Entrades amb l'etiqueta ‘escapada’

  • La ruta del ponts penjants

    Hola de nou viatges!

     

     

    Avui ens dirigim d’escapada a València, més concretament a Xulilla un municipi de la comarca dels Serrans en el qual podem fer diferents rutes per caminar a la muntanya, degustar la seva gastronomia típica i conèixer els ponts penjants, els més coneguts i fotografiats de la zona.

     

    Si venim directament des de València, hi podem arribar per la carretera CV-35 a l’altura de la Llosa del Bisbe o per l’autovia A-3 fins a Requena-soc i Xulilla. No hi ha pèrdua  i esta ben senyalitzat, per arribar-hi és necessari fer-ho amb cotxe per això és indispensable saber que hi ha molts espais per poder estacionar de manera gratuïta.

     

     

    Per poder fer la ruta ens hem de dirigir al canó del riu Túria travessant la senda del Calderons. Una vegada arribem a la senyal, sols hem de seguir la senda fins arribar al primer pont penjant, impressionant, el creuem i baixem fins al llit del riu. A continuació travessem el segon pont una mica més per sota que el primer però igual de majestuós. És recomanable saber que la llargada de tota la ruta completa, consta d’uns 13 quilometres, podria ser considerada com una ruta amb dificultat alta. Però si sols realitzem el recorregut fins arribar als ponts penjant i tornar, podria adaptar-se a qualsevol edat, ja que la senda es accessible i ben senyalitzada. Prop de la ruta del ponts penjants trobem un altre lloc màgic, el Toll Blau, un llac idíl·lic que sembla com una piscina on es reflecteixen les muntanyes que l’envolten. És pot travessar amb unes passarel·les, les quals no és troben en molt bon estat.

     

    Una vegada realitzada la ruta, pots degustar la gastronomia que ofereixen. Un plat típic es l’olla de carn, amb diferents ingredients com patates, fesols cansalada i ceba. Per acabar d’endolcir el dia podem demanar un Reguiño, unes congretes de mantega o unes coques d’ametlla, acompanyats d’una bona mistela. 

    Ens veiem la pròxima setmana viatgers!

    Alba Garcia Garcia

    Article complet

  • ESCAPADA PALAMOSINA

    Palamós

    A vegades necessitem una petita desconnexió de la rutina en què vivim, tranquil·litat i calma però, també passar una bona estona; una escapada a Palamós,  a qualsevol època de l’any,  n’és una de les millors opcions per fer-ho.

    Palamós és un municipi, que es troba a l’autovia C-65 amb connexió a la C31,  de la comarca del Baix Empordà conegut per les seves platges i cales precioses. A mitja tarda, l’arribada dels vaixells al port i la descàrrega del peix ofereix un espectacle incomparable. Permet conèixer a fons el món marí passejant pel port i visitant la llotja, el Museu de la Pesca i l’Espai del Peix.

    Us podeu instal·lar a un dels millors hotels de la comarca, l’Hotel Trias. Està situat al passeig marítim del poble, té unes vistes magnífiques al mar i, manté l’essència i l’encant de l’estil mariner. A més a més, el seu restaurant és conegut per ser un referent de plats tradicionals i mediterranis.

    Es poden realitzar moltes rutes des del poble però, us recomano la Ruta del Tren, de 12 km de duració. Es tracta d’un trajecte circular  amb sortida des de la Fosca; l’anada es realitza per l’interior, per poder contemplar les vistes des del mirador Roc d’Ase i la tornada, des de Calella de Palafrugell, pel camí  de ronda per poder veure totes les cales que hi ha per la zona, fins a Palamós.

    Ruta del Tren

    Si feu aquest itinerari al matí acabareu més o menys a l’hora de dinar. Un dels millors restaurants per dinar és la Taverna ca la Pepa Caneja, es troba a la Plaça Sant Pere. És un petit indret on es té la sensació d’estar navegant amb un vaixell gràcies a l’ambientació interior. És el millor lloc per menjar peix fresc, amb una bona relació qualitat-preu, i on el propietari t’explicarà la història de les havaneres  ja que, hi pertany a les de Portbou.

    Espero que aquesta sortida us transmeti les mateixes sensacions d’alliberament i pau que em transmet a mi cada vegada que hi vaig.

    Carmen Sánchez.

    Article complet

  • Escapada a Sant Antoni de Calonge

    La Costa Brava és un dels destins més visitats en els últims anys per la seva bellesa natural i el seu baix cost en comparació amb altres destins de costa. Recòrrer els seus poblets és una experiència única.

