Suficiència 1. Explica’m un conte!
Tot just hem fet la primera classe i ja teniu feina! Vam quedar que llegiríeu a casa un conte d’un autor català i que, posteriorment, a classe, cada dia, un de vosaltres explicaria quin conte havia triat, de quin autor, per què, si li havia agradat o no i en llegiria un petit fragment.
També ens vam comprometre a escriure un comentari en aquesta entrada del blog per deixar constància escrita de la feina feta.
A veure quants contes descobriu i compartiu!
21 comentaris
Francesc Hidalgo (en Paco)
20 oct. 13
18:03 #
He llegit un conte d’en Qim Monzó que es titula “El poder de la lògica” i que pertany al llibre “Esplendor i glòria de la internacional de Papanates”.
El text és curt, de lectura fàcil i literàriament senzill. Explica com en Quim rep a casa un paquet d’una editorial i com quan firma el justificant de recepció, l’empleat de la empresa el rebutja per no ser la firma llegible com posa al document: “Segell o firma llegible”. Davant la intransigència de l’empleat, en Quim opta per segellar el document amb un tampó d’en Miki Mouse que tenia de la seva filla. L’empleat ho accepta.
Davant grans abssurds plantejats: solucions encara més absurdes!
Núria Vidal
21 oct. 13
9:18 #
Enhorabona! Has sigut el primer a trencar el gel! A veure qui més es va animant.
Núria Vidal
21 oct. 13
12:35 #
Us recomano el web Què llegeixes? (http://www.quellegeixes.cat/) si us agrada llegir i comentar lectures. Feu-hi un cop d’ull!
David Gomicia
24 oct. 13
16:29 #
Hola a tothom!
Doncs jo, em vaig decidir per un recull de quaranta-quatre contes “molt” breus d’en Pere Calders, extrets dels llibres: Invasió subtil i altres contes, De teves a meves, Tot s’aprofita i L’honor a la deriva.
Són contes molt curts i de fàcil lectura, tots ells explicats amb sentit de l’humor, fantasia, ironia i/o situacions absurdes. Llegir-los ha sigut molt divertit.
Us passo aquest l’enllaç on trobareu forces autors i contes.
http://lletra.uoc.edu/ca/noms-propis
Que us vagi bé!
Núria Vidal
25 oct. 13
9:28 #
Hola!
L’enllaç on podreu trobar tots els contes breus de Pere Calders de què ens ha parlat el David és aquest:
http://www.rodamots.com/calaix.asp?text=CaldersBreus
Aprofito també per deixar-vos un d’aquests contes com a mostra:
Balanç
Tot just quan estava a punt d’abastar la galleda, va fallar-li una cama i caigué al pou.
Mentre queia, va passar-li allò tan conegut de veure d’un cop d’ull tota la seva vida. I la va trobar llisa, igual i monòtona (dit sigui entre nosaltres), de manera que s’empassà l’aigua d’ofegar-se amb una exemplar resignació.
Animeu-vos i llegiu-los! Segur que passareu una molt bona estona!
M. José Muñoz
27 oct. 13
20:31 #
Hola
He llegit el conte “Amb el cor a la mà” que forma part del llibre “vuitanta-sis contes” de Quim Monzó i em va agradar molt.
L’he escogit perque es divertit.
És un conte senzill, de fàcil comprensió.
Explica amb ironia com l’excés de sinceritat també pot ser perjudicial en les relacions de parella.
Espero que us agradi quan el presenti a classe.
Yolanda González baena
05 nov. 13
20:18 #
Hola, bona tarde, he llegit un conte de Isabel-Clara Simó que pertany al llibre de Dones, es titula “La minyona Imaginaria”.Tracta de una dona que deixa la seva feina per quedar-se a casa i quan esta avorrida ,no se li ocurreix altre cosa que inventanse que té una minyona,tot va bé fins que sense donar-se conta se li escapa i ja no hi ha marxa enrere.
Us recomano el llibre perque es molt entretenit.
Fins aviat.
