Entrades amb l'etiqueta ‘C2’

  • UN OASI DE PAU AL MARESME

    Molt a prop de Barcelona, concretament a Sant Pol de Mar (El Maresme), hi ha un lloc molt especial: la Vall de Golinons. És un indret únic que us vull recomanar per moltes raons: perquè té un microclima suau a causa de la seva situació geogràfica, ja que es troba entre el massís del Montnegre i el mar. Perquè podreu veure tot tipus d’animals de granja, l’ase català, gallines, oques, conills, porcs, etc.,i els nens s’ho passaran d’allò més bé. I a més a més, els més grans fareu un viatge al passat, tornareu a l’ambient rural que van viure els vostres avis.

    L’itinerari és d’uns 6 km aproximadament i es pot fer sense gaire dificultat.

    Per arribar a la Vall de Golinons, us heu de dirigir cap a la plaça Anselm Clavé de S.Pol de Mar, i pujar pel carrer Herois de la Fragata Numància. Després travesseu la C-32 per sobre i ja podeu aparcar el cotxe.

    Quan acaba el carrer asfaltat, comença el camí de terra que obre pas a una preciosa vall de boscos, masies escampades i camps de conreu. Us suggereixo que feu la caminada a poc a poc, d’aquesta manera us arribaran les sensacions que aquest paratge us pot proporcionar.

    Cal que seguiu el camí i us dirigiu cap al club hípic Sant Pol, heu de baixar per la pista i creuar el torrent del Morer, deixeu l’hípica a la dreta i de seguida a la vostra esquerra veureu Can Mascaró amb la seva torre, que va fer construir la mestressa de la casa perquè volia veure el mar des del capdamunt.

    Més endavant, divisareu els hivernacles de maduixot de Can Giralt on podeu comprar maduixes directament al productor (a partir de finals d’abril).

    Sense deixar el camí principal arribareu a un bosc de palmeres, espectacular i gens habitual en el nostre clima, que us convidarà a endinsar-vos-hi.

    Heu de tornar al camí i passareu per una plantació de plataners per arribar finalment a Can Golinons, antiga casa de pagès reconvertida en allotjament rural.

     

    Heu acabat la primera part de l’excursió, no obstant això, si us ve de gust, podeu continuar amb una visita cultural i gastronòmica.

    Torneu cap el cotxe però no l’agafeu , heu de continuar camí fins l’ermita de Sant Pau (segle XI) d’estil romànic, des d’on podeu apreciar la panoràmica de tota la costa del Maresme. Si teniu sort i el dia que heu escollit hi ha bona visibilitat, podreu veure fins i tot la muntanya de Montjuïc.

    Segurament ja serà l’hora de dinar! Si baixeu les escales de l’ermita i gireu cap a l’esquerra trobareu l’hotel Gran Sol, que té un restaurant de cuina de mercat que pertany a l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme. Disposen d’un menú a preu molt raonable, elaborat i servit pels alumnes de l’escola, sota la supervisió de professionals, és clar!

     

    Bona caminada i bon profit!

     

    Maite Baró

    Article complet

  • Excursió als 7 gorgs

    Els 7 gorgs, també conegut com Gorgs del Torrent de la Cabana, es troba en el municipi de Campdevànol, Girona. És un destí idíl·lic per passar el dia amb els amics o amb la família, no només pel paisatge paradisíac dels gorgs i de les cascades enmig de les muntanyes, sinó també per totes les aventures que hi pots viure.

