• La regulació lingüística del Codi de consum de Catalunya es manté malgrat els matisos interpretatius del Tribunal Constitucional

    • La darrera sentència preserva la retolació en català i reforça l’argumentació jurídica que l’empara
    • La interpretació del Tribunal restringeix a l’àmbit institucional l’exigència de reciprocitat lingüística directa i immediata en l’atenció al públic

     El Tribunal Constitucional ha dictat sentència sobre la impugnació del grup parlamentari del Partit Popular al Congrés a diverses referències lingüístiques del Codi de consum de Catalunya. Els magistrats han declarat ajustades a Llei totes les disposicions lingüístiques impugnades, si bé hi introdueixen matisos interpretatius.
    Els magistrats declaren constitucional l’apartat 1 de l’article 128-1, que estableix el dret dels consumidors a ser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin. Ara bé, com en la sentència anterior sobre el mateix codi, sostenen que aquest article no pot significar la imposició al titular de l’empresa o al seu personal d’obligacions individuals d’ús de qualsevol de les llengües oficials de forma general, immediata i directa, en les relacions privades. El dret del consumidor de ser atès en català per l’empresa es manté. El dret de ser correspost en català de manera general, immediata i directa només pot ser exigible en les relacions dels ciutadans amb els poders públics.
    També declaren constitucional el reconeixement del dret dels consumidors a rebre documents i informacions en català, sens perjudici del que estableix la legislació estatal quan exigeix l’ús del castellà, com ocorre en l’etiquetatge. Refermen l’apartat 2 de l’article 128-1 del Codi de consum de Catalunya: “en reconèixer un dret a rebre determinats documents i informacions en català, imposa a les empreses l’obligació de proporcionar-los als consumidors que així ho sol·licitin. Obligació que és una mesura idònia per promoure el legítim objectiu que es pretén, la normalització lingüística de la llengua catalana”.
    Queda legitimada, doncs, l’existència d’obligacions lingüístiques. El Tribunal hi afegeix que aquestes obligacions no atempten contra la llibertat d’empresa ni la lliure circulació dels productes.
    La sentència ha estat dictada mig any després de les quatre sentències que resolien impugnacions d’aspectes lingüístics de diverses lleis catalanes: mitjans audiovisuals, acollida, cinema i el mateix codi de consum, en aquella ocasió a propòsit d’una impugnació de la Defensora del Poble.
    Print Friendly, PDF & Email

Arxius


Categories


Entrades recents


Comentaris recents


etiquetes