Pilar Chica de la Torre
06 nov. 13
16:37 #
Bona tarda,
He triat el conte de la bufanda, que està lligat a la mort, la vellesa i la memòria . És una dona de noranta-dos anys que no és capaç de teixir com ho feia abans, però insisteix en voler acabar una bufanda, encara que li falla la vista, el tacte… però la seva nora mentres ella dorm li rectifica els punts que va fent malament encara que ella no ho sap. Em recorda quan la meva àvia feia ganxet. Ella va estar fent ganxet fins a quatre mesos abans de morir. La meva mare sempre que estaba amb ella li ajudava perquè no veia i li tremolava el pols.
Es un llibre molt recomenable.
Animeu-vos!!
M. José Muñoz
07 nov. 13
18:05 #
Hola,
Us envio una petita explicació del conte que vaig llegir “Amb el cor a la mà”.
Tracta d’una parella que s’estimen molt, fins al punt que ja estan pensant en casar-se.
Però en el moment en què es prometen ser completament sincers l’un amb l’altre, o sigui, no mentir-se mai, comencen a tenir problemas amorosos.
El fet de tenir que dir sempre la veritat i dir-la totalment, amb una mica de crueltat, provoca que es trenqui el clima idíl•lic que tenien, fins
Que us vagui bé!
M. José Muñoz
07 nov. 13
18:08 #
Hola,
Us envio una petita explicació del conte que vaig llegir “Amb el cor a la mà”, per segona vegada.
Tracta d’una parella que s’estimen molt, fins al punt que ja estan pensant en casar-se.
Però en el moment en què es prometen ser completament sincers l’un amb l’altre, o sigui, no mentir-se mai, comencen a tenir problemas amorosos.
El fet de tenir que dir sempre la veritat i dir-la totalment, amb una mica de crueltat, provoca que es trenqui el clima idíl•lic que tenien, fins arribar a la ruptura de la seva relació, que semblava tant estable.
Que us vagui bé!
Angela Sánchez Mateos
10 nov. 13
13:06 #
Hola bon dia,
Aquest estiu vaig llegir el llibre “Sanyan” (una tria) de Feng Menglong. Va ser el llibre que va recomanar una companya de classe per l’intercanvi de llibres. Era el primer cop que llegia un llibre de contes de l’edat Mitjana Xinesa. M’ha encantat, em recordava els llibres que ens fèiem llegir quan estudiava el batxillerat, allà per els anys 60-70. Us el recomano, si algú el vol, l’hi presto.
Angela
Angela Sánchez Mateos
10 nov. 13
13:17 #
Hola bon dia,
Encara que molt tard, us faig el meu comentari, al text del llibre de contes de Sergi Pàmies: Cançons d’amor i de pluja . M’ha agradat la seva lectura, encara que de vegades era una mica melancòlica i trista, però és el que se sent quan es perd a la mare (o als pares).
Jo vaig escollir el conte “Tornar a casa a peu”, crec que reflecteix molt bé l’enyorança, per els que ja no hi són, i com repliquen, de vegades, sense saber-ho, els seus costums.
Angela
Núria Vidal
11 nov. 13
10:15 #
Gràcies, Àngela, per recordar de fer el comentari del llibre que et vas endur de l’intercanvi del curs passat.
Montse
12 nov. 13
21:40 #
Hola bona tarda,
Jo he triat el conte de Ramon Solsona, “cerezo rosa” que està inclòs en el seu llibre “Llibreta de vacances”.
Aquest conte està molt bé! perquè quan comences a llegir la història, et fa creure en tot moment que està parlant d’un home que s’ha quedat de “Rodriguez” i la seva família es va de vacances. Llavors el coneix un altre home i tenen una aventura, però al final ens enterem de que és una dona la que havía estat de Rodríguez.
El nom del conte es per una canço de mambo que es diu així i que la protaganista va escoltar un dia que va surtir a ballar i quan l’escolta ara, li recorda a aquesta aventura d’estiu.
M’ha agradat molt!. Sobre tot per la sorpresa del final!.
Arrate Ramón
13 nov. 13
11:34 #
Hola a tots!
