Entrades amb l'etiqueta ‘C2’

  • Solitud, de Víctor Català

    Article complet

  • El cant de la joventut. Montserrat Roig

    Article complet

  • Escapada romàntica a Terol, ciutat de llegendes d’amor

    Terol és una d’aquelles ciutats petites que enamoren a qui la trepitja per primer cop. Combina a la perfecció història i monuments llegendaris. De fet, l’any 1987 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco gràcies a la seva bellesa arquitectònica d’influència mudèjar en què destaquen monuments com la catedral de Santa Maria de Mediavilla i les tres grans torres mudèjar que engalanen el cel de la ciutat aragonesa: la torre de l’església de San Pedro, la torre de l’església del Salvador i la torre de l’església de San Martin.

    Certament, la cultura mudèjar confereix a Terol una imatge inspiradora per als milers de persones que hi volen gaudir d’històries i llegendes darrera de cada carrer, de cada edifici i de cadascuna de totes les seves emblemàtiques obres arquitectòniques edificades entre els segles XIII i XIV.

    Passejant pel centre històric, dedicant temps a admirar el paisatge que ens envolta de carrers empedregats i cases en silenci, podem trobar el primer dels monuments de visita obligada, que no és un altre que la catedral. Podem entrar sense problema i visitar-la de dilluns a dissabte. El diumenge oficien misa. Molt apta per a devots de les rutes religioses, concretament aquells que col·leccionen visites a esglésies i catedrals.

    Més endavant, voltejant la catedral, ens hi anirem trobant cadascuna de les tres torres mudèjar, encant principal de la nostra passejada i lloc de peregrinatge turístic. Totes tres es poden visitar. La primera que hi trobem és la més antiga i petita, la torre de san Pedro, on s’hi van trobar les restes mortals de la parella d’amants més famosa de Terol, i podríem dir, de tot el panorama històric nacional: els amants de Terol, Isabel i Diego. Avuí dia descansen al mausoleu contigu. La llegenda diu que ella, de família noble i benestant i ell, de familia més aviat humil, es van enamorar. Com què el seu amor era impossible, Diego va decidir allistar-se a l’exèrcit per pujar a l’escala social i poder casar-se amb Isabel. Per desgràcia, van passar els anys i ella va quedar compromesa amb un noble ric que no estimava. Sabent la notícia a l’arribar, Diego va buscar-la per demanar-li un petó. Aquesta li va negar i ell, trist i adolorit, va caure fulminat. Isabel, desconsolada, anà al seu funeral per donar-li el petó abans negat, caient també fulminada a l’instant de fer-ho… així comença la llegenda dels amants de Terol. És digne de visitar la representació de les bodes d’Isabel que es fa a la plaza del Torico el cap de setmana del 15 al 17 de febrer següent. Cal dir, però, que si no heu reservat ja hotel tindreu difícil anar-hi perquè sempre hi ha massificació de turistes aquesta època de l’any. 

    Continuem la nostra escapada amb les dues torres mudèjar que hi resten: la torre del Salvador i la torre de sant Martin. Totes dues tenen grans semblances entre elles arquitectònicament parlant. Són d’una altura semblant i varen ser construïdes el segle XIV. L’estructura d’ambdues és similar a la d’un minaret almohade, composta per dues torres concèntriques. La primera, la del Salvador, alberga dintre el Centre d’Interpretació de l’Arquitectura Mudèjar de Terol. Escales amunt, escales avall, les podem visitar totes dues per un preu assequible: entre 2 i 3 euros per persona.

    No podem acabar sense recomanar visitar l’abans nombrada plaza del Torico, on ens hi trobarem l’emblemàtica i diminuta figura d’un brau al centre de la plaça. Aquí s’hi celebra la tradicional Vaquilla del Ángel, on un brau és lligat amb una corda i  l’objectiu és posar-li un mocador. Apta per amants de la tradició de festes amb animals, gens apta per amants dels animals, d’entre els quals m’hi incloc.

