Més ensenyament de català i més ús en l’àmbit econòmic, prioritats de la Política Lingüística del Govern
S’han presentat els programes Emmarca’t, de promoció de l’ús del català en les grans marques, i Èlia, d’innovació i millora en la formació de català a adults, en el marc del Ple del Consell Social de la Llengua Catalana
El Ple del Consell Social de la Llengua Catalana, òrgan d’assessorament, consulta i participació social en la política lingüística del Govern, presidit pel conseller Lluís Puig, s’ha reunit aquest setmana per acordar les principals línies i accions en l’àmbit lingüístic. L’augment del coneixement del català i l’increment de l’ús en l’àmbit econòmic són dues de les prioritats que s’ha marcat el Govern. Durant el Ple, també s’ha consensuat una declaració de defensa del model pedagògic i lingüístic de l’escola catalana.
En la reunió de Consell Social de la Llengua Catalana, en la qual també ha participat la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, s’han presentat els programes Emmarca’t, de promoció de l’ús del català en les grans marques, i Èlia, d’innovació i millora en la formació de català a adults, així com l’informe Greuges contra la llengua catalana 2013 – 2016, que recull les actuacions de l’Estat que perjudiquen el català.
Emmarca’t, el català com a eina de màrqueting
El programa Emmarca’t pretén acostar el català a grans marques utilitzant estratègies de màrqueting, que es basen, fonamentalment, en la proximitat i la satisfacció dels seus públics objectius. Per dissenyar aquest programa, la Direcció General de Política Lingüística ha portat a terme un estudi per determinar les marques amb més notorietat per als consumidors catalans a partir d’una enquesta, i n’ha analitzat l’oferta lingüística en els telèfons d’atenció i els webs.
En total, n’han resultat 480 marques distribuïdes en 38 sectors. El sector dels subministraments de la llar és el que més bons resultats ofereix, pel que fa a presència del català, a nivell d’atenció telefònica i web. Els segueixen transport de viatgers, vins i caves, aigua, llet i derivats, menjars congelats, serveis financers, ous, supermercats i hipermercats i alimentació en general. Es troben en una posició intermèdia menjars preparats i precuinats, embotits i elaboradors càrnics, cerveses, gelats, serveis a Internet, serveis de telefonia, xarxes socials, comerç electrònic, carburants i pa i derivats.
En una situació més baixa, quant a ús del català, hi trobem olis i altres greixos i salses, roba, mobles i articles per a la llar, arròs i pasta, assegurances i mútues, entre d’altres. Higiene i cura personal i tabacs són els pitjor posicionats.
De les marques analitzades, el 15,5 % mostren el web en català (si hi entrem amb un ordinador configurat en català), i el 30,3 % tenen el català com a opció lingüística. El 80,6 % mostren el web en castellà i el 3,9 % en anglès. Quant a disponibilitat, el 95,4% ofereix el castellà i el 32,6 % ofereix l’anglès, mentre que el 32,2 % de marques ofereixen versions en altres llengües. Dels que tenen versió en català, un 77% el tenen completament traduït, mentre que un 23% n’ofereix una versió parcial.
L’anàlisi també revela que només un 13% dels contestadors automàtics dels telèfons d’atenció de les marques líder inicien la conversa en català i tan sols un 17% el tenen disponible. Si el telèfon és a Catalunya, la disponibilitat arriba al 60,9%. En l’atenció telefònica personal, la disponibilitat general és del 22,6% i arriba al 62,7% si el telèfon és a Catalunya.
Davant d’aquesta situació, els consumidors reclamen més ús del català. El treball que ha portat a terme la Direcció General de Política Lingüística revela que més de 4 milions de consumidors catalans voldrien que el català fos més present a les grans marques; el 67,9 % dels consumidors voldria que l’atenció al públic de les seves marques i botigues preferides fos també en català, amb un resultat pràcticament idèntic pel que fa a l’atenció telefònica. Al 67,3 % de la població els agradaria que les seves marques i botigues preferides tinguessin el web en català. Resultats molt similars s’obtenen a l’hora de considerar un valor afegit la presència del català en l’etiquetatge o l’embalatge dels productes, entre altres conceptes.
Pla d’acció amb grans marques
La Direcció General de Política Lingüística ha iniciat el programa Emmarca’t amb les marques amb més notorietat a Catalunya que tenen mancances lingüístiques en web i atenció telefònica. En concret, en els propers mesos contactarà amb 288 marques líder que no tenen el català al web; 179 que no el tenen en el telèfon automatitzat d’atenció al client, i 75 que no el tenen en l’atenció telefònica personal.
El programa Emmarca’t se centrarà especialment en les 10 marques de lideratge més destacat al país i en les de deus sectors clau: transport de viatgers, xarxes socials i missatgeria, serveis financers, supermercats i hipermercats, serveis de telefonia, cadenes de restaurants, assegurances si mútues, comerç electrònic, telèfons mòbils i companyies d’aviació. Una fase diferent permetrà actuar sobre productes estratègics d’aquestes marques, com els navegadors de cotxe. Finalment, tindrà lloc una extensió del programa a les empreses amb més notorietat a nivell local i comarcal amb la col·laboració del Consorci per a la Normalització Lingüística. L’espai web Emmarca’t permet consultar tota la informació del programa i inclou un vídeo de sensibilització que serà llançat en una campanya de difusió a les xarxes socials.
