La dona veloç, d’Imma Monsó
María Medina
https://youtu.be/JSk5tZX9tRk
-
- 02 MAIG
2016 - No hi ha comentaris
- Sense categoria
- 02 MAIG
-
- 02 MAIG
2016 - No hi ha comentaris
- Sense categoria
- 02 MAIG
-
- 02 MAIG
2016 - No hi ha comentaris
- Sense categoria
- 02 MAIG
-
- 06 ABRIL
2016 - No hi ha comentaris
- Sense categoria
Excursió a la Fàbrica Simon Coll de Sant Sadurní d’Anoia
Us agrada la xocolata? Si la resposta es si, ara descobrireu un lloc ideal pels amants de la xocolata.
El lloc és la fàbrica Simon Coll de Sant Sadurní d’Anoia a l’Alt Penedès.
Nosaltres vam anar en cotxe fins al poble, situat a 40 quilòmetres de Barcelona en direcció Vilafranca del Penedès, però també hi podeu arribar en tren de rodalies, atès que l’estació és molt a prop de la fàbrica.
Es molt possible que quan baixeu del cotxe o del tren, sentiu una olor especial, com de cacau torrat. La fàbrica fa dues torrefaccions al dia, una al matí i una a la tarda, les quals omplen amb aquesta aroma tots els carrers del voltant.
A través de sis generacions i 170 anys de història coneixereu molt millor els secrets d’aquest aliment tan venerat al llarg dels segles.
Tant si aneu a les 10, les 11, les 12, la 1 o bé a la tarda, podreu gaudir d’una visita guiada a L’Espai Xocolata, amb una durada de 50 minuts i que consta de dues parts.
A la primera part de la visita, còmodament asseguts i gràcies a un muntatge audiovisual i unes bones explicacions, podreu conèixer com funcionava la fàbrica antigament i també com feien els primers propietaris de la fàbrica per portar les pinyes i les llavors des de llocs molt llunyans.
Per acabar aquesta part, us donaran a tastar una xocolata molt especial que no es comercialitza i que és exclusiva pels visitants.
A la segona part de la visita, us explicaran el procés de fabricació de la xocolata. Tot comença a l’Equador o Ghana on emboliquen les pinyes de cacau en fulles de plataner perquè s’assequin, desprès es trasllada en vaixell i per carretera fins la fàbrica on es transforma amb un delicat procés d’elaboració el qual s’acaba quan la barreja de sucre i cacau arriba als motllos de bombons i Ous de Pasqua que li donaran la forma final.
A nosaltres, els adults, ens van donar a tastar bombons de marc de cava i uns altres de praliné d’avellana amb vidres de sal. Pels nens hi havien uns en forma de fulla i amb gust de xocolata amb llet. Ens van encantar!
La visita acaba amb un recorregut lliure per la botiga on es poden trobar fins a 400 productes de tot tipus.
Una sortida ideal per a famílies, col·lectius, grups i escoles.
Preu de l’entrada: Nens gratis. Adults 5 euros (inclou un val descompte de 2 euros).
Horari: De dilluns a divendres de 9 a 19 hores i dissabtes i diumenges de 9 a 15 hores.
Espero que passeu una bona estona amb aquesta escapada tan dolça i si voleu podeu deixar els vostres comentaris més abaix.
Que ho passeu molt bé!!!
Escrit per: Nur D. Freixas
- 06 ABRIL
-
- 30 MARç
2016 - No hi ha comentaris
- Sense categoria
Els Hostalets d’en Bas, un poble amb encant
Si t’agrada gaudir d’una naturalesa viva, un paisatges encisador, un entorn tranquil i un poble on es respiren olors dels d’abans…. aquesta escapada és per tu.
Els Hostalets d’en Bas és un poble que es troba situat a la Vall d’en Bas (comarca de la Garrotxa). Com hi arribarem? A poc més d’una hora en cotxe com a punt de partida Barcelona; agafem la C-17 fins a la capital d’Osona, Vic. A l’entrada de la ciutat trobem la desviació direcció Olot. Travessarem els túnels de Bracons i a pocs quilòmetres trobarem el trencant cap al poble dels Hostalets. El paisatge és idíl·lic: camps de conreu, muntanyes majestuoses, petits pobles amb la seva església, cases de pagès que segueixen treballant la terra, tenint bestiar i algunes es dediquen al turisme rural…
![Puigsacalm.-Vall-den-Bas-[1]](http://blogs.cpnl.cat/viatgesillibres/files/2016/03/Puigsacalm.-Vall-den-Bas-1-300x200.jpg)
El Hostalets és un d’aquells pobles que a dia d’avui encara conserva l’encant dels pobles d’abans. Carrers adoquinats, portalades antigues amb el nom de la família i la data de contrucció de la casa, balconades de fusta plenes de flors que ofereixen una imatge que ha estat reproduïda per gran quantitat de pintors i fotògrafs. El nucli ha estat declarat monument Històric-Artístic Nacional.
