Arxiu per febrer, 2020

  • Cadaqués, un poble especial

    D’entre totes les poblacions que trobem a Catalunya, n’hi ha una que destaca per la seva autenticitat i la seva bellesa indiscutible; Cadaqués.

    Cadaqués és un poble pesquer situat a la Costa Brava, a la comarca del Gironès.  Aquest té al voltant de 3.000 habitants i els seus voltants, el Parc Natural de Cap de Creus, són perfectes per passar-hi un matí solejat i gaudir dels seus paisatges.

     És indispensable fer una visitar a aquest petit poble i passejar pel casc antic i deixar-se perdre pels seus carrers blancs i laberíntics. És aconsellable pujar fins a l’església parroquial de Santa Maria i contemplar la increïble vista de la badia.

     

     

    Si hi ha vas a l’estiu podràs recórrer-hi diverses cales que hi ha al voltant del poble i refrescar-te en les aigües netes i transparents de la Costa Brava. O si d’altra banda , ets més de muntanya pots optar per fer alguna de les excursions a peu pel Parc Natural de Cap de Creus i deixar-te hipnotitzar pels seus imponents penya-segats .

    Tampoc ens oblidem d’esmentar la gastr

    onomia local, on hi trobarem restaurants acollidors on podràs provar peix fresc del dia o el famós ‘suquet de peix’.  Es diu que a Cadaqués existeixen quatres delícies gastronòmiques : a l’hivern els eriçons de mar (“grotes”), a la primavera els musclos de roca , a l’estiu els crustacis i a la tardor el vi. Així que si ets un gran amant de la gastronomia aquest és el teu lloc.

     

    .Per arribar-hi al poble es pot accedir des de l’autopista AP-7 i sortint per la sortida 4 (Figueres-Roses) i agafant la carretera local GI-614 que , passant per diverses corbes, us portarà directament al poble. Si voleu anar amb transport públic, des de Figueres surten busos diaris cap a Cadaqués.

    Vagis com vagis i tan se val l’època del any, sempre valdrà la pena fer una visita aquest poble. Si el que necessites és pau i tranquil·litat no t’ho pensis més, vine a Cadaqués.

    Article complet

  • La ruta del ponts penjants

    Hola de nou viatges!

     

     

    Avui ens dirigim d’escapada a València, més concretament a Xulilla un municipi de la comarca dels Serrans en el qual podem fer diferents rutes per caminar a la muntanya, degustar la seva gastronomia típica i conèixer els ponts penjants, els més coneguts i fotografiats de la zona.

     

    Si venim directament des de València, hi podem arribar per la carretera CV-35 a l’altura de la Llosa del Bisbe o per l’autovia A-3 fins a Requena-soc i Xulilla. No hi ha pèrdua  i esta ben senyalitzat, per arribar-hi és necessari fer-ho amb cotxe per això és indispensable saber que hi ha molts espais per poder estacionar de manera gratuïta.

     

     

    Per poder fer la ruta ens hem de dirigir al canó del riu Túria travessant la senda del Calderons. Una vegada arribem a la senyal, sols hem de seguir la senda fins arribar al primer pont penjant, impressionant, el creuem i baixem fins al llit del riu. A continuació travessem el segon pont una mica més per sota que el primer però igual de majestuós. És recomanable saber que la llargada de tota la ruta completa, consta d’uns 13 quilometres, podria ser considerada com una ruta amb dificultat alta. Però si sols realitzem el recorregut fins arribar als ponts penjant i tornar, podria adaptar-se a qualsevol edat, ja que la senda es accessible i ben senyalitzada. Prop de la ruta del ponts penjants trobem un altre lloc màgic, el Toll Blau, un llac idíl·lic que sembla com una piscina on es reflecteixen les muntanyes que l’envolten. És pot travessar amb unes passarel·les, les quals no és troben en molt bon estat.

     

    Una vegada realitzada la ruta, pots degustar la gastronomia que ofereixen. Un plat típic es l’olla de carn, amb diferents ingredients com patates, fesols cansalada i ceba. Per acabar d’endolcir el dia podem demanar un Reguiño, unes congretes de mantega o unes coques d’ametlla, acompanyats d’una bona mistela. 

    Ens veiem la pròxima setmana viatgers!

