Reacciona!

Aquí teniu les expressions amb què hem treballat aquesta setmana! Per seguir practicant, podeu reescriure els diàlegs que hem fet a classe o inventar-ne de nous!

OSTRES! SAPS QUE…
T’HO JURO! DÉU N’HI DO!
BONA AQUESTA! NO M’HO PUC CREURE!
QUÈ DIUS? N’ESTÀS SEGUR/ SEGURA?
POBRE… / POBRA… ESTÀS SEGUR / SEGURA D’AIXÒ QUE DIUS?
NO HO SABIES? DONCS ÉS VERITAT.
JA EN POTS ESTAR BEN SEGUR /SEGURA. AIXÒ NO ÉS VERITAT, EH!
COM HO SAPS? OSTRES, NO, NO HO SABIA!
QUE FORT, NO? NO HO SABIES?
UI, DEIXA-LA CÓRRER… JA HO POTS BEN DIR!
CREUTE’N LA MEITAT! AU, VINGA!

També us deixo una cançoneta per animar el cap de setmana!

TASCA SETMANA 3: Idriss, la noia del fil de seda.

Primer, us volem felicitar perquè esteu fent  una molt bona feina!! Ànims! Ara ja som gairebé al final!plaça samarcanda

Aquesta setmana heu de llegir fins a la pàgina 92 i comentar les preguntes següents:

  1. Es pot trencar una promesa? Algunes cultures donen més importància a les promeses que d’altres. Quina és la vostra experiència respecte d’aquest tema?
  2. Al capítol “Idriss es casa” coneixem com són els costums dels casaments uzbeks, són molt diferents dels casaments dels vostres països? Expliqueu quins són els costums típics als casaments dels vostres llocs d’origen.
  3. En un moment de la història, el Farkhart diu:

 

“Jo crec que pot passar que ens imaginem que un lloc és bonic, però fins que no hi som i no el podem veure realment no ens meravellem de la seva bellesa (…). A mi això em va passar quan vaig veure la gran plaça del Registan a Samarcanda (és la que veieu a la foto!). Havia sentit a parlar molt de la seva bellesa, però tot i així, quan hi vaig ser  encara la vaig trobar molt més bella del que m’hauria pogut imaginar. Però no sempre passa igual…” 

 → Expliqueu algun viatge que heu fet a un lloc del qual havieu sentit a parlar molt  i que us va sorprendre, positivament o negativament (amb un parell o tres de línies n’hi ha prou).

Escrivim una postal.

Benvolguts alumnes,

Sóc a l’Escala, un poble de la Costa Brava, a prop de Figueres. Avui és dissabte 4 de maig de 2013. Fa sol però no fa calor perquè fa vent. Ara esmorzo davant del mar amb el meu xicot. Són dos quarts de deu d’un dia preciós de primavera. La Costa Brava és molt bonica. Tornem a Barcelona demà diumenge.

Una abraçada i fins dimarts!

Maria

L'Escala

TASCA SETMANA 2: IDRISS, la noia del fil de seda.

 OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Hola!

Recordeu que aquesta setmana heu de llegir fins la pàgina 66.

Després responeu a les preguntes que us proposem a continuació:

TASCA SETMANA 2:

1. Creieu que és certa l’última frase del capítol. Què significa d’acord amb el que passa a la novel·la?

“Però els pensaments volen com papallones, i quan ens pensem que ja han fugit, tornen amb més ganes de jugar i amb més colors que mai”

2. Hi ha algun paral·lelisme entre la història que explica el venedor a l’Idriss i el Farkhat i la seva història d’amor?

3. Amb relació a la història que explica en Farkhat, creieu que avui dia la gent creu en la fidelitat? Per què?

4. Què heu après llegint aquest capítol? Tal com vau fer la setmana passada: escriviu una paraula i el seu significat

(recordeu que ho heu d’explicar amb les vostres paraules)

  (Intenteu no repetir les mateixes paraules que els altres companys)

Practiquem els sons?

Aquesta setmana hem estat practicant els verbs incoatius i hem vist que alguns sons ens costen… Us penjo aquesta cançó amb la lletra, escolteu-la i a classe mirarem de practicar-la, us sembla? La setmana vinent la llegirem i mirarem de millorar la pronunciació. No patiu pel vocabulari, el treballarem també a classe.

