El tortellàs de Reis…
Jo mai havia guanyar la loteria. Així que, en la nit de Reis vam anar a menjar-nos el tortell, vaig pensar: Bah no em tocarà res…
El ganivet de pa va començar a fer el soroll de vaivé sobre el tortell i tot seguit dins el pastís, que era engalanat amb fruites confitades de tots els colors. Va i ve, va i ve, va i ve…
Jo vaig encreuar els dits i vaig tancar els ulls. A mi em van servir un tros de tortell i vaig començar a mossegar suaument, a mastegar més suaument i no obstant això em va tocar la fava… A taula van riure, perquè hauria de pagar el tortell… La meva fava no era una fada…
Em vaig prendre petits glops de la meva copa de vi dolç. En acabar el nostre primer tall, em van servir el segon. Vaig mantenir els ulls ben oberts amb el cor buit d’esperança: Per què m’havia de preocupar.
De sobte, alguna cosa se’m va ficar a la gola. No podia respirar, no podia escopir. Em vaig posar dret, intentant atrapar l’aire però res…
Ràpidament una noia es va col·locar darrere meu, em va abraçar fortament la panxa i em va estrènyer amb molta força. La cosa va sortir volant de la meva boca i va caure dins de la copa de vi d’algú… Aplaudiments generals, abraçades, petons.
-Eh, ja n’hi ha prou de tant d’abraçades…
-No protestis, has guanyat el premi i també la vida…
Vaig agafar el meu regal i, des de la seva petitesa de porcellana, el rei Melcior em feia l’ullet.
Luiz Carlos Neves
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.