La voluntat d’integració i la millora professional, principals motivacions dels alumnes de català per a adults, segons un estudi de la Direcció General de Política Lingüística
- El projecte ÈLIA, impulsat per la Direcció General de Política Lingüística, revela una alta valoració dels cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística i del seu professorat
- Els primeres resultats sobre les percepcions de l’alumnat revelen entre d’altres aspectes que els cursos de català per a adults són molt ben valorats i que, majoritàriament, els alumnes que els deixen ho fan perquè troben feina o canvien de feina
- Al llarg de 2018 es redactarà un pla d’innovació i impuls per a l’oferta formativa de català per a adults
El motiu principal per inscriure’s a cursos de català per a adults a Catalunya és la voluntat d’integrar-se millor a la societat catalana i poder millorar les perspectives professionals. Aquesta és una de les conclusions del projecte ÈLIA (acrònim d’Estratègies de Llengua I Aprenentatge), que té com a objectiu final introduir elements d’innovació en l’oferta formativa de català per adaptar-la a les necessitats actuals de la població adulta.
ÈLIA és un projecte que impulsa la Direcció General de Política Lingüística i que s’ha plantejat en dues fases. En la primera, desplegada durant l’any 2017, s’han analitzat les percepcions de l’alumnat del Consorci per a la Normalització Lingüística, les actituds de la població adulta en general envers l’aprenentatge de la llengua catalana i, també, el grau de coneixement dels serveis i les eines del Govern per promoure l’ensenyament del català entre la població adulta. També han començat a treballar focus grup de caràcter multidisciplinari amb la participació de sociòlegs, demògrafs, tecnòlegs, pedagogs, economistes, lingüistes i especialistes en màrqueting i professionals i gestors del Consorci per a la Normalització Lingüística, a més d’altres institucions que treballen en l’ensenyament de català a adults i entitats.
En una segona fase, que tindrà lloc l’any 2018, s’elaborarà un document de conclusions i s’impulsaran les primeres millores i es redactarà un pla d’innovació i impuls per a l’oferta formativa actual en els vessants pedagògic, metodològic, instrumental i de màrqueting, per respondre a les necessitats detectades.
En una sessió de treball amb professionals de la llengua, Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, ha afirmat amb relació als primers resultats: “ÈLIA trenca alguns mites sobre la motivació de les persones que aprenen català i ens ofereix elements per innovar en aspectes diversos com els materials didàctics, l’accés als cursos, la manera com els fem conèixer o la continuïtat de l’alumnat. A mesura que avanci el projecte se’n derivaran més fruits.”
A la Catalunya d’avui, més de 2,5 milions de ciutadans diuen que volen millorar els coneixements de català, segons la darrera Enquesta d’usos lingüístics a la població. D’aquests, 1,1 milions tenen dificultats per usar-lo amb normalitat per mancances de coneixements. El projecte ÈLIA té com a objectiu atendre’ls en un context de profunda transformació social i tecnològica.
Primers resultats de l’estudi
L’estudi ofereix informació completa sobre aspectes relatius al públic objectiu dels cursos de català, a l’alumnat, a les seves necessitats i hàbits, a les característiques del servei, a la manera com es presenta i es difon davant la societat i als mètodes, entre d’altres aspectes. A continuació es presenten sintèticament els primers resultats.
Com és l’alumnat dels cursos de català?
· El perfil majoritari de l’alumnat presencial és de nivells baixos i estranger.
· El perfil de l’alumnat que deixa els cursos és molt similar al de l’alumnat presencial.
· Entre la població general, el 81% sap parlar el català i 99,5%, el castellà. La meitat té un nivell alt de coneixement de català. Els que saben parlar-lo l’han après a casa de petits (50%) i a la formació reglada (40%), entre d’altres. El 8,3% l’ha après en un curs de català per adults.
Quines necessitats lingüístiques es perceben?
· Una àmplia majoria de l’alumnat considera que saber parlar català és molt o bastant necessari. Cal destacar que ho consideren més necessari els nascuts a Catalunya i cursen nivells alts.