    És molt fàcil arribar als 7 gorgs, això sí, cal anar amb cotxe. A pocs minuts d’haver passat Campdevànol, just abans d’arribar al càmping Pirinenc, hi ha una petita desviació a mà esquerra que et portarà per un petit camí de terra fins arribar al pàrquing, on podràs aparcar el cotxe (abans era gratuït, però actualment costa uns 8-10€/dia). Tal i com baixes del cotxe, podràs veure un petit rierol, no el perdis de vista, és el que t’indicarà el camí juntament amb les indicacions. Es tracta d’una ruta circular senzilla per la muntanya, d’aproximadament 9km i comença just en el pàrquing. Pots començar la ruta per qualsevol costat del rierol, personalment recomano anar per la part dreta,  ja que el camí està en millor estat i està millor indicat, però si ets un aventurer, anar pel costat esquerre també es una bona opció, perquè com he dit abans, és una ruta senzilla on no hi ha possibilitat de pèrdua, i ho dic jo, que sempre em perdo.  Després de caminar uns 40 minuts trobaràs el primer cartell que indica el gorg la Cabana, és el primer gorg i és el que es triga més en arribar. Per poder accedir-hi, hauràs de baixar per un camí molt estret i amb molta pendent. És el de més difícil accés, hauràs d’anar molt en compte de no relliscar pel fang (agafat on puguis), però un cop allà, veient l’aigua caient per la gran cascada, t’adonaràs que ha valgut la pena baixar.  Jo hi vaig anar a la tardor i feia fred, però si vas a l’estiu, pràcticament és obligatori fer un bany. En aquest primer gorg no es recomana fer salts a l’aigua perquè és difícil accedir-hi, però no et preocupis que en queden sis més. A partir del primer gorg, es triga uns quinze minuts per arribar al següent gorg, fins a l’últim. El segon gorg és la Tosca, és de més fàcil accés i sens dubte, és un dels més bonics.

    Els 4 següents són l’Olla, la Bauma, el Forat i el Petit Colomer. Aquests últims 4 s’arriben fàcilment, però també haig de dir que no són tant espectaculars com els dos primers i els salts d’aigua són molt més petits. I per l’últim, el setè gorg, el Colomer.  Aquest, tot i ser l’últim, és el més visitat ja que és el més espectacular. Té la cascada més alta dels set, amb 13 metres d’altitud. És el lloc ideal per menjar-se l’entrepà escoltant com cau l’aigua de les roques, per banyar-se en les aigües cristal·lines i pels més valents, saltar al gorg des de les roques més altes.

    Personalment, considero que els gorgs més impressionants són la Cabana, la Tosca i el Colomer. En tots t’hi pots banyar, però si vols saltar des de les roques les més recomanades són l’Olla, el Forat i el petit Colomer ja que les cascades no són gaire altes i són de fàcil accés.

    L’únic inconvenient d’aquesta excursió és que has de portar una motxilla carregada de provisions, ja que l’únic que trobaràs és un baret en el sender de l’últim gorg.

    Espero que us agradi tant com a mi aquesta petita aventura.

    Qilu Zhou

    Article complet

  • Un diumenge a casa? Millor visiteu Malgrat de Mar amb els més petits!

    Malgrat de Mar és un poblet que mereix una visita. Feia temps que no hi anava i, aquest cap de setmana passat vam decidir la meva parella i jo fer-hi una petita excursió per recordar tots aquells llocs pels que passejava amb la família durant la meva infància.

    No se ben bé que és el que em recorda a aquelles tardes d’estiu: potser és l’olor del mar; potser els carrers, que no han canviat gens ni mica, o potser l’aire fresc que corre al vespre. En qualsevol cas, en un intent, possiblement fallit, per ser objectiva, us volia fer un post proposant-vos una sortida de diumenge pels més petits.

    Malgrat de Mar és l’últim municipi de la província de Barcelona fet que ens dóna la possibilitat, per aquells que no disposem de cotxe, d’arribar-hi en transport públic. S’hi triga una hora i vint minuts des de Plaça Catalunya amb la línia R1, que passa cada mitja hora  -podeu clicar aquí per informar-vos dels horaris-.

