Arxiu de l'autor

  • Un passeig per la història: La Riba de Santiuste

    castell1

    El que més crida l’atenció i atreu turistes és el majestuós castell que hi ha construït sobre el penyal al peu del poble. Per ell han passat des del Rei Ferran VIIè de Castellà i Lleó, fins un famós delinqüent anomenat “el Tony” que feia servir els passadissos secrets per fugir de la policia, i fins i tot, la secta Nova Acròpolis, que hi feia les seves reunions i rituals satànics.

    La situació del castell el converteix en un punt estratègic de defensa.
    El paisatge és bell, a un costat secà i a l’altre alzines i penyes on nien els voltors
    comuns, espècie en perill d’extinció, a la qual li va dedicar un capítol el Félix
    Rodríguez de la Fuente en el seu famós programa“ El hombre y la Tierra”.

    L’arena que rodeja el poble és de color roig, i el riu que banya els seus prats, és salat. Als afores, trobem les salines, fora de funcionament en l’actualitat, però amb molt esplendor fins els passats anys 50.

    I a l’altra muntanya que rodeja el poble, anomenada el “Alto”, trobem restes arqueològiques funeràries de l’època dels celtibers.

    La seva gent és humil i amb un toc de nostàlgia dels millors temps passats, que li transmet un encant especial. El fet de no tenir cobertura ni grans luxes, fa que la vida es valori d’una manera molt diferent a la que estem acostumats a la estressada gran ciutat. Aquí, a la Riba, hi ha tot el temps del món per explorar el teu voltant i el teu interior.

    Sens dubte, una visita molt recomanable per a tots aquells que vulguin veure com era la vida dels nostres avantpassats i per parar-se a pensar en què és el realment important.

    Elisabeth de la Fuente

    Article complet

  • Formentera: la joia del Mediterrani

    Pocs racons en el món tenen la seva màgia. Formentera enganxa i des d’aquest blog us vull explicar perquè.

    Seran les seves platges verges d’aigua cristal·lina, els diferents tipus de blau que adopta el Mediterrani quan banya les seves costes o l’autenticitat de la seva gent, però el que és ben segur és que Formentera és tot un paradís.

     

    Ses Illetes, és segurament la platja més visitada de l’illa, les seves aigües són les més tranquil·les. Ses Illetes forma part del Parc Natural de Ses Salines d’Eivissa i Formentera i tothom que vulgui accedir a les seves aigües haurà de pagar un peatge real d’uns 4 euros aproximadament.

     

    La meva platja preferida és la de Es Migjorn. Allà trobareu un dels locals més antics, el mític Blue Bar, el primer xiringuito hippie de Formentera; el Pirata Bus, genial per a prendre un mojito amb la posta de sol; el Flipper and Chiller, perfecte per a prendre còctels i tapes i, per últim, el gran restaurant 10.7, el meu preferit, on podreu gaudir d’unes espectaculars vistes, la seva famosa posta de sol i l’excel·lent gastronomia.

     

    No us perdeu les millors paelles de Formentera a Can Rafalet, situat a Es Caló, el que va ser el primer poble pesquer de Formentera. Actualment, aquest petit poble amb encant conserva intacta la seva bellesa.

     

    Pel que fa a les compres, l’allotjament i d’altres curiositats, ja ho sabeu, Formentera conserva el seu esperit hippie, i per suposat, tots els dijous i diumenges munten un dels seus tradicionals mercats al Pilar de la Mola.

    Us agradarà visitar també Sant Francesc, la capital de l’illa i un poble amb moltíssim encant. I no oblideu aquests noms: guisat, bullit de peix, herbes dolces o flaó. Són alguns dels plats típics de Formentera.

     

    Espero que us hagi servit d’ajuda aquest petit recull de recomanacions per a poder exprimir al màxim la vostra estància a Formentera, perquè segur que després d’aquest post us hauran entrat moltes ganes de viatjar-hi. Recordeu que haureu de reservar el vostre allotjament amb bastant antelació!

     

    Us ho prometo, Formentera no us decebrà!

     la-playa-de-ses-illetes-en-formentera-elegida-como-una-de-las-mejores-del-mundo-por-tripadvisor

     

    Alexandra Gonzalez

    Article complet

  • SANT ANIOL D’AGUJA, EXCURCIÓ I LLEGENDA

    Si t’agraden les bones llegendes i les rutes per la muntanya a la vegada que disfrutes d’un refrescant bany al gorg, no et pots perdre l’excursió que s’inicia a la masia de les Sadernes fins a Sant Aniol d’Aguja.

