• El 9 Ets i uts. No ens oblidem dels pronoms… Quan toquen!

    Núm. 207// T’HI apuntes? M’hi apunto! 

    En català hi ha una colla de verbs que són molt manaires i volen anar acompanyats, peti qui peti, d’un complement encapçalat normalment per una d’aquestes preposicions a, de, en i amb. Aquests verbs s’anomenen verbs preposicionals i el complement introduït per la preposició és el complement de règim verbal complement preposicional. 

     

    • En Mounir s’ha apuntat a un curs de català. 
    • T’adhereixes al programa del Voluntariat per la Llengua 
    • Osona col·labora amb la Marató de TV3. 

     

    Quan aquest complement no és explícit en l’oració, hem de substituir-lo pel pronom feble corresponent, que gairebé sempre és hi: 

    • Han començat les inscripcions als tallers de l’Ajuntament. Apunta-t’hi! 
    • T’adhereixes al programa del Voluntariat per la Llengua? –M’hi adhereixo. 
    • Osona col·labora amb la Marató de TV3. Col·labora-hi tu també. 
    • Últims dies per fer propostes per millorar el barri. Participa-hi! 

     

    Quan la preposició que introdueix el complement és de aleshores el pronom que substitueix el complement és en 

     

    • T’has adonat de la nova botiga d’informàtica? -Doncs no me n’havia adonat. 
    • Estàs segur d’això que dius? –N’estic ben segur. 

     

    Només en alguns casos molt especials, aquest pronom es pot elidir, per exemple quan el destinatari té al davant el full on ha d’escriure les seves dades, o la pàgina web en què es vol inscriure.  

     

    • Col·labora [apartat del web d’una entitat] 
    • Inscriu-te [full d’inscripció d’un taller] 

     

    Per tant, encara que estigueu morts de gana, recordeu que no us podeu menjar els pronoms hi o en que substitueixen aquests complements. O aquests verbs no us ho perdonaran mai. 

     

    Recordeu-vos-en!  

    Penseu-hi! 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Pilar Cabot

    Núm. 206//Continuant amb els articles d’homenatge a persones emblemàtiques d’Osona, avui parlarem de Pilar Cabot i Vila (1940-2017),  escriptora. Va ser autora de poesia, de narrativa per a infants i adults i també de contes. 

     De petita, va criar-se en un clima cultural, sobretot relacionat amb el teatre i la música. El seu padrí, Josep Subirana i Serra (àlies ‘Manel dels Ous’), va ser un actor aficionat de gran prestigi a l’època. Tenia una gran biblioteca, especialment teatral, i la petita Pilar hi tenia accés. Als onze anys ja va guanyar el seu primer premi literari.  

     Va estudiar Filosofia i Lletres i Música, i va començar a donar a conèixer la seva obra a partir que formà part del grup CLOT, que va fundar la revista amb el mateix nom. Cabot en va formar part del consell de redacció, i hi va publicar. 

     Entre el 1965 i el 1985 va ocupar-se de la seva pròpia llibreria, CLAM, dedicada plenament al llibre i al disc en llengua catalana. Aquest espai va ser tot un referent del món cultural i polític de Vic i d’Osona durant la dictadura i la transició, i hi van passar els principals autors i cantautors del moment. Va coordinar tertúlies amb poetes, i va ser autora de crítiques literàries, comentaris de llibres, pròlegs, guions i articles.  

     Amant de la música, tocava el piano, componia i musicava poemes propis. Va formar part de la primera junta de Joventuts Musicals de Vic, i cantà a la coral Canigó.  

     Va ser sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i membre del PEN català. Des de 1996 fou membre actiu de la Comissió de Lectura Pública de la biblioteca Joan Triadú, de Vic.  

     Fou distingida com a Osonenca de l’any 1983 i com a Musa de la Cova del Drac de Barcelona l’any 1984. El 2012 fou homenatjada a la Marxa dels Vigatans, acte central de la Diada a Osona, coordinat per Òmnium Cultural i de gran volada.  

     

    📸Foto d’Armand Quintana i Pilar Cabot, cedida per Osona.com. Arxiu històric de
    La Marxa de Catalunya(1992)

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions amb ‘i’ III

    Núm. 205//Amb aquest article sobre les locucions construïdes amb la conjunció i, cloem la sèrie Entre una cosa i l’altra. Unes expressions molt usades són dit i fet, en què indiquem que una cosa s’ha fet immediatament, o fet i fet –com també comptat i debatut– quan volem arribar a una conclusió, com si diguéssim ‘al capdavall’En canvi, diem que un noi és un home dret i fet quan està completament desenvolupat i format. 

     

    I en tenim més. Al cap i a la fi (no pas *a la fi i al cap, calc del castellà), que té el sentit de ‘finalment’. També se sent molt a dir a tort i a dret: «Van repartir hòsties a tort i a dret», que vol dir ‘per tot arreu’, però igualment ‘sense mirar si és amb raó o sense, sense reflexió’. Un valor semblant té a tort i a través: «Va pintar la paret a tort i a través» (‘sense miraments’). «Es va trencar coll i barres», o sigui ‘accidentar-se, fer-se molt mal’. Menys coneguda és l’expressió dret de lluir i quitar, que és la facultat que es reserva el venedor d’un bé a carta de gràcia de poder adquirir la cosa venuda pel mateix preu de la venda. 