    Com ja sabeu, Malgrat és un municipi de platja, de manera que, sempre podeu anar-hi per prendre el sol a l’estiu, o passejar-hi a l’hivern. No obstant, Malgrat, a més de tenir la platja, disposa de gran quantitat de zones verdes. Hi ha un parc bastant conegut que no us el podeu perdre: el parc de Francesc Macià. És veritablement enorme i disposa d’una gran quantitat d’equipaments: ponts tirolesos, tobogans, zona de sons i fins i tot, figures enormes com els bolets-casa, per als nans del parc; magdalenes i pastes diverses o, fins i tot gomes i llapis gegants que mereixen una fotografia. A més, el parc disposa de zones picnic per famílies i aparcament gratuït. Per aquells que preferiu no anar massa carregats, just al parc hi ha el restaurant, la Torreta -podeu donar una ullada al seu lloc web-.

    Us deixo una fotografia que segur que us deixa amb moltes ganes d’anar-hi. Sens dubte algun, els més petits quedaran al·lucinats!

     

    Míriam Zapata Vílchez

    Article complet

  • El Castell de Tossa

    El Castell de Tossa és un castell situat al recinte emmurallat de la Vila Vella de Tossa de Mar. És l’únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix a la costa catalana. L’ any 1931 va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional.

    Degut al seu privilegiat emplaçament, el Castell va tenir un paper fonamental com a Torre de defensa de la badia enfront dels pirates nòrdics. És un lloc màgic, una magnífica combinació de història i paisatge que mereix ser visitada.

    La millor forma de veure’l al complet és pujant a peu per l’antic camí de pedra en un passeig accesible i molt agradable. També es pot pujar en tren turístic per 6 euros. L’important és anar amb calma i gaudir de les vistes meravelloses de Tossa que ofereix. Al vespre, el reflex del sol a l’aigua crea una imatge plena de colors càlids que enamora.

    A l’interior de la muralla es poden observar les runes del que va ser la Torre de defensa, canons, l’església de Sant Viçent, petites cases, etc. Si voleu aturar-vos a dinar o sopar, disposeu de diversos bars i restaurants com el Castell Vell on el menjar es fabulós. Tafanejant pels carrers estrets de la Vila Vella també podreu descobrir l’estàtua de l’Ava Gardner, la més fotografiada de Tossa. 

    La Vila Vella sempre està plena de gent, per aixó m’agrada visitar-la de nit quan hi han menys persones. A més a més, el Castell està tot il·luminat i destaca entre la foscor junt amb la llum de la lluna.

    Sens dubte, en aquest lloc n’hi ha per sucar-hi pa. Si voleu podeu concertar una excursió guiada per aquest monument a la següent pàgina: http://www.infotossa.com/es/actividades-y-ocio/excursiones/#visitas-guiadas-en-tossa-de-mar

    Desitjo que us captivi tant com m’ha captivat a mi.

    Victoria Vivas. Nivell C2.

     

    Article complet

  • La Rocallarga des de l’Avenc. Itinerari meravellós per les espectaculars cingleres que envolten Tavertet.

    Aquest itinerari és una caminada circular de 14,7 km de longitud pels voltants dels cingles de l’Avenc.

    El punt de sortida i arribada de la ruta és Tavertet, un municipi de la comarca d’Osona, província de Barcelona que limita al nord amb la regió natural del Collsacabra i al sud amb Les Guilleries.

    Tavertet

    El poble va estar aïllat i sense carretera fins ben entrada la segona meitat del segle XX. Això, i l’espectacular entorn natural que l’envolta; frondosos boscos i cingleres, el proveeixen d’un encant molt especial, donat que és un bon punt de partida per a excursions i passejades per a tots els nivells, gràcies a la seva natura salvatge i a la poca distància que es troba del nucli urbà.

    Parc natural de Collsacabra

    El primer tram de l’excursió transcorre per la pista cimentada que ressegueix el Pla Boixer i uneix Tavertet amb la carretera que condueix a Rupit. A la masia de Rajols deixem la pista i ens encarem cap al collet de Rajols, la collada de les Graus i l’ermita de Sant Corneli. Des d’aquí baixem al torrent de la font de la Vena i la pista que arriba fins a un disseminat de masies. Prenem la pista que puja cap a Monteis, el pla de Monteis i el pla de la Soca Negra i continuem planejant fins al collet de Rajols i la Rocallarga, des d’on es tenen unes esplèndides vistes del Collsacabra. Des d’aquí només resta davallar fins a l’Avenc i donar per acabada una excursió que no deixa indiferent.

