seva, en els seus propis safareigs, per obtenir un ingressos complementaris per a la família. Al costat d’aquest carreró existeix un viarany, anomenat el camí de Barcelona, que era per on passaven les persones i carruatges per anar a buscar la carretera d’Horta a Barcelona. Els pous i safareigs s’han mantingut gairebé tal qual eren a principis de segle. Aquest racó no ha patit les transformacions urbanístiques barcelonines. Precisament aquesta és la màgia d’aquest carrer. Quan arribes a aquest espai et trobes dins d’una bombolla allunyada de la Barcelona moderna. Cada porta de fusta està acompanyada per un test ple de flors que, conjuntament amb l’arc que travessa el carrer, li donen una aparença única. Sembla el jardí privat d’un conte. El conjunt de façanes construeixen una pintura única. En plena harmonia amb el verd vegetal, els colors pastels que omplen les parets de les casetes donen el toc final a aquest espai. El verdet que cobreixen els safaretjos omplen l’aire d’una olor diferent que t’allunya del context de la urbs i et trasllada a una petita vila. El carreró, però, té els seus vigilants propis. I mentre passeges i gaudeixes del raconet t’
