Entrades amb l'etiqueta ‘Barcelona’

  • El Poblat Ibèric, una escapada des de la ciutat

    El Poblat Ibèric Puig Castellar està situat a la Serralada de Marina, concretament al Turó del Pollo, a 303 metres sobre el nivell del mar. Hi ha multitud de recorreguts marcats, de diferents nivells i distàncies, que condueixen a aquest emplaçament iber.

    En aquest cas us explicaré un itinerari de dificultat baixa, de dues hores i apte per a totes les edats. El circuit es pot fer caminant o en bicicleta, en funció dels gustos o interessos dels excursionistes.

    Pels colomencs, cal marcar l’inici del recorregut a l’Institut Torrent de les Bruixes. Aquest edifici disposa d’un descampat on aparcar el cotxe. Qui arribi en metro pot baixar a la L1 de Santa Coloma o L9 d’Església Major i agafar l’autobús B81 fins al carrer Santa Eulàlia.

    Des del punt inicial, continua la carretera asfaltada que envolta el Parc de la Bastida fins arribar a un bosc de pins molt ombrívol, a mà dreta de la carretera. Sovint en aquest paratge es reuneixen grups que practiquen un esport de combat medieval. No us espanteu que no us vindran a assaltar! Segueix el corriol que ascendeix a mà esquerra de la muntanya, és un sender amb molta vegetació, paral·lel al camí de carro. Voreja una masia antiga, sense deixar la via de l’esquerra, i acaba desembocant a la pista principal.

    Continua per la carretera on trobaràs unes magnífiques vistes panoràmiques de la ciutat de Barcelona, i a continuació et sorprendrà la silueta del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, un antic claustre d’estil gòtic del segle XV. Qui necessiti omplir la cantimplora es pot acostar fins a l’entrada del monestir, on trobarà la Font del Lleó. Cal destacar que els caps de setmana munten una parada de fruita ecològica cultivada a les terres que envolten el monestir.

    Monestir Sant Jeroni de la Murtra

    Després de la parada, retrocedeix fins a la intersecció que condueix a un aparcament de cotxes i passa una cadena que impedeix la circulació. Per a qui li agradi sortir de la monotonia de la pista, és el moment de  pujar-hi per la drecera indicada com a GR-92 i deixar a mà dreta la pista forestal, que més endavant es pot tornar a agafar. Una vegada al camí de ferradura, compte amb les bicicletes que van en sentit descendent ja que solen baixar-hi massa ràpid. Muntanya amunt travessaràs una torre d’alta tensió, la qual no deixa indiferent a ningú per les seves dimensions i la disposició sobre el terreny. A continuació apareix un camí majestuós, amb dues fileres de xiprers que assenyalen l’ermita de Sant Climent, una parada recomanable prèvia al Puig Castellar.

    Ermita de Sant Climent

     

    Enfront de l’entrada al poblat iber hi ha un mirador capaç de parar el temps de qualsevol visitant. Aquesta terrassa disposa d’unes vistes espectaculars de la ciutat de Barcelona i els seus monuments emblemàtics, amb el blau del mar com a fons de l’escenari. A continuació puja-hi

     

    Mirador entrada Puig Castellar

    per les escales de fusta que faciliten l’ascens a l’emplaçament arqueològic. Al llarg del recorregut hi ha plafons explicatius sobre el poblat i la reproducció d’una casa ibera. Les vistes des del cim són extraordinàries, excepte en períodes de molta contaminació on la panoràmica pot quedar més desdibuixada.

    Emplaçament arqueològic

     

    El recorregut de tornada consisteix a desfer el camí, tot i que hi ha rutes alternatives que també finalitzen a Sant Jeroni de la Murtra. Recomano baixar per la pista si no es porta un calçat de muntanya adequat, pel fort desnivell dels corriols.

    Finalment us animo a compartir la vostra experiència i incloure itineraris alternatius que ens facin gaudir de la natura.

     

    Olga Merino

    Article complet

  • De necroturisme per Barcelona

    Per Lida Morera de la Vall

    L’anomenat necroturisme o turisme de cementiri té una llarga tradició a Europa, però a Espanya està donant els seus primer passos. Cada cop són més els fossars que obren les seves portes als visitants i organitzen, fins i tot, rutes específiques.

    Però, d’on ve aquesta tendència? Molts turistes, farts dels recorreguts “clàssics” sempre abarrotats i a voltes orientats tan sols a treure rendiment econòmic, han entès que els cementeris són un element arquitectònic d’importància cultural que, a més a més, ofereixen la soledat que busquen en les seves visites. Tant és així que ja existeix la Ruta Europea de Cementiris formada per 53 necròpolis de 39 ciutats diferents, en un total de 18 països. Els representants de Barcelona són els fossars del Poblenou i de Montjuïc, amb uns 6.000 visitants anuals.

