• Begur, un poble costaner a 200 metres sobre el nivell del mar

    Tenia pendent una visita a Begur, un dels pobles més bonics de la Costa Brava. Vaig aprofitar el primer cap de setmana de les vacances d’estiu per fer-hi una escapada. Havia de desconnectar de la feina i vaig pensar també a deixar el cotxe a casa, així què vaig pujar a Begur en transport públic. Des de l’Estació del Nord de Barcelona el trajecte en bus em va ocupar poc més de dues hores i mitja, temps que vaig emprar per a consultar algunes dades d’aquesta població del Baix Empordà.

    Begur es va construir al voltant del seu castell medieval i de les torres de defensa fetes al segle XVI. Aquestes defenses van servir per vigilar la costa i refugiar-se dels pirates que navegaven la Mediterrània. Els 200 metres sobre el nivell del mar també donaven una protecció extra a Begur.

    Torre Pella i Forgas

    Pels volts del segle XIX Begur no es va deslliurar de la crisi econòmica de l’època i molts dels seus habitants van emigrar a Cuba a fer “les Amèriques”. Molts d’ells van sortir-se’n i van tornar a casa plens de riqueses. Aquests indians van edificar les seves residències per mostrar la seva nova posició i aquestes construccions formen part del patrimoni actual de Begur.

    Puntualment el bus em va deixar a Begur i em vaig allotjar a Rever Chatelier una casa rural on tenia una habitació reservada. La situació era immillorable, just a dos minuts del centre històric.

    Rever Chatelier

    Vaig començar a recórrer els carrers del poble sense un rumb fix, descobrint a cada pas els racons de la vila. Les cases dels indians surten com bolets durant el passeig, cadascuna amb la tarja identificadora a la qual s’explica la història dels propietaris que les van construir. Pel que sembla, veient la gran mida i bellesa de cada casa, crec que hi va haver una mena de competència entre els indians per saber a qui li havia anat millor a Cuba.

    Casa Bonaventura Caner

    L’església gòtica de Sant Pere, del segle XVI, destaca entre el conjunt arquitectònic de la vila. La seva decoració interior és posterior a la Guerra Civil, ja que a l’agost del 1936 es va cremar el retaule barroc junt amb tot el mobiliari. Les pedres vistes tant de l’exterior com de l’interior aporten un estil sobri al conjunt.

    Església de Sant Pere

    Per dinar vaig poder gaudir d’una experiència gastronòmica a càrrec del xef Narcís Caner de la Fonda Caner. De primer, una crema de verdures de l’hort i cordó d’oli d’alfàbrega; de segon, un arròs amb llamàntol; i per rematar, un pastís de xocolata fet al mateix obrador del restaurant. Hi tornaré.

    Arròs amb llamàntol

    Una migdiada per evitar les altes temperatures després de dinar em va deixar com a nou per a visitar el mil·lenari Castell de Begur, ja documentat el 1019, des d’on hi ha unes vistes meravelloses. El dia era molt clar i vaig veure fins a les illes Medes, a l’Estartit, i les muntanyes del Montseny, i totes i cadascuna de les torres de defensa de la vila.

    Vista de les illes Medes des del Castell de Begur

    Continuant amb les vistes, vaig anar al Jardí de Can Marc on vaig tancar el dia amb una hamburguesa de secret ibèric i un còctel Sunset de Can Marc. La vista de Begur des de dalt dels jardins és impressionant.

    Vista des del Jardí de Can Marc

    Després d’un bon esmorzar preparat per la meva amfitriona a Rever Chatelier vaig anar a buscar el bus que em duria a la cala de sa Tuna. Encara es conserven les cases dels pescadors que fan una bonica estampa. Vaig recórrer un dels tres camins de ronda que connecten les cales de Begur i vaig acabar a la cala d’Aiguafreda: una platja paradisíaca que s’ha salvat de la construcció d’un complex turístic que posava en perill tot l’encant que presenta.

