Recordo una botiga que hi havia al meu poble on venien fils i llanes de tots colors. La propietària es deia Enriqueta i era una dona prima i no gaire alta. Sempre portava unes petites ulleres enganxades a la punta del nas. A més de vendre llana, també ensenyava a les clientes ─perquè només hi havia dones─ les diferents tècniques per fer jerseis, bufandes, cobrellits, peücs, escalfadors…, segons les tendències del moment. Algunes tardes acompanyava la meva àvia i jo em quedava embadalida mirant com feien mitja i ganxet. Aprenien a teixir del dret i del revés, a fer el punt d’arròs i el punt anglès. I mentre feien mitja, amb agulles de totes mides, aprofitaven per repassar les xafarderies del poble.
La senyora Enriqueta es va jubilar i va tancar la botiga. Potser si algú l’hagués mantinguda oberta, actualment tindria èxit perquè la mitja i el ganxet ─ara en diuen crochet─ torna a estar de moda. L’Enriqueta estaria ben contenta!