El conte que he escollit jo és: REMEI PELS COPS, m’ha cridat molt l’atenció, per la manera que té d’explicar-te la vida de las dones maltractades. I et fa recapacitar que el maltractament, no entén de classes social, ni de nivell econòmic.
El trobareu en el llibre, Busco senyor per amistat i el que sorgeixi; d’Empar Moliner.
Espero que us agradi.
Núria Vidal
21 nov. 13
14:34 #
La Rosa ens va explicar el conte Malsangro, de Raimon Casellas, escriptor barceloní nascut l’any 1855 i mort el 1910. És conegut, sobretot, per la novel·la Els sots feréstecs.
Destaco del que va explicar, sobretot, la conclusió que en vam poder extreure: sovint jutgem els altres per les aparences i no ens preocupem per conèixer els veritables motius que porten les persones a actuar de la manera com ho fan. A mi, personalment, em va agradar molt. Què en penseu?
Montse Rodríguez
21 nov. 13
16:26 #
A mi també em va agradar molt. Penso ho mateix, de vegades jutgem molt ràpidament a altres persones pel seu aspecte. per la seva forma d’actuar, i moltes vegades ens sorprenem si aprofundim una miqueta més en la persona, però l’esser humà es així, tenim molts perjudicis.
Destacar que la Rosa ho va fer molt bé, tot i que estava constipada i una miqueta nerviosa, com és normal.
Salutacions a tots!
Nuria guillen
02 des. 13
22:49 #
hola!
jo escollit un recull de contes de Pere Calders.Que es diu feblesa de
caràcter pertenèix el llibre Cròniques de la veritat oculta. son contes curts
amb molta imaginació,fantasia i coses absurdes com són els contes de Pere. M’ha agradat ho he tobat gràcios.
MIQUEL VALMISA PORRIÑO
10 des. 13
23:43 #
Hola!
El conte que he triat es d’en de Pere Calders i es diu: “Les relacions entre el bé i el mal”. M’agradat molt i us aconsellu que el llegiu, es una mica enrevessat però molt instructiu.
A continuació veureu un resum.
CATALÀ (SUFICIÈNCIA-1)
CONTE: “LES RELACIONS ENTRE EL BÉ I EL MAL”
AUTOR: PERE CALDERS
EXPOSICIÓ: PER MIQUEL VALMISA PORRIÑO
DATA: 20 de novembre de 2013
“LES RELACIONS ENTRE EL BÉ I EL MAL”
(CONTE)
1.- PER QUE HE TRIAT EL CONTE
El present conte de Pere Calders l’ he triat, per la seva visió i enfocament al tractar las relacions entre el bé i el mal en vers els comportaments socials dels individus, i per que es un autor de contes que m´agrada molt, per la seva particular i literària argumentació.
2.- RESUM DEL CONTE
• Introducció
En el aquest conte, l´Autor, posa com exemple la fi de la històrica baronia de la Plana de Bigors, per explicar la influència que poden exercir les relacions entre el bé i el mal, en el progrés dels pobles.
. Desenvolupament
El setè i l´últim baró de la baronia de la Plana de Bigors va tenir per descendència dos fills bessons, l´Albert i l´August, i de manera igualitària, als hi va donar la millor formació.
Els fets es van produir a mitjans del segle XIX, al albor del incipient pensament liberal, i per això, el baró va volgué que tots dos fills, s’obrissin a les inquietuds socials de l´època.
Però mentre, el gran de nom August era àvid de coneixement i bo, i de seguida va tenir consciència del seu destí de capdill dels camparols; l´Albert era irresponsable, molt dolent i sovint exhibia gran crueltat envers els seus conciutadans i conciutadanes.
Al 17 anys l´Albert va violar la filla del moliner, i va assasinar un parent de la noia quant va voler venjar-la. Un any desprès va assasinar el falconer, durant las festes de la collita, el guarda jurat i setmanes després un pastor. Fugin a cavall, després de robar les guardioles de l´Esglessia, fugin va atropellà una dona i la noia més bonica de la baronia, morint després d´estimbar-se en un revolt.
La carrera criminal del seu germà va afligir l´August, però la seva bondat, juntament amb els seus ideals i el magnífic domini de l´oratòria vàrem convénça els pagesos, per a lluitar contra el despòtic e injust poder establert, que els feia pagar impostos desmesurats.
