Xerrem amb Bel Olid
És important que hi hagi mediadors en les lectures
La Bel té una conversa còmoda. En Carles, el mediador en aquest cas, escolta amb orgull com els seus alumnes condueixen la trobada. Un Carles Rebassa anònim que ha donat tot el protagonisme de l’acte als seus deixebles; en un exemple evident de què vol dir empoderar-los. Ells, els alumnes, han llegit Vents més salvatges individualment i després compartida i han après a entendre que un llibre té tantes lectures com lectors hi hagi.
La sessió flueix amb to sincer, gairebé confessional, i els assistents expliquen les impressions de la lectura. Vents més salvatges és un llibre d’històries on la connexió entre les persones és transformadora, explica l’autora. Un recull de contes sobre coses que l’han impressionada però deixant espai per a l’esperança, i en què la idea original és com ens relacionem i comuniquem.
A Vent més salvatges hi ha relats sense inici ni final perquè els records són així. Si els detalls no són importants, no calen. Queda espai perquè cadascú hi posi el que vulgui. Sense invasions.
“Escric perquè m’agrada llegir” diu la Bel. A molts dels alumnes que ahir van ser amb ella els agradarà més llegir perquè l’han coneguda.
2 comentaris
Rosa
28 nov. 19
10:00 #
Bon dia,
He llegit l’article i m’hauria agradat molt poder anar-hi, espero que ben aviat en torneu a fer una altra sessió a d’altres autores i autors.
Gràcies,
Rpsa
clicat
28 nov. 19
10:57 #
Hola, Rosa, ens agrada molt que t’interessin les nostres activitats. Si vas seguint aquest blog podràs descobrir les properes trobades.
Una abraçada,