    Cala de sa Tuna

    De tornada al nucli urbà em vaig acomiadar de Begur amb un àpat mediterrani al restaurant Pati Blau amb uns plats que combinaven les verdures, les carns, els peixos i els mariscs de la zona: una amanida tèbia de formatge de cabra i una fideuà mar i muntanya.

    La tornada en bus al punt de sortida em va fer veure que no és necessari el transport privat per a poder gaudir d’una gran escapada. Animeu-vos a deixar el cotxe i a descobrir el vostre entorn de forma més sostenible.

    José Luis Jiménez

    Com arribar en transport públic

    Bus Sarfa, estació del Nord

    Barcelona-Begur: 8.30-10.55; 12.45-15.15; 20.15-22.40

    Informació d’interés

    Rever Chatelier, carrer de Font Baix, 14

    Fonda Caner, carrer Pi i Ralló, 10

    Jardí de Can Marc, carrer Creu, 10

    Pati Blau, carrer Concepció Pi i Tató, 3

     

    Article complet

  • Escapada al Pirineu Aragonès i excursió al Mont Perdut

    Benvinguts excursionistes! Aquesta setmana us parlarem sobre la ruta més popular de la Vall d’Ordesa: La Cola de caballo per les Gradas de Soaso.

    La Vall d’ordesa es troba al Parc Nacional d’Ordesa i el Mont Perdut, al Pirineu Aragonès, i fa frontera amb França al nord de la província de Huesca. La seva superfície és de 156km2 i el 1997 va ser nomenat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

    El Parc està format per diverses carenes muntanyoses i valls glacials, i la seva major elevació és el Mont Perdut. La vall més emblemàtica és la d’Ordesa, recorreguda pel riu Arazas, però altres valls també reconegudes són la vall de Pineta i la vall de Bujaruelo, que també compten amb numeroses rutes per descobrir-les.

    La flora que predomina són els faigs i els avets, trobant el pi negre a les zones de major altitud. La fauna més característica són l’isard, l’ós bru i el trencalós.

    Existeixen numeroses rutes que s’endinsen pel Parc Nacional, i nosaltres us explicarem la més popular de la vall d’Ordesa, La Cola de Caballo per les Gradas de Soaso. Us convidem a que descobriu el seu espai natural i la seva bellesa espectacular.

    Cascada Cola de Caballo

    Com arribar-hi

    Es pot arribar en transport públic o en cotxe.

    Transport públic: Amb la xarxa d’autocars Avanza, fent el recorregut de Barcelona – Sabiñánigo i Sabiñánigo – Torla. Podeu consultar els seus horaris en aquesta web: http://aragon.avanzagrupo.com/es/

    A Torla es troba el Centre de Visitants del Parc Nacional, on hi ha autobusos del parc amb l’horari de 7 a 20h.

    Web oficial del Parc Nacional: https://www.ordesa.net/parque-nacional/oficinas-informacion

    En cotxe: per l’autovia de Lleida – Huesca A-22.

    Com que es troba a unes 4 hores en cotxe des de Barcelona, és un destí ideal per fer una escapada d’un cap de setmana i allotjar-se a un càmping, hotel o casa rural de la zona. Nosaltres vam quedar-nos a un càmping de Torla, a 15 minuts en cotxe de l’inici de la ruta de la Cola de Caballo.

    Dia 1 Sortida cap a Torla

    Sortida en cotxe cap a Torla. Us recomanem fer alguna parada a mig camí, com per exemple quan arribeu a la A-138, que és una carretera que voreja els embassaments del riu Cinca i té aquest espectacular paisatge.

    Embassament del riu Cinca

     

    Embassament del riu Cinca

    Un cop vam arribar a Torla, ens vam allotjar al càmping Bungalows-Ordesa amb aquestes meravelloses vistes del Parc Nacional.

