• ETS i UTS. Lèxic: Carnaval o carnestoltes?

    Núm. 57//Lèxic: carnaval o carnestoltes?

    El mot carnaval prové de l’italià carnevale, compost de carne i levare (‘llevar’), per ser l’inici del dejuni de la quaresma. El mot carnestoltes, segons el diccionari etimològic de J. Coromines, prové del llatí carnes tollitas (‘carns llevades’), el darrer dia que es podia menjar carn abans de la quaresma, per tant, els dos mots són similars pel que fa a l’origen del seu significat.  De totes maneres, segons Coromines, carnestoltes és el nom més habitual d’aquesta celebració en els Països Catalans. Carnestoltes també designa el ninot de palla que  es penja públicament i  es crema l’últim dia d’aquest període de festes, i que se sol anomenar el rei Carnestoltes.

    Com explica OPTIMOT, tant carnaval com carnestoltes són adequats quan fan referència al període festiu que precedeix la Quaresma i en què són típiques les rues i les festes de disfresses. Cal tenir en compte, però, que la forma carnavals, en plural, no és adequada per anomenar aquesta festivitat. Només quan es fan servir com a nom comú es poden escriure en plural i en minúscula. En canvi, quan s’utilitzen per fer referència a la festivitat cal escriure-les en majúscula:

    Aquest any el Carnestoltes és al març.
    Els carnavals dels dos últims anys no m’he disfressat.
    Cada any a l’escola fem un carnaval

    Article complet

  • ETS i UTS. Topònims: Topònims que contenen l’article salat

    Núm. 56//Topònims

    Topònims que contenen l’article “salat” al principat

    Tot i ser un territori relativament petit, la riquesa dialectal de la parla catalana es fa palesa amb facilitat. Així, la majoria de la població, pot destriar els parlants segons l’origen basant-se en uns trets fonètics de la seva llengua: el català occidental tanca les “e”, tant al sud com al nord, i per això de seguida identifiquem algú que ve de Lleida, de l’Ebre o del País Valencià. També hem relacionat, lògicament, l’article popularment conegut com a “salat” amb les Illes Balears.

    Aquest article, però, havia estat present en bona part de la geografia catalana; qui sap si en tota. És per això que trobem topònims repartits arreu del territori que contenen encara aquest article “fossilitzat” dins d’un nom. És el cas de Collserola al Barcelonès, el Collsacabra entre Osona i la Garrotxa, el Capsacosta al Ripollès, Castellsapera al Vallès, Sant Feliu Sasserra al Bages, Sarroca de Lleida al Segrià,  Sant Cugat de Sesgarrigues a l’Alt Penedès… La majoria els trobem a la zona oriental del principat, però com veieu n’hi ha fins al Segrià i gairebé tocant a Tarragona.

    Aquesta presència de l’article salat dins de tants topònims ens mostra que era d’ús habitual i normalitzat en bona part el territori fa uns segles, i que lluny de ser la mostra d’una evolució separada del dialecte balear demostra com aquesta forma articular fou conservada pels repobladors que marxaren de Catalunya i s’establiren a les Illes Balears.

     

     

    Article complet

  • Com hem d’escriure les accions en les interfícies digitals?

    Quan intercanviem ordres en el diàleg amb l’ordinador es recomana utilitzar l’imperatiu amb el tractament de vós (segona persona del plural) en els missatges que el programa adreça a les persones usuàries. Per exemple:

    • Premeu la tecla Esc
    • Segur que voleu sortir?
    • Escolliu una opció

    Però quan les ordres les dona la persona usuària del programa farem servir el tractament de tu (segona persona del singular). Per exemple:

    • Accepta
    • Copia
    • Selecciona-ho tot

    Quan són opcions disponibles on clarament no pot ser la màquina el subjecte, sinó exclusivament la persona usuària, l’infinitiu és la forma verbal adequada. Per exemple:

    • Reiniciar l’aparell
    • Configurar la pàgina
    • Personalitzar la barra

    I quan una acció es pot interpretar com a ordre o com a opció per manca de context, l’imperatiu és la forma més utilitzada. Per exemple:

    • Anomena i desa
    • Surt
    • Recorda la contrasenya

    Article complet

  • ETS i UTS. Frases fetes: Paga que és gata!

    Núm. 55// “Paga, que és gata” 

    Sovint, quan volem reivindicar que hem encertat un pronòstic, ja sigui que el cafè del matí crema o que el nostre nebot guanyarà la competició del dissabte, utilitzem la frase (paternalista per excel·lència) “Ja t’ho deia jo”, o qualsevol de les seves variants. Una d’aquestes és “paga, que és gata”, una frase feta l’origen de la qual cal buscar en la vida estudiantil del segle passat.

