La consellera de Cultura lliura l’Informe de Política Lingüística de 2017 al president del Parlament de Catalunya
Creix la demanda de cursos de català entre la població adulta i augmenta el nombre d’inscrits
La consellera de Cultura, Laura Borràs, ha lliurat avui l’Informe de Política Lingüística 2017 al president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, acompanyada de la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa.
L’Informe mostra que l’extensió del coneixement de català entre la població adulta immigrada és, segurament, el repte amb més transcendència que té la llengua catalana. Per aquest motiu, l’Informe s’hi centra especialment i hi aporta dades clau i la descripció de les polítiques que es porten a terme en l’àmbit escolar, universitari i d’ensenyament de català a adults. També dedica especial atenció a l’oferta i el consum en català, els mitjans de comunicació i el món digital. L’Informe té apartats propis per a l’aranès i la llengua de signes catalana.
L’ensenyament de català per a adults, prioritari i en creixement
Sobre l’àmbit del coneixement, l’Informe, que es lliura a la Presidència del Parlament cada any, exposa que diversos estudis promoguts per la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) han determinat que el 70% de la població considera el català molt o bastant necessari, que 1,1 milions de persones són públic potencial dels cursos de català per a adults i que el nombre d’inscrits s’ha incrementat en els darrers dos anys. La principal motivació dels alumnes dels cursos inicials de català és la integració a la societat catalana. En els nivells més alts, els motius són, sobretot, professionals.
Més d’1,8 milions de persones han après català als cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística des de la seva creació, l’any 1989. L’any 2017, l’alumnat ha crescut un 2,6% respecte de l’any anterior i ha assolit els 77.000 alumnes. S’han inscrit 39.441 persones al curs en línia Parla.cat, que assoleix així els 250.000 inscrits des de la seva creació fa 10 anys. El nombre de parelles lingüístiques del Voluntariat per la llengua ha assolit el 2017, les 120.000. Destaca que durant l’any s’ha creat la modalitat virtual del programa i que la participació dels joves ha crescut un 23,2 %.
L’autonomia lingüística, és a dir, la capacitat per usar el català oralment i per escrit amb qualitat i sense necessitat d’acompanyament professional és també un objectiu de Govern, que posa a disposició dels ciutadans serveis digitals com l’Optimot, servei de consultes lingüístiques en línia, amb 16 milions de consultes durant el 2017.
Més consum de ràdio, diaris, revistes i cinema en català
L’Informe 2017 destaca també el bon resultat que obté el català en l’audiència a mitjans de comunicació i especialment a la ràdio. Assenyala que el consum de ràdio en català creix gairebé 10 punts en 2 anys, el dels diaris en creix 12 i el de revistes, 21. També subratlla que ha augmentat el nombre d’espectadors de cinema en català en sala respecte de 2016. Així mateix, atenent la diversificació en la modalitat de consum de cinema, l’Informe posa sobre la taula l’acció de política lingüística que ha permès que 617 llargmetratges, 505 capítols de 71 temporades de sèries i 542 curtmetratges, s’hagin subtitulat amb el seu suport i que, en el cas de la plataforma Movistar Plus, també amb aquest suport, s’hagin subtitulat 256 pel·lícules, 434 capítols de 60 temporades de sèries de ficció —16 més que el 2016—. L’any 2017 s’ha posat en funcionament la plataforma digital comercial Filmin.cat, que ofereix cinema en català.
El català, ben viu a les xarxes socials
Segons l’estudi de la DGPL Llengua i consum digital 2016, el 73,3 % dels consumidors utilitzen el català a les aplicacions de missatgeria, el 72,8% en fan ús a les xarxes socials. Aquestes xifres arriben al 86,1% en xarxes i al 97,4% en missatgeria entre les persones que tenen el català com a llengua habitual. D’altra banda, el 34,7% dels consumidors catalans tenen el telèfon mòbil configurat en català, un 40,6 % en el cas de la població que té el català com a llengua habitual. En castellà el tenen un 61,5%, i en anglès, un 3%.
Xifres similars les trobem en la configuració lingüística dels ordinadors personals: un 35% dels consumidors la tenen en català, xifra que arriba al 39,4% en la població que el té com a llengua habitual. La configuració en castellà assoleix el 58,7%, i en anglès, el 2,9%. Quant a l’ordinador de la feina, un 34% dels consumidors declaren tenir-lo configurat en català (quasi el 50% en el cas dels que tenen aquesta llengua com a habitual). La configuració en castellà arriba al 60,1%, i en anglès, al 4,9%.