    Aquesta ruta es troba situada a la comarca de la Garrotxa, és un lloc salvatge i d’orografia extremadament abrupta.

    El millor moment per realitzar-la és durant els mesos de calor, podràs disfrutar del bon temps i de la gelada aigua que ens regalen els gorg durant la ruta, el principal atractiu del camí.

    Es una ruta amb molt bona senyalització ja que comparteix una part de la GR-11 (Gran recorregut del Pirineu) que també permet la pràctica d’escalada, amb unes bones vies.

    1388279

    La llegenda diu que Sant Aniol va arribar a la vall sent perseguit per l’emperador durant el segle III. Va viure apartat dedicat a la oració fins que al retornar a casa, va ser capturat i assassinat. L’ermita es un lloc de culte al Sant

    Iniciarem la ruta a la masia de les Sadernes, seguint camins amplis, fins que aquest van arribant al congost de San Aniol i anirem creuant la riera a través de diferents ponts. El primer pont que ens trobem es diu Sant Valentí, a partir d’aquí, el camí es va fent més estret, pedregós i amb molta vegetació, el qual ens obliga a treballar el nostre equilibri en més d’una ocasió. Comença la zona amb els diferents gorgs que conviden més al bany i on podràs disfrutar de l’aigua cristal·lina. A poc minuts podrem visita l‘ Ermita de Sant Aniol, aprop d’ella existeixen zones lliures de desnivells on els senderistes fan nit.

    Al final de la ruta visitarem el Salt del Brull, un salt d’aigua impressionant on també pots disfrutar d’un gran bany amb unes vistes immillorables. Per arribar fins aquí, haurem de caminar a través de la muntanya saltant entre pedres i passant a través d’altres gorgs.

    salt-del-brull

    Si t’animes a passar un dia genial i conèixer la llegenda d’aprop, vine a visitar San Aniol d’Aguja.

    Sara Nieto

    Article complet

  • CUBA. TURISME ENTRE DOS SEGLES

    Vaig viatjar a Cuba el passat mes de desembre amb l’esperança de fotografiar els paisatges verds que caracteritzen a una illa caribenya, els cotxes antics restaurats una i mil vegades que tant famosos s’han fet i visitar llocs tant emblemàtics com el Malecón, la Bodeguita del Medio, Varadero i d’altres icones que tanta publicitat tenen d’aquell país.

    Tal i com l’avió va aterrar a un aeroport a anys llum de l’Aeroport del Prat vaig saber que seria un viatge ple de contrastos i aventures, molt més que el que m’havien parlat.

    És veritat que sembla que el temps sembla que s’aturés en Cuba allà per la dècada dels seixanta del segle passat. Les infraestructures, la roba, els vehicles i tot el que es veu es troba a cavall entre ruïnes i manca d’avanços. Però el que més em va sobtar, el que més em va cridar l’atenció i el que més va buscar l’objectiu de la meva càmera va ser la gent. Mil i una cares que, tot i les restriccions que hi tenen, lluiten i afronten les seves vides amb optimisme.

    A banda de la seva gent, Cuba és un país impressionant. La seva capital, La Habana, és una barreja de cultures que, en ocasions, et fa imaginar que en qualsevol moment pots trobar en un carreró a un corsari o un soldat de Sa Majestat.

    Si viatges a l’interior de l’illa trobaràs ciutats com Cienfuegos, Santiago de Cuba, Matanzas i Santa Clara, entre d’altres.

    A Cuba es respira la “Revolución”, en majúscules. Camines pel carrer i tot és ple de cartells propagandístics sobre El Ché, Fidel Castro i Hugo Chavez. La gent parla, alguns en veu baixa i d’altres sense por, però tothom parla. Recordo més d’un i més de dos cubans que ja tenien els seus cinquanta anys fets, amb el tatuatge de la cara de El Ché al braç.

    Altra aspecte que em va fascinar va ser la seva cuina. Allà tenen una dieta molt rica en fruites i verdures, però –curiosament i sent una illa- el peix gairebé no es veu. Al nord, a la zona paradisíaca dels Cayos, sí pots menjar una bona llagosta, però a la resta de l’illa és difícil trobar peix. Curiosament, i veient la vegetació i extensió dels camps que hi ha per tot arreu, la ramaderia tampoc és una de les seves virtuts

    Vaig conèixer els “paladares”, cases particular on –a modus de restaurant clandestí- pots gaudir dels plats més típics de l’illa i col·laborar directament en l’economia d’aquella familiar… meravellós!!!

