Arxiu de la categoria ‘General’

  • El president Torra veu l’obra de Fabra com “l’esperit d’excel·lència i la bastida del nou país republicà que volem construir”

    http://www.gencat.cat/big/img/839/BIG_839323618072318_03.jpgEl cap de l’Executiu ha inaugurat, aquest migdia, l’exposició “Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans” a l’IEC, que s’emmarca en la commemoració de l’Any dedicat al filòleg
    El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat aquest migdia que Pompeu Fabra representa “l’esperit d’excel·lència” i també “allò que amb molta modèstia aquest Govern pretén impulsar, que és construir també la bastida del nou país republicà, sota els conceptes de llibertat, de cultura i de talent”.
     
    En el decurs de la inauguració de l’exposició “Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans”, que ha tingut lloc aquest migdia a la Casa de la Convalescència, el cap de l’Executiu ha posat en relleu el “compromís de Pompeu Fabra amb el país” i ha subratllat que gràcies al filòleg vàrem aconseguir tenir “una eina útil amb la qual poder explicar-nos al món” i poder fer-ho “des de tots els punts de vista en la nostra llengua”.

    Article complet

  • Matí de dijous ple d’història

    Dos grups d’alumnes de B1 de la delegació de Nou Barris van visitar la setmana passada el Museu d’Història de Catalunya i el recinte del Born

    Els alumnes, al museu, van fer un recorregut des de la prehistòria fins a l’actualitat a través d’unes preguntes prèviament plantejades. Tot seguit, el grup va passejar pels carrers del barri de la Rivera i va entendre el significat dels noms d’alguns dels carrers com el del Rec, el dels Flassaders o el dels Calderers. Mentre uns i altres es coneixien, van anar trepitjant el recinte del Born. La passejada va acabar als peus de Santa Maria del Mar entre aplaudiments.

    Aquesta activitat és complementària als cursos i permet practicar la llengua en una situació real que apropa els assistents al coneixement de la societat catalana: entra en un dels objectius fonamentals del Consorci per a la Normalització Lingüística de donar a conèixer la llengua i la cultura del país.

     

    Article complet

  • Política Lingüística fa una crida perquè els ciutadans aportin la seva veu a un projecte d’alta tecnologia en llengua catalana

    El reconeixement automàtic de veu és un repte per a totes les llengües, també per al català. Common Voice és un projecte impulsat per Mozilla que vol crear models automàtics de reconeixement de veu de les principals llengües del món a l’abast de les empreses que els necessiti. En el cas del català, el projecte, liderat per Softcatalà, servirà perquè tota mena de productes digitals puguin reconèixer el català, entre d’altres els productes Mozilla i l’assistent de veu de codi obert MyCroft. Perquè el projecte es consolidi fan falta 1.000 hores de frases enregistrades en català i validades posteriorment. Qualsevol persona que parli català pot enregistrar i validar frases des de qualsevol telèfon mòbil. Es recomana crear un perfil personal per introduir la variable dialectal.

    Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, ressalta la importància que iniciatives com aquesta tenen per al català: “El català serà competitiu en un futur immediat si té sistemes de reconeixement i síntesi de veu de qualitat. Common Voice és una oportunitat magnífica per obtenir eines lliures i obertes al servei de totes les empreses que vulguin incorporar-lo en els seus productes”. Franquesa ha convidat la ciutadania a participar-hi: “Perquè aquest projecte arribi a bon port fa falta la col·laboració de molta gent. Des del Govern animem els ciutadans a dedicar-hi uns minuts des del mòbil. És ben senzill.”

    La Direcció General de Política Lingüística col·laborarà amb els impulsors del projecte fent-ne difusió per diversos canals. Alhora, facilitarà informació perquè els professionals de la llengua de la Direcció General de Política Lingüística i del Consorci per a la Normalització Lingüística hi participin.

    Les persones que hi estiguin interessades, trobaran la informació que necessiten en aquesta pàgina de Softcatalà i poden fer enregistraments i validacions des d’aquest lloc de Mozilla.