    Alba Garcia Garcia

    Article complet

  • La Vall més atractiva del Pirineu Català

    La Vall de Boí és una destinació turística d’alta muntanya incomparable a casa nostra, ja que engloba grans i importants atractius, ja sigui en l’àmbit històric-cultural, de les tradicions, dels espais naturals o dels esports i activitats de muntanya.

     

    Tota la vall conforma un únic municipi amb vuit petits nuclis de població, dels quals Barruera és la localitat més important. Com a territori muntanyós s’ha mantingut força aïllat i atesa la considerable rigorositat del clima, el caràcter dels pobladors i les tradicionals activitats de subsistència, s’ha facilitat que el patrimoni natural i cultural es conservi intacte en gran part.

     

    Avui dia, una oferta turística diversificada i sostinguda durant tot l’any fa recomanable la visita a la vall en pràcticament qualsevol època. El romànic roman tot l’any com a gran atractiu, mentre que les passejades per Aigüestortes són més adients a la primavera, estiu o tardor. A l’hivern, les pistes d’esquí i el termalisme prenen el protagonisme.

     

    Tot i ser un territori on el turisme és cabdal, es manté, tanmateix, lluny de la massificació d’altres zones de muntanya i permet que quan hi anem no ens sentim aliens a la vida pròpia que té la vall. El model turístic és prou sostenible i es combina amb altres activitats econòmiques, incloses les agrícoles i ramaderes.

     

    En conseqüència, podem dir també que és un indret magnífic per a gaudir en família i on l’oferta d’allotjaments de turisme rural i cases de pagès és molt destacable. Quan la canalla coneix per primera vegada la vall, és un fet que tard o d’hora voldran repetir l’experiència.

     

    En definitiva, com a destinació de muntanya, la Vall de Boí ofereix un ventall de possibilitats que cap altre lloc pot oferir a Catalunya. El magnetisme dels seus pobles, l’empremta de les esglésies romàniques, la bellesa salvatge del Parc Nacional d’Aigüestortes, la fascinant tradició de les falles, les possibilitats infinites dels esports de muntanya i neu o el privilegi del termalisme, fan d’aquesta vall pirinenca un lloc únic per viure uns dies memorables.

    Carlos Fernàndez Catalan

    Article complet

  • Els Gallecs, espai rural a descobrir!

    A prop de Mollet del Vallès just entre les poblacions de Parets i Polinyà es troba Els Gallecs, un espai rural format per una xarxa de camins amb diferents itineraris que pots recórrer tant a peu com amb bicicleta. Es troba a uns quinze minuts de Barcelona i pots arribar en tren fins a l’estació de Mollet-Santa Rosa o en cotxe ja que disposa d’aparcament de franc a les rodalies.

    Aquesta proposta està destinada per a tots aquells que us agradi estar en contacte amb la natura i gaudir coneixent un espai únic durant tot u

    n dia. Podeu escollir la vostra ruta entre el camí de Gallecs, el camí de la Torre d’en Malla i el camí dels Bandolers així com l’eix de bicicleta entre d’altres. La vostra elecció anirà en funció del grau de dificultat de l’itinerari ja que trobareu des de camins planells fins a senderons escarpats pel mig del bosc.

    Com a punts d’interès per la zona, us recomano visitar l’Església dels Gallecs amb una agrobotiga al costat on podreu comprar productes ecològics els quals provenen de l’agricultura sostenible del voltant. En els diversos aiguamolls podeu fer-ne també una parada per descobrir la flora i la fauna de l’entorn a través dels seus miradors. Si voleu carregar piles, hi ha zones de pícnic al llarg dels raserets i fer una becaina a sota d’una alzina.

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    Per als més petits de la casa hi ha una àmplia oferta d’activitats pedagògiques destinades no només a conèixer l’entorn sinó també a prendre consciència per la cura del medi ambient a partir de diferents àmbits com les energies renovables , l’ús raonable de l’aigua i la gestió dels residus.

     

    Us animo a fer-ne un tomb pels Gallecs quan vulgueu!

    Marta Martin

     

     

     

    Article complet

  • Ladakh, l’altra Índia

    El viatge que us presento avui és Ladakh, una regió envoltada per l’Himàlaia que s’ubica al nord de la Índia i que limita amb la Xina i amb el Caixmir. Aquesta regió es caracteritza per una font inesgotable de riquesa natural, una varietat cultural impressionant i una tensió latent entre la Índia i el Pakistan.