    Càmping Bungalows-Ordesa

    Aquesta és la seva web oficial: https://www.campingordesa.es/index.php/es/

    Dia 2 Ruta de La Cola de caballo per les Gradas de Soaso

    Duració: 5 hores, 17km.

    Desnivell: 500m.

    Dificultat: mitjana. Pistes i camins senyalitzats i ben conservats. És apte per nens.

    Època de l’any: ideal a qualsevol època. A l’hivern hi ha neu i a l’estiu està ple de turistes.

    Com arribar-hi: Es troba a 8km de Torla, per la carretera N-260 fins a arribar al pàrquing de la Pradera d’Ordesa on comença l’itinerari.

    Un cop inicieu la ruta, heu de seguir les indicacions blanques i vermelles del GR11. Al principi, el sender és ample i pla per una zona boscosa de pins, i voreja el riu Arazas, deixant-lo sempre a la nostra dreta, fins a arribar a la cascada d’Arripas.

    Riu Arazas

     

    Cascada d’Arripas

    A partir d’aquest punt, el camí ja comença a tenir desnivell i a ser més estret. S’endinsa dins d’un bosc de faigs, predominants a la ruta, fins a arribar a les Gradas de Soaso.

    Gradas de Soaso

     

    Gradas de Soaso

     

    El blau intens de l’aigua hipnotitza i és un bon moment per recuperar forces, ja que per arribar a l’últim tram hi ha força desnivell.

    Poc a poc us apropareu al final, a partir de la vall del circ de Soaso amb origen glacial. És molt habitual veure vaques pasturant i des de la normativa del Parc, us recomanen no apropar-se a la fauna.

    Vall d’Ordesa

     

    Vall d’Ordesa

    Finalment, trobareu la Cola de Caballo. És un lloc impressionant amb una gran bellesa i envoltada d’un entorn únic.

    Recomano que us poseu sota la cascada amb els braços oberts, per admirar el soroll de l’aigua caient sobre vostre i la impressionant sensació gratificant d’haver arribat fins allà.

    Cascada Cola de Caballo

    La tornada és pel mateix camí. Com que el recorregut és de baixada, trigareu menys estona fins a arribar al pàquing de la Pradera.

    Dia 3 Tornada a Barcelona (Torla i Morillo de Tou)

    Abans de tornar cap a Barcelona, vam decidir fer turisme pel poble on ens havíem allotjat. Torla s’atribueix al nom de ‘’torre’’ en referència a la torre defensiva que exisita al segle XV, on actualment està l’església romànica.

    Torla

    Per dinar, vam parar al poble de Morillo de Tou. Pertany a la província de Huesca i es tracta d’un poble reconstruït i rehabilitat com a centre vacacional i regentat pel sindicat de comissions obreres d’Aragó després que a mitjans del segle XIX els seus habitants l’abandonessin.

    A nosaltres ens va cridar molt l’atenció, ja que les seves infraestructures són una còpia completa d’un poble de principis del segle XIX però que a simple vista es nota que és artificial.

    Morillo de Tou

    Espero que gaudiu molt d’aquesta escapada, ens veiem aviat viatgers!

    Aquí us deixo alguns enllaços d’interès:

    http://aragon.avanzagrupo.com/es/

    https://www.ordesa.net/parque-nacional/oficinas-informacion

    https://www.campingordesa.es/index.php/es/

    https://www.torla-ordesa.es/

    https://morillodetou.com/es

     

    Gemma Villalonga

    Article complet

  • El Poblat Ibèric, una escapada des de la ciutat

    El Poblat Ibèric Puig Castellar està situat a la Serralada de Marina, concretament al Turó del Pollo, a 303 metres sobre el nivell del mar. Hi ha multitud de recorreguts marcats, de diferents nivells i distàncies, que condueixen a aquest emplaçament iber.

    En aquest cas us explicaré un itinerari de dificultat baixa, de dues hores i apte per a totes les edats. El circuit es pot fer caminant o en bicicleta, en funció dels gustos o interessos dels excursionistes.