    Rocallarga

    La ruta dels cingles de l’Avenc ens permet endinsar-nos en un paratge feréstec i força desconegut del Collsacabra, el dels cingles de l’Avenc. El Collsacabra s’alça a l’extrem oriental de la comarca d’Osona, fregant La Selva i la Garrotxa, i formant una regió amb cingleres, que sovint embadaleix qui el visita. És una zona farcida de boscos, rierols, racons on descansar i paisatges que s’ensenyoreixen de qui els contempla. Zona de poblament dispers, ha estat des de sempre una regió agrícola i ramadera, on darrerament el turisme hi té cert pes. Durant la ruta visitem el dolmen i l’ermita de Sant Corneli, la imponent masia de Monteis i la fabulosa Rocallarga, una roca que sobresurt de la cinglera i que molts anomenen el Preikestolen català, en referència a la famosa roca de Noruega, una de les més fotografiades del món.

    Albert López Tena

    Article complet

  • Cap de setmana al Pirineu

    Sovint associem una època de l’any amb una imatge concreta: la primavera i els arbres en flor; l’estiu i la platja… Si hi ha un emplaçament per excel·lència a l’hivern, és la neu i, en el cas de Catalunya, el millor exemple és el Pirineu.

    Bagà és un municipi situat a l’extrem nord de l’Alt Berguedà. Per arribar-hi amb cotxe des de Barcelona ciutat s’ha d’agafar la C-16 i prendre la sortida en direcció Bagà (s’arriba en una hora i quaranta minuts). Respecte a l’allotjament, Ca l’Amagat reuneix tots els requisits per passar una bona estada. És un gastrohotel de caràcter familiar i molt acollidor que es troba al carrer de la Clota, 4.

    Un cop allà, podeu passejar pel centre històric i deixar-vos encisar pel seu aire medieval i l’olor a llenya que inunda els carrers. Trobareu edificis i places tan emblemàtiques com la Plaça porxada, on habitualment se celebren fires itinerants, o l’Església de Sant Esteve.

    Plaça porxada

    A quinze minuts en cotxe des de l’hotel (primer per la C-16 i després per la BV-4025), hi ha les Mines de Cercs. És molt recomanable baixar amb ferrocarril a l’interior de la mina i visitar les explotacions a cel obert. L’horari dels caps de setmana i festius és de 10h a 15h. Les places són limitades i cal fer reserva prèviament.

    Mines de Cercs

    Si us queda temps, podeu passar un dia divertit a la Molina, una estació d’esquí situada a Alp (a trenta minuts en cotxe des de l’hotel).

    L’hivern és la millor època per anar-hi ja que, pel clima, és quan es pot aprofitar al màxim aquesta escapada. És una sortida apta per a totes les edats en què, sobre tot els més petits, s’ho passaran molt bé. Bagà és, per mi, un indret amb molt encant i estretament lligat a la meva infància que em porta molt bons records. Espero que a vosaltres us generi les mateixes bones sensacions.

     

    Andrea Rabal Robles

    Article complet

  • El Camí del Rec

    Avui m’agradaria parlar-vos d’un dels llocs més recòndits del meu poble, ideal per fer-hi una excursió d’un dia i desconnectar de tots els problemes que ens ronden pel cap. Es tracta d’una ruta de senderisme d’uns 7 quilòmetres d’anada i tornada. Forma part de la Ruta del Rec de la Vila, que comença a la part alta del poble fins a sortir-ne tot endinsant-se al Camí del Rec. Aquest camí segueix l’antic recorregut que feia l’aigua que baixava des de la serra de la Mussara per abastir els vilatans.

     

    El nostre recorregut, per tant, comença a La Selva del Camp, un poble del Camp de Tarragona d’uns 6.000 habitants. És fàcil arribar-hi seguint els indicadors des de la C-14. Un cop entreu al poble, només haureu de travessar-lo fins a arribar a la part alta, on trobareu una rotonda que conserva un antic molí hidràulic. Des d’allí, haureu d’agafar un camí asfaltat que segueix pujant i després d’una pujada pronunciada, trobareu la senyalització de l’entrada del Camí del Rec.