    Diu la memòria popular que una colla d’estudiants enginyosos, però no per això estudiosos, es presentaven en diversos establiments gastronòmics o de vici i sol·licitaven un àpat o unes begudes. Després d’inspeccionar la clientela buscant una butxaca generosa, proposaven una juguesca a algun ciutadà que els cridés l’atenció o que senzillament estigués intrigat pel sac que carretejaven. Mostraven el sac tancat a la víctima, i li demanaven que endevinés l’animal que hi portaven sense obrir-lo. En palpar-lo, sempre se sentia algun miol, i tothom exclamava: “Ja heu perdut, és un gat!”. A la qual cosa els estudiants replicaven, fundant la frase feta, “paga, que és gata”.

    L’enginy, la gana i la set van aconseguir, segur, més d’una riallada als cafès, algun plat calent per als estudiants i sobretot una frase feta que encara arrosseguem avui en dia.

    Article complet

  • EL 9 ETS i UTS. Informacions: Any Brossa

     

    Núm. 54 // ANY BROSSA: commemoració  del centenari del seu naixement.

    Per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida” (La clau a la boca, 1996, Joan Brossa).

    Dissabte 19 de gener es commemora el centenari del naixement del poeta Joan Brossa. Naixia al barri de Gràcia de Barcelona el 19 de gener de 1919 al carrer de Wagner. Li agradava molt d’haver nascut en un carrer que portava el nom del seu músic predilecte.  Va morir a l’exili, a Prada de Conflent, el 1948.

    Amb motiu d’aquest aniversari i per reivindicar i recordar la seva tasca, s’organitzen, durant aquest any, diverses activitats a tot el país. Cal destacar, però…

    L’EPICENTRE BROSSA. Barcelona esdevindrà un escenari brossià amb més d’una desena d’entitats culturals implicades. A partir del mes d’abril Barcelona i l’àrea metropolitana es vestiran de poesia brossiana. Diferents entitats culturals programaran activitats al voltant de la producció del poeta amb la finalitat de mostrar la faceta més transformadora i polièdrica de Joan Brossa.

    http://www.fundaciojoanbrossa.cat/Inici/Noticies/Programa_dactivitats_culturals.pdf

    Des del Centre de Normalització Lingüística d’Osona al llarg del curs també s’organitzaran diferents activitats per fer conèixer l’obra de Brossa. Per començar, des del mes de gener, el CNL d’Osona fa una pinzellada de Brossa exposant alguns dels seus poemes visuals al vestíbul del Centre (Pla de Balenyà, 30-32).

     

    Però… qui era Joan Brossa?

    Era poeta, dramaturg i artista plàstic. En Brossa trobem molts registres i gèneres diferents: la poesia literària pròpiament dita, el teatre, el cinema, la poesia visual, els objectes, els cartells, les instal·lacions, els poemes corporis, etc. Però en el fons, com ell mateix va dir, tot eren «cares d’una mateixa piràmide».

     

    Des dels seus inicis, Brossa només parla de “poesia”. Escrivia “teatre” (o el que després va anomenar “accions”), imatges oníriques, proses, guions de cinema o sonets. I també aplica la paraula “poema” a les seves primeres creacions artístiques que anomena “poemes experimentals” o als objectes que crea. Fins i tot quan els poemes escrits passen a ser fragments de diaris, el mot “poema” no hi falta mai.

     

    Tot i la seva diversitat genèrica, tota la seva obra s’agrupa al voltant de tres elements presents en tota la producció brossiana: la poesia, l’acció i la visió. Totes tres s’entrecreuen de manera que cadascuna està empeltada de les altres i les etiquetes són simplement una qüestió de noms. Tot depèn del llenguatge que s’usi.

    Article complet

  • EL 9 ETS i UTS. Lèxic: “Bones…” ?

     

    Núm. 51//   “Bones!” en comptes de bon dia, bona tarda, bon vespre bona nit no és adequat!

     

    En llengua oral, com en molts altres àmbits de la vida, hi ha tendències, modes que s’instauren i que després se’n van tal com han vingut o es queden per sempre.  Des de fa un temps, per exemple, la paraula “bones!”, usada per saludar, i per molts parlants del català, té un èxit aclaparador.

