SLC de Sant Boi de Llobregat

Avui toca:

Crema catalana (de Sant Josep)

La crema catalana és una de les postres més típiques de Catalunya que es menja durant tot l’any, però que es consumeix especialment el 19 de Març, Sant Josep, dia del pare.
És cert que aquest plat tan típicament català també el podeu trobar en versió gelat a moltes masies catalanes, però no té res a veure.
Es d’aquelles receptes que fan país, oi?.
A més, és molt fàcil de fer a casa. Deixeu-vos estar de cremes catalanes industrials i coses similars.
Només us caldrà tenir uns pocs ingredients comuns i fàcils de trobar.
Feu la prova i mai més la comprareu feta.
…la crema catalana es mereix un respecte, senyors !!!
Recepta tradicional número 445 del llibre C.P.C.C.
Amb un litre de llet us sortiran unes 8 cremes catalanes en cassoletes de fang petites.
Tingueu present que les fotos corresponen a la meitat de les quantitats proposades a la recepta.
Tsch!, eh!… us explico un secret? però no li digueu a ningú, eh? poseu-hi una mica de sal, ben poca. La sal fa que la crema no empallegui tant, desperta les papil·les i, sense saber ben bé per què, notareu que us agradarà més.

INGREDIENTS
1 litre de llet
6 rovells d’ou
200 g de sucre
40 g de midó ó farina de blat de moro (tipus Maizena)
color alimentari groc ou (opcional)
pela de llimona
canyella en rama

VARIANTS:
– Podeu trobar aquesta recepta feta amb més o menys ou
– Si utilitzeu midó la crema us sortirà més fina de gust que amb Maizena
– Podeu substituir la pela de la llimona per essència de llimona líquida (de venda en herbolaris)
– Es pot fer amb una mica més de sucre (250 g)
– Podeu utilitzar canyella en pols enlloc de rama
– Es pot acompanyar de galetes fines, neules o carquinyolis
– S’hi pot afegir una punteta de sal

ELABORACIÓ

En un cassó posarem a bullir 2/3 parts de la llet.

Afegirem uns tos de pela de llimona. Cal evitar tal com sigui possible la part blanca.

Incorporem també un canonet de canyella (o dos petits).

Ho escalfem. No cal que arribi a bullir per aromatitzar la llet amb la llimona i la canyella, serà suficient que la llet estigui molt calenta.

Preparem els rovells en un bol apart. Recordeu que estic fent la meitat de la fórmula.

Les barregem.

Ara, barrejarem amb els rovells la 1/3 part de la llet que no hem escalfat.

Incorporem el sucre.

A mi m’agrada incorporar una mica de colorant ou per donar un toc de color més atractiu, però podeu obviar aquest pas.

Ho remenem bé per uniformitzar el color.

I ara afegirem el midó. El podeu comprar en qualsevol farmàcia i és mes fi de gust que la “Maizena”.

Hi posarem el midó.

Remenem bé per dissoldre el midó.

La llet ja és força calenta (treu fum)…

…per tant, podem retirar la pela de llimona i la canyella.

Separeu el cassó del foc i, amb l’ajut d’un colador, incorporeu la barreja dels rovells, sucre, midó, etc.

El fet de colar-ho ens assegurarà que no quedi cap tros de closca d’ou, ni de restes varies. La crema catalana ha de ser ben fina al paladar.

Tornem a posar el cassó al foc (a foc mig-baix) i amb una cullera de fusta anirem remenant poc a poc. La idea és evitar que s’enganxi al cul i es cremi.

Passats pocs minuts notareu que comença a espessir. No us passeu de cocció. Penseu que quan està freda solidifica més, per tant es normal que quedi amb menys cos del que podem pensar inicialment.

Ja la tenim ben cuita. Escudellem la crema en cassoletes individuals de fang.

És important tapar la crema amb una mica de paper cuisson o film. D’aquesta manera evitarem que es formi un tel, Deixeu-la refredar a temperatura ambient i quan sigui freda conserveu-la a la nevera. El color més viu que veieu és un efecte òptic provocat pel paper.

Ara toca cremar-les.

La crema catalana es pot menjar sense cremar (com si es tractés d’unes natillas), però us recomano que les cremeu minuts abans de servir. Si guardeu la crema catalana cremada a la nevera durant massa estona…la humitat farà desaparèixer el cruixent…i perdrà tota la seva gràcia.
Per tant, es interessant cremar-les 5 o 10 minuts abans de servir-les.

Jo utilitzaré una pala elèctrica (resistència), però podeu utilitzar la de tota la vida, aquella que s’escalfa directament al foc. Heu de saber que entre cremada i cremada la pala s’ha de netejar sempre. Això evitarà que el sucre es cremi massa (vull dir tant torrat que és dolent i tòxic). La millor manera de netejar-la és fent ús d’una mica d’espart o de tela de sac.Si no en teniu, tres o quatre fulls de paper de cuina també van bé, però compte, que es pot calar foc al paper amb facilitat.

Tirem una capa ben repartida de sucre per sobre…

…i cremem sense fer massa pressió sobre la crema.

Atjo !!! Atjo !!!

La cremada ha de ser única i ben repartida.

No torneu a cremar a sobre.

La podeu decorar amb un carquinyoli.

Poc a poc les aneu cremant totes, amb l’extractor a màxima potència….o casa vostra semblarà Londres!.

I a gaudir-la….amb un cava fresquet, no?….o un licor fresquet…com un vi de gel, etc.

Quines grans postres !!!

La podeu acompanyar amb una neula, un carquinyoli, una maduixeta, uns encenalls de xocolata, una galeta de coco, o el que tingueu a mà, al cap i a la fi.
Ummm….quina pinta , eh?
Bon Profit !!!

I PER BEURE…
Blanc d’Orto Blanc Celler Orto Vins DO. Montsant
Varietats: Garnatxa Blanca, macabeu, tripó de gat, planta bona,mamella de monja.
Preu aproximat: 15€
Fixeu-vos que hem escollit un vi que està elaborat amb unes varietats quasi extingides. Queden pocs ceps,són molt vellets i estan plantats tots barrejats, com es feia abans . La producció de raïm en aquestes plantes és molt baixa però de molta qualitat. Es deixen pansir els granets de raïm al cep per fer la verema al novembre i desprès es cullen un a un i es premsen. Us resultarà molt llaminer, fresc a l’inici del pas per boca i amb una intensitat final on trobareu una barreja de compotes de fruites com els préssecs i les orellanes. Al nas el mateix i un xic de mel. Serà com gaudir del sabor del vi que bevien els avis, però amb les tècniques d’avui dia. Oi que mola?.

Aquí hi ha l’enllaç:
http://www.lacuinadesempre.cat/2013/03/crema-catalana-de-sant-josep_5.html