Entrades amb l'etiqueta ‘senderisme’

  • Pujada al cim del Turó de l’Home. Parc Natural del Montseny.

    Turó de l’Home.

    El Parc Natural del Montseny és un dels indrets amb més riquesa geogràfica i biològica de tota Catalunya. Aquest massís de la serralada Prelitoral , reserva de la biosfera, conté més varietats de flora que totes les illes britàniques juntes. Avui us proposem un itinerari excursionista que s’inicia a la font de Passavets, prop de Santa Fe del Montseny i que culmina al Turó de l’Home, a més de 1700 metres d’alçada. Aquest turó forma part del municipi de Fogars de Montclús i pertany a la comarca del Vallés Oriental.

    És un itinerari senyalitzat, fàcil de seguir per les seves fites i el seu bon manteniment, però al mateix temps una mica exigent pel que fa al desnivell del seu recorregut. El nom que rep aquest itinerari és PR-C 208, de Santa Fe del Montseny al Turó de l’Home. Durant el recorregut podreu trobar un afegitó que us portarà cap a les Agudes, però el que aquí recomanem és seguir els trams cap a l’ascens del Turó de l’Home i tornar a baixar pel mateix lloc.

    Pou de glaç.

    Quan iniciem el recorregut a la font de Passavets, entrarem de ple en una fageda. El faig, forma boscos de gran bellesa visual i és un arbre centreeuropeu. Ja ens indica que ens trobem a més de 1400 metres i que trobarem una obaga carregada d’humitat. En aquest tram trobarem dos vestigis històrics . Les places carboneres, on antigament és produïa carbó vegetal i el pou de gel, destinat a la producció de gel pel manteniment dels aliments segles enrere. Si continuem cap amunt trobarem una petita avetosa que ens assenyala que ja manca poc per arribar al cim.

    Els avets viuen en una alçada superior als faigs i són bioindicadors de baixes temperatures. Caminant per l’obaga de l’avetosa arribarem als vessants culminants de la muntanya i començarem a veure el ginebró. Espècie utilitzada per aconseguir produir la tan estimada ginebra i que també s’utilitza per curar mals de panxa. A pocs metres ja visualitzem el cim del Turó de l’Home i haurem arribat al punt més alt del Montseny. Unes vistes espectaculars ens faran gaudir com a bons excursionistes d’un entorn privilegiat.

    Per últim afegir que és probable que al llarg del recorregut observem corbs, gaigs i salamandres, espècies animals que sovintegen aquestes contrades.

    Com arribar-hi
    Amb transport particular: un cop arribats a Sant Celoni, agafar la carretera BV-5114 fins a Santa Fe del Montseny. Hi ha diferents aparcaments habilitats.
    Amb transport públic: bitllet combinat RENFE + Bus Parc (dissabtes, diumenges i festius). El preu aproximat si sortiu de Barcelona és de poc més de 10 €.

    Duració
    Amb un ritme tranquil és d’entre 4 i 5 hores.

    Recomanacions
    Calçat i roba còmode. Aigua i entrepà.

    Albert Sanchez Forcadell.

    Article complet

  • Esport i Natura a l’Espunyola

    Ets esportista? T’agrada la natura? No vols anar massa lluny d’on vius? Aquest indret és ideal per fer esport i recrear-se amb la natura.

    Situació geogràfica de l’Espunyola

    L’Espunyola és un municipi que pertany a la comarca del Berguedà. Es troba a les coordenades geogràfiques 40º 02’ latitud NORD i 1º 7’ longitud EST, a 4 km. del municipi d’Avià, i a 10,7 km de Berga, que és la capital de la comarca. L’Espunyola està situada als peus dels cingles de Capolat, drenen el seu territori les rieres de l’Hospital i de Montclar, així com el torrent de l’Espunyola, afluent de la riera de Claret. Una gran part del terme és ocupat pel bosc: pinedes, alzinars i rouredes. El principal recurs del municipi són l’agricultura, la ramaderia i el turisme.

    http://www.espunyola.cat/inici.php

    Com arribar-hi ?