    De llocs per visitar està ple. Qualsevol racó és interessant de veure, tot i que a mi em van fascinar les platges del nord, els carrerons de La Habana Vieja, les zones conservades com van quedar de combats entre la resistència i el règim de Batista, el mausoleu d’Ernesto “Ché” Guevara, els improvisats camps de beisbol en descampats, el músics ambulants, ….

    En definitiva, Cuba és un destí obligat per aquells viatgers que, com jo, volen viure una part del segle passat que encara perdura i que manté l’intriga de les conspiracions de la guerra freda però, al mateix temps, ofereix l’encant d’una illa caribenya amb les seves platges, els seus “mojitos” i les seves botigues. Això sí, no espereu trobar centres comercials, wi-fi per tot arreu i puntualitat. Cuba és caribenya amb tot el que comporta.

    Juanjo Berral

    Article complet

  • Ens quedem a casa!

    Els dies previs a Setmana Santa els amics, coneixedors del nostre esperit viatger, ens preguntaven: on aneu aquests dies? Marxeu a algun lloc? La nostra resposta en tots els casos va ser la mateixa, ens quedem a casa! No entenent casa com l’edifici sinó com a regió territorial que ens sentim més pròxima, en el nostre cas la Garrotxa.

    Doncs ens vam quedar a la terra aspre de mala petja amb la intenció de gaudir dels seus accidents geogràfics. Concretament vam planejar una ruta per l’Alta Garrotxa, centrada en l’ascens al Puig del Bassegoda.

    La ruta la vam començar des de Sadernes i vam seguir les instruccions de manera minuciosa del blog que us adjunto a continuació:

    http://marcbota.blogspot.com.es/2012/11/bassegoda-1373-m-gaudint-de-la-tardor.html

    Seguir les instruccions ens va ajudar a no perdre’ns. Amb aquesta entrada no pretenc instruir sobre la ruta sinó més aviat expressar les sensacions viscudes , i a través d’això convèncer-vos per fer una excursió que val molt la pena.

    En el primer tram del camí no s’intueix el cim del Bassegoda i després de caminar una hora et pots arribar a plantejar si valdrà la pena caminar tant (6 hores anar i tornar). Aquest pensament s’esvaeix quan apareix el cim dins el teu angle de visió, llavors quedes absort per l’harmonia del paisatge, on les formes abruptes de les roques queden suavitzades per una cobertura d’arbres contínua; és un fenomen impressionant. Els vessants i els colls de la muntanya formen angles únics que impossibiliten trobar una simetria a la muntanya, quan veus això, te n’adones de l’ho especial que és l’indret.

    Tots aquest records els tinc d’un dia de primavera on el sol ens va regalar una il·luminació excel·lent i vam poder gaudir dels colors en tota plenitud. El fred i el vent tampoc ens van enterbolir cap vista.

    Espero que amb aquest resum d’impresions engresqui als lectors a aprofiar un altre dels encants de Catalanya.

    PB100157

    Sònia Suñer

    Article complet

  • Excursió a la Fàbrica Simon Coll de Sant Sadurní d’Anoia

     

    Us agrada la xocolata? Si la resposta es si, ara descobrireu un lloc ideal pels amants de la xocolata.

    El lloc és la fàbrica Simon Coll de Sant Sadurní d’Anoia a l’Alt Penedès.

    Nosaltres vam anar en cotxe fins al poble, situat a 40 quilòmetres de Barcelona en direcció Vilafranca del Penedès, però també hi podeu arribar en tren de rodalies, atès que l’estació és molt a prop de la fàbrica.

    Es molt possible que quan baixeu del cotxe o del tren, sentiu una olor especial, com de cacau torrat. La fàbrica fa dues torrefaccions al dia, una al matí i una a la tarda, les quals omplen amb aquesta aroma tots els carrers del voltant.

    WP_20160403_002

     

    A través de sis generacions i 170 anys de història coneixereu molt millor els secrets d’aquest aliment tan venerat al llarg dels segles.