    El món digital i les tecnologies mòbils són una oportunitat i un repte per al català. La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura treballa per afavorir que tingui una base sòlida en tecnologies lingüístiques i per promoure una oferta competitiva de productes i serveis. Amb aquest objectiu, convoca anualment una línia d’ajuts per a empreses. Aquest any 2018, ha donat suport a una vintena de projectes d’incorporació del català en apps i videojocs. Política Lingüística també posa a disposició dels ciutadans el CercaApps, un cercador d’apps en català que en aquest moment en té més de 250 d’indexades.

    D’altra banda, també impulsa iniciatives de sensibilització per fomentar l’oferta i el consum de productes digitals en llengua catalana. Totes aquestes iniciatives es poden consultar al web http://llengua.gencat.cat/digital

    Article complet

  • Comença el concurs fotogràfic #FabraDeVacances a les xarxes

    Comença el concurs fotogràfic #FabraDeVacances a les xarxesLa revista “Llengua Nacional” proposa durant els mesos de juliol, agost i setembre un concurs fotogràfic a les xarxes socials perquè els participants es facin fotos en els indrets relacionats amb la vida de Pompeu Fabra: carrers, places, equipaments, etc

    Aquests espais es poden localitzar al Mapa Fabra, que la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) ha elaborat amb motiu de la commemoració de l’Any Fabra. Així, el concurs #FabraDevacances pretén complementar la iniciativa #MapaFabra de geolocalització, promoguda per la DGPL amb la col·laboració dels ajuntaments.

    Per participar en el concurs cal seguir el compte d’@AnyFabra i @LlenguaNacional i etiquetar les fotos amb el nom del concurs, #FabraDeVacances, en el moment de publicar-les als perfils personals de Twitter, Facebook i Instagram.

    Un jurat, format per un fotògraf professional de prestigi, una dissenyadora, representants de l’Any Fabra, la DGPL i “Llengua Nacional”, escollirà la imatge guanyadora. El seu autor o autora rebrà com a premi una màquina GO PRO d’esports d’aventura de prestacions avançades.

    Direcció General de Política Lingüística

    Enllaços relacionats

    Article complet

  • El Govern de Catalunya aprova els nous Estatuts del Consorci per a la Normalització Lingüística

    Els nous Estatuts permetran donar resposta als reptes que la llengua i la societat catalanes tenen plantejats en l’actualitat

    El Govern ha aprovat els nous Estatuts del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), constituït per la Generalitat i 135 ens locals l’any 1989, amb més de 700 treballadors, que presta serveis a 146 punts arreu de Catalunya. Per l’Acord de Govern 133/2015, de 4 d’agost, van ser modificats per adaptar-los a la Llei estatal 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i estabilitat de l’Administració local. En trenta anys d’existència, el Consorci ha format en català 1,7 milions de persones, ha gestionat més de 125.000 parelles lingüístiques i ha anat estenent la seva actuació a diversos àmbits com ara empresa, salut, justícia i tot tipus d’entitats.
    Les finalitats del Consorci són estendre el coneixement de la llengua catalana en l’àmbit de l’ensenyament no reglat, fomentar l’ús del català en tots els àmbits de la societat al territori i contribuir a la divulgació de la llengua catalana en col·laboració amb altres organismes i entitats.
    La renovació dels Estatuts respon a la necessitat d’adequar-los a la normativa bàsica que regula els consorcis i que l’adscriu a l’Administració de la Generalitat, que obliga a aplicar el seu règim jurídic; a la necessitat de donar compliment a les resolucions aprovades pel Parlament de Catalunya, que insten el Govern a incrementar progressivament la seva aportació fins a assolir el cost del personal estructural del CPNL, i a la necessitat d’adaptar-los a la complexitat i a l’increment del seu volum, tant en personal com en els serveis que presta. El Consorci fou creat i manté el consens entre les administracions que l’integren en la voluntat compartida de treballar conjuntament per promoure el coneixement i l’ús del català des d’una perspectiva d’acolliment i de cohesió social.
    Els nous Estatuts també donen compliment a les línies d’acció aprovades el 2014 al Pla director i estableixen criteris àgils i transparents en la gestió de personal, amb la incorporació de processos selectius en la provisió de llocs de treball basats en els principis de mèrit i capacitat. Finalment, racionalitzen, simplifiquen i fan més equitatiu i homogeni el sistema d’aportacions al Consorci per part de tots els consorciats. Els nous Estatuts s’han elaborat amb la participació dels ens locals, que n’han enriquit el resultat.
    El Consorci per a la Normalització Lingüística fa trenta anys que treballa per l’aprenentatge i el foment de l’ús de la llengua catalana. Catalunya, que en les darreres dècades ha rebut gairebé dos milions de persones d’arreu del món, té en el Consorci un organisme clau per atendre la diversitat i la pluralitat lingüístiques. L’aprenentatge i l’ús de la llengua catalana i també l’apropament al patrimoni sociocultural tenen un paper clau en la construcció d’una societat cohesionada.
    El Consorci va néixer per donar continuïtat a la tasca iniciada pels ajuntaments i la Generalitat de Catalunya en començar el període democràtic. Els ajuntaments van ser pioners de la normalització  lingüística, van recuperar els noms i la senyalització dels carrers, van restablir l’ús normal del català a la seva pròpia administració i van organitzar cursos de català en conveni amb la Generalitat. El Consorci va permetre la cooperació de les administracions catalanes en les polítiques de normalització lingüística al conjunt del territori.
    Aquesta cooperació entre Govern i ens locals durant tants anys posa de manifest la voluntat compartida de promoure l’ensenyament i l’ús del català, que ara es manifesta, una vegada més, en aquests nous  Estatuts, que van ser aprovats pel Ple de l’organisme el dia 6 de juliol de 2017.