    Si el que busques aquesta vegada és harmonia entre natura, costa i tranquil·litat, no cal que te’n vagis gaire  lluny. Fent memòria del meu últim destí d’escapada a la Costa Brava, vaig descobrir Sant Antoni de Calonge.

    Sant Antoni és un poblet localitzat a la província de Girona, a l’Alt Empordà. Es troba situat per la part de costa entre Torre Valentina, al nord i Palamós, al sud i per la part de muntanya amb Calonge. És una vila d’origen pescador i la seva població actual és d’uns 5.200 habitants, la majoria turistes amb una segona residència.

     

    Si el que t’agrada és la naturalesa i les bones vistes o bé la platja, et recomano  agafar  el camí de ronda. Aquest camí és una visita imprescindible ja que recorre tota la costa fins a tocar Platja d’Aro. L’inici del camí es troba al final del passeig marítim per la part de Torre Valentina.  La durada de la excursió volta els 15-20 minuts. No obstant, recomano portar un bon calçat preparat per caminar per les roques, i sobretot una bona càmera, ja que les vistes són per immortalitzar.

    Entre totes les cales possibles puc dir que Roques Planes és una de les millors. Es tracta d’una caleta envoltada de pinars, penya-segats i roques de formes curioses per l’acció de la naturalesa. Això sí, ves amb compte on trepitges perquè està ple d’eriçons de mar.

    En conclusió, Sant Antoni de Calonge és el perfecte destí per a una escapada de relax, amb tot el necessari per gaudir d’un cap de setmana immillorable, envoltat de mar i muntanya. Un indret idíl·lic per a una estada familiar o en parella. Tanmateix, si el que busques és tot el contrari: oci nocturn i activitats, pots trobar-ho molt a prop, en concret a 15 minuts en cotxe hi ha Platja d’Aro i Palamós, dos destins més turístics que val la pena visitar.

     

    Laia Puig

    5/05/17

     

     

    Article complet

  • Escapada de 4 dies a Malta

    Al sud de Sicília trobem el petit arxipèlag maltès. La capital és La Valletta i es troba a l’illa de Malta, però no per això s’ha de deixar de visitar Gozo i Comino, les altres dues illes malteses.

    El que més sorprèn de Malta és l’empremta que hi han deixat  diferents cultures. La gent, els edificis, la llengua, el menjar,… tant sembla que siguis a Itàlia, com a un país àrab, com a Anglaterra.

    Ens vam allotjar a la Sliema, una localitat al costat de la Valletta. Està molt ben comunicada amb autobús amb la resta de ciutats turístiques i té un passeig marítim molt agradable que porta a diferents zones de restaurants i oci nocturn.

    El primer dia vam visitar La Valletta. Des de Sliema s’hi pot accedir amb ferry en 10 minuts. Val la pena fer un passeig per la ciutat passant per la Catedral, el carrer República i els Barrakka Gardens, des d’on es poden contemplar unes vistes espectaculars.  A la tarda vam agafar un bus a les Tres ciutats per passejar pels carrers típics i gaudir d’unes fantàstiques vistes de La Valletta. Les vistes nocturnes valen molt la pena.

    El segon i tercer dia vam estar a l’illa de Gozo, hi vam arribar en ferry des del port de Cirkewwa. Primer vam anar a Victòria i vam passejar per la zona de la catedral i la ciutadella. Ens va encantar!. A la tarda vam llogar una moto que ens va portar a tots els racons d’interès turístic de l’illa.,L’endemà, amb un barco-taxi vam anar a l’illa de Comino per gaudir de les aigües Cristal·lines del Blue Lagoon i fer una caminada fins a la Torre per contemplar les vistes.

    Tal com acostuma a passar amb els viatges improvisats, ens ha sortit tot rodó. Queden pendents de visitar  les ciutats de Mdina i Rabat però vam preferir gaudir dels passejos i la tranquil·litat.  És una escapadeta molt recomanable i sobretot per aquestes dates, ja que a l’estiu deu estar molt massificat. Ah! i baix cost ! Si us animeu a anar-hi, escriviu per preguntar qualsevol dubte.

    Article complet

  • Un dia a Camprodon

    La rutina, l’estrès, els nervis d’arribar tard a tot arreu. Cotxes, contaminació, aglomeració de persones. Tot això passa al nostre voltant en el dia a dia sense quasi bé adonar-nos. A vegades, per continuar cal aturar-se i per això… què millor que marxar un cap de setmana?