    Pels colomencs, cal marcar l’inici del recorregut a l’Institut Torrent de les Bruixes. Aquest edifici disposa d’un descampat on aparcar el cotxe. Qui arribi en metro pot baixar a la L1 de Santa Coloma o L9 d’Església Major i agafar l’autobús B81 fins al carrer Santa Eulàlia.

    Des del punt inicial, continua la carretera asfaltada que envolta el Parc de la Bastida fins arribar a un bosc de pins molt ombrívol, a mà dreta de la carretera. Sovint en aquest paratge es reuneixen grups que practiquen un esport de combat medieval. No us espanteu que no us vindran a assaltar! Segueix el corriol que ascendeix a mà esquerra de la muntanya, és un sender amb molta vegetació, paral·lel al camí de carro. Voreja una masia antiga, sense deixar la via de l’esquerra, i acaba desembocant a la pista principal.

    Continua per la carretera on trobaràs unes magnífiques vistes panoràmiques de la ciutat de Barcelona, i a continuació et sorprendrà la silueta del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, un antic claustre d’estil gòtic del segle XV. Qui necessiti omplir la cantimplora es pot acostar fins a l’entrada del monestir, on trobarà la Font del Lleó. Cal destacar que els caps de setmana munten una parada de fruita ecològica cultivada a les terres que envolten el monestir.

    Monestir Sant Jeroni de la Murtra

    Després de la parada, retrocedeix fins a la intersecció que condueix a un aparcament de cotxes i passa una cadena que impedeix la circulació. Per a qui li agradi sortir de la monotonia de la pista, és el moment de  pujar-hi per la drecera indicada com a GR-92 i deixar a mà dreta la pista forestal, que més endavant es pot tornar a agafar. Una vegada al camí de ferradura, compte amb les bicicletes que van en sentit descendent ja que solen baixar-hi massa ràpid. Muntanya amunt travessaràs una torre d’alta tensió, la qual no deixa indiferent a ningú per les seves dimensions i la disposició sobre el terreny. A continuació apareix un camí majestuós, amb dues fileres de xiprers que assenyalen l’ermita de Sant Climent, una parada recomanable prèvia al Puig Castellar.

    Ermita de Sant Climent

     

    Enfront de l’entrada al poblat iber hi ha un mirador capaç de parar el temps de qualsevol visitant. Aquesta terrassa disposa d’unes vistes espectaculars de la ciutat de Barcelona i els seus monuments emblemàtics, amb el blau del mar com a fons de l’escenari. A continuació puja-hi

     

    Mirador entrada Puig Castellar

    per les escales de fusta que faciliten l’ascens a l’emplaçament arqueològic. Al llarg del recorregut hi ha plafons explicatius sobre el poblat i la reproducció d’una casa ibera. Les vistes des del cim són extraordinàries, excepte en períodes de molta contaminació on la panoràmica pot quedar més desdibuixada.

    Emplaçament arqueològic

     

    El recorregut de tornada consisteix a desfer el camí, tot i que hi ha rutes alternatives que també finalitzen a Sant Jeroni de la Murtra. Recomano baixar per la pista si no es porta un calçat de muntanya adequat, pel fort desnivell dels corriols.

    Finalment us animo a compartir la vostra experiència i incloure itineraris alternatius que ens facin gaudir de la natura.

     

    Olga Merino

    Article complet

  • Cadaqués, un poble especial

    D’entre totes les poblacions que trobem a Catalunya, n’hi ha una que destaca per la seva autenticitat i la seva bellesa indiscutible; Cadaqués.

    Cadaqués és un poble pesquer situat a la Costa Brava, a la comarca del Gironès.  Aquest té al voltant de 3.000 habitants i els seus voltants, el Parc Natural de Cap de Creus, són perfectes per passar-hi un matí solejat i gaudir dels seus paisatges.