    A la nit, com a totes les capitals de província, podreu festejar l’estada fent un sopar romàntic en algun restaurant del centre històric i prenent unes copes abans d’anar al llit. Ja sabeu, podeu gaudir d’un cap de setmana en parella espectacular a la nova ciutat de l’amor sense anar ni a Roma, ni a París. Sí, Terol existeix.

     

    Verónica Montoro Martínez

     

    Article complet

  • Pujada al cim del Turó de l’Home. Parc Natural del Montseny.

    Turó de l’Home.

    El Parc Natural del Montseny és un dels indrets amb més riquesa geogràfica i biològica de tota Catalunya. Aquest massís de la serralada Prelitoral , reserva de la biosfera, conté més varietats de flora que totes les illes britàniques juntes. Avui us proposem un itinerari excursionista que s’inicia a la font de Passavets, prop de Santa Fe del Montseny i que culmina al Turó de l’Home, a més de 1700 metres d’alçada. Aquest turó forma part del municipi de Fogars de Montclús i pertany a la comarca del Vallés Oriental.

    És un itinerari senyalitzat, fàcil de seguir per les seves fites i el seu bon manteniment, però al mateix temps una mica exigent pel que fa al desnivell del seu recorregut. El nom que rep aquest itinerari és PR-C 208, de Santa Fe del Montseny al Turó de l’Home. Durant el recorregut podreu trobar un afegitó que us portarà cap a les Agudes, però el que aquí recomanem és seguir els trams cap a l’ascens del Turó de l’Home i tornar a baixar pel mateix lloc.

    Pou de glaç.

    Quan iniciem el recorregut a la font de Passavets, entrarem de ple en una fageda. El faig, forma boscos de gran bellesa visual i és un arbre centreeuropeu. Ja ens indica que ens trobem a més de 1400 metres i que trobarem una obaga carregada d’humitat. En aquest tram trobarem dos vestigis històrics . Les places carboneres, on antigament és produïa carbó vegetal i el pou de gel, destinat a la producció de gel pel manteniment dels aliments segles enrere. Si continuem cap amunt trobarem una petita avetosa que ens assenyala que ja manca poc per arribar al cim.

    Els avets viuen en una alçada superior als faigs i són bioindicadors de baixes temperatures. Caminant per l’obaga de l’avetosa arribarem als vessants culminants de la muntanya i començarem a veure el ginebró. Espècie utilitzada per aconseguir produir la tan estimada ginebra i que també s’utilitza per curar mals de panxa. A pocs metres ja visualitzem el cim del Turó de l’Home i haurem arribat al punt més alt del Montseny. Unes vistes espectaculars ens faran gaudir com a bons excursionistes d’un entorn privilegiat.

    Per últim afegir que és probable que al llarg del recorregut observem corbs, gaigs i salamandres, espècies animals que sovintegen aquestes contrades.

    Com arribar-hi
    Amb transport particular: un cop arribats a Sant Celoni, agafar la carretera BV-5114 fins a Santa Fe del Montseny. Hi ha diferents aparcaments habilitats.
    Amb transport públic: bitllet combinat RENFE + Bus Parc (dissabtes, diumenges i festius). El preu aproximat si sortiu de Barcelona és de poc més de 10 €.

    Duració
    Amb un ritme tranquil és d’entre 4 i 5 hores.

    Recomanacions
    Calçat i roba còmode. Aigua i entrepà.

    Albert Sanchez Forcadell.

    Article complet

  • ESCAPA ESPECTACULAR PER L’ALT MAESTRAT (CASTELLÓ)

    Fer un passeig per l’Alt Maestrat és sinònim de passejar per la història. Aquesta zona ha sigut habitada per desenes de cultures i civilitzacions que han deixat restes de gran valor cultural i patrimonial.

    L’Alt Maestrat es troba a l’interior de Castelló, a diversos metres, i fins i tot quilòmetres, sobre el nivell del mar. El territori compta amb centenars de llocs per visitar i activitats per realitzar, però en aquesta escapada ens centrarem amb el conjunt format per Catí, Culla i Ares.