    Per arribar a l’Espunyola es pot fer en cotxe. Si veniu de la conurbació de Barcelona agafeu la  C-16 i posteriorment la C-26 passant per el municipi d’Avià. Si el mitjà de transport és l’ autobús, la línia L0462 fins a Berga i d’aquesta ciutat a l’Espunyola. En tren sortireu des de l’estació de Sant Andreu Comtal – Mollet – R2 – Martorell – R8 – Manresa i agafeu l’autobús fins a Berga.

    http://www.aquibergueda.cat/servei/autobusos

    Activitats

    A l’Espunyola podeu fer diferents activitats esportives com són els micro esprints de curses d’orientació, aquesta activitat és pot fer en un espai limitat, els participants han de trobar un seguit de fites marcades en un mapa a gran velocitat, és una activitat lúdica, saludable, competitiva i formativa. Aquestes activitats en poden fer en patis d’escoles, refugis de muntanya, edificis coberts, masies.

    http://www.cursesorientacio.cat/redirect/

    aHR0cDovL3d3dy5taWNyb3NwcmludHMub3JnOzE=

    /TGxpZ2EgTWljcm8gU3ByaW50cw==

    Una altra activitat esportiva que es pot fer a l’Espunyola és el senderisme, recomano la ruta del senderisme que s’inicia a l’Espunyola passant pel Capolat i amb final en el Tossal; la dificultat d’aquest recorregut és moderat i té una durada de 3 hores i 37 minuts. Des de la part més alta d’aquesta ruta és pot divisar tot el terme municipal de l’Espunyola i les poblacions properes, com són Avià i Berga.

    https://www.wikiloc.com/hiking-trails/lespunyola-capolat-els-tossals-12631869

    A més a més de les activitats esmentades abans, les curses de BTT son habituals; una vegada a l’any es celebra la Marxa de l’Espunyola en BTT, aquesta marxa consta de dos recorreguts, un de curt de 23,4 km i un altre de llarg de 34,9 km., els participants faran el recorregut passant per carenes de muntanyes, plans i travessant boscos.

    https://www.espunyola.info/btt

     Allotjament

    En el cas de vulgueu pernoctar en el municipi l’oferta d’allotjament és variada en establiments rurals, masies rurals i un petit hotel rural. L’avantatge que té triar una masia és que dona més autonomia a l’hora d’organitzar-te les activitats diàries. Un dels llocs amb encant és la masia de Calgotlla.

    http://www.calgotlla.com/index-cat.php

    Finalment, com a recomanacions, les visites per aquesta escapada a l’Espunyola es poden dur a terme durant la primavera, l’estiu i a la tardor els dies són més aprofitables, la natura és més activa, proliferen munió de colors; la practica de l’esport i el contacte amb la natura milloraran la nostra qualitat de vida.

    Tens encara dubtes d’anar a l’Espunyola?

    Lluìs Puyol Mateo

    Curs C2 L’Heura 2018

    Article complet

  • El Camí del Rec

    Avui m’agradaria parlar-vos d’un dels llocs més recòndits del meu poble, ideal per fer-hi una excursió d’un dia i desconnectar de tots els problemes que ens ronden pel cap. Es tracta d’una ruta de senderisme d’uns 7 quilòmetres d’anada i tornada. Forma part de la Ruta del Rec de la Vila, que comença a la part alta del poble fins a sortir-ne tot endinsant-se al Camí del Rec. Aquest camí segueix l’antic recorregut que feia l’aigua que baixava des de la serra de la Mussara per abastir els vilatans.

     

    El nostre recorregut, per tant, comença a La Selva del Camp, un poble del Camp de Tarragona d’uns 6.000 habitants. És fàcil arribar-hi seguint els indicadors des de la C-14. Un cop entreu al poble, només haureu de travessar-lo fins a arribar a la part alta, on trobareu una rotonda que conserva un antic molí hidràulic. Des d’allí, haureu d’agafar un camí asfaltat que segueix pujant i després d’una pujada pronunciada, trobareu la senyalització de l’entrada del Camí del Rec.

     

    La primera part del camí sempre és millor fer-la abans de migdia, quan el sol encara no peta fort. Tot i això, sempre és recomanable portar ulleres de sol o gorra, i protecció solar a l’estiu. Anirem trobant trossos de l’antic rec al llarg del camí, fins a arribar a la meitat, on veurem l’anomenat Pont Alt, una construcció de pedra lligada amb morter que portava l’aigua d’un costat a l’altre de la Riera. Allà hi ha una zona de pícnic, on recomano fer una parada per descansar i beure aigua.

     

    A la segona part del recorregut, anirem trobant petits ponts i passarel·les de fusta que s’han construït per motius pràctics, però que, alhora, també donen un encant especial al camí. Aquesta segona part és més ombrívola i segueix el recorregut de l’aigua de la Riera, per la qual cosa és més fresca. Un cop haguem arribat al final del camí, on trobem l’indicador corresponent, haurem de fer mitja volta i tornar per on hem vingut. Finalment, us recomano que us endugueu un entrepà i feu una segona parada al Pont Alt per dinar i acabar el recorregut després d’haver omplert la panxa.

