Aprendre català interessa a la població
Les dades obtingudes de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població 2018 constaten un bon estat de salut de la llengua catalana, per bé que posen de manifest la necessitat de continuar dedicant esforços a promoure’n l’aprenentatge i l’ús.
Les dades apunten que un 94,4% de la població adulta entén el català; un 81,2% el sap parlar; un 85,5 % el sap llegir, i un 65,3 % el sap escriure.
A més, l’anàlisi revela que una part important de la població adulta de Catalunya (un 35,7%) vol aprendre català o millorar-ne el coneixement.
I analitzant-ho més a fons, s’observa que el grup d’edat que hi està més interessat correspon a la franja de persones que tenen entre 30 i 44 anys, que representa el 43,6 % del total. La preeminència d’aquesta franja l’explicaria el fet que el percentatge més elevat de persones d’origen estranger tenen justament entre 30 i 44 anys.
Malgrat que el nombre de persones interessades a aprendre català baixa lleugerament respecte a l’enquesta de 2013 -entre 5,5 i 6,5 punts percentuals en tots els grups d’edat, excepte en el grup de 65 anys o més, en què es manté l’interès-, es constata la necessitat evident de continuar apostant per l’ensenyament del català per a adults.
De fet, segons l’enquesta, el 18,6 % de la població adulta ja ha fet un curs de català per a adults. D’aquest percentatge, un 13,8 % són nascuts a Catalunya; un 20,6 %, a la resta de l’Estat espanyol, i un 30,9% són d’origen estranger.
Els resultats de l’enquesta evidencien també que els cursos de català per a adults es consoliden com el mitjà d’aprenentatge escollit per una quarta part de la població adulta nascuda a l’estranger. La resta de població nascuda a l’estranger accedeix a l’aprenentatge de la llengua fent vida quotidiana (37,3 %), a l’escola (31,2 %) i amb els companys de feina (17,5 %).
L’evolució migratòria dels darrers anys és, sens dubte, un element clau per entendre la situació sociolingüística del moment i per enfocar les línies estratègiques de l’aprenentatge de la llengua. Una llengua que no deixa de sumar la incorporació de persones que tenen altres llengües d’origen.
Tot plegat fa pensar en la importància del Consorci per a la Normalització Lingüística per continuar donant resposta a la necessitat d’una població, la catalana, que en aquests moments té més d’un terç de persones nascudes fora de Catalunya.
L’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població de 2018 analitza l’evolució sociolingüística dels darrers 15 anys, a partir d’una mostra de 9.000 persones de tot el territori. Es tracta d’una activitat estadística oficial integrada en els Plans estadístics de Catalunya i desenvolupada conjuntament entre la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.