     

    La primera part del camí sempre és millor fer-la abans de migdia, quan el sol encara no peta fort. Tot i això, sempre és recomanable portar ulleres de sol o gorra, i protecció solar a l’estiu. Anirem trobant trossos de l’antic rec al llarg del camí, fins a arribar a la meitat, on veurem l’anomenat Pont Alt, una construcció de pedra lligada amb morter que portava l’aigua d’un costat a l’altre de la Riera. Allà hi ha una zona de pícnic, on recomano fer una parada per descansar i beure aigua.

     

    A la segona part del recorregut, anirem trobant petits ponts i passarel·les de fusta que s’han construït per motius pràctics, però que, alhora, també donen un encant especial al camí. Aquesta segona part és més ombrívola i segueix el recorregut de l’aigua de la Riera, per la qual cosa és més fresca. Un cop haguem arribat al final del camí, on trobem l’indicador corresponent, haurem de fer mitja volta i tornar per on hem vingut. Finalment, us recomano que us endugueu un entrepà i feu una segona parada al Pont Alt per dinar i acabar el recorregut després d’haver omplert la panxa.

     

     

    Sobretot, no us perdeu el paisatge!

     

    Maria Romero Soronellas

    Article complet

  • MÓN SANT BENET

    Aquest lloc és molt recomanable si algú vol tenir un cap de setmana tranquil i relaxat. Actualment és un conjunt d’edificis.

    Situat a San Benet de Bages, està declarat bé cultural d’interès nacional. És tracta d’una antiga abadia benedictina, amb elements que van des del Romànic fins al Modernisme. Està voltat d’un entorn natural incomparable.

    L’accés més utilitzat, és a través del municipi de Navarcles. Nosaltres vam anar amb cotxe, però hi ha una combinació amb tren des de Barcelona a Manresa, i desprès amb autobús fins a Navarcles, de la parada d’autobús fins al complex hi ha una caminada d’uns quinze minuts.

    Els edificis són:

    La Fàbrica, on és  la recepció, la venda d’entrades de les visites, la botiga i el restaurant La Fonda.

    El Monestir, té una part més monumental de l’època medieval i la part modernista que va ser la residència d’estiueig del pintor Ramón Casas, i el campanar.

    Fundació Alicia, centre d’investigació en cuina.

    Casa de l’amo, antiga residència dels amos de la fàbrica.

    Hotel Món, allotjament de 4* amb dos restaurants.

    Hi ha visites guiades a tots els espais. Amb tarifes individuals i combinades. Amb preus especials per joves, jubilats i també per a grups. Les persones amb problemes de mobilitat poden accedir a tots els espais, tret del campanar.

    Nosaltres vam fer totes les visites, que ens van semblar molt instructives, però si cap lloc ens va sorprendre va ser la Fundació Alicia, Ali-mentació i cièn-cia, és un centre dedicat a la millora dels hàbits alimentaris. Et fa més conscient de la importància de l’alimentació com a fet cultural i com a factor educatiu.

    Recomano a tothom, i en especial a les famílies, que visitin aquest lloc, crec que el trobaran molt interessant.

     

    Montserrat Milián

    Article complet

  • Visita a les tines de Talamanca, Mura i Rocafort

    Per Joan Valverde

    Les tines de Talamanca, Mura i Rocafort es troben a la comarca del Bages, al vell mig de Catalunya. Les tines són uns dipòsits de grans dimensions que es feien servir durant el procés de vinificació o durant l’emmagatzematge del vi. Cal tenir en compte que durant el segle XIX el conreu de la vinya i la producció de vi va ser una activitat agrícola molt important en aquesta part de la geografia catalana. Parlar d’aquestes construccions és parlar de part de la història de Catalunya.