    Aquesta ruta funerària europea s’integra dins dels itineraris culturals que promou, des de fa 24 anys, el Consell d’Europa. Per copsar la importància d’aquests itineraris sols cal mencionar que el primer recorregut de l’Estat espanyol a incorporar-se va ser el Camí de Santiago (1987) i més tard van integrar-se, entre d’altres, el llegat d’Al-Andalus o la ruta Don Quixot.

    Un cop situats en aquesta nova forma de turisme, us parlaré del  cementiri de Montjuïc de Barcelona i d’allò que pot oferir -vos.

    La necròpolis de Montjuïc se situa a la vessant marítima de la muntanya de la qual pren el nom i s’escampa per 56 hectàrees. Es va inaugurar l’any 1883 quan la del Poblenou, degut a augment demogràfic de Barcelona,  va quedar petita.

    Actualment es realitzen 3 tipus de visites guiades:

    1. La ruta artística, per als amants de l’arquitectura, l’escultura i les arts aplicades. Es visiten 40 sepultures (inclou mausoleus i escultures d’alt valor artístic) del període comprès entre el 1888 i el 1936.
    2. La ruta històrica recorre 48 sepultures pertanyents a personalitats destacades de diferents disciplines, per a aquells que volen endinsar-se en la història de Barcelona a través dels seus habitants de gran significació política, social i cultural dels anys 1888 a 1936.
    3. La ruta combinada, per als que no poden decidir-se entre una de les dues anteriors i que comprèn 37 sepultures d’ambdós recorreguts.

    Jo he fet les dues primeres i m’han semblat una forma magnífica de conèixer la història de Barcelona i de la seva societat.

    Per aquells que penseu que es tracta d’una opció molt macabra, vull dir-vos que en cap moment tens aquesta impressió, ans al contrari, es parla únicament d’història i d’art, des d’un punt de vista molt enriquidor, gràcies a la professionalitat dels guies. Us animo a conèixer el turisme de cementeri a Barcelona, que, de ben segur, no us decebrà!!!!

     

    2017-05-03

     

    Article complet

  • Carrer d’Aiguafreda

    Barcelona té, a més a més de tots els monuments carismàtics i espais rellevants, petites històries amagades per diferents racons. Entre aquests hi ha un que em té especialment encisada: el carrer d’Aiguafreda. Dins l’entorn únic del barri d’Horta, entre masies i remodelacions urbanístiques, s’amaga un carreró de vianants amb un encant particular. Aquest carrer està compost per vuit casetes molt similars on, davant de cada una, hi ha un pou d’aigua i el seu safareig. El nom li ve donat per les canalitzacions d’aigua que hi havia per donar funcionalitat als safareigs. També se’l 1coneix com carrer de les bugaderes, ja que les dones del barri d’Horta, des del segle XVII fins al XX, rentaven roba aliena a casa seva, en els seus propis safareigs, per obtenir un ingressos complementaris per a la família. Al costat d’aquest carreró existeix un viarany, anomenat el camí de Barcelona, que era per on passaven les persones i carruatges per anar a buscar  la carretera d’Horta a Barcelona. Els pous i safareigs s’han mantingut gairebé tal qual eren a principis de segle. Aquest racó no ha patit les transformacions urbanístiques barcelonines. Precisament aquesta és la màgia d’aquest carrer. Quan arribes a aquest espai et trobes dins d’una bombolla allunyada de la Barcelona moderna. Cada porta de fusta està acompanyada per un test ple de flors que, conjuntament amb l’arc que travessa el carrer, li donen una aparença única. Sembla el jardí privat d’un conte. El conjunt de façanes construeixen una pintura única. En plena harmonia amb el verd vegetal, els colors pastels que omplen les parets de les casetes donen el toc final a aquest espai. El verdet que cobreixen els safaretjos omplen l’aire d’una olor diferent que t’allunya del context de la urbs i et trasllada a una petita vila. El carreró, però, té els seus vigilants propis. I mentre passeges i gaudeixes del raconet t’
    estaran observant amb les seves ninetes allargades, amb el desideràtum de la conservació de l’espai.

    Laia Barandica

    Article complet

  • El Cementiri dels Empestats, un cementiri amb història.