    La decisió d’anar cap al Ladakh va arribar fruit del monsó. Al juliol el monsó mulla de forma constant les terres del Nepal, i decidit a no mullar-me excessivament, vaig optar per canviar de ruta de trekking, i al Ladakh els núvols fan una treva en aquest mes.

    Per arribar a Leh, la capital del Ladakh, des de Delhi es pot fer per dues vies. La via fàcil és agafar un avió des de Delhi a Leh, però també és la més cara; i la via difícil, és comprar un bitllet de bus des de Delhi a Manali, i des de Manali agafar una furgoneta compartida fins a Leh. Aquesta última opció és la que jo vaig realitzar, tot i que vaig passar moments d’una certa por per una carretera molt estreta i sense asfaltar que arribava a més de 4500 metres d’altitud, però ha sigut una de les millors experiències de la meva vida.

    El turisme al Ladakh es concreta en tres aspectes fonamentals: les rutes de trekking i alpinisme, visitar els majestuosos monestirs budistes i la seva riquíssima gastronomia amb una barreja budista, musulmana i hindú. I, precisament, aquesta barreja cultural és l’essència  que envolta aquesta regió amb les imponents muntanyes mirant-te de forma constant.

    El punt de partida per a l’opció turística que us agradi més sempre serà Leh (a 3500 metres d’altitud). Aquí hi trobareu tot el que necessitareu: agències de viatges per fer un trekking o rutes de monestirs, botigues que lloguen material de muntanya, excel·lents allotjaments (hi ha de tots els nivells econòmics), restaurants de cuina local i internacional, i caixers ATM per si necessiteu diners en efectiu.

    Si voleu visitar la Índia sense massificacions, la Índia amb una connotació budista i musulmana, el Ladakh no us deixarà indiferents, i sempre recordareu aquest viatge.

    Mario Murciano

     

    Article complet

  • Cazorla, un paratge desconegut ple de possibilitats

    A la província de Jaén, trobem Cazorla, un indret ple de possibilitats per descobrir. La primera sorpresa la tenim a la carretera que ens endinsa al poble: mirem on mirem trobem camps perfectament pentinats d’oliveres, arbres que han estat el motor econòmic de la comarca durant molts anys  gràcies a la venda del seu oli.

    Un cop arribats al poble, podrem gaudir fent una passejada pel seu conjunt històric tot acompanyant-la de la seva gastronomia. Allà, com a molts d’altres llocs d’Andalusia, és típic fer el vermut abans de dinar: un bon vi amb “tapas” típiques de la zona.

    Cazorla, més coneguda com la “Sierra de Cazorla, Segura y las Villas”, es va popularitzar gràcies a en Félix Rodrí guez de la Fuente, divulgador ambiental i gran amant d’aquest parc natural.

    Aquest petit poble forma part de la meva infantesa, és d’allà d’on procedeix la meva família materna i a aquest indret m’hi uneixen grans records i moments de la meva vida.

    Sovint penso que aquest gran vincle fa que no sigui del tot objectiva a l’hora de parlar d’aquesta zona. He pogut comprovar, però, a través d’amics que no tenen aquesta càrrega emocional, que es tracta d’un lloc bell, amb moltes possibilitats i que t’atrapa. Si vols un racó per perdre-t’hi, aquí el trobaràs. De cop i volta,  notaràs com si el rellotge s’aturés i els minuts passessin més lentament.

    Alguns dels racons que podeu visitar són “la Plaza Vieja”, les vistes des del “balcón del pintor Zabaleta” amb el “Castillo de la Yedra” de fons o les runes de “la Plaza Santa María”. A més, si decidiu venir durant el mes de juliol, hi trobareu el festival de blues de Cazorla, que compta amb artistes internacionals i que ha estat considerat com un dels millors del món.

    Si sou amants de la natura podreu descobrir el parc natural a través de diverses opcions: visites guiades amb 4×4, descens de barrancs pel riu Guadalquivir o rutes a cavall pel parc. Són nombrosos els gorgs on us hi podreu capbussar i gaudir de la fredor i de la transparència de l’aigua d’aquests rius. També trobareu multitud d’espècies animals, que sobretot es deixen veure cap al vespre-nit, quan surten dels seus caus per buscar aigua i menjar.