D´aquesta forma quant, un bon dia, els cavallers del fisc arribarem a la Plana per cobrar els impostos que periòdicament venien a recaptar, els camperols i pagesos alertats per l´August, als van empaitar a cop de pedra.
El succés va ser aprofitat pel baró, que va renyà l´August, contestan-li aquest amb respecta, que l´egoisme de las classes dirigents no aturaria el progrés de la Plana.
Aquell fet va propiciar que dies després, membres de la corona ben armats emprenguèssim l´acció punitiva contra la Plana. Però l´August amb els seus fidels va aconseguir que es rendissin sense gaire oposició.
El Coronel De Maria -cap militar de la regió- , va rebre ordres de dominar la revolta, donant-li un caire d´escarment polític, per evitar simpaties amb la causa. Quant l´August va veure les casaques vermelles del mil.licians, amb dues peces d´artilleria a la Plana, empal.lidí, al mateix temps, que arengà els seus amb una irreflexiva esperança.
Un projectil disparat per un dels canons va fe blanc contra el castell, on el baró, la seva esposa i quatre del seus criats fidels deixaren d´existir. Poc després, l´ August morí també en mig de la batalla.
I En unes dues hores va desaparèixer el poble de la baronia de la Plana de Bigors, que va ser fundat pels romans.
• Conclusió
Així doncs, segons l´autor, entre la dolenteria extrema exercida per l´Albert, amb sis homicidis i la seva pròpia destrucció; i la bondat desmesurada protagonitzada per l´idealista ple d´amor, August, que va protagonitzar l´ immolació d´ un centenar de famílies (contant- hi la seva) i la destrucció del seu poble, ha d´haver- hi un terme mitjà, pel qual, camini el progrés d´un poble.
3.- VALORACIÓ PERSONAL
Com hem pogut veure en aquest conte, els dos “extrems” (dolenteria i bondat excessives), magníficament tractats per Pere Calders, no solament poden perjudicar el progres d´un poble, sinó que, fins i tot, poden arribar a destruir-lo.
Miquel Valmisa Porriño
Català: Suficiència 1
MIQUEL VALMISA PORRIÑO
10 des. 13
23:48 #
CATALÀ. SUFICIÈNCIA 1
GRUP D´ALUMNES: Mª José, Àngela, Maribel i Miquel
OBRA DE TEATRE: “CRIATURES”
FRAGMENT: “endevina, endevinalla”
DATA DE PRESSENTACIÓ: 11-12-13
INTRODUCCIÓ AL FRAGMENT, “endevina, endevinalla”
DE L´OBRA DE TEATRE, “CRIATURES”
L’obra de teatre, “Criatures”, està composta de varis fragments, que seràn representats pels diferents grups d´alumnes de català, “suficiencia 1”, del Casal de l’Olivera de Sant Boi de Llobregat; corresponent el fragment titulat, “endevina, endevinalla”, al grup format per: Àngela, Mª José, Maribel i Miquel.
Desitjem que us agradi a tots els assistens aquest fragment de l’obra de teatre esmentat.
Alumne: Miquel Valmisa
Català: Suficiència 1
MIQUEL VALMISA PORRIÑO
10 des. 13
23:53 #
TREBALL: Ressenya biogràfica
ALUMNE: Miquel Valmisa Porriño
CATALÀ: Suficiència 1
DATA: 11 de desembre de 2013
LLORENÇ PRESAS I PUIG
(Sant Boi, 1811- Barcelona, 1875)
La figura Intel.lectual d´en Llorenç Presas i Puig, és una de les més sàvies i brillants de la Historia de Sant Boi de Llobregat i es considerat també un dels científics catalans més notables del vuit-cents.
Va néixer en una família de pagesos el 1811 i va morí a Barcelona l´any 1875.