Si arribem ben aviat al poble us podeu acostar al forn de pa que a dia d’avui segueixen fent el pa de la forma tradicional, com es feia abans. Pa de flequer. I no us oblideu de tastar la seva coca amb denominació d’0rigen: la coca dels Hostalets. Boníssima.
Per descobrir el poble no necessitareu més que unes horetes i una passejada per uns carrers tranquils, ordenats, nets i amb clares referències al passat. Passejar per aquests carrers et fa recordar la vida d’abans, la vida al camp… Podem deduir que en aquesta zona la majoria de les famílies es dedicaven a treballar al camp per això trobem dues escultures en homenatge a la família pagesa.
És l’hora de dinar. El Restaurant L’Hostalet és un dels pocs restaurants que hi ha en el poble, el qual ens ofererirà la seva carta i menú gastronòmic de la zona. Qualitat i bon gust. Preu assequible.
Una escapada molt tranquila i relaxant amb reminiscències del passat. Tot un indret per descobrir. No us el podeu perdre.
![800px-WLM14ES_-_Carrer_de_Teixeda_els_Hostalets_d'En_Bas,_La_Vall_d'En_Bas,_La_Garrotxa_-_MARIA_ROSA_FERRE[1]](http://blogs.cpnl.cat/viatgesillibres/files/2016/03/800px-WLM14ES_-_Carrer_de_Teixeda_els_Hostalets_dEn_Bas_La_Vall_dEn_Bas_La_Garrotxa_-_MARIA_ROSA_FERRE1-300x192.jpg)
- 30 MARç
-
- 30 MARç
2016 - No hi ha comentaris
- Sense categoria
La llacuna de l’Encanyissada. Un raconet del delta de l’Ebre
Per a qui us agradi la natura i la bicicleta encara que no estigueu massa en forma recomano una sortida d’un cap de setmana al delta de l’Ebre. Són molts els racons bonics de veure, però a mi m’agrada especialment la llacuna de l’Encanyissada.
L’Encanyissada és una llacuna situada a la banda sud del Delta. Nosaltres vam anar-hi en cotxe des de Sant Jaume d’Enveja, on hi teníem l’apartament. Des del poble hi surt una carretera direcció la casa de Fusta i Poblenou del Delta. No patiu, està molt ben senyalitzada. La casa de Fusta és un edifici que van construir uns caçadors anglesos amb taulons portats del Canadà a finals dels anys vint del segle passat. És d’un color verd intens. Actualment és un museu sobre l’ecosistema del Delta.
Al davant del restaurant, vam descarregar les bicicletes. Si no en teniu les podeu llogar allí mateix. Al costat de la casa de Fusta, en una barraca, (cabana típica del Delta) hi ha un punt d’informació i una botigueta amb productes de la zona. Allí us podeu informar de quins indrets val la pena visitar.
Volíem fer un recorregut tot vorejant la llacuna i ho vam aconseguir. El terreny és pla del tot i té una longitud d’uns 14 quilòmetres. Just davant de la casa de Fusta hi ha un mirador des d’on pots observar diferents aus. Nosaltres vam poder veure bernats pescaires, ànecs collverd, martinets blancs i fotges. Si sou valents podeu fer tota la volta i acabar dinant al restaurant de la Casa, o si us ho estimeu més, podeu parar a fer un mos a Poblenou del Delta, un poblet de pescadors, tot de cases pintades de color blanc. Un cop al poble podeu anar a qualsevol dels restaurants que hi ha, nosaltres vam dinar a Lo tast- pati de menjars.
Sortint de la casa de fusta tenim un tram de carril bici de 3’5 quilòmetres i després un camí de terra. Hi ha dos trams petits de carretera, però no hi ha massa trànsit i es pot fer tranquil·lament.
Si quan arribeu teniu ganes de veure més paisatge podeu anar a la llacuna del costat, la Tancada, hi veureu molts flamencs, unes aus espectaculars. Allí és interessant de visitar Món Natura, un centre amb diferents espais on es poden visitar unes antigues salines restaurades i podreu navegar en unes antigues barques de perxar. La vista des del terrat d’un dels espais és preciosa.
Si voleu veure els arrossars ben verds aneu-hi a l’estiu, però no us oblideu que és una zona molt humida i us heu de posar repel·lent de mosquits. De tota manera el Delta és una zona que podeu visitar tot l’any, el seu paisatge és únic i canviant. Un lloc fantàstic on perdre’s uns dies.