    Cazorla obre tot un ventall de possibilitats a aquelles persones que els agradi desconnectar un dies combinant una mica d’història, de tradició, de natura i de gastronomia.

     

    Article complet

  • L’espectacular Congost de Mont-Rebei. Maria José Ruiz Melguizo

    Benvinguts i benvingudes a una altra entrada del bloc “Excursionistes”

    Avui us parlaré del meu lloc favorit, el Congost de Mont-Rebei. Com el seu nom diu, és un congost furgat en la roca format per l’erosió de molts anys del riu Noguera Ribagorçana. Està situat en la Serra del Montsec, entre Lleida i Osca.

    Congost de Mont-Rebei

    Tenim la possibilitat de fer tres rutes diferents. Però us parlaré de la més fàcil que és la que vaig fer jo. És una ruta d’uns 16 quilòmetres en total (anada i tornada) i es triga unes 6 hores, per la qual cosa recomano anar a passar el dia sencer i que us emporteu un entrepà o carmanyola amb el dinar i anar amb tranquil•litat i gaudir de tot el que us envolta.

    Per fer aquesta ruta s’ha d’estar acostumat a caminar. No és una ruta molt difícil però hi ha parts que són amb més desnivell. Poden anar nens però també han d’estar habituats a fer rutes i s’ha d’anar amb compte i vigilar-los, ja que hi ha zones una mica més perilloses (zones de precipicis, ponts penjants…).

    Dit això, us parlaré del meravellós itinerari que us deixarà en moltes ocasions amb la boca oberta. Comencem en l’aparcament “La Masieta” (direcció) que en temporada baixa és d’accés lliure i gratuït però que si aneu en temporada alta o en cap de setmana s’ha de reservar en la web i pagar 5 euros. Podeu consultar-ho pitjant aquí. Continuem cap al congost pel camí senyalitzat al costat del riu, no hi ha pèrdua.

    Congost

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    Després de caminar uns 2 quilometres, ens trobem amb el primer pont penjant. Es veu imponent per la seva altura (compte si teniu vertigen). En creuar-lo us trobareu amb unes vistes increïbles del congost: les seves parets enormes de fins a 500 metres d’alçada i el color turquesa del riu. Durant tot el camí pel canó hi ha diversos bancs que es poden aprofitar per seure, descansar i extasiar-se de la natura que ens rodeja.

     

    Primer pont penjant

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    Continuem fins a arribar al segon pont penjant, del Congost del Seguer. Després ens hi trobem una zona més pronunciada que dura uns 20 minuts però paga la pena perquè després hi arribem a unes escales que recorren la roca verticalment i et deixen a l’altura del riu on finalitza la nostra ruta. Sumen un total de 291 escales i et fan sentir pura adrenalina perquè, mentre baixes, no deixes de pensar que són unes taules de fusta incrustades en la pedra, però són segures. És una experiència que recomano fervorosament. Podeu dinar a l’alçada del riu i després el camí de tornada és desfer el que hem fet.


    Segon pont penjantEscales en la roca

     

     

     

    Escales 2

     

     

     

     

     

     

     

    Durant tota l’excursió gaudeixes d’uns paisatges de revista i això fa que t’enamoris a l’instant. Per a mi és un 11 sobre 10. Desitjo que us agradi tant com a mi. Espero els vostres comentaris.

    Fins a la pròxima!

    MJ Ruiz

    Article complet

  • El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa: la Fageda d’en Jordà

    Avui proposem la visita a una de les zones més màgiques i amb més encant de Catalunya: el Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa. Un indret on podràs visitar nombrosos volcans i la coneguda Fageda d’en Jordà.

    Per tal que puguis organitzar-te la teva visita et presentem la següent informació pràctica:

    1. Informació bàsica de la Fageda d’en Jordà.
    La Fageda d’en Jordà es troba al bell mig del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, considerat el paisatge volcànic més important de la Península Ibèrica. Aquest Parc Natural va ser creat l’any 1982 i es localitza a la comarca de la Garrotxa. S’hi poden realitzar nombroses rutes a peu i està integrat per 11 municipis: Castellfollit de la Roca, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Planes d’Hostoles, Preses, Sant Aniol de les Finestres, Santa Pau, Sant Feliu de Pallerols, Sant Joan de les Fonts i Vall de Bianya.
    La Fageda d’en Jordà es troba en una superfície plana a 550 metres, una altitud baixa i poc freqüent per les fagedes de la península. A més a més, té la característica de trobar-se envoltada pels 21 volcans del Parc Natural.