     És indispensable fer una visitar a aquest petit poble i passejar pel casc antic i deixar-se perdre pels seus carrers blancs i laberíntics. És aconsellable pujar fins a l’església parroquial de Santa Maria i contemplar la increïble vista de la badia.

     

     

    Si hi ha vas a l’estiu podràs recórrer-hi diverses cales que hi ha al voltant del poble i refrescar-te en les aigües netes i transparents de la Costa Brava. O si d’altra banda , ets més de muntanya pots optar per fer alguna de les excursions a peu pel Parc Natural de Cap de Creus i deixar-te hipnotitzar pels seus imponents penya-segats .

    Tampoc ens oblidem d’esmentar la gastr

    onomia local, on hi trobarem restaurants acollidors on podràs provar peix fresc del dia o el famós ‘suquet de peix’.  Es diu que a Cadaqués existeixen quatres delícies gastronòmiques : a l’hivern els eriçons de mar (“grotes”), a la primavera els musclos de roca , a l’estiu els crustacis i a la tardor el vi. Així que si ets un gran amant de la gastronomia aquest és el teu lloc.

     

    .Per arribar-hi al poble es pot accedir des de l’autopista AP-7 i sortint per la sortida 4 (Figueres-Roses) i agafant la carretera local GI-614 que , passant per diverses corbes, us portarà directament al poble. Si voleu anar amb transport públic, des de Figueres surten busos diaris cap a Cadaqués.

    Vagis com vagis i tan se val l’època del any, sempre valdrà la pena fer una visita aquest poble. Si el que necessites és pau i tranquil·litat no t’ho pensis més, vine a Cadaqués.

    Article complet

  • La ruta del ponts penjants

    Hola de nou viatges!

     

     

    Avui ens dirigim d’escapada a València, més concretament a Xulilla un municipi de la comarca dels Serrans en el qual podem fer diferents rutes per caminar a la muntanya, degustar la seva gastronomia típica i conèixer els ponts penjants, els més coneguts i fotografiats de la zona.

     

    Si venim directament des de València, hi podem arribar per la carretera CV-35 a l’altura de la Llosa del Bisbe o per l’autovia A-3 fins a Requena-soc i Xulilla. No hi ha pèrdua  i esta ben senyalitzat, per arribar-hi és necessari fer-ho amb cotxe per això és indispensable saber que hi ha molts espais per poder estacionar de manera gratuïta.

     

     

    Per poder fer la ruta ens hem de dirigir al canó del riu Túria travessant la senda del Calderons. Una vegada arribem a la senyal, sols hem de seguir la senda fins arribar al primer pont penjant, impressionant, el creuem i baixem fins al llit del riu. A continuació travessem el segon pont una mica més per sota que el primer però igual de majestuós. És recomanable saber que la llargada de tota la ruta completa, consta d’uns 13 quilometres, podria ser considerada com una ruta amb dificultat alta. Però si sols realitzem el recorregut fins arribar als ponts penjant i tornar, podria adaptar-se a qualsevol edat, ja que la senda es accessible i ben senyalitzada. Prop de la ruta del ponts penjants trobem un altre lloc màgic, el Toll Blau, un llac idíl·lic que sembla com una piscina on es reflecteixen les muntanyes que l’envolten. És pot travessar amb unes passarel·les, les quals no és troben en molt bon estat.

     

    Una vegada realitzada la ruta, pots degustar la gastronomia que ofereixen. Un plat típic es l’olla de carn, amb diferents ingredients com patates, fesols cansalada i ceba. Per acabar d’endolcir el dia podem demanar un Reguiño, unes congretes de mantega o unes coques d’ametlla, acompanyats d’una bona mistela. 

    Ens veiem la pròxima setmana viatgers!

    Alba Garcia Garcia

    Article complet

  • La Vall més atractiva del Pirineu Català

    La Vall de Boí és una destinació turística d’alta muntanya incomparable a casa nostra, ja que engloba grans i importants atractius, ja sigui en l’àmbit històric-cultural, de les tradicions, dels espais naturals o dels esports i activitats de muntanya.