    La visita que us proposo avui és al Cementiri dels Empestats. Aquest Cementiri el vam conèixer fa poc, quan vam anar a fer un dinar familiar al Restaurant El Cau (bon menjar, amb algunes opcions vegetarianes). El Cementiri està situat a pocs metres de l’establiment, i s’hi pot accedir fàcilment a peu. Pertany al terme municipal de Tiana, i està a prop de la Conreria i de la Cartoixa de Montalegre, sobre el coll de Montalegre, a uns 18 km de Barcelona. El terreny forma part del Parc Natural de la Serra de Marina.

    El Cementiri dels Empestats també és conegut pel nom de Cementiri del Còlera o Cementiri de la Febre Groga. Segur que hi ha més noms, però aquests són els més utilitzats popularment. En aquest cementiri hi trobem tan sols una pedra amb algunes inscripcions, que ens marca la fossa comuna on alguns infectats d’aquesta malaltia van ser enterrats. Aquest monument va ser col·locat l’any 1871, un cop l’epidèmia ja hagué finalitzat.holiday 022

    La història d’aquest indret amagat és molt senzilla, i n’existeixen varies, de versions. L’any 1870, al barri de la Barceloneta, va començar una epidèmia de pesta, possiblement a causa d’algun dels vaixells arribats des de terres llunyanes. La malaltia es va començar a estendre per tota la ciutat. Per internet hi ha informacions que expliquen com, un cop desallotjat el barri de la Barceloneta per ordre de l’Ajuntament i la Junta de Sanidad, els malalts provinents de famílies amb menys recursos van ser traslladats a la Conreria. L’epidèmia va durar 4 o 5 mesos, i va deixar 76 morts, que suposem són els enterrats a la fossa comuna. Aquesta seria una primera versió dels fets. La segona, explicada pels meus familiars, no deixa tan bé a les autoritats. Diuen que els carros que transportaven als malalts (i dic malalts perquè no sempre estaven morts quan sortien de Barcelona) eren enviats a les afores de la ciutat, sent una d’aquestes afores aquest racó de muntanya que pertany a Tiana. Un cop arribaven al que coneixem com a Cementiri dels Empestats, els enterraven. La persona que havia portat el carro també s’hi havia de quedar, ja que havia entrat en contacte amb el virus i per tant es considerava que havia estat també contaminat. Entenc que la versió casolana és més digne d’una pel·lícula de por, però jo me la crec més que l’altre- intueixo que a al segle XIX anaven bastant per feina pel que fa a aquest tipus de situacions. No m’hagués agradat estar al lloc del que portava als morts.aaa

    Us deixo un link amb el mapa de la zona- pel post d’avui, m’ha semblat més interessant explicar-vos la història de l’indret que l’entorn o el recorregut. Hi ha diferents rutes per arribar-hi, però l’aparcament del restaurant és un bon inici per visitar el Cementiri i posar-se en camí per explorar una mica la zona.

    Marta Bayà

    Article complet

  • Mirador del Turó de la Rovira

    La visita que he decidit compartir amb vosaltres està situada a la ciutat de Barcelona. És una ciutat que m’agrada i té llocs i racons molt interessants.

    És difícil triar quin lloc compartir amb vosaltres i al final m’he decidit per un en particular. He escollit el Turó de la Rovira del Carmel ja que és molt desconegut. És un mirador des del qual s’observa una panoràmica espectacular de 360º de Barcelona i ha estat escenari d’alguns rodatges de pel·lícules conegudes, així com d’anuncis de televisió i cartells publicitaris.

    El mirador del Turó de la Rovira pertany al patrimoni de la ciutat de Barcelona i és una de les seus del Museu d’història de Barcelona. El seu accés és lliure i gratuït.

    Els búnquers de Barcelona encara desconeguts per a molts turistes, és un lloc emblemàtic ja que va ser testimoni silenciós de la terrible guerra civil, va ser un refugi antiaeri i es va construir per protegir la població. Però això va quedar en el passat fosc de Barcelona, perquè a l’actualitat des d’aquesta panoràmica , s’aconsegueix veure unes vistes i un capvespre espectacular i preciós de tot Barcelona i els seus voltants.

    El turó té 262 metres d’altitud, per arribar-hi és preferible agafar l’autobús 24 i el v17, que surt des de la Plaça Catalunya. A la nit cal agafar l’autobús N4 i N5.

    El metro queda molt lluny i hauries de caminar a peu aproximadament 2 km (gairebé 30 minuts caminant). També una altra opció és anar-hi en cotxe.

    Els restaurants que he triat són les Delícies del Carmel que està a la carretera del Carmel i el Mirador del Carmel II que està al carrer Pasteur nº2.

    Us animo a que visiteu aquest lloc que segur no us deixarà indiferents.Foto Turó de la Rovira

    Casilda Espinosa

    Article complet