· Entre la població general es considera més necessari saber parlar català entre els enquestats que ja tenen coneixements alts, i menys necessari entre els que no tenen coneixements de català.
· La necessitat de saber parlar català en entorns laborals és la més alta sobretot entre l’alumnat actual i que ha abandonat. Els requisits lingüístics, o bé la llengua que es parla a l’entorn de treball, són un motiu d’interès i fidelització en l’aprenentatge de català. També es considera molt necessari en l’ensenyament dels fills.
Com s’obté la informació dels cursos i quines són les principals motivacions dels alumnes?
· La via de coneixement dels cursos prové principalment dels amics i coneguts en tots els resultats.
· La integració a la societat catalana i la feina són els motius principals per a realitzar cursos de català. La certificació no és un dels principals motius: ho és per a un de cada quatre alumnes de nivells inicials i bàsics.
· Entre l’alumnat que ha abandonat, els motius per estudiar català estan menys relacionats amb la feina i els certificats; en canvi hi té més pes l’interès personal.
Quina valoració fan dels cursos?
· La valoració del cursos en general i de tots els aspectes és molt bona. El més ben valorat és el professor o tutor del Parla.cat en tots els casos.
· S’observa espai per a la millora com la durada del curs en els nivells més baixos o bé el preu en el cas del Parla.cat amb tutoria i dels nivells alts. Algunes eines del Parla.cat són menys conegudes i menys ben valorades, però en general se’n fan valoracions positives.
· Les millores didàctiques apunten a la necessitat d’activitats per parlar més entre els nivells baixos i intermedis i activitats personalitzades, i més activitats per parlar i per escriure entre els nivells més alts.
· L’ús del català fora de classe augmenta des que s’han començat els cursos encara que l’augment no sigui exponencial: entre l’alumnat presencial, quatre de cada deu usen molt més o bastant més el català fora de classe que abans de fer el curs; quatre de cada deu l’usen una mica més que abans.
Quin interès hi ha per la formació i en quines modalitats?
· L’interès a continuar realitzant formació en llengua catalana és molt alt entre l’alumnat presencial, el del Parla.cat i entre els que han abandonat. No és tant important, però també hi ha força interès, entre la població que no té coneixements de llengua catalana.
· Cal remarcar la importància que tenen els cursos presencials. Continua sent l’opció preferida per l’alumnat presencial i és una opció molt important per l’alumnat del Parla.cat (sol o combinat amb el Parla.cat). Entre la població general interessada també és l’opció preferida.
· Les converses presencials i l’aprenentatge a través de les relacions personals són altres opcions per aprendre català que es prefereixen per sobre de la resta.
· El mitjà preferit per a rebre continguts per a l’aprenentatge de català és la televisió. També s’apunten aplicacions tipus Duolingo com a eines per a l’aprenentatge.
· Per tant, es detecta interès per part de l’alumnat en activitats per aprendre la llengua fora de classe i per parlar-lo millor.
Quines són les causes d’abandonament?
· El percentatge d’abandonament és important en els nivells inicials i bàsics, però si s’ha arribat a completar algun curs l’abandonament es dona quan s’arriba al B2, B3 o als cursos del nivell elemental.
· Els motius d’abandonament aliens als cursos són majoritaris i la feina és el principal.
· Es detecta una voluntat molt majoritària de reprendre les classes. Una mica superior entre els de nivells intermedis.
Són coneguts els serveis del Consorci per a la Normalització Lingüística i altres serveis de llengua que ofereix l’administració?
· Entre la població general, el 40% afirma conèixer el Consorci per a la Normalització Lingüística.
· El Parla.cat, els Dictats en línia, el Voluntariat per la llengua i l’Optimot són poc coneguts i utilitzats entre la població general. El més conegut és el Voluntariat per la llengua (25%).
· Entre l’alumnat, aquests serveis són més coneguts però tampoc àmpliament: entre el presencial, la meitat coneixen el Parla.cat i el Voluntariat per la llengua i entre l’alumnat del Parla.cat a l’entorn del 40% coneixen l’Optimot i el Voluntariat per la Llengua.