    Tant si aneu a les 10, les 11, les 12, la 1 o bé a la tarda, podreu gaudir d’una visita guiada a L’Espai Xocolata, amb una durada de 50 minuts i que consta de dues parts.

    A la primera part de la visita, còmodament asseguts i gràcies a un muntatge audiovisual i unes bones explicacions, podreu conèixer com funcionava la fàbrica antigament i també com feien els primers propietaris de la fàbrica per portar les pinyes i les llavors des de llocs molt llunyans.

     

    Per acabar aquesta part, us donaran a tastar una xocolata molt especial que no es comercialitza i que és exclusiva pels visitants.

    A la segona part de la visita, us explicaran el procés de fabricació de la xocolata. Tot comença a l’Equador o Ghana on emboliquen les pinyes de cacau en fulles de plataner perquè s’assequin, desprès es trasllada en vaixell i per carretera fins la fàbrica on es transforma amb un delicat procés d’elaboració el qual s’acaba quan la barreja de sucre i cacau arriba als motllos de bombons i Ous de Pasqua que li donaran la forma final.

    WP_20160403_003

     

     

    A nosaltres, els adults, ens van donar a tastar bombons de marc de cava i uns altres de praliné d’avellana amb vidres de sal. Pels nens hi havien uns en forma de fulla i amb gust de xocolata amb llet. Ens van encantar!

    WP_20160403_004

     

     

    La visita acaba amb un recorregut lliure per la botiga on es poden trobar fins a 400 productes de tot tipus.

     

    WP_20160403_005

     

    Una sortida ideal per a famílies, col·lectius, grups i escoles.

    Preu de l’entrada: Nens gratis. Adults 5 euros (inclou un val descompte de 2 euros).

     

     

     

    Horari: De dilluns a divendres de 9 a 19 hores i dissabtes i diumenges de 9 a 15 hores.

    Espero que passeu una bona estona amb aquesta escapada tan dolça i si voleu podeu deixar els vostres comentaris més abaix.

    Que ho passeu molt bé!!!

    Escrit per: Nur D. Freixas

     

     

    Article complet

  • Els Hostalets d’en Bas, un poble amb encant

    Si t’agrada gaudir d’una naturalesa viva, un paisatges encisador, un entorn tranquil i un poble on es respiren olors dels d’abans…. aquesta escapada és per tu.

    Els Hostalets d’en Bas és un poble que es troba situat a la Vall d’en Bas (comarca de la Garrotxa). Com hi arribarem? A poc més d’una hora en cotxe com a punt de partida  Barcelona; agafem la C-17 fins a la capital d’Osona, Vic. A l’entrada de la ciutat trobem la desviació direcció Olot. Travessarem els túnels de Bracons i a pocs quilòmetres trobarem el trencant cap al poble dels Hostalets.  El paisatge és idíl·lic: camps de conreu, muntanyes majestuoses, petits pobles amb la seva església, cases de pagès que segueixen treballant la terra,  tenint bestiar i algunes es dediquen al turisme rural… Puigsacalm.-Vall-den-Bas-[1]

    El Hostalets és un d’aquells pobles que a dia d’avui encara conserva l’encant dels pobles d’abans. Carrers adoquinats, portalades antigues amb el nom de la família i la data de contrucció de la casa, balconades de fusta plenes de flors que ofereixen una imatge que ha estat reproduïda per gran quantitat de pintors i fotògrafs. El nucli ha estat declarat monument Històric-Artístic Nacional.

    Si arribem ben aviat al poble us podeu acostar al forn de pa que a dia d’avui segueixen fent el pa de la forma tradicional, com es feia abans. Pa de flequer. I no us oblideu de tastar la seva coca amb denominació d’0rigen: la coca dels Hostalets. Boníssima.

    Per descobrir el poble no necessitareu més que unes horetes i una passejada per uns carrers tranquils,  ordenats, nets i amb clares referències al passat. Passejar per aquests carrers et fa recordar la vida d’abans, la vida al camp… Podem deduir que en aquesta zona  la majoria de les  famílies es dedicaven a treballar al camp per això trobem dues escultures en homenatge a la família pagesa.

    És l’hora de dinar.  El Restaurant L’Hostalet és  un dels pocs restaurants que hi ha en el poble, el qual  ens ofererirà la seva carta i menú gastronòmic de la zona. Qualitat i bon gust. Preu assequible.

