El monstre de la classe del B1

Aquests són “els monstres” que vau dibuixar a partir de la descripció del Pere!

Aquí en teniu la descripció:

En Pere és el monstre de la classe

 En Pere té la cara grossa i rodona. És baix i gras. Té dues boques i un sol ull. A cada boca hi té dues dents. Té les galtes grosses i moltes pigues. Té dos cabells, un de curt i llis i l’altre de llarg i arrissat. Té una cicatriu molt grossa a la galta dreta i una altra al front. 

Té el nas petit i punxegut. Té un parell de barbetes, molt marcades. Té 4 orelles, 3 al costat dret, que són petites, i una al costat esquerre, que és grossa 

En Pere té la panxa grossa, té 3 cames i 6 peus. Té 4 braços, que són molt curts. Té dues mans a cada braç. A cada mà hi té 3 dits i té unes ungles llarguíssimes. 

Ah, en Pere porta ulleres!

Share

Tens un amic

Tal com vam quedar, us envio la cançó Tens un amic, del grup català Gossos. Aquesta cançó és una versió de l’original de Carole King, You’ve got a friend. Parla de l’amistat i de tenir una persona al costat passi el que passi.

Escolteu-la i penseu en aquests aspectes:

  1. T’ha fet pensar en alguna persona en concret aquesta cançó?
  2. Com és el teu millor amic o la teva millor amiga? (Descripció física i de caràcter)
  3. Com us vau conèixer?
  4. Heu conservat l’amistat? Quina relació teniu actualment?

https://www.youtube.com/watch?v=Sq-TaPyDeMM

Share

Una persona entranyable…

Sovint em venen al cap records de la meva tieta Blanca. Ella era la germana del meu avi, no es va casar mai i vivia en una casa enfront de la meva. Era una dona alta, portava el cabell curt i jo ja la recordo amb el cabell blanc perquè era gran. Tenia la boca petita i els llavis prims, els ulls de color blau i la pell molt blanca. Li agradava molt llegir i cantar i acostumava a sortir un cop a la setmana a passejar al bosc.

Un dia vam anar-hi juntes. Vam sortir de casa, vam passar per la plaça del poble i vam enfilar un carrer que fa pujada i que porta directament a un mirador. Allà vam descansar una estona i després vam continuar pujant… I caminant caminant… vam acabar pujant al castell del poble! Va ser una experiència molt gratificant per mi i em va agradar molt poder-la fer amb ella.

La meva tieta Blanca va morir als 67 anys. Jo sempre la recordaré amb aquell somriure que feia quan jugàvem a cartes i es deixava guanyar.

Share