    Mapa de situació

    Aquesta és una ruta circular que es pot fer a peu o en bicicleta de muntanya. En el nostre recorregut veurem feixes on s’intueix que hi havia plantades grans extensions de vinyes. Actualment aquestes terres han estat substituïdes per ametllers i oliveres. Les tines que trobarem pel camí són construccions de forma quadrada o circular que es van fer amb pedra i morter de calç.

    Tines del Bleda

    Per arribar al punt de partida hem d’anar a la població del Pont de Vilomara, continuar en direcció a Rocafort per la carretera BV-1224 i quan arribem al punt quilomètric 4 girar a mà dreta en direcció a les Tines del Flequer. Un cop arribem a l’aparcament només ens caldrà seguir els panells informatius que donen indicacions de la ruta.

    Mapa del recorregut

     

    Tipus de senyalització

    El recorregut està ple de diferents construccions de paret seca, però us recomano que sobretot visiteu les Tines del Bleda, les Tines del Tosques i les Tines de l’Escudelleta.

    Espero que gaudiu d’aquest recorregut que forma part del nostre passat i que s’ha conservat en perfecte estat per a què les noves generacions ho continuem descobrint avui dia.

    Us asseguro que aquest viatge per conèixer les tines del Bages no us deixarà indiferents i segurament el recomanareu a tots els vostres amics i familiars.

    Article complet

  • Escapada a Lles de Cerdanya

    per Quico Rivera

    El poble de Lles de Cerdanya es troba en el Prepirineu català, en un meravellós entorn envoltat de prats de pastura i amb unes vistes precioses, a tocar de les impressionants parets del nord de la serra del Cadí. Situat a 1.471 metres d’altitud, aquest municipi de muntanya el formen, a part del mateix Lles, diversos nuclis aïllats, com són Arànser, Coborriu de la Llosa o Múser.

    A l’hivern s’hi pot practicar l’esquí nòrdic a les estacions de Lles i Arànser, i amb el bon temps esdevé un lloc privilegiat per a l’excursionisme i el contacte amb l’alta muntanya. En aquest sentit, destaquen els populars estanys de la Pera, situats en un escenari idíl·lic a 2.357 m, i on aquells a qui les cames no els acompanyin en una travessa preciosa (és punt de pas del GR 11.10, una de les variants del sender de gran recorregut transpirinenc, que comunica la Cerdanya amb el Principat d’Andorra) poden arribar en cotxe per una pista forestal apta per tot tipus de vehicles.

    Estany gran de la Pera

    Els refugis de Cap de Rec, dels Pradells i dels mateixos Estanys de la Pera, i llocs d’aixopluc, com poden ser la cabana dels Esparvers o la de les Pollineres, són també el punt de partida d’innumerables ascensions a cims propers i rutes, tant a peu com en BTT.

    Cabana dels Esparvers (2.070 m)

    També és molt recomanable passejar per la recòndita vall de la Llosa i descobrir raconets com el Molí de Salt, al riu de la Llosa, en una excursió molt apropiada per a realitzar amb nens. Les dates ideals per fer aquesta excursió i gaudir del fabulós entorn, són la primavera en època de desgel i a la tardor, per la gran quantitat d’arbres caducifolis que ens oferiran una paleta de colors espectaculars. Aquesta excursió forma part de l’itinerari del Camí dels Bons Homes.

    Passarel·la del riu de la Llosa

     

    Salt del Molí

    Se’ns dubte, en gaudireu moltíssim i us costarà d’oblidar durant molt de temps.

    Feliç viatge!

     

     

     

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    Barcelona Booktuber Busquets C2 castell Català CNL L'Heura Costa Brava CPNL escapada Escapades Escapades C2 excursió Garrotxa gastronomia gorgs història L'Heura la Mola lectura Lectures Literatura llegim llibres Lluís Llach Maresme Mediterrani Monsó Montserrat Roig muntanya Mura natura novel·la paraules Pirineu Platges Premi Sant Jordi primavera priorat Ressenya Ressenya C2 Ripollès riu senderisme Tossa de Mar