Aquí us deixo el plànol del Delta, l’Encanyissada és la llacuna més gran.
Marisol Grifoll.
- 30 MARç
-
- 30 MARç
2016 - No hi ha comentaris
- Sense categoria
l’Aude màgic
Si us agrada conjugar història medieval i natura, podeu fer-ho amb una escapada a l’Aude, departament francès de la regió del Llenguadoc-Rosselló. És factible realitzar-la en un cap de setmana, però és recomanable disposar de tres dies per tenir temps de visitar indrets molt interessants.
Us proposem instal·lar-vos en el petit poble de Bugarach, conegut per la seva imponent muntanya, punt culminant del massís de Cobières. És famosa per la seva inusual geologia ja que la part superior és un cavalcament de la placa ibèrica i és més antiga que la inferior. Per això és coneguda com la “muntanya donada la volta”.
En aquest indret també podem visitar el llac, que amb una superfície de 3 hectàrees és un lloc ple de vida amb multitud d’espècies de plantes, peixos i aus.
Al mateix poble, hi trobareu una preciosa casa rural anomenada Maison de la Nature et de la Randonné. És molt confortable i assequible, amb una exquisida ambientació que evoca l’Àfrica.
Una de les excursions més interessants que podeu fer és a les Gorges de Galamus, un impressionant congost excavat per les aigües del riu Agly. Es pot aparcar en un mirador al costat de la carretera, el qual dóna accés a un a camí que arriba a la preciosa i delicada ermita de Sant Antoni de Galamus, situada en una cova natural que tradicionalment havia estat habitada per eremites.
La següent parada que podeu realitzar és a Rennes-les-Bains per prendre un bany en el riu Sals; aquest és conegut per les seves aigües salades i per tant per les seves propietats termals.
No deixeu de vivitar Rennes-le-Château, un poble associat a l’esoterisme per una llegenda que parla del sacerdot Bérenger Saunière, el qual va trobar suposadament fent unes reformes a l’església de Maria Magdalena, un tresor i uns documents secrets, cosa que també Dan Brown va reflectir en la seva obra El Codi Da Vinci.
No hem d’oblidar que estem a la zona en què van habitar els càtars, per la qual cosa podem aprofitar per visitar diversos castells. Recomanem que a la tornada aneu als de Quéribus i Peyrepertuse, ambdós entre els anomenats “Cinc fills de Carcassone”.
Per accedir-hi, ho fem en cotxe fins a la base i l’últim tram l’hem de fer caminant. Durant la pujada a Quéribus es pot contemplar el perfil del castell i gaudir un cop a dalt d’unes vistes impressionants i emocionants del Canigó.
Per anar des de Barcelona la millor opció és prendre l’autopista AP-7 fins a la frontera i a França continuar per la A9 fins a Rivesaltes. Allà, a la sortida 41 prendre la D12, que ens portarà directament a Bugarach. Per a la tornada us recomanem la mateixa opció. La distància entre Barcelona i Buragach és de 262 quilòmetres, el que suposa unes 3,30 hores aproximadament.
Aquesta escapada és ideal per aquells que els agrada fer turisme per descobrir la màgia autèntica dels llocs.
Rosa Manzano
- 30 MARç
-
- 30 MARç
2016 - No hi ha comentaris
- Sense categoria
Ribes de Freser
Hola internautes!
Avui us proposo una sortida a Ribes de Freser. El més convenient, si voleu gaudir del viatge relaxadament, és que aneu a Fabra i Puig i agafeu el tren directe amb destí a Latour-de-Carol que us deixarà a Ribes.
Quan baixeu a la parada, cal que us atureu a la cantina de l’estació on us prepararan uns entrepans d’allò més contundents amb embotits de la vall per agafar forces.
Ribes de Freser és un poble petit entre muntanyes on es poden fer infinites rutes de senderisme o simplement visitar el poble del qual destaca un passeig idíl·lic que segueix el riu Freser. Allà hi ha també una petita àrea per a infants amb jocs i gronxadors que tenen una magnífica vista del riu.
Si us atureu al poble podeu visitar l’església i l’ajuntament que es troben l’una al costat de l’altre.
Altres idees que us puc proposar és que feu una ruta per totes les fonts de Ribes que són molt variades i a les quals se’ls atribueixen infinitat de qualitats saludables.
Així mateix, si voleu passar-hi una nit ho podeu fer sense desbaratar la vostra economia: hi ha ofertes de tot tipus.
Cal tenir en compte que Ribes també és el lloc d’estada o el lloc de pas per a aquelles persones que volen visitar la Vall de Núria. Justament a Ribes teniu l’estació d’enllaç del cremallera que us porta a Núria.
Així mateix, el poble és un lloc molt avinent per a aquelles persones amants de l’esquí.
