Arxiu per març, 2016

  • Campdevànol i els set gorgs

    En el moment de decidir quina escapada compartiria amb vosaltres, vaig pensar en la ruta dels 7 gorgs a Campdevànol, una excursió que vaig realitzar fa anys i que voldria repetir.

    La ruta s’anomena així perquè consisteix en un conjunt de 7 estanys de muntanya correlatius, on ens podem banyar i saltar en aigües cristal·lines, tot gaudint de la vegetació frondosa i l’aire fresc del Torrent de la Cabana.

    A l’hivern, els gorgs estan coberts per un mant de neu, una vista impressionant i meravellosa, però totalment diferent de la que mostra el paisatge a l’estiu, que és quan la climatologia ens permet endinsar-nos en les seves aigües.

    Per arribar a Campdevànol es pot anar en tren o en cotxe en direcció Ripoll, que es troba a 3 minuts de Campdevànol. Encamineu-vos per la carretera GI-401, en direcció Gombrèn fins l’entrada al Càmping Pirinenc  i l’àrea de lleure Font del Querol. Des d’allà, veureu un camí que arriba fins una esplanada que dóna accés a un pàrquing (haureu d’aportar uns 10-12 euros) on podreu deixar el cotxe.

    És un itinerari sense complicació i senyalitzat amb panells informatius indicant el camí, així mateix, es poden seguir diferents rutes per completar l’excursió: una d’elles consisteix en realitzar el recorregut de manera circular, arribant a l’últim gorg i una altra opció és pujar directament fins aquest gorg i anar baixant tot el recorregut al llarg del riu.

    Amb una opció o una altra la ruta consta d’uns 5 kilòmetres fins a l’última cascada i d’uns 4 kilòmetres més si triem la ruta circular. Per tant, recomano portar un calçat i una roba adequada i unes sabates per caminar dins del riu, ja que rellisca molt i està ple de pedres. L’itinerari consta d’un total de tres hores i quart amb inici i final a la Font del Querol.

    A mesura que aneu fent camí, us trobareu amb cadascun dels gorgs, el seu nom i el temps estimat fins al següent. Nosaltres vam decidir, anar caminant fins arribar a l’últim gorg i anar baixant progressivament, per tant, us explicaré la ruta realitzada:

    Aneu camí tirat fins arribar al més alt i últim gorg: el Gorg del Colomer. Seguidament baixant, us trobareu el Gorg Petit del Colomer amb una caiguda d’uns 7 metres.

    Continuant per la vora del riu, us trobareu amb el següent gorg, que rep el nom de El Gorg del Forat. Un estany molt familiar, degut al petit salt que té i les zones amb gespa per fer pícnics.

    Tot seguit, arribareu a un gorg, una mica difícil per llençar-se degut a la poca profunditat que té anomenat el Gorg de la Bauma.

    Seguint aquest mateix camí arribareu al Gorg de la Tosca.

    Continuant uns metres més pel riu, us trobareu amb el següent gorg, anomenat el Gorg de l’Olla. Està caracteritzat perquè el salt no té massa altura però sí profunditat. A més a més, es pot pujar pel lateral fàcilment, per tant, podeu passar-vos el dia saltant.

    Per últim, seguint aquest mateix camí arribareu al darrer gorg, el Gorg de la Cabana, on els salts són massa complicats.

    Finalment, comentar-vos que es tracta d’una escapada molt aconsellada a l’estiu degut a l’atractiu de les seves aigües cristal·lines i els possibles salts, però degut a la massificació i la brutícia que han anat deixant algunes persones, van aparèixer problemes de neteja i higiene en aquest indret idíl·lic, per tant, per pal·liar aquesta situació, l’Ajuntament de Cànoves, ha prohibit, malauradament, endinsar-se en les aigües d’aquestes cascades.

    Apa, gaudiu molt!

     

    Estefania Navas Muiño

    12

    Article complet

  • Mirador del Turó de la Rovira

    La visita que he decidit compartir amb vosaltres està situada a la ciutat de Barcelona. És una ciutat que m’agrada i té llocs i racons molt interessants.

    És difícil triar quin lloc compartir amb vosaltres i al final m’he decidit per un en particular. He escollit el Turó de la Rovira del Carmel ja que és molt desconegut. És un mirador des del qual s’observa una panoràmica espectacular de 360º de Barcelona i ha estat escenari d’alguns rodatges de pel·lícules conegudes, així com d’anuncis de televisió i cartells publicitaris.

