JOANA (Joan Margarit)
La triava, lament poètic per la pèrdua d’un ser estimat, ha estat escrita per molts poetes, en molts idiomes i països, es composa després de la desaparició d’aquesta persona a qui és dedicada.
El llibre Joana va ser inspirat en la vida de la seva filla, malalta des del seu naixement fins a la seva defunció 30 anys després.
En ser informat de la vulnerabilitat de Joana, amb molta més intensitat que qualsevol humà, Margarit li escriu versos dedicats, acompanyant amb amor paternal les alegries i tristeses d’ella. Al meu judici, es tracta d’una gran triava, en què els poemes aïllats serien els maons que la componen, un enorme comiat, resultat d’un dels més intensos dolors: la pèrdua d’una filla o d’un fill.
Margarit tal vegada no voldria escriure una sola triava, per la certitud d’una mort jove i la incertesa del quan. Així, va registrar en vers la vida quotidiana de Joana i els seus éssers més estimats.
A la lectora, al lector en un acte solidari i creatiu, li tocarà assemblar els elements d’aquesta construcció que el poeta-arquitecte va deixar, no inconclusa, sinó oberta.
Luiz Carlos Neves
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.