    Per als apassionats amb la història podreu deixar volar la vostra imaginació endinsant-vos pels carrers empedrats i d’època medieval del poble de Culla, amb un castell a la seva cima. Les ruïnes d’aquesta antiga fortificació es troben ni més ni menys que a 1.120 metres d’altitud i conserven restes àrabs i cristianes.

    Així mateix, al poble d’Ares del Maestrat, a una altitud d’1.300 metres i a sobre d’una mola, hi queden alguns vestigis de l’antic castell del municipi. Des de la distància, la Mola té una forma característica que no deixa a ningú indiferent i que s’ha format per processos d’erosió que han deixat penya-segats amb gran desnivell. Si pugem fins a l’alt del cim, podem contemplar els bonics paisatges de les comarques del Maestrat i dels Ports. Si l’exterior de la Mola d’Ares és de pel·lícula, l’interior no es queda curt. Una cova, que actualment alberga un museu, creua l’estructura rocosa de banda a banda.

    A nivell gastronòmic, els municipis de l’Alt Maestrat són molt bons amb l’elaboració de formatges artesanals. La qualitat de la llet de les cabres i ovelles de l’Alt Maestrat fan que els formatges i quallades que amb ella s’elaboren siguin molt preuats. Tal és així, que Formatges de Catí, ha sigut guardonada amb reconeixements a nivell internacional pel sabor i la qualitat dels seus productes.

    També es poden degustar plats tan típics com l’Olla del Maestrat, el xai, el conill amb caragols o el tombet, guisat amb diferents carn de cacera. D’aquesta manera, el que degustarem en els restaurants del territori són plats elaborats com tota la vida, que han anat passant de generació rere generació i que segueixen fent gaudir a tots aquells que els degusten.

    A més a més, el territori de l’Alt Maestrat compta amb alguns dels enclavaments prehistòrics més importants a nivell mundial. Per això, en qualsevol visita a l’Alt Maestrat no pot faltar un passeig més o menys ràpid pel Parc Cultural Valltorta-Gasulla que es troba als municipis de Tírig, Ares del Maestrat, Morella, Catí, Les Coves de Vinromà, Albocàsser, Vilar de Canes i Benassal. Aquesta zona, és patrimoni mundial de la UNESCO i guarda entre els seus límits uns 300 abrics i coves decorades amb algunes de les pintures rupestres més importants del món.

    Un dels enclavaments prehistòrics més importants, no només de la zona sinó del globus, és la Cova Remígia a Ares del Maestrat.  Cal dir que molts dels descobriments fets fins al moment han sigut de forma fortuïta, en moments on la casualitat i la sort han propiciat que intrèpids veïns descobriren els abrics i coves plenes de dibuixos antics. Així que si voleu ser partícips d’aquests descobriments només cal que us endinseu al territori de l’Alt Maestrat.

     

    Ferran Marín Esteban

    Article complet

  • De què fuges, qui et persegueix, d’Empar Moliner

    Article complet

  • Una mare com tu, de Maria Mercè Roca

    Article complet

  • L’hora violeta, de Montserrat Roig

    Article complet

  • Mecanoscrit del segon origen, de de Manuel de Pedrolo

    https://youtu.be/sDmG3NziPw8

    Article complet

  • El món blau. Estima el teu caos, d’Albert Espinosa

    Article complet

>> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    Barcelona Booktuber Busquets C2 castell Català CNL L'Heura Costa Brava CPNL escapada Escapades Escapades C2 excursió Garrotxa gastronomia gorgs història L'Heura la Mola lectura Lectures Literatura llegim llibres Lluís Llach Maresme Mediterrani Monsó Montserrat Roig muntanya Mura natura novel·la paraules Pirineu Platges Premi Sant Jordi primavera priorat Ressenya Ressenya C2 Ripollès riu senderisme Tossa de Mar