    Sentim a dir “bones!” a totes hores, però no pas  per valorar, com hem fet sempre, si les patates o les taronges de la parada del mercat tenen més o menys qualitat, no. Sentim a dir “bones!” ja de bon matí,  en comptes de bon dia. També ho sentim a la tarda, en comptes de bona tarda. O a la nit, en comptes de bona nit.

    De fet, la fórmula bon dia la podem fer servir durant tot el dia, fins i tot per a la franja posterior al migdia, tot i que també s’usen bona tarda o bona vesprada, per exemple:

    Bon dia. M’han dit que ara a les cinc es podien comprar les entrades per al concert de diumenge.
    Bona tarda. M’han dit que ara a les cinc es podien comprar les entrades per al concert de diumenge.

    Al vespre, també  es pot fer servir la fórmula bon vespre.

    Per exemple:

    Bon vespre. Tenim una taula reservada per sopar a les nou.

    També hi ha altres fórmules de salutació deslligades del moment de dia  com: hola!ei!com va?com anem?, què hi ha?, què dius?, què fem?, etc. Per exemple:

    Hola! M’han dit que ara a les cinc es podien comprar les entrades per al concert de diumenge.

    En canvi, la salutació “bones!” – tan usada per la majoria de parlants-, no és recomanable per escurçar la salutació bon diabona tarda o bona nit, tal com podem fer quan parlem en castellà. La diferència rau en el fet que no tenim cap substantiu en femení plural (dia, tarda, vespre o nit) que pugui anar acompanyat de l’adjectiu “bones!”.

     

    Font: Elaboració CNL d’Osona i Optimot

    Article complet

  • EL 9 ETS i UTS. Recursos a la xarxa: DIEC 2

    RECURSOS A LA XARXA: DIEC 2

    Núm. 50// El DIEC2 (Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans) és el diccionari normatiu del català, o sigui el que conté les paraules adequades i correctes. Aquest diccionari és a Internet  https://mdlc.iec.cat/  i ens permet dos tipus de cerca: la consulta bàsica i la consulta avançada.

    1. Consulta bàsica

    Si volem consultar un article determinat del diccionari, escriviu a la casella ENTRADA A CERCAR la paraula que voleu consultar i seleccioneu la condició de cerca Coincident. Obtindreu l’article sol·licitat.

    També podeu obtenir una llista de mots que compleixen una mateixa condició de cerca i podeu optar entre diferents condicions: coincident, començada per, acabada en, en qualsevol posició, no començada per, no acabada en, que no contingui.

    La cerca no distingeix les majúscules, els accents ni altres signes gràfics com la dièresi, el guionet dels afixos, etc.

    1. Consulta avançada

    Si voleu fer una consulta més complexa, feu clic sobre l’opció CONSULTA AVANÇADA. El programa us mostrarà una plantilla amb els paràmetres de filtratge: entrada a cercar, subentrada, categoria gramatical, llengua d’origen, àrea temàtica, etc.

    Un recurs molt útil introduït recentment al diccionari en línia és el de l’accés directe a altres diccionaris des de la paraula que s’ha cercat. Així en totes les entrades apareix sempre l’enllaç directe al diccionari de sinònims (hi trobarem mots equivalents), al diccionari català-valencià-balear (hi trobarem com es diu el mot en altres variants geogràfiques) i al corpus textual (hi trobarem textos literaris on apareix la paraula ).

     

     

     

     

    Article complet

  • EL 9 ETS i UTS. Topònims que enganyen, en -calm

    Topònims que ens enganyen

    “Els topònims de la calma o la tranquil·litat”

     

    Núm. 49// Tenim noms de lloc que, tot i que aparentment ens semblen molt entenedors pel que fa al significat, en realitat tenen un origen ben diferent del que ens podríem pensar.

    El topònim Bellmunt, per exemple, no fa referència al fet que sigui una ‘muntanya bonica’ -tot i que ho és, sens dubte-, sinó que segurament remet al nom propi germànic Veremund. Amb el temps es va perdre el sentit d’aquest nom propi i es va anar adaptant el topònim a un significat que fes referència a la bellesa de l’entorn.

    Un altre cas, força estès, podrien ser els noms de lloc en què apareix el mot ‘calm’ o ‘calma’, com Puigsacalm, pla de la Calma o Sant Hilari Sacalm, per posar alguns exemples. De fet, no es tracta de cap referència a la calma o la tranquil·litat, com podríem pensar d’entrada, sinó que ens remet al mot ‘CALMIS’, possiblement d’origen celta, i que volia dir precisament ‘altiplà erm i rocós’. En alguns casos aquest mot ‘la calm’, per desviacions fonètiques, s’ha convertit en ‘la Cau’. Amb tot, l’origen és el mateix, no es tracta de cap ‘forat’, sinó d’un ‘altiplà’.