· L’Optimot és utilitzat per la majoria d’alumnat que el coneix.
En total, en el marc del projecte ÈLIA s’han portat a terme quatre enquestes adreçades, respectivament, a l’alumnat presencial, alumnat que ha abandonat, alumnat del Parla.cat i a la població general. L’adreçada a l’alumnat presencial s’ha fet amb una mostra de 2.833 alumnes corresponents a 239 aules del Consorci sobre un univers de 15.022 alumnes de 996 cursos, amb un marge d’error de 1,7%; la de alumnat que va abandonar el curs o no ha continuat en darrer any s’ha fet sobre un univers de 5.421 exalumnes amb una mostra de 425 enquestats i un marge d’error del 4,8%; la d’alumnat del Parla.cat ha tingut una mostra de 521 alumnes d’un univers de 10.345 d’usuaris actius (han accedit a la plataforma en els darrers 120 dies) amb un marge d’error entre 7,5% i 5,1 % segons el nivell; finalment, la que s’ha adreçat a la població general de 15 anys i més, ha tingut una mostra de 3.003 enquestats sobre un univers de 6,3 milions de persones i un marge d’error de l’1,8%. Les enquestes han estat presencials, telefòniques o per qüestionari a Internet, segons el cas.
Tres dècades ensenyant català a adults
Des que es va crear, l’any 1989, s’han inscrit als cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) 1,7 milions de persones. Els cursos en línia del Parla.cat han acollit més de 240.000 inscripcions per aprendre català, des de 2008, i el programa Voluntariat per la llengua, en onze anys, ha creat més de 116.000 parelles lingüístiques. El curs 2016-2017, amb 146 punts d’atenció i 22 centres distribuïts pel territori, més de 45.000 persones s’estan formant als cursos de català per a adults del Consorci; més de 40.000 ho fan a l’entorn d’aprenentatge virtual Parla.cat, al voltant de 6.000 practiquen el català al Voluntariat per la llengua i més de 200.000 persones participen cada any en les activitats socioculturals promogudes pel Consorci, que suposen un complement de l’aprenentatge.
Les universitats catalanes també organitzen cursos de català, amb gairebé 6.000 alumnes l’any 2016. També hi ha persones adultes que aprenen català a les escoles d’adults, les escoles oficials d’idiomes i diverses acadèmies privades. A l’activitat d’aquests centres s’hi afegeixen les entitats que organitzen activitats que reforcen l’aprenentatge de català tot promovent-ne l’ús: el cens que les agrupa ha assolit enguany 189 entitats inscrites.
L’impuls institucional per promoure el coneixement del català previst als estatuts d’autonomia de 1980 i 2006 i a les lleis de Normalització Lingüística (1983) i Política Lingüística (1998) ha donat resultats com es reflecteix en les diverses enquestes d’usos lingüístics dels darrers 30 anys. Tot i això, amb l’arribada del segle XXI, Catalunya ha viscut uns canvis socials sense precedents. La globalització i els forts moviments migratoris han augmentat de manera significativa la població resident amb contingents de persones arribades d’arreu del món. La crisi econòmica dels darrers 10 anys ha suposat canvis en la manera de viure dels ciutadans, i el canvi tecnològic i l’eclosió d’Internet han modificat les regles del joc comunicatives, tant pel que fa als mitjans de comunicació com als instruments de comunicació interpersonal. També han comportat canvis en les metodologies i eines per a l’aprenentatge d’idiomes.
En l’actualitat, el 16,1% de la població adulta té dificultats per entendre i saber llegir el català; el 18,3% l’entén i el sap llegir però només el sap parlar una mica o té un nivell baix en totes les habilitats, i el 17,5% el sap parlar però el llegeix i l’escriu amb dificultats. Cal que aquesta població, especialment la nascuda fora de Catalunya i que no té els coneixements bàsics o suficients de català, tingui les oportunitats laborals, culturals i personals del conjunt dels ciutadans, i evitar alhora que aquest desconeixement del català comporti un menor ús social de la llengua i en freni l’ús normal en diversos àmbits.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.