Pinotxo és un putxinel·li un xic fatxenda però s’expressa amb una sintaxi excel·lent
Al terrat hi ha xerinola, ximxiviri damunt dels totxos. El xivarri baixa per la xemeneia i es converteix
en un xiuxiueig. A Bordeus diu que els més xovinistes beuen xampany, però aquí baix Pedro Ximénez
només xarrupa xerès. Amb vi xarel·lo aquí mengem xató i els pixapins xocolata amb xurros en xicres del
carrer Petritxol, mentre xerren de ximpleries en xava. Els xilens teixeixen xals, a Texes no en vesteixen.
Ni xeviots ni xinel·les perquè no s’hi atreveixen (i tanmateix ens van de xulos). En Txema, eixelebrat pel
txacolí toca la txalaparta a la panxa d’en Patxi que perd la txapela, s’exalta i un li diu “Xeeee, relaxa’t”.
I ho fa d’una forma ben complexa: toca el saxo de manera laxa, poc ortodoxa. I al mateix moment en
un stage a Mèxic, Txevtxenko xuta de xilena i la hinchada explota quan la xarxa cedeix i es trinxa.
Les xifres que no es mereix s’engreixen exageradament. A Luxemburg, un ximpanzè, va i vexa un
xipriota. Fuma haixix, va molt deixat i es clar no té xicota. El xef prepara un xeflis: patates xips cruixents,
escarxofes amb anxoves, xoriç amb ximixurri i beixamel fent xup xup. Vi de garnatxa i de postres un
xuxo de can Foix… Al Txad, si tenen xamba, s’abasteixen de deixalles. Caixa o faixa. I en Pinxo va dir a
en Panxo, “Vols que et xuti amb un punxó?” I en Panxo va dir a en Pinxo “Xuta’m, però a la panxa no”.
Bufa xaloc al vaixell, en Xavier recull la xarxa feixuga i reflexiona: els peixos neixen, creixen, es reprodueixen,
moren… i no es queixen. El xicot que va conèixer en un xat s’aixeca per un kleenex. La Xuxa, panxuda i xopa
xiscla encara d’excitació a l’entrecuix i xiuxiueja: “Eixuga’t i tornem-hi”. I en Pinxo va dir a en Panxo,
“Vols que et xuti amb un punxó?” I en Panxo va dir a en Pinxo “Xuta’m, però a la panxa no”. Microxips
i una xiruca eixerida, i un dibuixant xiroi xiula i es clava una xinxeta a l’índex. Fa xafogor, un xixarel•lo
fa créixer un esqueix moix i el seu amic, el coix, li aixafa una maduixa. Xalen el bruixot i la bruixa. Un
xiquet xinès exigeix el seu xumet i un LP d’en Xesco Boix. La Xènia s’enclenxina mentre el xòfer fa sonar
el clàxon. Xàfec, xavalla en xecs i un expert en explosions es deixa endur per la disbauxa. Patxanga
en estat de xoc: xarlatans, taxis, faxos, flaixos Groucho Marx, Quixots i Santxos. La rauxa s’estén d’Elx
a la Garrotxa, d’Andratx a Flix. I un xafarder llegeix el Xoriguera. I en Pinxo va dir a en Panxo, “Vols que
et xuti amb un punxó?” I en Panxo va dir a en Pinxo “Xuta’m, però a la panxa no”.
La xilografia exclusiva del text d’alexandrins d’en Xènius
sorgeix d’un pretext que ara mateix està fora de context: un gronxador sense reixes.

Lectura per al Bàsic 2.

trampa-de-focUs presento el llibre que llegirem aquest trimestre:

Trampa de foc, Núria Martí Constans

Aquí en teniu el resum:

El 25 de març de 1911 en un gran incendi a la fàbrica Triangle de Nova York van morir 146 persones, la majoria eren dones que treballaven en condicions pèssimes. Aquest fet va originar una revolta de les dones que va obligar a canviar les lleis laborals. L’incendi és l’origen històric del Dia de la Dona Treballadora i de la història de la novel·la.

La feina que heu de fer aquí al bloc és la següent:

Cada setmana heu de fer un comentari sobre els capítols que hagueu llegit del llibre. Per anar tots alhora, us proposo el següent calendari:

De l’1 de maig al 8 de maig Llegir fins a la pàgina 33.
Del 8 de maig al 15 de maig Llegir fins a la pàgina 63.
Del 15 de maig al 22 de maig Llegir fins al final.
El 29 de maig comentarem a classe el capítol “I tu, què en penses”.

En el comentari heu d’explicar què ha passat al capítol que heu llegit i quines sensacions, emocions, records, etc., us han vingut en llegir-lo. El comentari ha de tenir unes 10 línies.

Ànims i endavant!!

Maria