    Una escapada molt tranquila i relaxant amb reminiscències del passat. Tot un indret per descobrir. No us el podeu perdre. 800px-WLM14ES_-_Carrer_de_Teixeda_els_Hostalets_d'En_Bas,_La_Vall_d'En_Bas,_La_Garrotxa_-_MARIA_ROSA_FERRE[1]

    Article complet

  • La llacuna de l’Encanyissada. Un raconet del delta de l’Ebre

    encanyissada_mirador

    Per a qui us agradi la natura i la bicicleta encara que no estigueu massa en forma recomano una sortida d’un  cap de setmana  al delta de l’Ebre. Són molts els racons  bonics de veure, però a mi m’agrada especialment la llacuna de l’Encanyissada.

    L’Encanyissada  és una llacuna situada a la banda sud del Delta. Nosaltres  vam anar-hi en cotxe des de Sant Jaume d’Enveja, on hi teníem l’apartament. Des del poble hi surt una carretera direcció la casa de Fusta i Poblenou del Delta. No patiu, està molt ben senyalitzada.  La casa de Fusta és un edifici que van construir uns caçadors anglesos amb taulons portats del Canadà a finals dels anys vint del segle passat.  És d’un color verd intens.  Actualment és un museu sobre l’ecosistema del Delta.

    Al davant del restaurant,  vam descarregar les bicicletes. Si no en teniu  les podeu llogar allí mateix. Al costat de la casa de Fusta, en una barraca,  (cabana típica del Delta) hi ha un punt d’informació i una botigueta amb productes de la zona. Allí us podeu informar de quins indrets val la pena visitar.

    Volíem fer un recorregut tot vorejant la llacuna i ho vam aconseguir. El terreny  és pla del tot i té una longitud d’uns 14 quilòmetres. Just davant de la casa de Fusta hi ha un mirador des d’on pots observar diferents aus. Nosaltres vam poder veure bernats pescaires, ànecs collverd, martinets blancs i fotges.  Si sou valents podeu fer tota la volta i acabar dinant al restaurant de la Casa, o si us ho estimeu més, podeu parar a fer un mos a Poblenou del Delta, un poblet de pescadors,  tot de cases pintades de color blanc. Un cop al poble podeu anar a qualsevol dels restaurants que hi ha, nosaltres vam dinar a Lo tast- pati de menjars.

    Sortint de la casa de fusta tenim un tram de carril bici de 3’5 quilòmetres i després un  camí de terra. Hi ha dos trams petits  de carretera, però no hi ha massa trànsit i es pot fer tranquil·lament.

    Si quan arribeu teniu ganes de veure més paisatge podeu anar a la llacuna del costat, la Tancada, hi veureu molts flamencs, unes aus espectaculars. Allí és interessant de visitar Món Natura, un centre amb diferents espais on es poden visitar unes antigues salines restaurades i podreu  navegar en unes antigues barques de perxar. La vista des del terrat d’un dels espais és preciosa.

    Si voleu veure els arrossars ben verds aneu-hi a l’estiu, però no us oblideu que és una zona molt humida i us heu de posar repel·lent de mosquits. De tota manera el Delta és una zona que podeu visitar tot l’any, el seu paisatge és únic i canviant. Un lloc fantàstic on perdre’s uns dies.

    Aquí us deixo el plànol del Delta, l’Encanyissada és la llacuna més gran.

     

    Marisol Grifoll.

    Article complet

  • l’Aude màgic

     

    Si us agrada conjugar història medieval i natura, podeu fer-ho amb una escapada a l’Aude, departament francès de la regió del Llenguadoc-Rosselló. És factible realitzar-la en un cap de setmana, però és recomanable disposar de tres dies per tenir temps de visitar indrets molt interessants.

    Us proposem instal·lar-vos en el petit poble de Bugarach, conegut per la seva imponent muntanya,  punt culminant del massís de Cobières. És famosa per la seva  inusual geologia ja que la part superior és un cavalcament de la placa ibèrica i és més antiga que la inferior. Per això és coneguda com la “muntanya donada la volta”.

     

    vd-bugarach-408x264

     

    En aquest indret també podem visitar el llac, que amb una superfície de 3 hectàrees és un lloc ple de vida amb multitud d’espècies de plantes, peixos i aus.

    Al mateix poble, hi trobareu una preciosa casa rural anomenada Maison de la Nature et de la Randonné. És molt confortable i assequible, amb una exquisida ambientació que evoca l’Àfrica.