El seu abast legat inclou entre d´altres, el Doctorat en Ciències i Farmàcia (1846). La fundació de l´Escola Industrial de Barcelona (1850), de la qual fou Director. Va ser Catedràtic de Matemàtiques a la Universitat de Barcelona. Un pràctic de l´agrimensura, mestre d´agrimensors i autor de mapes parcel.laris en diversos municipis de Catalunya , entre ells presumiblement el de Sant Boi de 1861, que si no porta la seva signatura si que té totes les semblances amb d´altres de la seva autoria.
Va efectuar el primer padró de finques a Sant Martí de Provençals (1853-854). I l´Ajuntament de Barcelona el va comissionar per efectuar nombrosos assesoraments de caràcter científic i tècnic relacionats amb la creixent industrialització de la ciutat.
Des de els seus inicis i després d´una escolarització primària a Sant Boi on va destacar per les seves capacitats Intel.lectuals, va iniciar als 15 anys una llarga etapa formativa a Barcelona destacant especialment en Matemàtiques i Astronomia.
Posteriorment essen profesor de Geografia astronòmica i física i de Matemàtiques elementals a la Universitat de Barcelona (1841-42), va aconseguir els doctorats en Ciències i en Farmàcia.
Com a matemàtic, el va interessar la geometria i el càlcul numèric i també les matemàtiques “sublims”, el càlcul diferencia i integral. La matemàtica era una eina de mesura i de precisió però també un llenguatge per a tractar altres ciències com la física i la química. Presas la utilitza fins i tot per definir l´atracció atòmica o per descriure fenòmens meteorològics com el llamp.
Com a doctor en Farmàcia, en produir-se una emergència sanitària a causa de l´epidemia del cólera, va proposar un remei terapèutic que havia assajat, el va divulgar, a través de la seva obra: “Guerra a muerte al cólera morbo asiático y al oídium tuckery”. Presas havia viscut les pandèmies de còlera a Barcelona, del 1834 y 1854. La ciutat estava immersa en un debat higienista que va provocar la demolició de les muralles i la posterior expansió de l´eixample de la ciutat.
Va llegir la seva primera memòria a l´Acadèmia de Ciències de Barcelona (1848), “Teoria del sistema actual de cristalización”, que constitueix, segons Font Altaba, el primer treball espanyol de cristal.lografia del qual es té constància. Cap al final de al seva vida (1872-1873) va escriure una extensa obra encara inèdita: “Sistema natural de cristalización” acompanyada d´un atles que conté 522 làmines.
Presas va ser un Intel.lectual del seu temps, pre-Renaixença, per tant la llengua acadèmica era el castellà, encara que en els seus apunts de l´Escola Industrial hi consten anotacions traduïnt al català noms tècnics i mecanismes, cosa que sembla indicar que d´alguna manera feia servir el català per adreçar-se als seus alumnes en les seves classes.
Va viure i va desenvolupar la seva feina en la Catalunya convulsa d’abans de la Restauració, el seu neguit era la industrialització i la modernització del país. Va experimentar l´inici de la mecanització, la introducció del vapor industrial i ferroviari i va ser contemporani d´una ciència que vivia dins del Romanticisme però que anunciava el Positivisme, juntament amb Narcís Monturiol i altres figures de la ciència i la tècnica catalanes.
En Narcís Monturiol, l´ inventor del submarí Ictineu, va dir que Llorenç Presas era un dels seus amics, que el va animar a prosseguir la seva empresa de tirar endavant el projecte del submarí.
Llorenç Presas es va casar amb Rosa Parellada i Bosch, filla de Viladecans, el 1837 i va tenir sis fills. Les seves idees polítiques van ser properes a les de la Unió Liberal i als progressistes. A més de membre de l´Acadèmia de Ciències de Barcelona (1847), va ser també soci fundador de la Societat Filomàtica de Barcelona (1839) i membre de la Sociedad Barcelonesa de Amigos de la Instrucción (1845).
El 16 de gener de 1875, a l´edat de 64 anys, va morir d´una apoplexia cerebral a Barcelona, el savi santboià. Un monument a aquest “Geni Català” presideix la plaça de la Llotja a Barcelona. I una plaça al barri del Casc Antic de Sant Boi porta el seu nom i ens recorda la seva memòria.
Miquel Valmisa Porriño
(Alumne: Català, Suficiència 1)