    2. Quan visitar la Fageda d’en Jordà.
    Qualsevol època és bona per a visitar la Fageda. Si més no, els moments de més afluència són a la tardor, entre octubre i novembre, i a la primavera, entre l’abril i maig. En aquests mesos és quan es poden apreciar els colors propis de les estacions i quan més persones s’apropen per aconseguir les fotos tant desitjades.

    3. Com arribar-hi.
    Pots accedir al Parc en transport públic o bé amb vehicle privat.
    – En autobús: la companyia Teisa realitza viatges des de les poblacions de Figueres, Girona, Ripoll, Vic i Barcelona.
    – En cotxe: si decidiu arribar en cotxe hauràs d’aparcar al pàrquing de Can Serra o de Can Margarida, els dos llocs des d’on es poden iniciar les rutes a peu. Fins fa poc el pagament era per l’estacionament d’un dia i tenia un cost de 4 euros. No obstant això, ara el pagament s’efectua segons el temps que cadascú estigui estacionat.

    4. Com visitar-la.
    Aconsello arribar al Parc d’hora, cap a les 9 del matí, per tal de trobar aparcament amb facilitat i anar a un dels punts d’informació sense haver de fer grans cues. El punt d’informació principal del parc es troba a l’àrea de Can Serra, motiu pel qual aconsello aparcar en aquest mateix aparcament. Aquest és el principal tret de sortida, i només es troba a 5 minuts caminant de la Fageda d’en Jordà. En aquest punt d’informació podràs agafar un mapa i t’aconsellaran el millor recorregut per tu i la teva família.

    Des d’aquest aparcament la Fageda d’en Jordà és just al costat i en uns 30 minuts pots arribar fins al final de la Fageda i tornar-hi. Per tant és un recorregut curt. És perfecte per una família amb nens petits, a qui els trajectes llargs encara se’ls fan pesats.

    Tanmateix, si sou adults o teniu nens a qui els agrada caminar presentem una ruta circular de la Fageda i la zona volcànica, on es podran visitar els volcans més coneguts: el Puig de la Costa, el Volcà del Torrent, el de Santa Margarida i el Volcà del Croscat.
    Aquesta ruta té una durada aproximada de 4 hores i 20 minuts, temps que es pot allargar si decideixes visitar la Granja “La Fageda” la qual es troba a mig camí.

    5. Els imprescindibles de la zona
    Et presentem altres propostes per a visitar a la zona en cas que decideixes estar un dia sencer o bé un cap de setmana:
    – Olot: capital de la comarca de la Garrotxa. Aconsellem la visita del barri antic.
    – Santa Pau: poble medieval situat al costat del Parc Natural.
    – Castellfollit de la Roca: poble construït fonamentalment amb material volcànic.

    T’hi animes? Segur que t’agradarà!

    Cristina Suárez

    Article complet

  • Endinsa’t a la Catalunya Medieval a través del poble de Rupit i Pruït

    La setmana passada, tot seguint la nostra ruta pels pobles medievals més bells de Catalunya, tinguérem l’oportunitat de descobrir Rupit i Pruït, dos nuclis urbans comunicats pel seu conegut pont de fusta penjant i emmarcats en el meravellós paisatge de Collsacabra.

    Nucli antic de Rupit i Pruït

    Situat a l’oest de la comarca d’Osona, és l’últim poble de Barcelona abans d’arribar a la província de Girona per la zona de la Garrotxa. Rupit i Pruït, que eren municipis independents, es van fusionar el 1977, creant el conegut poble esculpit en pedra, actualment amb un total d’uns 280 habitants.

    Passejar pel seu històric nucli antic, descobrir els seus estrets i empedrats carrerons, contemplar les façanes de pedra de les cases rurals amb petits i grans portals, juntament amb les seves finestres treballades, balconades de fusta, escuts i rellotges de sol, i barrejar-te entre els habitants de l’indret són diverses de les coses que no pots deixar de fer si visites aquest lloc.