El món digital i les tecnologies mòbils són alhora una oportunitat i un repte per al català. La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura va treballar durant el 2017 per promoure una oferta competitiva de productes i serveis. En aquesta línia, va convocar una línia d’ajuts i va crear Cercaapps, un cercador d’apps (aplicacions per a dispositius mòbils) en català.
Català a les empreses i comerços vol dir clients satisfets
Un 88,6% dels clients dels comerços de Barcelona parlen català i més de quatre milions de consumidors catalans consideren que el català és un valor afegit per a les marques de consum. Durant l’any 2017, la Direcció General de Política Lingüística va impulsar el programa Emmarca’t, adreçat principalment a executius i càrrecs directius de grans empreses per sensibilitzar-los del fet que el català és una oportunitat de negoci. La majoria de marques de més notorietat a Catalunya no tenen present el català al web ni a l’atenció telefònica. L’Informe de política lingüística 2017 revela que el 67,9 % dels consumidors voldria que l’atenció al públic de les seves marques i botigues preferides fos també en català, amb un resultat pràcticament idèntic en l’atenció telefònica. Un 67,3% de la població voldria que les seves marques i botigues preferides tinguessin el web en català. Resultats similars s’obtenen a l’hora de considerar un valor afegit la presència del català en l’etiquetatge o l’embalatge dels productes entre altres conceptes.
En l’àmbit del comerç local, el Consorci per a la Normalització Lingüística ha signat 1.520 convenis de col·laboració amb empreses i comerços d’arreu del territori i 1.325 alumnes de català han fet pràctiques en comerços de proximitat. Amb el mateix objectiu de foment del català al comerç, en el marc del programa comerçlocal.cat, impulsat en col·laboració amb la Fundació Puntcat, s’han creat 368 nous webs comercials en català. D’altra banda, el 2017 la Direcció General de Política Linguística ha donat suport a 45 projectes de foment del català a l’empresa.
La projecció exterior
El català té una important presència a l’exterior. La xarxa universitària d’estudis catalans a l’exterior compta amb 141 universitats i 87 han rebut ajuts de l’Institut Ramon Llull per als estudis catalans. Durant l’any 2017, hi ha hagut 6.690 matrícules de llengua i cultura catalanes a les universitats estrangeres. El català, així mateix, ha estat la llengua convidada d’honor a la Fira del Llibre Infantil de Bolonya.
Col·laboració amb els territoris de llengua catalana
L’Informe de Política Lingüística 2017 destaca que la Declaració de Palma enforteix la col·laboració en matèria de llengua catalana entre els governs de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià amb resultats concrets com la millora del sistema d’equivalències entre els certificats oficials que s’expedeixen als tres territoris. D’altra banda, les dades dels estudis sobre la situació del coneixement i ús de la llengua catalana a tots els territoris que recull l’Informe xifren en prop de 12 milions les persones que entenen el català en el conjunt del domini lingüístic i en 10 milions les que el saben parlar i llegir.
L’Informe també dedica un apartat a l’occità-aranès a l’Aran i a la llengua de signes catalana.
Publicació del Vocabulari bàsic interactiu de la llengua de signes catalana
Política Lingüística ha publicat els primers 530 termes de 1.500 del Vocabulari bàsic interactiu de llengua de signes catalana, consultable en línia al web Llengua catalana. També ha iniciat el projecte d’adaptació de la formació en llengua de signes catalana al Marc Europeu Comú de Referència (MERC). Durant l’any 2017 hi ha hagut més de 800 alumnes als cursos de llengua de signes catalana (LSC) organitzats per entitats. D’altra banda, el programa Interlingua ha incorporat el suport a projectes de llengua de signes catalana. Així mateix, els mitjans de la CCMA, han emès 954 hores d’informació en LSC.
Subvencions específiques per fomentar l’occità
La Direcció General de Política Lingüística ha creat l’any 2017 una nova línia de subvencions per al foment de l’occità. L’Informe també assenyala que creix el percentatge de població que entén l’aranès que se situa per sobre del 80%. Altres dades a destacar: el 53,7% dels nascuts a l’estranger, residents a l’Aran, entenen l’aranès i el 80,5 % de la població sap que l’occità és oficial a Catalunya. Finalment, cal tenir present que el traductor automàtic occità de la Generalitat ha traduït més 8,7 milions de paraules.
Entre d’altres dades, l’Informe també destaca el marc legal d’incidència en matèria lingüística i especifica el pressupost dedicat el 2017 al conjunt d’accions de política lingüística empreses des dels departaments de la Generalitat i els òrgans que hi estan adscrits.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.