     

     

    Sobretot, no us perdeu el paisatge!

     

    Maria Romero Soronellas

    Article complet

  • Siurana, la joia del Priorat

    Siurana és un diminut poble de l’interior de Catalunya, situat a la comarca del Priorat. Està situat a 737 metres d’altitud sobre una cinglera de roca calcària i s’hi accedeix a través un tortuós camí que serpenteja els penya-segats fins arribar a l’enorme roca. Un cop hi arribeu, podreu gaudir del pintoresc poble i de la terrassa panoràmica amb precioses vistes a la vall del riu Siurana, a la Serra del Montsant, a la Serra de la Gritella, a les muntanyes de Prades i al Pantà de Siurana.

    Gràcies a la seva ubicació estratègica, Siurana va ser el darrer reducte de la Reconquesta a Catalunya. Va ser necessària la intervenció de quatre comtes amb tot el seu exèrcit per sotmetre-la, l’any 1153, posteriorment a la caiguda de Lleida i Tortosa. Siurana és un territori fèrtil per contes i llegendes. La més famosa és la de la reina mora Abdelazia que, quan van arribar els cristians va preferir suïcidar-se abans de veure’s-hi sotmesa. Ho va fer tirant-se al precipici amb el seu cavall, que va deixar a la roca la petjada de la ferradura per sempre.

    El poble és una petita obra d’art; carrers empedrats i plens de flors ens acompanyen durant la nostra visita. No podeu deixar de perdre-us entre les seves cases i meravellar-vos pel magnífic estat de conservació de les mateixes, amb un respecte absolut per la seva arquitectura tradicional. Un plaer per la vista. Les restes de la fortalesa sarraïna són parada obligatòria.

    Les muntanyes de Siurana són un punt de trobada nacional i internacional per a la pràctica d’escalada. Existeixen vies per tots els nivells. A més a més, múltiples rutes de senderisme envolten el poble. Els camins de Siurana parlen als qui, a peu i pausadament, s’endinsen en la intimitat dels seus paisatges. No deixeu d’escoltar-los.

    Carla Lecumberri

    Article complet

  • MURA, HISTÒRIA I NATURA

    Envoltat de tots els matissos de verd trobem el poble de Mura, a la comarca del Bages, al bell mig del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i a només una hora de Barcelona en cotxe.

    És petit i harmoniós, tot de pedra per mantenir l’estètica d’un poble medieval. Als peus d’aquest municipi mil·lenari s’estén el riu com una catifa blava que recorre la zona sota els ponts, i que dóna la mà als nombrosos racons plens d’encant, com per exemple les fonts. Podem optar per diferents rutes de visita: l’esglèsia, el castell, l’aviari, l’Ermita de Sant Antoni, les fonts…, les coves ja no, perquè les visites en perjudiquen l’ecosistema. Hi trobem un munt de possibilitats de fer senderisme per un paisatge immillorable, i també de passejar pels carrers, carrerons i corriols que pugen i baixen per descobrir-nos racons on sembla que s’hagi aturat el temps, amb unes construccions magníficament conservades.

    En especial crida l’atenció la Ruta de les mil fonts, que comença una vegada deixem el poble a l’esquena per travessar el riu. Aquest itinerari està molt ben senyalitzat i ens va portant pels turons boscosos al diversos oasis d’aigua i vegetació que conformen les fonts. Si anem acompanyats de nens, s’ho passaran d’alló més bé a la Font de l’Era, perquè just al seu costat podran gaudir del parc infantil.

    Els curiosos que no vulguin aturar-s’hi massa estona per recuperar forces, i poder seguir fent via, no tindran problema a localitzar per la zona algun lloc on seure a menjar l’entrepà, ja sigui a la vora del riu directament sobre la gespa, o en un dels parcs amb taules i bancs a l’ombra que trobin per allà. Per aquells a qui agradi conèixer la gastronomia local, el Restaurant Cal Carter i l’Hostal Mura són deliciosos exemples de cuina casolana de tota la vida.

    Mura és molt més que un poble ple d’història: és la seva gent càlida, són els seus miradors amb vistes espectaculars, les muntanyes, arbredes, el riu… Els amants de la bellesa sempre volen tornar-hi ben aviat.

     

     

    Per Elena Olayo

    Article complet

  • Ribes de Freser

    Hola internautes!