    El mirador del Turó de la Rovira pertany al patrimoni de la ciutat de Barcelona i és una de les seus del Museu d’història de Barcelona. El seu accés és lliure i gratuït.

    Els búnquers de Barcelona encara desconeguts per a molts turistes, és un lloc emblemàtic ja que va ser testimoni silenciós de la terrible guerra civil, va ser un refugi antiaeri i es va construir per protegir la població. Però això va quedar en el passat fosc de Barcelona, perquè a l’actualitat des d’aquesta panoràmica , s’aconsegueix veure unes vistes i un capvespre espectacular i preciós de tot Barcelona i els seus voltants.

    El turó té 262 metres d’altitud, per arribar-hi és preferible agafar l’autobús 24 i el v17, que surt des de la Plaça Catalunya. A la nit cal agafar l’autobús N4 i N5.

    El metro queda molt lluny i hauries de caminar a peu aproximadament 2 km (gairebé 30 minuts caminant). També una altra opció és anar-hi en cotxe.

    Els restaurants que he triat són les Delícies del Carmel que està a la carretera del Carmel i el Mirador del Carmel II que està al carrer Pasteur nº2.

    Us animo a que visiteu aquest lloc que segur no us deixarà indiferents.Foto Turó de la Rovira

    Casilda Espinosa

    Article complet

  • Centre budista a Osca

    Un cap de setmana ideal si el que busques és desconnectar de l’estrès i el rebombori de la ciutat. El centre budista Dag Shang Kagyü (DSK) ofereix un ambient tranquil i màgic on podràs viure uns dies inoblidables.

    He estat en diverses ocasions, la darrera amb la meva mare i la meva germana. Sempre em quedo amb ganes tornar-hi, i a elles els va passar el mateix. Realment, l’indret enamora.

    El centre DSK està situat als afores de Panillo, una localitat molt petita de la província d’Osca, al Prepirineu aragonès, a unes 3h de Barcelona en cotxe. Clicant aquí veureu la ruta que vaig fer. Tot just passeu el poble, sense travessar-lo, trobareu una carretera que us portarà fins al camí que condueix al recinte. En arribar-hi, veureu un cartell en llengua sànscrita i la figura enorme d’un buda. Podeu aparcar allà mateix, a una zona especialment habilitada i que també trobareu indicada.

    panillo DSK

    Entrada al recinte

    panillo-templo-budista-100b-jpg_original

    Buda reclinat

    DSK va ser fundat el 1984 per Kalu Rinpoche, i un any més tard es va consolidar com a centre dedicat als estudis i a la pràctica budista. Al llarg d’aquests 30 anys, gràcies a donatius i al treball dels residents que hi viuen, s’ha rehabilitat un alberg i s’ha construït un temple a l’estil tradicional, dues stupes grans (una de 17 metres d’alçada), 108 stupes petites, un molí gran d’oracions i una Shedra (escola). Un lloc preciós per visitar!

    Panillo DSK 2

    Stupes

     

    temple budista

    Temple

    Ofereixen cursos de meditació, ioga, tai-txi…etc. Jo vaig fer un curs de ioga i em va encantar. Per a més informació i per a consultar el calendari d’activitats podeu clicar aquest enllaç.

    Si us interessa, podeu allotjar-vos a l’alberg, que es troba a 5 minuts caminant del temple i les stupes, o acampar als voltants amb tenda de campanya. També teniu l’opció de contractar pensió completa a molt bon preu. Els mateixos residents i col·laboradors s’encarreguen del manteniment i de les instal·lacions en general. Són molt amables, alegres i hospitalaris. A més, elaboren uns plats de cuina vegetariana ecològica espectaculars, els heu de tastar! Exquisits!

    Si sou fredolics, us recomano que hi aneu a partir de la primavera, ja que el centre es troba a la muntanya i a l’hivern fa una mica de fred. I alerta els fumadors, perquè no es pot fumar en tot el recinte. Per fer-ho heu de caminar fins a la carretera (uns 5 minuts).

    L’entorn és molt maco, trobareu un munt de racons per al recolliment entre el murmuri del arbres i les pregàries del monjos. Un paratge fascinant que convida a la meditació i a l’espiritualitat.

    Alzina

    L’Alzina

    Us he de dir que, per a mi, sempre és un plaer tornar a DSK. Penso que és una experiència interessant d’immersió en una cultura tan diferent a la nostra a pocs quilòmetres de Barcelona. I, definitivament, l’oportunitat de passar un dies de calma i connexió amb la natura. Molt recomanable!

