El català incorpora nous parlants en uns anys de forta immigració
La Direcció General de Política Lingüística publica l’anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics a la població de 2013
El català manté el poder d’atracció i ha guanyat 750.000 parlants tot i la forta onada migratòria dels darrers anys
La publicació coincideix amb l’inici del treball de camp de l’Enquesta del 2018, amb 1.500 entrevistes més que l’anterior
La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura publica el primer volum de l’Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població a Catalunya (EULP) 2013. Coneixements, usos, transmissió i actituds lingüístics. El treball constata que l’onada migratòria dels últims anys ha comportat a Catalunya un canvi en l’origen geogràfic de les persones, que ha fet disminuir el percentatge de coneixement inicial i ús del català i ha incorporat llengües diferents del castellà i el català. Tot i això, el nombre de persones que saben català guanya posicions. L’escola, l’edat, el lloc de naixement i les relacions socials influeixen en el coneixement i l’ús de les llengües. Les dinàmiques de la llengua catalana en els usos personals mantenen, malgrat el fort canvi de composició demogràfica, tendències positives. Això sí, al costat d’un entorn en què el coneixement i l’ús del castellà són molt forts. Les dades, que acosten la realitat dels usos dels ciutadans de Catalunya, diuen que després d’uns anys molt difícils per al català, des del 2008 es comencen a recuperar espais d’ús.
El treball, en què han col·laborat els principals experts en demolingüística de les universitats catalanes, aprofundeix en les conclusions generals que havien estat avançades en les publicacions Els usos lingüístics de la població de Catalunya. Principals resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013 i Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013. Resum dels factors clau. L’EULP és l’estudi estadístic oficial que cada 5 anys fa la Generalitat de Catalunya, impulsat per la Direcció General de Política Lingüística amb el suport de l’IDESCAT, per conèixer la situació de les llengües a Catalunya en la població de 15 anys en endavant. El de 2013 es va realitzar amb una mostra teòrica de 7.500 persones i un marge d’error de 1,16%.
La publicació d’aquest volum coincideix amb la realització del treball de camp de la nova Enquesta d’usos lingüístics a la població 2018, que permetrà actualitzar què se sap sobre la realitat lingüística de Catalunya, el coneixement, la identificació lingüística i els usos lingüístics dels ciutadans en diversos espais de relació i consum, i observar-ne l’evolució. En total són 9.000 enquestes, corresponents a l’univers de 6.443.771 persones de 15 anys i més, que suposen una ampliació de més de 1.500 enquestes respecte de 2013.
Conclusions del primer volum d’anàlisi
L’anàlisi de l’EULP 2013 assenyala que el català manté el poder d’atracció, perquè ha guanyat 750.000 parlants i té més representació com a llengua d’identificació (36,6 %) que no pas com a llengua inicial (31,3 %), tot i la forta onada migratòria dels darrers anys. Ara bé, aquest origen és bàsicament el castellà, atès que el volum d’al·loglots o parlants d’altres llengües que s’identifiquen amb el català és encara reduït. La forta immigració ha comportat, entre la població major de 15 anys, un decreixement d’1,2 punts en l’habilitat de parlar i 2,2 punts en la d’entendre el català en el període 2003-2013. Tot i això, en nombres absoluts la població adulta que sap parlar català ha passat de 4.583.500 persones l’any 2003 a 5.027.200 l’any 2013, és a dir, un creixement de 443.700 nous parlants. En la capacitat d’escriptura, l’increment ha estat encara més alt: 472.500 nous adults tenen capacitat d’escriure en català.
Una altra qüestió que s’hi analitza és la transmissió lingüística intergeneracional, és a dir, el procés pel qual una llengua es transmet de progenitors a fills. Es conclou que el català avança en la transmissió intergeneracional en el conjunt de la societat catalana i en la major part dels sectors socials, amb intensitats diferents. El motiu principal de les diferències ve de l’origen geogràfic familiar, ja que les successives onades de migració, a la base del creixement demogràfic català, determinen que una majoria de la població resident a Catalunya tingui l’origen familiar fora de Catalunya.
Al 2013 els adoptants de català en la transmissió intergeneracional, és a dir, els qui parlen català amb els fills i una altra llengua o llengües amb els progenitors, representen un 11,9% dels qui tenen fills, un total de 470.000 persones. Una altra dada clau és que el 2013 una mica més del 56% dels fills dels arribats de fora parlen català, només o juntament amb altres llengües, amb els seus fills.
L’EULP 2013 permet dibuixar que els usos lingüístics interpersonals en la societat catalana s’estructuren sobre la base del català i el castellà, amb una mitjana d’ús de 41% i 53%, respectivament. A més d’aquests dos idiomes, en àmbits privats es parlen moltes d’altres llengües, que conjuntament arriben a una mitjana del 5% d’ús, entre les quals hi ha, d’una banda, la presència de llengües d’origen i, d’una altra, de l’anglès en situacions educatives i laborals. L’existència de dues llengües principals no dibuixa dues poblacions monolingües ja que els parlants que declaren utilitzar únicament una sola llengua són una minoria.
Enllaços relacionats:
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.