     

    Avui us proposo una sortida a Ribes de Freser. El més convenient, si voleu gaudir del viatge relaxadament, és que aneu a Fabra i Puig i agafeu el tren directe amb destí a Latour-de-Carol que us deixarà a Ribes.

    Quan baixeu a la parada, cal que us atureu a la cantina de l’estació on us prepararan uns entrepans d’allò més contundents amb embotits de la vall per agafar forces.

    Ribes de Freser és un poble petit entre muntanyes on es poden fer infinites rutes de senderisme o simplement visitar el poble del qual destaca un passeig idíl·lic que segueix el riu Freser. Allà hi ha també una petita àrea per a infants amb jocs i gronxadors que tenen una magnífica vista del riu.

    Si us atureu al poble podeu visitar l’església i l’ajuntament que es troben l’una al costat de l’altre.

    Altres idees que us puc proposar és que feu una ruta per totes les fonts de Ribes que són molt variades i a les quals se’ls atribueixen infinitat de qualitats saludables.

    Així mateix, si voleu passar-hi una nit ho podeu fer sense desbaratar la vostra economia: hi ha ofertes de tot tipus.

    Cal tenir en compte que Ribes també és el lloc d’estada o el lloc de pas per a aquelles persones que volen visitar la Vall de Núria. Justament a Ribes teniu l’estació d’enllaç del cremallera que us porta a Núria.

    Així mateix, el poble és un lloc molt avinent per a aquelles persones amants de l’esquí.

    Igualment, Ribes de Freser és un indret privilegiat per als boletaires atès el clima de la vall on les pluges són molt freqüents.

    En definitiva, us recomano aquesta excursió ben saludable.

     

    Eva G. M.

    Curs C2

    Article complet

  • Un racó perdut en un indret encantat: Sadernes

    Quan arriba el bon temps, sempre ve de gust fer alguna escapada que ens ajudi a desconnectar de la rutina en la que estem immersos. Doncs bé, vull compartir amb vosaltres una ruta que vam fer ara farà un any.
    Començem l’excursió a Sadernes. Per arribar-hi, vam anar per la N152 fins Ripoll, allà ens vam desviar per la N260 fins a Olot. Vam seguir direcció Figueres. A pocs quilòmetres, un cop passat Castellfollit de la Roca, ens vam desviar a l’esquerra cap a Montagut.

    image

    image
    Al poble trobem un desviament cap a l’esquerra direcció a Sadernes. Heu de seguir les indicacions fins al càmping Sadernes. Aquest serà el punt de sortida a peu.
    No patiu perquè tot el camí està molt ben senyalitzat.
    A mesura que aneu fent camí, us anireu trobant amb petits i grans gorgs, així com cascades precioses. Si el temps us acompanya, no dubteu a donar-vos un bany! També heu de tenir present que trobareu parts del camí on haureu de creuar el riu, així que penseu en portar calçat adient. Passada una hora arribareu a un pont, el pont d’en Valentí. I cinc minuts més tard, tindreu al davant el refugi de Sant Aniol. Aquest refugi s’està acabant de construir i és interessant, el fet que vas caminant i et trobes cartells juntament amb material(sacs de ciment, sacs de sorra…) on es demana la col.laboració dels excursionistes per portar el material fins al refugi.
    Al costat del refugi, també trobem l’ermita de Sant Aniol. Hi ha una esplanada amb una font, on nosaltres vam aprofitar per descansar una mica i agafar forçes per continuar cap al Salt del Brull. Aquest últim està només a 30 minuts i val molt la pena.
    Un cop vam arribar al nostre destí la gana ja ens apretava així que, vam  dinar contemplant el paisatge i gaudint del soroll de l’aigua al caure. Com us dic, nosaltres ens vam quedar aquí, però si encara teniu forçes i temps podeu seguir endavant i arribar fins a Talaixà.
    Espero que us animeu a passejar per Sadernes i passeu un gran dia!
    image
    Míriam Roy

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

Barcelona Booktuber Busquets C2 castell Català CNL L'Heura Costa Brava CPNL escapada Escapades Escapades C2 excursió Garrotxa gastronomia gorgs història L'Heura la Mola lectura Lectures Literatura llegim llibres Lluís Llach Maresme Mediterrani Monsó Montserrat Roig muntanya Mura natura novel·la paraules Pirineu Platges Premi Sant Jordi primavera priorat Ressenya Ressenya C2 Ripollès riu senderisme Tossa de Mar