    Departament/s

    Comunicació del Govern

    Article complet

  • Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears donen un nou impuls a la col·laboració en política lingüística

    http://www.gencat.cat/big/img/414/BIG_414301319070518_03.jpgDijous 5 de juliol es va celebrar a Barcelona una nova reunió dels directors generals de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa; la Generalitat Valenciana, Rubén Trenzano, i el Govern de les Illes Balears, Marta Fuxà, a la seu del Departament de Cultura. La reunió dona continuïtat a les celebrades anteriorment a Barcelona, València i Palma els darrers dos anys per refermar la col·laboració entre els tres governs en el marc de la Declaració de Palma.
    A la reunió es van valorar els incompliments més rellevants de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, principalment en el món de la justícia, educació, mitjans de comunicació, per part de l’Estat espanyol amb l’objectiu de preparar la propera reunió prevista amb els experts del Consell d’Europa. També han tractat projectes compartits en el marc de la commemoració de l’Any Fabra, com la itinerància de l’exposició ‘Pompeu Fabra, una llengua completa’ i la coedició d’una obra sobre el Mestre.
    La interpretació i traducció jurades, l’ús de la toponímia oficial en plataformes digitals, sistemes per a les garanties dels drets lingüístics o l’avaluació dels coneixements de llengua han estat altres qüestions de debat.
    Tots tres directors generals van participar, divendres 6 de juliol, a la VI Jornada de Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana, a l’Ateneu Barcelonès ‘El català, valor i marca’, organitzada per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
    S’hi va acordar que el Govern a les Illes Balears organitzarà la propera reunió de coordinació de les direccions generals el proper mes de novembre.

    Article complet

  • El Consorci per a la Normalització Lingüística, obert per vacances

    El Consorci per a la Normalització Lingüística, obert per vacancesEl CPNL assoleix 3.522 inscripcions per a més de 183 cursos d’estiu. Gairebé un 90 % de l’oferta d’estiu són cursos inicials i bàsics

    Un any més, l’estiu ja no és cap impediment per aprendre català. El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) programa més de 183 cursos intensius des de finals de juny fins al setembre, pensats sobretot per a aquelles persones que durant el curs habitual no poden combinar-se els horaris per assistir a classe, o bé perquè han arribat fa poc a Catalunya i necessiten coneixements bàsics accelerats de llengua.

    Els diferents centres de normalització lingüística repartits per 22 punts de tot el territori, amb 146 punts de servei i d’atenció al públic, atenen les necessitats formatives que detecten a l’entorn, amb una planificació de cursos organitzats nivells, horaris i modalitats flexibles i adaptables, per facilitar al màxim l’aprenentatge.