    Moltes vegades és la documentació antiga la que ens permet treure l’entrellat de tot i conèixer el veritable origen dels nostres noms de lloc.

     

    Article complet

  • EL 9 ETS i UTS. Lèxic. Bunyols de Nadal!

    Núm. 48// Bunyols de Nadal!

    S’acosten les festes de Nadal  – no ‘els Nadals’, com diu algú- i per aquestes dates fem servir alguns mots que la resta de l’any estan adormits. Parem-hi atenció i intentem dir els que toquen:

    Hi ha la celebració del dia de Nadal, que és el 25 de desembre i de la Nit de Nadal (i no pas ‘Nit bona’), que és el dia 24, o sigui la vigília de Nadal. És en aquesta data que se sol fer cagar el tió (i no ‘fer el cagatió’ o ‘cagar el tió’ – aquest últim cas no me’l vull imaginar!).  Les cases es decoren amb un pessebre (i no un ‘belem’) i un arbre de Nadal carregat de llumets (i no de ‘llumetes’) i de garlandes o serrellets (i no ‘guirnaldes’ o ‘espumillons’).

    El dia 31 de desembre se celebra la Nit de Cap d’Any (i no ‘Nit vella’), en la qual ens mengem el raïm o els 12 grams de raïm (i no ‘els raïms’) i l’endemà és el dia de Cap d’Any (i no ‘Any nou’).

    Mengem torrons, neules, escudella i carn d’olla, tortell de reis, pollastre rostit, gall dindi farcit, canelons… Fixem-nos-hi bé i evitem els bunyols!

    I a l’hora d’expressar bons desitjos amb una nadala (i no un ‘christmas’), mirem de dir i escriure Bon Nadal (i no ‘Feliç Nadal’) o Bones festes.

    I com a curiositat, mireu com es diu en altres llengües:

    Bon Nadau e erós an nau (aranès

    Bo Nadal e feliz ano novo (gallec

    Feliz Navidad y próspero año nuevo (castellà

    Zorionak eta urte berri on (èuscar

    Joyeux Noël et bonne année (francès

    Frohe Weihnachten und ein gutes neues Jahr (alemany

    Buon Natale e felice anno nuovo (italià

    Merry Christmas and Happy New Year (anglès)

    Molts refranys de Nadal ens parlen de retrobament familiar, de la llargada del dia, d’aspectes agrícoles i d’un temps en què sembla que feia molt més fred que no pas ara.

    Us n’exposem alguns a continuació:

    Per Nadal, cada ovella al seu corral i per Sant Esteve, cadascú a casa seva 

    Per Nadal, pas de pardal; per Sant Esteve, un de llebre; per Any Nou, un de bou; i pels Reis, ase és qui no ho coneix.

    Nadal amb lluna any de fortuna

    Les dolçaines de Nadal solen dur mal de queixal

    El vi de Nadal ni emborratxa ni fa mal

    Nadal en dimarts dolent per als sembrats

    Nadal amb gelada duu bona anyada

    De Nadal a Sant Esteve durarà la bondat teva

    Pels Reis el dia creix i el fred neix

     

    Article complet

  • EL 9 ETS i UTS. Nova gramàtica: otorrino/erradicar

    Ara ‘otorrino’ i ‘erradicar’ s’escriuen amb dues erres

    Núm.47// En general, en les paraules compostes i derivades, el segon formant no duplica la r: preromànic, iberoromà, semirecta.

    Però sí que s’escriuen amb dues erres arraconat, irracional, virrei, aiguarràs…, i els que acaben en rrafi, -rràgia, -rrea, -rrinc, -rroide:  hemorràgia, diarrea, seborrea…

    La nova ortografia, que ja s’ha d’aplicar en els escrits, ens diu que ara hem d’escriure amb dues erres els casos següents:

    1. Les paraules formades amb els prefixos a- (que nega) arrítmia, arrecerar; cor- (variant de con-) correferent, corresponsable.
    2. La paraula erradicar i els seus derivats: eradicació, erradicatiu
    3. Els compostos amb els radicals d’origen grec: raqui– (columna vertebral), reo– (corrent), rino– (nas), rinco– (trompa), rizo– (arrel) i rodo– (rosa): cefalorraquidi, batirreòmetre, otorrinolaringòleg, ornitorrinc, arrizotònic…

    Article complet