Arxiu per desembre, 2021

  • El CNL de Barcelona canvia els horaris d’atenció al públic per les festes de Nadal

    El dia 23 de desembre, al matí, obriran totes les oficines en l’horari habitual. A la tarda, obriran les següents oficines:

    CNL de Barcelona. Espai Avinyó – Llengua i Cultura
    C. Avinyó, 52. Tel. 933428080. acollida@cpnl.cat
    De dilluns a divendres de 9 a 21 h.

    CNL de Barcelona. Acolliment Lingüístic
    Pl. Catalunya, 9, 2n 1a. Tel. 934816828 acollida@cpnl.cat
    De dilluns a divendres de 9 a 14 h, i de dilluns a dijous de 15 a 20 h.

    El 24 de desembre, obriran en l’horari habitual de matí, en totes les oficines, menys la de Gràcia i Sarrià – Sant Gervasi. Podeu consultar les adreces i horaris de matí al següent enllaç

    Els dies 27 i 28 de desembre i els dies 3, 4, 5 i 7 de gener es farà l’atenció telefònica i presencial, preferent amb cita prèvia (demaneu-la per telèfon), a la següent oficina:

    CNL de Barcelona. Espai Avinyó – Llengua i Cultura
    C. Avinyó, 52. Tel. 933428080. acollida@cpnl.cat
    De dilluns a divendres de 9 a 14 h.

    Els dies 29, 30 i 31 de desembre, el centre romandrà tancat.

    CNL de Barcelona

    ENLLAÇOS RELACIONATS

    Article complet

  • El tortellàs de Reis…

    Jo mai havia guanyar la loteria. Així que, en la nit de Reis vam anar a menjar-nos el tortell, vaig pensar: Bah no em tocarà res…

    El ganivet de pa va començar a fer el soroll de vaivé sobre el tortell i tot seguit dins el pastís, que era engalanat amb fruites confitades de tots els colors.  Va i ve, va i ve, va i ve…

    Jo vaig encreuar els dits i vaig tancar els ulls. A mi em van servir un tros de tortell i vaig començar a mossegar suaument, a mastegar més suaument i no obstant això em va tocar la fava… A taula van riure, perquè hauria de pagar el tortell… La meva fava no era una fada…

    Em vaig prendre petits glops de la meva copa de vi dolç. En acabar el nostre primer tall, em van servir el segon. Vaig mantenir els ulls ben oberts amb el cor buit d’esperança: Per què m’havia de preocupar.

    De sobte, alguna cosa se’m va ficar a la gola. No podia respirar, no podia escopir. Em vaig posar dret, intentant atrapar l’aire però res…

    Ràpidament una noia es va col·locar darrere meu, em va abraçar fortament la panxa i em va estrènyer amb molta força. La cosa va sortir volant de la meva boca i va caure dins de la copa de vi d’algú… Aplaudiments generals, abraçades, petons.

    -Eh, ja n’hi ha prou de tant d’abraçades…

    -No protestis, has guanyat el premi i també la vida…

    Vaig agafar el meu regal i, des de la seva petitesa de porcellana, el rei Melcior em feia l’ullet.

     

    Luiz Carlos Neves

    Article complet


Arxius


Categories


Entrades recents


Comentaris recents


etiquetes