    En aquest sentit, ja s’han programat arreu de Catalunya més de 183 cursos durant aquest període, un 73,6 % dels quals són de nivell bàsic; un 15,7 %, de nivell inicial, i un 10,5 %, específics i  complementaris.

    Pel que fa al nombre d’inscripcions, 3.522 persones s’han matriculat a l’oferta d’estiu. Un 96,3 % d’aquestes inscripcions corresponen als cursos inicials i bàsics.

    Els cursos inicials són cursos adreçats a persones nouvingudes, que no entenen el català i que volen adquirir les habilitats orals de comprendre i fer frases simples, que els permeti actuar mínimament en situacions quotidianes. Els cursos bàsics responen a la finalitat que l’aprenent, quan completa el nivell, pugui resoldre en català les necessitats fonamentals de la vida quotidiana.

    Per la seva banda, els cursos específics permeten millorar la pràctica oral i escrita de la llengua i comunicació, practicar aspectes concrets de gramàtica o adquirir coneixements lingüístics específics dels seus àmbits professionals.

    El cercador de cursos del web del Consorci permet buscar-los per localitat, per comarca, per nivell i per modalitat.

    Article complet

  • Espectacle sobre la vida i l’obra del mestre Fabra el 28 de juny, al Palau Robert

    L’actor Òscar Intente interpretarà el monòleg «Pompeu Fabra: jugada mestra!» el dijous 28 de juny, a les 19.30 hores, a la Sala d’Actes del Palau Robert. L’espectacle utilitza la metàfora esportiva per introduir-nos a la dimensió científica, humana i ciutadana del geni ordenador de la llengua catalana, coincidint amb l’Any Pompeu Fabra 2018.
    L’espectacle comença amb la interpel·lació d’un tennista al públic sobre si és possible jugar a tennis sense regles. Afirma que no és possible i que en l’esport, com en la llengua, cal compartir unes normes i acceptar-les per jugar bé. Normes com les que va  proposar Pompeu Fabra, un tennista apassionat, per al català, que van ser acceptades i compartides per tothom.
    El monòleg, dirigit per Maria P. Pla, està escrit per Òscar Intente i produït per la companyia Inútils Mots. Una proposta  que apropa als ciutadans  la figura de Pompeu Fabra d’una manera lúdica i amena. Fabra va presidir la Unió Catalana de Federacions Esportives i va mostrar sempre una gran afició pel món de l’esport.
    Durant la representació, a més d’informació biogràfica sobre Fabra, es fa esment de les valoracions que van fer sobre la seva figura escriptors  tan rellevants com ara Pla, Fuster, Carles Riba o Pere Quart.
    L’espectacle es va estrenar el dia de la inauguració de l’exposició itinerant “Pompeu Fabra. Una llengua completa”, creada per la Direcció General de Política Lingüística, que es pot visitar a l’Arts Santa Mònica fins al 7 de juliol, i que arribarà a 80 espais de 50 localitats al llarg de 2018 gràcies la col·laboració del Consorci per a la Normalització Lingüística i les diputacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.
    També cal remarcar que el Palau Robert dedica l’aparador  a la figura de Pompeu Fabra i al català. Aquesta iniciativa pretén apropar a tots els visitants del centre les grans dades de la llengua catalana en l’actualitat i el paper que va tenir Fabra en aquesta situació, amb textos en català, castellà, anglès i francès.

    Article complet

  • El Voluntariat per la llengua celebra 15 anys amb més de 125.000 parelles lingüístiques i milions d’hores de conversa en català

