La consellera de Cultura, Laura Borràs, ha lliurat avui l’Informe de Política Lingüística 2017 al president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, acompanyada de la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa.
L’Informe mostra que l’extensió del coneixement de català entre la població adulta immigrada és, segurament, el repte amb més transcendència que té la llengua catalana. Per aquest motiu, l’Informe s’hi centra especialment i hi aporta dades clau i la descripció de les polítiques que es porten a terme en l’àmbit escolar, universitari i d’ensenyament de català a adults. També dedica especial atenció a l’oferta i el consum en català, els mitjans de comunicació i el món digital. L’Informe té apartats propis per a l’aranès i la llengua de signes catalana.
L’ensenyament de català per a adults, prioritari i en creixement
Sobre l’àmbit del coneixement, l’Informe, que es lliura a la Presidència del Parlament cada any, exposa que diversos estudis promoguts per la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) han determinat que el 70% de la població considera el català molt o bastant necessari, que 1,1 milions de persones són públic potencial dels cursos de català per a adults i que el nombre d’inscrits s’ha incrementat en els darrers dos anys. La principal motivació dels alumnes dels cursos inicials de català és la integració a la societat catalana. En els nivells més alts, els motius són, sobretot, professionals.
Més d’1,8 milions de persones han après català als cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística des de la seva creació, l’any 1989. L’any 2017, l’alumnat ha crescut un 2,6% respecte de l’any anterior i ha assolit els 77.000 alumnes. S’han inscrit 39.441 persones al curs en línia Parla.cat, que assoleix així els 250.000 inscrits des de la seva creació fa 10 anys. El nombre de parelles lingüístiques del Voluntariat per la llengua ha assolit el 2017, les 120.000. Destaca que durant l’any s’ha creat la modalitat virtual del programa i que la participació dels joves ha crescut un 23,2 %.
L’autonomia lingüística, és a dir, la capacitat per usar el català oralment i per escrit amb qualitat i sense necessitat d’acompanyament professional és també un objectiu de Govern, que posa a disposició dels ciutadans serveis digitals com l’Optimot, servei de consultes lingüístiques en línia, amb 16 milions de consultes durant el 2017.