     

    Tota la vall conforma un únic municipi amb vuit petits nuclis de població, dels quals Barruera és la localitat més important. Com a territori muntanyós s’ha mantingut força aïllat i atesa la considerable rigorositat del clima, el caràcter dels pobladors i les tradicionals activitats de subsistència, s’ha facilitat que el patrimoni natural i cultural es conservi intacte en gran part.

     

    Avui dia, una oferta turística diversificada i sostinguda durant tot l’any fa recomanable la visita a la vall en pràcticament qualsevol època. El romànic roman tot l’any com a gran atractiu, mentre que les passejades per Aigüestortes són més adients a la primavera, estiu o tardor. A l’hivern, les pistes d’esquí i el termalisme prenen el protagonisme.

     

    Tot i ser un territori on el turisme és cabdal, es manté, tanmateix, lluny de la massificació d’altres zones de muntanya i permet que quan hi anem no ens sentim aliens a la vida pròpia que té la vall. El model turístic és prou sostenible i es combina amb altres activitats econòmiques, incloses les agrícoles i ramaderes.

     

    En conseqüència, podem dir també que és un indret magnífic per a gaudir en família i on l’oferta d’allotjaments de turisme rural i cases de pagès és molt destacable. Quan la canalla coneix per primera vegada la vall, és un fet que tard o d’hora voldran repetir l’experiència.

     

    En definitiva, com a destinació de muntanya, la Vall de Boí ofereix un ventall de possibilitats que cap altre lloc pot oferir a Catalunya. El magnetisme dels seus pobles, l’empremta de les esglésies romàniques, la bellesa salvatge del Parc Nacional d’Aigüestortes, la fascinant tradició de les falles, les possibilitats infinites dels esports de muntanya i neu o el privilegi del termalisme, fan d’aquesta vall pirinenca un lloc únic per viure uns dies memorables.

    Carlos Fernàndez Catalan

    Article complet

  • Els Gallecs, espai rural a descobrir!

    A prop de Mollet del Vallès just entre les poblacions de Parets i Polinyà es troba Els Gallecs, un espai rural format per una xarxa de camins amb diferents itineraris que pots recórrer tant a peu com amb bicicleta. Es troba a uns quinze minuts de Barcelona i pots arribar en tren fins a l’estació de Mollet-Santa Rosa o en cotxe ja que disposa d’aparcament de franc a les rodalies.

    Aquesta proposta està destinada per a tots aquells que us agradi estar en contacte amb la natura i gaudir coneixent un espai únic durant tot u

    n dia. Podeu escollir la vostra ruta entre el camí de Gallecs, el camí de la Torre d’en Malla i el camí dels Bandolers així com l’eix de bicicleta entre d’altres. La vostra elecció anirà en funció del grau de dificultat de l’itinerari ja que trobareu des de camins planells fins a senderons escarpats pel mig del bosc.

    Com a punts d’interès per la zona, us recomano visitar l’Església dels Gallecs amb una agrobotiga al costat on podreu comprar productes ecològics els quals provenen de l’agricultura sostenible del voltant. En els diversos aiguamolls podeu fer-ne també una parada per descobrir la flora i la fauna de l’entorn a través dels seus miradors. Si voleu carregar piles, hi ha zones de pícnic al llarg dels raserets i fer una becaina a sota d’una alzina.

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    Per als més petits de la casa hi ha una àmplia oferta d’activitats pedagògiques destinades no només a conèixer l’entorn sinó també a prendre consciència per la cura del medi ambient a partir de diferents àmbits com les energies renovables , l’ús raonable de l’aigua i la gestió dels residus.

     

    Us animo a fer-ne un tomb pels Gallecs quan vulgueu!