    Per novè any consecutiu, el 2017 més de 10.000 parelles es van sumar al programa

    La modalitat virtual, iniciada l’any passat, assoleix un alt grau de satisfacció

    El Voluntariat per la llengua (VxL), impulsat per la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), ha format 125.000 parelles lingüístiques des de l’inici del programa l’any 2003. A més, i per novè any consecutiu, el 2017 va superar les 10.000 parelles lingüístiques; en concret va arribar a 10.015. El 96,19% de les parelles van ser organitzades pel Consorci per a la Normalització Lingüística i el 3,81% per entitats no governamentals que col·laboren en el programa.
    El VxL facilita la conversa en català a les persones que tenen coneixements bàsics de la llengua i necessiten practicar-la per adquirir fluïdesa (aprenents) amb persones que el parlen normalment (voluntaris). El compromís de les parelles és trobar-se una hora la setmana durant almenys 10 setmanes per parlar en català del que vulguin, en un context distès i el dia i l’hora que els vagi bé. Amb la modalitat virtual, ho poden fer des d’un ordinador o dispositiu mòbil amb el programa de videoconferència que més els convingui.
    L’any 2017 van participar en el VxL 11.066 persones, de les quals 6.185 s’hi havien inscrit per primer cop: 4.277 aprenents i 1.908 voluntaris. L’alta xifra dels aprenents, que duplicava amb escreix el nombre de voluntaris i que havia augmentat respecte del 2016, indica l’alt interès i la idoneïtat del projecte entre les persones que estan aprenent català i posa de manifest la vigència actual del programa. Destaquem que s’ha triplicat, respecte al 2016, el nombre de persones que han fet el pas d’aprenentes a voluntàries del VxL. Es tracta de 118 persones que ja han assolit un nivell de destresa i fluïdesa en llengua catalana i que han decidit continuar formant part del programa com a voluntàries, per ajudar nous aprenents que s’hi inscriuen.
    Com és habitual, destaca l’alta participació de les dones, que suposen el 71,83% del total de nous inscrits. També destaca l’augment dels joves, entre 18 i 29 anys, que ja sumen un total de 137 participants, tot i que es manté el predomini en la franja d’edat d’entre 50 i 65 anys pel que fa als voluntaris i d’entre 30 i 39 pel que fa als aprenents.
    El programa va assolir el 2017, 214 localitats de Catalunya. El territori amb més presència continua essent la demarcació territorial de Barcelona que concentra gairebé el 75% de les parelles lingüístiques. Hi ha una gran proporcionalitat entre el nombre de parelles i la situació demogràfica i sociolingüística del conjunt del territori. A les demarcacions territorials de Barcelona i de Lleida s’ha incrementat el nombre de parelles en relació amb l’any anterior.

    Article complet

  • Augmenten les persones inscrites i els cursos de català organitzats pel Consorci per a la Normalització Lingüística

    • El 2017 creixen el nombre de cursos de català i les inscripcions
    • El 2018 s’aposta per una oferta especial per incentivar els cursos de català bàsic
    • El CPNL ratifica el seu objectiu de garantir l’accés a les oportunitats socials i laborals amb igualtat de condicions lingüístiques
    El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) va organitzar 3.541 cursos presencials l’any passat, que suposen un increment d’un 2,5% respecte a l’any anterior, segons la Memòria de l’any 2017, presentada a l’últim Ple del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), celebrat el passat mes de maig.
    Del total de cursos, 2.137 són inicials i bàsics (un 60,3 %), que representa l’augment significatiu del 8,75 % respecte a l’any anterior. En aquests cursos, s’hi han inscrit prop de 50.000 persones, gairebé un 65 % del total d’inscripcions (76.939).
    Una altra de les conclusions és que cada vegada són més les persones d’origen estranger que continuen el seu itinerari d’aprenentatge, no únicament en cursos inicials i bàsics, sinó també en nivells de català intermedi i avançat. Durant el 2017, es constata un augment del 3,09 % en la fidelització i el seguiment dels alumnes d’origen estranger, rellevant tenint en compte el caràcter no obligatori d’aquesta formació.
    La directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, que va presidir la reunió del Ple del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), va posar de manifest l’interès del Consorci a focalitzar l’atenció en el servei a les persones amb pocs coneixements de la llengua, en la mesura que “és un objectiu de govern que el conjunt de la població adquireixi la capacitat d’usar la llengua pròpia del país”. Una línia de treball que també compta amb el suport del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i el Servei d’Ocupació de Catalunya per implementar estratègies i polítiques de reinserció laboral i de cohesió social.

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Arxius


    Categories


    Entrades recents


    Comentaris recents


    etiquetes

    #anybrossa #coeEDL #comic #comic #comicencatala #comicencatala #DMP21 #DMP_CPNL #itujuguesencatalà? #jocsencatalà #jojugoencatalà #lafontdemimir @llenguacatalana @lletres alumne aprendre català CNLB CPNL documental ensenyament intermedi lectures oferta