Igualment, Ribes de Freser és un indret privilegiat per als boletaires atès el clima de la vall on les pluges són molt freqüents.
En definitiva, us recomano aquesta excursió ben saludable.
Eva G. M.
Curs C2
- 30 MARç
-
- 29 MARç
2016 - No hi ha comentaris
- Sense categoria
Can Busquets, una masia encantada
Des de fa dècades, la comarca de la Selva es fa ressò d’una masia situada als afores del terme municipal de Vallcanera, dins del poble de Sils. Un edifici en ruïnes que crida l’atenció de diversos aventurers interessats en fenòmens paranormals. Tot i així, mai s’han trobat indicis reals de fets que poguessin alertar la població, tret d’algunes històries inventades pels més imaginatius.
La masia de Can Busquets era una antiga casa senyorial que va ser construïda a mitjans del segle XIX. A part, té una capella que fins fa poc recordo que estava tota cremada, excepte del sostre que encara es man
tenia en perfecte estat amb pintures d’angels i maresdedeus. Davant la capella hi ha un estable per els cavalls i una petita escola. Tot i que el mas resta en un estat lamentable fa l’efecte d’haver sigut un lloc on les classes adinerades venien a estiuejar.Per arribar-hi hem de sortir del poble de Sils en direcció a la urbanització de Vallcanera. Abans d’entrar-hi, hi ha un camí de terra que s’endinsa pel bosc. Hi han diverses formes d’arribar-hi, tant en cotxe com en moto, però, també es pot anar corrent o en bicicleta, la millor manera d’entrar en contacte amb la natura, sentint el cant dels ocells i l’olor a bosc.
Personalment, guardo molts bons records d’aquest paisatge. Encara recordo quan anavem tots plegats a pescar i de passada entravem al mas per veure com era. Realment m’agafaven esgarrifances, tot típic d’una pel.lícula de terror. En l’actualitat la zona resta acordonada pel perill que hi ha, malgrat tot, es pot veure des de ben a prop.Joan Valero Montañez
- 29 MARç
-
- 29 MARç
2016 - No hi ha comentaris
- Sense categoria
La Mola
El lloc que us recomano és el meu racó per desconnectar a la natura, a prop de casa i on s’hi pot anar sense gaires preparatius.
La Mola és una muntanya de 1.100 metres d’altitud, al massís de Sant Llorenç del Munt, al municipi de Matadepera, a tocar de Terrassa.
Per mi significa natura a prop de casa, però això és cert a mitges, ja que si no disposes de transport privat, i t’has de refiar del transport públic que la web de Parcs de la Diputació anuncia de forma massa optimista, vas llest, la realitat és més prosaica, ja que de tot el llistat que anuncien, només un autobús, que tan sols funciona els diumenges, realment t’hi apropa. Així que si no teniu cotxe, us recomano que convenceu a algú que sí en tingui i us hi acompanyi.
Si el que busqueu és una sortida familiar, és perfecte, hi he vist pujar des dels nens més petits fins a la gent més gran. És una excursió adequada per a tothom, fins i tot pels ases. Els fan servir els del restaurant que hi ha a dalt de tot de la muntanya per pujar-hi el menjar. El que està bé de les pobres bèsties és que les tenen en un tancat, en un pla a dalt del cim, on t’hi pots atansar i donar-los de menjar, i tot i que recomanen que no es faci, com és de preveure, ningú en fa cas.
Un cop a dalt, i quan us hagueu cansat de molestar els rucs i les mules, i abans de deixar-vos la setmanada al restaurant, podeu visitar el monestir romànic, que la veritat és que és força maco i sembla que està emparentat amb el de Sant Cugat. Si el rodegeu, veureu tota la plana del Vallès, el Montcau i també Montserrat. I si esteu una mica desorientats, hi ha una taula d’orientació geogràfica que us ajudarà a posar nom a tot el que s’hi veu d’allà estant.
Si esteu disposats a arriscar-vos a que se us faci fosc a mitja baixada, amb el perill de perdre’s, quedeu-vos fins veure com es pon el sol darrera de Montserrat. Molt recomanable. Això sí, un cop vist, brillo i cap avall.
I pels que no us voleu limitar a pujar a la Mola, i voleu conèixer millor el Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, aquí hi trobareu més informació.
- 29 MARç
Categories
Històric
- juny 2020
- maig 2020
- març 2020
- febrer 2020
- juny 2019
- maig 2019
- abril 2019
- març 2019
- gener 2019
- maig 2018
- abril 2018
- març 2018
- febrer 2018
- juny 2017
- maig 2017
- abril 2017
- març 2017
- febrer 2017
- juny 2016
- maig 2016
- abril 2016
- març 2016