    Marta Martin

     

     

     

    Article complet

  • Ladakh, l’altra Índia

    El viatge que us presento avui és Ladakh, una regió envoltada per l’Himàlaia que s’ubica al nord de la Índia i que limita amb la Xina i amb el Caixmir. Aquesta regió es caracteritza per una font inesgotable de riquesa natural, una varietat cultural impressionant i una tensió latent entre la Índia i el Pakistan.

    La decisió d’anar cap al Ladakh va arribar fruit del monsó. Al juliol el monsó mulla de forma constant les terres del Nepal, i decidit a no mullar-me excessivament, vaig optar per canviar de ruta de trekking, i al Ladakh els núvols fan una treva en aquest mes.

    Per arribar a Leh, la capital del Ladakh, des de Delhi es pot fer per dues vies. La via fàcil és agafar un avió des de Delhi a Leh, però també és la més cara; i la via difícil, és comprar un bitllet de bus des de Delhi a Manali, i des de Manali agafar una furgoneta compartida fins a Leh. Aquesta última opció és la que jo vaig realitzar, tot i que vaig passar moments d’una certa por per una carretera molt estreta i sense asfaltar que arribava a més de 4500 metres d’altitud, però ha sigut una de les millors experiències de la meva vida.

    El turisme al Ladakh es concreta en tres aspectes fonamentals: les rutes de trekking i alpinisme, visitar els majestuosos monestirs budistes i la seva riquíssima gastronomia amb una barreja budista, musulmana i hindú. I, precisament, aquesta barreja cultural és l’essència  que envolta aquesta regió amb les imponents muntanyes mirant-te de forma constant.

    El punt de partida per a l’opció turística que us agradi més sempre serà Leh (a 3500 metres d’altitud). Aquí hi trobareu tot el que necessitareu: agències de viatges per fer un trekking o rutes de monestirs, botigues que lloguen material de muntanya, excel·lents allotjaments (hi ha de tots els nivells econòmics), restaurants de cuina local i internacional, i caixers ATM per si necessiteu diners en efectiu.

    Si voleu visitar la Índia sense massificacions, la Índia amb una connotació budista i musulmana, el Ladakh no us deixarà indiferents, i sempre recordareu aquest viatge.

    Mario Murciano

     

    Article complet

  • Cazorla, un paratge desconegut ple de possibilitats

    A la província de Jaén, trobem Cazorla, un indret ple de possibilitats per descobrir. La primera sorpresa la tenim a la carretera que ens endinsa al poble: mirem on mirem trobem camps perfectament pentinats d’oliveres, arbres que han estat el motor econòmic de la comarca durant molts anys  gràcies a la venda del seu oli.

    Un cop arribats al poble, podrem gaudir fent una passejada pel seu conjunt històric tot acompanyant-la de la seva gastronomia. Allà, com a molts d’altres llocs d’Andalusia, és típic fer el vermut abans de dinar: un bon vi amb “tapas” típiques de la zona.

    Cazorla, més coneguda com la “Sierra de Cazorla, Segura y las Villas”, es va popularitzar gràcies a en Félix Rodrí guez de la Fuente, divulgador ambiental i gran amant d’aquest parc natural.

    Aquest petit poble forma part de la meva infantesa, és d’allà d’on procedeix la meva família materna i a aquest indret m’hi uneixen grans records i moments de la meva vida.

    Sovint penso que aquest gran vincle fa que no sigui del tot objectiva a l’hora de parlar d’aquesta zona. He pogut comprovar, però, a través d’amics que no tenen aquesta càrrega emocional, que es tracta d’un lloc bell, amb moltes possibilitats i que t’atrapa. Si vols un racó per perdre-t’hi, aquí el trobaràs. De cop i volta,  notaràs com si el rellotge s’aturés i els minuts passessin més lentament.

    Alguns dels racons que podeu visitar són “la Plaza Vieja”, les vistes des del “balcón del pintor Zabaleta” amb el “Castillo de la Yedra” de fons o les runes de “la Plaza Santa María”. A més, si decidiu venir durant el mes de juliol, hi trobareu el festival de blues de Cazorla, que compta amb artistes internacionals i que ha estat considerat com un dels millors del món.