    A una distància de gairebé dues hores de Barcelona, podeu accedir-hi tant en cotxe com en transport públic amb la línia d’autobusos de la companyia Sagalés. En el cas d’escollir la primera opció, informar que el poble disposa d’un ampli aparcament municipal a l’entrada del mateix on estacionar té un cost de tres euros al dia, tot i que també hi ha la possibilitat de fer-ho als voltants del poble de manera gratuïta.

    Just al costat de l’aparcament mencionat, trobem l’Oficina de Turisme de Rupit i Pruït, la qual dona la benvinguda als turistes i els aconsella de les millors rutes de l’indret. Nosaltres aconsellem realitzar dues de les rutes de senderisme més conegudes: la pujada fins el Salt de Sallent i la visita a l’Ermita de Santa Magdalena.

    La ruta més popular és la que arriba fins el Salt del Sallent, el major salt d’aigua de tota Catalunya amb una caiguda vertical de gairebé 100 metres, provinent de la Riera de Rupit, afluent del riu Ter, mentre que la ruta més curta des del centre de Rupit és la que arriba a l’Ermita de Santa Magdalena, on trobareu un mirador que ofereix paisatges trets de postal.

    Rupit i Pruit és, sens dubte, uns dels pobles medievals més macos de Catalunya que no podeu deixar de visitar i, si encara no us hem convençut, us convidem a comprovar-ho per vosaltres mateixos.

    Mireia Vico Sánchez

    El Salt de Sallent, un dels racons més bonics del Collsacabra

    Ermita de Santa Magdalena

    Article complet

  • Burundi, l’origen del riu Nil

    Els rius no tenen documents d’identitat que consignin el seu lloc de naixement. Potser per això, el riu Nil es disputa amb l’Amazones el títol de riu més llarg del món, del món que coneixem, és clar. I aquí ja comencen les discussions sobre quins trams pertanyen al riu Nil i quins no. Aigua, sobirania nacional i reconeixement internacional. Problemes assegurats.
    El riu Nil transcorre per 11 estats africans per desembocar al Mediterrani en forma d’un fèrtil delta on l’home ha viscut des de mil·lennis. El Nil, seu cultural d’una de les civilitzacions més prodigioses de la història. Al petit país de Burundi, situat a la zona dels Grans Llacs africans, es troba la que es reconeix com la font més meridional del riu, a 115 km de la capital del país, Bujumbura, província de Bururi, comuna de Rutovu. Quan li dic a la gent que visc a Bujumbura veig cares de sorpresa i gairebé sense excepció he de repetir el nom, així que imagino les reaccions a Rutovu. Agafeu un bolígraf i escriviu, vinga. No tot ha de ser París o Londres.
    La font més llunyana del Nil la va descobrir un explorador alemany fa 90 anys i hi va construir una piràmide, com la dels faraons però més petita. Diuen que l’explorador va haver de caminar de Burundi al Congo per demanar diners als seus amics que treballaven a les mines de Katanga per poder-la erigir. Quatre anys li va costar.
    A part de la piràmide, també veureu la carena del Congo-Nil, que separa les dues conques, la conca del Nil i la conca del Congo. Una zona d’afluència d’aigües, de vida. Unes aniran cap al llac Tanganika i cap a l’Atlàntic i les altres cap a la mar Mediterrània.
    Jo hi vaig arribar amb un conductor de Bujumbura que coneixia bé el camí. Després manen els guies locals i ells t’acompanyaran durant la visita. No hi ha un preu fixat, però no siguis garrepa, el país és molt pobre. Els guies t’explicaran la història i et mostraran els llocs més emblemàtics amb molt d’orgull i professionalitat. Per dormir i menjar hi ha allotjaments senzills i bonics al bell mig de la natura.
    Sé que arribar a Burundi sembla car, però probablement no pas més que viatjar a Nova York o als fiords noruecs. El món és més gran, i més petit.

    Article complet

>> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    Barcelona Booktuber Busquets C2 castell Català CNL L'Heura Costa Brava CPNL escapada Escapades Escapades C2 excursió Garrotxa gastronomia gorgs història L'Heura la Mola lectura Lectures Literatura llegim llibres Lluís Llach Maresme Mediterrani Monsó Montserrat Roig muntanya Mura natura novel·la paraules Pirineu Platges Premi Sant Jordi primavera priorat Ressenya Ressenya C2 Ripollès riu senderisme Tossa de Mar