    Una de les excursions més interessants que podeu fer és a les Gorges de Galamus, un impressionant congost excavat per les aigües del riu Agly. Es pot aparcar en un mirador al costat de la carretera, el qual dóna accés a un a camí que arriba a la preciosa i delicada ermita de Sant Antoni de Galamus, situada en una cova natural que tradicionalment havia estat habitada per eremites.

    IMG-20160327-WA0021IMG-20160327-WA0028IMG-20160327-WA0029

    La següent parada que podeu realitzar és a Rennes-les-Bains per prendre un bany en el riu Sals; aquest és conegut per les seves aigües salades i per tant per les seves propietats termals.

    No deixeu de vivitar Rennes-le-Château, un poble associat a l’esoterisme per una llegenda que parla del sacerdot Bérenger Saunière, el qual va trobar suposadament fent unes reformes a l’església de Maria Magdalena, un tresor i uns documents secrets, cosa que també Dan Brown va reflectir en la seva obra El Codi Da Vinci.

     

    IMG-20160328-WA0101

    No hem d’oblidar que estem a la zona en què van habitar els càtars, per la qual cosa podem aprofitar per visitar diversos castells. Recomanem que a la tornada aneu als de Quéribus i Peyrepertuse, ambdós entre els anomenats “Cinc fills de Carcassone”.

    Per accedir-hi, ho fem en cotxe fins a la base i l’últim tram l’hem de fer caminant. Durant la pujada a Quéribus es pot contemplar el perfil del castell i gaudir un cop a dalt d’unes vistes impressionants i emocionants del Canigó.

    Per anar des de Barcelona la millor opció és prendre l’autopista AP-7 fins a la frontera i a França continuar per la A9 fins a Rivesaltes. Allà, a la sortida 41 prendre la D12, que ens portarà directament a Bugarach. Per a la tornada us recomanem la mateixa opció. La distància entre Barcelona i Buragach és de 262 quilòmetres, el que suposa unes 3,30 hores aproximadament.

    Aquesta escapada és ideal per aquells que els agrada fer turisme per descobrir la màgia autèntica dels llocs.

    Rosa Manzano

     

    Article complet

  • Ribes de Freser

    Hola internautes!

     

    Avui us proposo una sortida a Ribes de Freser. El més convenient, si voleu gaudir del viatge relaxadament, és que aneu a Fabra i Puig i agafeu el tren directe amb destí a Latour-de-Carol que us deixarà a Ribes.

    Quan baixeu a la parada, cal que us atureu a la cantina de l’estació on us prepararan uns entrepans d’allò més contundents amb embotits de la vall per agafar forces.

    Ribes de Freser és un poble petit entre muntanyes on es poden fer infinites rutes de senderisme o simplement visitar el poble del qual destaca un passeig idíl·lic que segueix el riu Freser. Allà hi ha també una petita àrea per a infants amb jocs i gronxadors que tenen una magnífica vista del riu.

    Si us atureu al poble podeu visitar l’església i l’ajuntament que es troben l’una al costat de l’altre.

    Altres idees que us puc proposar és que feu una ruta per totes les fonts de Ribes que són molt variades i a les quals se’ls atribueixen infinitat de qualitats saludables.

    Així mateix, si voleu passar-hi una nit ho podeu fer sense desbaratar la vostra economia: hi ha ofertes de tot tipus.

    Cal tenir en compte que Ribes també és el lloc d’estada o el lloc de pas per a aquelles persones que volen visitar la Vall de Núria. Justament a Ribes teniu l’estació d’enllaç del cremallera que us porta a Núria.

    Així mateix, el poble és un lloc molt avinent per a aquelles persones amants de l’esquí.

    Igualment, Ribes de Freser és un indret privilegiat per als boletaires atès el clima de la vall on les pluges són molt freqüents.

    En definitiva, us recomano aquesta excursió ben saludable.

     

    Eva G. M.

    Curs C2

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    Barcelona Booktuber Busquets C2 castell Català CNL L'Heura Costa Brava CPNL escapada Escapades Escapades C2 excursió Garrotxa gastronomia gorgs història L'Heura la Mola lectura Lectures Literatura llegim llibres Lluís Llach Maresme Mediterrani Monsó Montserrat Roig muntanya Mura natura novel·la paraules Pirineu Platges Premi Sant Jordi primavera priorat Ressenya Ressenya C2 Ripollès riu senderisme Tossa de Mar