La directora general de Política Lingüística també ha exposat davant el Ple el programa Comerçlocal.cat, una iniciativa de la Fundació PuntCAT amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística, perquè els comerços locals tinguin presència a Internet i pàgina web en llengua catalana. Es va iniciar el 4 d’octubre de 2016 i, passat un any, ha arribat a 13 poblacions i 460 comerços, que ara disposen de web en català. S’estendrà a més de 12 localitats i al novembre s’ampliarà a les professions liberals a través del programa Professionals.cat
Més del 70 % dels consumidors utilitzen el català en comunicar-se amb el mòbil
L’anàlisi que ha portat a terme la Direcció General de Política Lingüística entre els consumidors, també aporta dades sobre el món digital. El 73,3% dels consumidors utilitzen el català a les aplicacions de missatgeria mentre que el 72,8% l’utilitzen a les xarxes socials. Aquestes xifres arriben al 86,1% en xarxes i al 97,4% en missatgeria entre les persones que tenen el català com a llengua habitual.
D’altra banda, el 34,7% dels consumidors catalans tenen el telèfon mòbil configurat en català, el 40,6% en el cas de la població que té el català com a llengua habitual. En castellà el tenen el 61,5% i en anglès un 3%. Xifres similars les trobem en la configuració lingüística dels ordinadors personals: un 35% dels consumidors la tenen en català, xifra que arriba al 39,4 % en la població que té el català com a llengua habitual. La configuració en castellà assoleix el 58,7 % i en anglès, el 2,9 %. Quant a l’ordinador de la feina, un 34 % dels consumidors declaren tenir-lo configurat en català (quasi un 50% en el cas dels que tenen aquesta llengua com a habitual). La configuració en castellà arriba al 60,1% i en anglès al 4,9 %.
El món digital i les tecnologies mòbils són una oportunitat i un repte per al català. La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura vol afavorir que tingui una sòlida base en tecnologies lingüístiques i promoure una oferta competitiva de productes i serveis. En aquesta línia, convoca anualment una línia d’ajuts per a empreses destinada exclusivament a la traducció i la localització en català de productes tecnològics: apps, programari, videojocs, etc. També ofereix Cercaapps, un cercador d’apps (aplicacions per a dispositius mòbils) en català que en aquest moment ja n’inclou prop de 300.
ÈLIA, estratègies de llengua i aprenentatge
Durant el Ple del Consell Social de la Llengua Catalana, també es va presentar el projecte ÈLIA (acrònim d’Estratègies de Llengua I Aprenentatge), que té com a objectiu introduir elements d’innovació en l’oferta formativa de català per a adults i adaptar-la a les necessitats de la ciutadania en un context de canvis demogràfics, econòmics i tecnològics.
Més de 2,5 milions de ciutadans diuen que volen millorar els coneixements de català, segons la darrera Enquesta d’usos lingüístics de la població; i d’aquests, 1,1 milions tenen dificultat per usar-lo amb normalitat per mancances de coneixements.
L’ÈLIA té dues fases. En la primera, que es desplega durant l’any 2017, analitza les percepcions de l’alumnat del Consorci per a la Normalització Lingüística, unes 80.000 persones cada any, les actituds de la població adulta en general envers l’aprenentatge de la llengua catalana i, també, el grau de coneixement dels serveis del Govern per a l’ensenyament del català entre la població adulta. En la segona fase, s’elaborarà el Pla d’innovació 2018-2020, de l’oferta formativa.
Greuges de l’Estat contra el català
Un altre punt tractat al Ple del Consell Social ha estat el document Greuges contra la llengua catalana 2013 – 2016, que recull les actuacions de l’Estat que afecten negativament les llengües catalana i occitana, documentats fins al juny de 2017. L’informe destaca els efectes negatius sobre la llengua de la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya; la intensificació de les mesures de recentralització de competències i de refermament de la posició del castellà a Catalunya per part de l’Estat; la no aplicació, per part de l’Estat, de les recomanacions del Consell d’Europa que se succeeixen en cada període de seguiment, i les conseqüències del no reconeixement del català i l’occità per part de la Unió Europea, que comporten dificultats d’ús del català a les institucions europees i afectacions d’aquesta manca de reconeixement en tots els àmbits regulats pel dret europeu derivat.
Aquests greuges són part del V Informe sobre el compliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries del Consell d’Europa a Catalunya 2013 – 2016 que la Direcció General de Política Lingüística ha elaborat, amb la col·laboració dels departaments de la Presidència, d’Empresa i Coneixement, d’Ensenyament i de Justícia i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya i que analitza el compliment per part de l’Estat espanyol de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM) del període 2013-2016. L’informe respon a la sol·licitud del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques de l’Estat, que n’elabora la seva versió i l’envia al Consell d’Europa, d’acord amb el que preveu l’article 15 de la Carta.
En els períodes anteriors, l’Estat ha omès sistemàticament del seu informe les crítiques del Govern català a la política estatal en matèria lingüística, tot i disposar d’aquesta informació. És per això que, per segona vegada, s’ha enviat directament també al Comitè d’Experts del Consell d’Europa, que fa el seguiment de la CELRoM.
Programa Emmarca’t
http://llengua.gencat.cat/emmarcat
Notorietat i situació al telèfon i al web de les grans marques
http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/empreses/arxius/estudi_quin_us_fan_les_marques.pdf
Preferències dels consumidors i usos lingüístics digitals
http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/empreses/arxius/estudi_que_volen_els_consumidors.pdf
Greuges contra la llengua catalana 2013 – 2016
http://llengua.gencat.cat/greuges
Cinquè informe periòdic sobre el compliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries del Consell d’Europa a Catalunya 2013-2016
Versió en català
http://llengua.gencat.cat/celrom_V_informe_cat
Versió en castellà
http://llengua.gencat.cat/celrom_V_informe_es
Versió en anglès
http://llengua.gencat.cat/celrom_V_informe_en
Departament de Cultura
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.