     

    Maria Medina Lorente

    Article complet

  • Descobrint la Zona Volcànica de la Garrotxa

    Ets un aventurer innat? T’agrada descobrir indrets nous, però no vols marxar gaire lluny de casa? Vols gaudir de la natura i de paisatges insòlits? Si és així, no dubtis que aquesta és l’escapada ideal per a tu.

    La Garrotxa, comarca pertanyent a la província de Girona, és una de les zones amb major presència d’espais volcànics de Catalunya. El Parc Natural de la Zona Volcànica d’aquesta comarca, què és on es situa la ruta que es planteja en aquesta entrada, compta amb cons volcànics i cràters ben conservats. Així mateix, és una zona especial per la orografia i el clima que hi predomina, amb humitat que afavoreix una vegetació molt variada. No obstant això, la zona volcànica és molt àmplia i per tant, no és possible visitar-la per complet només en un dia. En aquesta ocasió la ruta inclou la visita a la Fageda d’en Jordà i als dos volcans més coneguts, el Croscat i el Santa Margarida.

    La ruta s’inicia a l’àrea de Can Serra (Km. 4,675 de la carretera Gi-524 d’Olot a Santa Pau) i des d’allà s’agafa l’itinerari 1 (molt ben indicat amb cartells durant tot el camí), que condueix directament a la Fageda d’en Jordà. Dintre d’aquí, si es vol, es pot visitar la Cooperativa de la Fageda, coneguda per la producció de làctics.  Tot seguit, i quan ja es surt de la Fageda, s’ha de continuar el camí cap a Can Batlle i Sant Miquel Sacot, fins a entrar per un lateral del Volcà de Santa Margarida. Recomano donar la volta sencera al volcà i baixar al cràter, una gran esplanada ideal per fer la parada i respirar aire pur. Així mateix, recomano donar un cop d’ull a l’interior de l’ermita que es troba al mig d’aquest cràter, un racó molt especial dintre d’un paratge insòlit (l’ermita no es pot visitar, però s’hi pot veure a través d’una finestreta amb reixa). Després, baixant fins a l’àrea de Santa Margarida, on es pot fer la parada per dinar ja que l’àrea disposa de servei de bar i restaurant, es pot enllaçar amb l’itinerari 15, que porta directament al Volcà del Croscat. Per últim, seguint aquest mateix camí i fent baixada s’arriba al punt inicial, a Can Serra.

         DSC04323 (32)

         ermita

    Pel que fa a l’accés, s’hi pot arribar amb cotxe (l’àrea de Can Serra i de Santa Margarida disposen de pàrquing de pagament) o bé amb transport públic: autobús (a Olot hi ha una línia especial que fa la ruta dels volcans) i tren.

    Finalment, com a recomanacions, tot i que aquesta sortida es pot realitzar en qualsevol moment de l’any, és cert que l’encant de la zona és major durant la tardor, la primavera i l’estiu. A més a més, durant aquestes estacions el clima i la durada de la llum solar permeten gaudir més dels paisatges. De la mateixa manera, recomano caminar per les rutes observant tot allò que hi ha a l’entorn, gaudint de la naturalesa i dels colors que hi predominen.

    No deixis d’anar-hi!

    Andrea Puyol Barrios

    Article complet

  • Costa Daurada

    Roc de Sant GaietàEl Roc de Sant Gaietà

     

    El Roc de Sant Gaietà és una petita urbanització situada a la Costa Daurada, concretament a la localitat de Roda de Berà (Tarragona). El seu emplaçament i el disseny són l’origen de la seva singularitat, la qual cosa us asseguro no deixa a ningú indiferent.

    Va ser construïda entre els anys 1964 i 1972 en una cornisa de pedra natural que s’endinsa en el mar. Un mar Mediterrani tranquil, on el soroll del vaivé de les onades i l’olor de sal envaeix tot el recinte.

     

    Dissenyada com a poble de pescadors amb una arquitectura d’edificis ornamentals constitueix una síntesi d’estils mediterranis antics: romànic, gòtic i mudèjar; també hi ha imitacions de cases de diverses zones costaneres d’Espanya, alternant amb uns patis interiors similars als de Granada i Sevilla.

     

    Transmet una sensació d’harmonia que convida a endinsar-se pels seus carrers i patis ombrívols. A mesura que vas caminant notes aquest relaxament que provoca la proximitat del mar. Un indret entranyable per la seva decoració i encant que us farà perdre el món de vista per uns instants.