    Si sou amants de la natura podreu descobrir el parc natural a través de diverses opcions: visites guiades amb 4×4, descens de barrancs pel riu Guadalquivir o rutes a cavall pel parc. Són nombrosos els gorgs on us hi podreu capbussar i gaudir de la fredor i de la transparència de l’aigua d’aquests rius. També trobareu multitud d’espècies animals, que sobretot es deixen veure cap al vespre-nit, quan surten dels seus caus per buscar aigua i menjar.

    Cazorla obre tot un ventall de possibilitats a aquelles persones que els agradi desconnectar un dies combinant una mica d’història, de tradició, de natura i de gastronomia.

     

    Article complet

  • L’espectacular Congost de Mont-Rebei. Maria José Ruiz Melguizo

    Benvinguts i benvingudes a una altra entrada del bloc “Excursionistes”

    Avui us parlaré del meu lloc favorit, el Congost de Mont-Rebei. Com el seu nom diu, és un congost furgat en la roca format per l’erosió de molts anys del riu Noguera Ribagorçana. Està situat en la Serra del Montsec, entre Lleida i Osca.

    Congost de Mont-Rebei

    Tenim la possibilitat de fer tres rutes diferents. Però us parlaré de la més fàcil que és la que vaig fer jo. És una ruta d’uns 16 quilòmetres en total (anada i tornada) i es triga unes 6 hores, per la qual cosa recomano anar a passar el dia sencer i que us emporteu un entrepà o carmanyola amb el dinar i anar amb tranquil•litat i gaudir de tot el que us envolta.

    Per fer aquesta ruta s’ha d’estar acostumat a caminar. No és una ruta molt difícil però hi ha parts que són amb més desnivell. Poden anar nens però també han d’estar habituats a fer rutes i s’ha d’anar amb compte i vigilar-los, ja que hi ha zones una mica més perilloses (zones de precipicis, ponts penjants…).

    Dit això, us parlaré del meravellós itinerari que us deixarà en moltes ocasions amb la boca oberta. Comencem en l’aparcament “La Masieta” (direcció) que en temporada baixa és d’accés lliure i gratuït però que si aneu en temporada alta o en cap de setmana s’ha de reservar en la web i pagar 5 euros. Podeu consultar-ho pitjant aquí. Continuem cap al congost pel camí senyalitzat al costat del riu, no hi ha pèrdua.

    Congost

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    Després de caminar uns 2 quilometres, ens trobem amb el primer pont penjant. Es veu imponent per la seva altura (compte si teniu vertigen). En creuar-lo us trobareu amb unes vistes increïbles del congost: les seves parets enormes de fins a 500 metres d’alçada i el color turquesa del riu. Durant tot el camí pel canó hi ha diversos bancs que es poden aprofitar per seure, descansar i extasiar-se de la natura que ens rodeja.

     

    Primer pont penjant

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    Continuem fins a arribar al segon pont penjant, del Congost del Seguer. Després ens hi trobem una zona més pronunciada que dura uns 20 minuts però paga la pena perquè després hi arribem a unes escales que recorren la roca verticalment i et deixen a l’altura del riu on finalitza la nostra ruta. Sumen un total de 291 escales i et fan sentir pura adrenalina perquè, mentre baixes, no deixes de pensar que són unes taules de fusta incrustades en la pedra, però són segures. És una experiència que recomano fervorosament. Podeu dinar a l’alçada del riu i després el camí de tornada és desfer el que hem fet.


    Segon pont penjantEscales en la roca

     

     

     

    Escales 2

     

     

     

     

     

     

     

    Durant tota l’excursió gaudeixes d’uns paisatges de revista i això fa que t’enamoris a l’instant. Per a mi és un 11 sobre 10. Desitjo que us agradi tant com a mi. Espero els vostres comentaris.

    Fins a la pròxima!

    MJ Ruiz

    Article complet