Fa set anys que el Carles Ramon va obrir a Nou Barris La font de mimir, una llibreria que s’ha convertit en un espai cultural de referència a la zona
“El millor de tenir un comerç de proximitat és crear xarxa, establir un vincle amb la gent”
“L’encontre amb el CNL de Barcelona va ser molt bo, jo buscava fer coses per a adults i ells em proposaven fer activitats que anaven en aquesta línia, amb la qual cosa va ser perfecte”
El Carles Ramon és el propietari de la llibreria La font de mimir, un dels establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua i de la Delegació de Nou Barris del CNL de Barcelona. Ens explica com és la seva feina i quina relació té amb el Centre.
Parla’ns del teu negoci: quan vau obrir, a què us dediqueu…
Vam obrir ara fa set anys. Tenim una llibreria, però la idea sempre ha estat que aquest sigui un espai on es pugui oferir alguna cosa més a la gent del barri. El que intentem és fer moltes activitats amb doble vessant: per una banda, com a negoci, és a dir, per atreure gent a la llibreria i que se’ns conegui. Per una altra banda, intentem oferir una mica més i per això el que fem sobretot són activitats infantils, que són les que funcionen, ja que als nens els agrada molt fer activitats i als pares els agrada molt que els nens facin activitats. És una política també de fer cantera, si fem que els nens s’enaganxin a llegir, continuaran llegint en el futur i és important oferir-los aquesta sortida ara que els nens van molt dirigits a les noves tecnologies.
Per als adults, fem presentacions de llibres, clubs de lectura i també totes les activitats que hem organitzat amb el Consorci per a la Normalització Lingüística de divulgació de la llengua i del tema del joc, que també creiem que és molt important per donar una alternativa als pares perquè els nens estiguin entretinguts i no estiguin tan pendents de les tauletes o els mòbils.
Per què vau decidir instal·lar-vos a Nou Barris? Teniu algun vinculació amb el barri?
La meva dona i jo som de Nou Barris, tot i que ara vivim a Horta. No teníem una idea d’on posar la botiga, però al final el fet que sorgís aquí ens va fer molta il·lusió perquè, ja que has d’aportar alguna cosa al barri, que sigui el teu. També vivim molt a prop i ens va molt bé perquè ja coneixem la zona, crees més vincle amb la gent, te la trobes.
Què implica per vosaltres ser comerç de proximitat?
El millor és que crees xarxa, tens un vincle amb la gent, vas pel carrer i et reconeixen. En aquest barri s’agraeix molt a més que hi hagi una llibreria, perquè, per exemple, en aquest carrer la majoria de comerços són bars. Clar, la gent està contenta que hi hagi un negoci de proximitat de tipus cultural.
Fidelitzes més amb un comerç de proximitat, doncs?
I tant! La gent ho veu com que dones un servei de manera personalitzada. Hi ha moltes persones que prefereixen comprar-te a tu encara que el que volen ho necessitin amb pressa i tu no ho tinguis i ho hagis de demanar.
Què és el que més t’agrada de la feina?
El més satisfactori precisament és el tracte amb el públic. A mi m’agrada estar estona parlant amb la gent, també hi ha moltes persones que necessiten que les escoltin… el que abans feien amb el del bar de tota la vida. Aquesta proximitat i reconeixement és molt satisfactori.
Com creus que es podria potenciar el negoci de proximitat?
El principal obstacle són els preus de lloguer, trobar un local amb unes condicions mínimes, ben situat, a bon preu… és molt difícil. I el que és molt complicat és mantenir el negoci. Es podria ajudar fent molta feina de difusió a través del districte, donar més facilitats amb les subvencions, el finançament, que hi haguessin uns autònoms decents…
Com va començar la teva col·laboració amb la Delegació de Nou Barris del CNL de Barcelona?
Va ser casual, em van venir a veure. Va ser un bon encontre, jo buscava fer coses per a adults i ells em proposaven fer activitats que anaven en aquesta línia amb la qual cosa va ser perfecte. Hem fet tant activitats proposades per la delegació com d’altres de proposades per nosaltres: el Club del Joc, el Club del Còmic… També vam fer la Radionovel·la, pensada en un inici per a gent amb dificultats per a la lectura i que després vam vincular amb el català.
Coneixies abans el CNL de Barcelona?
No, la veritat és que no. També és veritat que jo, d’entrada, no tinc necessitat dels serveis que ofereix, tot i que el meu català escrit és nefast (riu).
El fet de col·laborar-hi, ha canviat la teva visió sobre l’ús social del català?
Jo ja era un convençut, amb la qual cosa no gaire. Vam decidir des d’un inici que ho volíem fer tot en català: la difusió, el web… entenem que som d’aquí, de Barcelona, treballem per al barri i, per tant, ho hem de fer en català.
Quin valor t’ha aportat el fet que vinguin alumnes del CNL de Barcelona a fer activitats?
És complicat que els alumnes vinguin després, són persones que treballen molt i que tenen les seves pròpies problemàtiques. Amb aquest tipus d’activitats no busquem trobar clients nous. Ens interessa més que la gent vegi les llibreries com a útils.
Com t’agradaria que seguís en el futur la col·laboració amb el CNL?
El Consorci ja sap que estic obert a qualsevol proposta, tenen les portes obertes per fer el que vulguin aquí. I, de fet, voldria dir que em sorprèn que no hi hagi més llibreries o comerços que vulguin participar en aquest tipus d’activitats, que són cost zero i que et porten circulació de gent i una riquesa.
Centre de Normalització Lingüística de Barcelona
| Enllaços relacionats |
|---|
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.