     

    Us interessa la gastronomia? Podeu escollir entre un gran ventall  de restaurants, millor amb vistes al mar, ja que serà un doble plaer per als sentits. Us aconsello tastar un dels plats típics: arròs caldós  amb llamàntol. Boníssim!

    I si el dia acompanya, no desaprofiteu l’ocasió de prendre un bany a la platja de sorra fina i aigua càlida que teniu a dues passes.

     

    Val a dir que vaig anar-hi fa poc, una altra vegada i  em vaig fixar molt més en els detalls arquitectònics, que en les sensacions físiques. És a dir, sempre no és el mateix, depèn de molts altres factors. Us recomano aquesta sortida amb la certesa que no us decebrà. Animeu-vos!

     

     

    Berta Font

     

     

     

     

     

    Article complet

  • L’ALT EMPORDÀ

    mapa-colera.jpg” alt=”mapa
    tp://blogs.cpnl.cat/viatgesillibres/files/2016/03/ colera” width=”280″ heig

    Fa un parell d’anys vaig fer un sortida de cap de setmana a Llançà i els seus voltants…capricis del destí, vam cridar-me poc després per fer una suplència com a infermera d’Atenció Primària a Porbou.
    Durant la meva estada de més d’ un any, vaig ampliar la meva visió turistica de debó.
    Vaig anar a parar a un dels llocs més bonics de Catalunya, encara que la temporada d’estiu es molt curta, mentre’s dura es pot gaudir de la natura plenament.
    Encara que no tingueu temps de visitar tots els inderets que sugereixo, feu la tria segons els dies que disposeu.

    ESTACIO DE PORBOU       Map  PORBOU ANTIC

    RECOMANACIONS:

    Caminades:
    Ermita de San Silvestre, entre Valleta i Llançà caminada de dues hores.
    Parc Natural de Cap de Creus, pertany al terme municipatl de Port de la Selva.

    Platja:
    La platja de les Azuzenas, és la més desconeguda, amagada i resguardada ideal per fer nudisme.

    Mar

    El dia de la Verge del Carme:
    Festa marinera dedicada a la deesa del mar dels mariners de Llançà, 16 de juliol i cap de setmana després.

    Verge del Carmen

    Ruta Dalí:
    Pintor surrealista, fill de Figueres, va viure a Portlligat on trobareu la casa-museu. A Públol trobeu el castell que li va regalar a la seva dona. Cadaqués te l’aire bohemi que va deixar el pas del pintor (no hi ha lloc per aparcar….)

    Casa Dalí    Portlligat

    San Pere de Rodes:
    Monastir que trobareu direcció Port de la Selva.
    Apart de les visites guiades, a les nits d’estiu fan concerts de música clássica.
    Una mica més abaix, trobem un poble molt petit però ple d’encant, és la Vall de Santa Creu. Hi ha un restaurant al aire lliure, és una mica car però val la pena. Si teniu sort i coneixeu algú.. hi ha cases de pedra, l’estructura per dintre és com una cova, amb arcs de pedra.

    rodes  SELVA DE MAR

    Ruta de l’exili:
    Per aquells que us agradi l’història gaudireu de l’intinerari a Porbou, A la web oficial de Porbou trobareu informació.
    Jo vaig fer la ruta camins de retirada Porbou- Cotlliure en tren.
    Walter Benjamin és un altre personatge interessant de les rutes que hi ha en el mateix poble, sobretot no deixeu d’anar a l’estació i al cementeri de Porbou.
    A la Jonquera teniu el museu de l’exili, però ja teniu que fer uns 50 km amb cotxe..

    walter 2  Machado  ColliureBenjamin Walter

    Pont del ferrocarril de Colera:
    Va ser contruït per la companyia Eiffel entre 1877 i 1884.

    Restaurants:
    Porbou: la Font d’Espanya
    Llança: el Patí Blanc, allà es van conèixer l’Antonio Gades i la Marisol.
    Gelateria: si sou llaminers al passeig del port de Llançà hi ha una que te uns per llepar-se els dits.

    Margarita CaballeroAdèu

     

     

    Article complet

  • Benvinguts al viatge de racons i llibres!

     

    Dibuix de M. Carmen Giménez. Alumna del C2

    L’objectiu d’aquest blog és que hi publiqueu les vostres ressenyes de sortides i viatges, i també de llibres i activitats culturals.

    Article complet