    Hem viscut la nostra infància a cavall entre Pineda de Mar i Camprodon. Entre la platja i la muntanya. Entre els peixos i les vaques. Suposo que és per això que ens costa decidir a on anirem a passar el cap de setmana però al final la segona opció guanya. “Agafeu el pijama nois, que marxem!”

    Pugem al cotxe i després d’una hora i quart comencem a veure les muntanyes verdes amb alguns animals pasturant, el sol darrere d’algun núvol i els ocells que ens donen la benvinguda. Tots tres parlem sobre aquells estius en què el problema més gran que teníem era qui dormiria en la llitera, qui es tirava el primer per la pradera fent la croqueta o a qui li tocava agafar la bici gran. “Com hem crescut aquí, però… algú sap per què aquí?” Pregunta un d’ells.

    Camprodon és un municipi català situat a la comarca del Ripollès, a la província de Girona, a 120km de Barcelona. La seva tradició és excursionista, ja que el paisatge convida a fer caminates pels seus camins, a buscar bolets per les seves muntanyes o a passejar pel mig del poble.

    Si aneu a visitar Camprodon, heu de començar fent el picnic per esmorzar a la font Nova, que és la primera sortida que veureu al entrar al poble on, a més a més de la font i el parc infantil, hi ha un llac immens amb peixos i una petita cascada. Quan acabeu la primera parada, endinseu-vos en el poble. Passegeu per els carrerons on algú voldrà saludar-vos, recorreu els carrers de pedres antigues i amb història. Si us assembleu una mica a nosaltres… feu una parada obligatòria a la botiga de llaminadures que hi ha pel camí, carregeu les forces i continueu direcció al Pont Nou, el qual es va construir al segle XII i creua el riu Ter. Una vegada arribeu no us quedeu només amb veure-ho des d’allà, és cert que s’ha de pujar escales, però us asseguro que val la pena poder observar el poble des del mig del pont. Al acabar també podeu baixar al riu, a tocar l’aigua gelada que corre per aquest i a veure els ànecs des de més a prop. Tampoc podeu deixar de passejar una estona pel Passeig Maristany i delectar-vos amb les cases residencials dels burgesos que van arribar al poble a final del segle XIX. Totes les cases estan envoltades de verd i de tranquil·litat.

    És l’hora ja de dinar? Doncs si voleu menjar bé us recomano que torneu al cotxe, aneu cap a Tregurà. Aquest és un poblet molt petitó, ple de carrers estrets però solejats, amb cases petites i carreteres antigues i té el millor restaurant de la zona: la Fonda Rigà.

    Depenent del temps que tingueu, podeu visitar els pobles que hi ha al voltant: Setcases, Beget…

    Nosaltres hem decidit tornar al càmping “La Vall de Camprodon” per jugar a les set diferències però al arribar… ha passat tant de temps que ens surten més de vint! Així que si ens permeteu, ens quedem una estona a recordar la màgia, la pau, la vida.

    Resultado de imagen de pont de camprodon

    Pont Nou de Camprodon

     

    Resultado de imagen de la vall de camprodon

    La Vall de Camprodon vista aèria

     

    Sara Serrano Ibáñez

    Article complet

  • Girona, una ciutat llegendària i amb encant

    C2 Català. José Ortiz

    Viatjar a un lloc històric, i llegendari és possible avui dia sense haver-hi de sortir fora de Catalunya. Aquest lloc és, sens dubte, Girona, ciutat i municipi del nord-est de Catalunya.

    Per començar, el Barri Vell o Casc Antic de Girona és el principal pol d’atracció turística de la ciutat. Es troba delimitat pel Passeig de la Muralla, el camí de ronda de les antigues muralles carolíngies (s.IX) que envolten el Centre Històric. Entre els seus monuments destaquen el “Call”, antic i emblemàtic barri jueu. També destaquen les famoses Cases de colors de l’Onyar, característiques cases del barri vell, totes elles penjades sobre el riu Onyar.A dalt de tot hi ha la catedral, d’una grandíssima nau única en estil gòtic.

    La Rambla de la Llibertat és actualment l’eix d’entrada al Barri Vell per als turistes que arriben a la ciutat. Si us agraden molt les llegendes, per una banda, al carrer de Calderers, es troba la Lleona de Girona o Cul de la lleona. És un relleu que deixa veure una columna de ferro amb una lleona que s’enfila, i on podeu fer el ritu ciutadà, tocar el cul a la lleona, que antigament era garantia que qui ho feia, o mai se n’aniria de Girona o, si se n’anava, tornaria. De l’altra, al carrer de l’Argenteria, podeu trobar el Tarlà de l’Argenteria, ninot de caràcter alegre, amb el cap de fusta, i el cos de roba, farcit amb serradures, símbol de gresca i diversió durant l’època de quarantena a la ciutat.

    Per acabar, per què us aconsello visitar la ciutat? Si en teniu ganes de passejar en una ciutat tranquil·la, històrica, i colorista, a més a més, plena de tradicions artístiques i culturals, sens dubte, Girona és el lloc, per excel·lència, que no us podeu perdre.

    El cul de la Lleona.

    Article complet

  • La llacuna de l’Encanyissada. Un raconet del delta de l’Ebre

    encanyissada_mirador

    Per a qui us agradi la natura i la bicicleta encara que no estigueu massa en forma recomano una sortida d’un  cap de setmana  al delta de l’Ebre. Són molts els racons  bonics de veure, però a mi m’agrada especialment la llacuna de l’Encanyissada.

    L’Encanyissada  és una llacuna situada a la banda sud del Delta. Nosaltres  vam anar-hi en cotxe des de Sant Jaume d’Enveja, on hi teníem l’apartament. Des del poble hi surt una carretera direcció la casa de Fusta i Poblenou del Delta. No patiu, està molt ben senyalitzada.  La casa de Fusta és un edifici que van construir uns caçadors anglesos amb taulons portats del Canadà a finals dels anys vint del segle passat.  És d’un color verd intens.  Actualment és un museu sobre l’ecosistema del Delta.

    Al davant del restaurant,  vam descarregar les bicicletes. Si no en teniu  les podeu llogar allí mateix. Al costat de la casa de Fusta, en una barraca,  (cabana típica del Delta) hi ha un punt d’informació i una botigueta amb productes de la zona. Allí us podeu informar de quins indrets val la pena visitar.

    Volíem fer un recorregut tot vorejant la llacuna i ho vam aconseguir. El terreny  és pla del tot i té una longitud d’uns 14 quilòmetres. Just davant de la casa de Fusta hi ha un mirador des d’on pots observar diferents aus. Nosaltres vam poder veure bernats pescaires, ànecs collverd, martinets blancs i fotges.  Si sou valents podeu fer tota la volta i acabar dinant al restaurant de la Casa, o si us ho estimeu més, podeu parar a fer un mos a Poblenou del Delta, un poblet de pescadors,  tot de cases pintades de color blanc. Un cop al poble podeu anar a qualsevol dels restaurants que hi ha, nosaltres vam dinar a Lo tast- pati de menjars.

    Sortint de la casa de fusta tenim un tram de carril bici de 3’5 quilòmetres i després un  camí de terra. Hi ha dos trams petits  de carretera, però no hi ha massa trànsit i es pot fer tranquil·lament.

    Si quan arribeu teniu ganes de veure més paisatge podeu anar a la llacuna del costat, la Tancada, hi veureu molts flamencs, unes aus espectaculars. Allí és interessant de visitar Món Natura, un centre amb diferents espais on es poden visitar unes antigues salines restaurades i podreu  navegar en unes antigues barques de perxar. La vista des del terrat d’un dels espais és preciosa.

    Si voleu veure els arrossars ben verds aneu-hi a l’estiu, però no us oblideu que és una zona molt humida i us heu de posar repel·lent de mosquits. De tota manera el Delta és una zona que podeu visitar tot l’any, el seu paisatge és únic i canviant. Un lloc fantàstic on perdre’s uns dies.

    Aquí us deixo el plànol del Delta, l’Encanyissada és la llacuna més gran.

     

    Marisol Grifoll.

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

Barcelona Booktuber Busquets C2 castell Català CNL L'Heura Costa Brava CPNL escapada Escapades Escapades C2 excursió Garrotxa gastronomia gorgs història L'Heura la Mola lectura Lectures Literatura llegim llibres Lluís Llach Maresme Mediterrani Monsó Montserrat Roig muntanya Mura natura novel·la paraules Pirineu Platges Premi Sant Jordi primavera priorat Ressenya Ressenya C2 Ripollès riu senderisme Tossa de Mar