     

    D’altra banda, diem que un film, un espectacle o una novel·la és de sang i fetge, com els espectacles de la Fura dels Baus, en què predomina la violència explícita. I ja que parlem d’entranyes, a Centelles hi ha un plat típic molt bo –tot i que alguns el considerarien una mica gore–, que és la samfaina, feta amb sang i perdiu de xai (la perdiu són els pulmons i el cor). Penseu que pertot hi ha plats d’entranyes, no us penseu que siguin de poble: a Florència mateix és típic menjar un entrepà d’una part de l’estómac del bovins –il panino col lampredotto, en diuen. 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions amb ‘i’ II

     

    Núm. 204// Avui continuem amb les locucions en què hi ha dos sintagmes separats per la conjunció i. En aquest article en veurem de diversos territoris on es parla el català. Segons el Diccionari català-valencià-balear, a Mallorca es diu (o es deia) donar la carn i la sang quan algú se sacrifica molt en benefici dels altres. I a Menorca es diu robar (a qualcú) la carn i la sang, és a dir, ‘desposseir algú de tot’, deixar-lo pelat, per entendre’ns. Atenció, a València quan diuen foc i flamada d’algú, és que en diuen penjaments o insolències. Una expressió compartida per catalans i valencians és cap i casal, que vol dir la ciutat més important, la capital. És el títol donat tradicionalment a les ciutats de Barcelona i València.  

     

    Parlem de més foc: foc i lloc (on foc és equivalent a ‘llar’) fa referència a un impost andorrà de caràcter comunal o local. Es tracta d’un impost que paguen tots els residents a Andorra que tinguin entre 18 i 65 anys pel fet de tenir una residència principal en una parròquia d’aquest país, on estan censats. Se’l considera l’equivalent a l’Impost sobre els Béns Immobles (IBI), però l’IBI tributa sobre els béns immobles i no la residència de les persones físiques.  

     

    Molt diferent és l’expressió passar a foc i a sang una població (antigament, a foc i a flama), que vol dir ‘de manera violenta, devastadora’, és a dir, matar tothom i destruir-ho tot. Estar entre l’espasa i la paret és trobar-se una situació de la qual és difícil sortir. I a anar/ser net i polit s’intensifica el valor de l’adjectiu net. Per contra, quan diem net i clar, o clar i net, volem dir ‘clarament, sense ambigüitat’. I entre naps i cols, avui ja hem enllestit el segon article dedicat a aquestes locucions.  

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions amb ‘i’ I

    Núm. 203//La paraula locució pot significar ‘una manera particular del llenguatge’ o també ‘un grup de mots que té el valor semàntic o sintàctic d’un sol mot’. És en aquest darrer significat que ens centrarem en l’article d’avui i en els de les dues pròximes setmanes. De locucions n’hi ha moltes, moltíssimes; per exemple, quan diem «aquell està com un llum», per expressar que una persona és boja. Si ens hi fixem bé, veurem que hi ha un bon nombre de locucions formades per dos noms, dos adjectius, dos adverbis o dos verbs i entremig hi ha la conjunció i 

     

    «I de cop i volta va sonar el telèfon» –de fet també podríem dir de cop–, aquesta locució expressa la immediatesa i la usem quan una acció que arriba inesperadament. D’altra banda, dues persones són carn i ungla quan són inseparables, quan pensen o actuen com si fossin una sola persona. Més escatològicament també es pot dir ser cul i merda. En canvi, ser de carn i ossos té dos sentits completament diferents: a) ser subjecte a les misèries i febleses humanes; b) ser capaç de tendresa, de pietat per la consciència de la misèria de la natura humana. Quan estem molt prims podem dir que no tenim més que la pell i l’os –o bé no tenim sinó la pell i l’os, no pas *estar en els ossos, calc del castellà. 

     

    Un altre cas de locució pot ser: –És el senyor Ventura? –Sí, senyor, en carn i ossos (és a dir, ‘jo mateix’). O bé: ─Ets tu? ─Sí, soc jo en cos i ànima (que té el mateix valor de l’anterior). Aquesta locució pot prendre un significat ben diferent, ‘totalment, completament’: «Es dedicava en cos i ànima a la música». I entre una cosa i l’altra, hem arribat al final de l’article d’avui. 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic de Nadal: cuidem-lo!


    Núm. 202// El català està de festa. Ara que fa més fred, que els dies són més curts i que la canalla té unes setmanes per esbargir-se i xalar, us animem a cuidar una mica més bé la llengua. Per això, hem elaborat aquest vocabulari de Nadal que us permetrà corregir-vos alguns errors que solen ser habituals i d’altres, no tant. 

    Per Nadal les famílies decoren la casa amb llums, l’arbre de Nadal (normalment és l’avet), les garlandes (no *guirnaldes), els serrellets (no pas *espumillón), el (boix) grèvol, el galzeran, el vesc (que porta sort durant tot l’any) i altres plantes, com la ponsètia. També hi ha algunes famílies que fan el pessebre (la representació del naixement de Jesús) amb diversos elements decoratius i figures: la molsa, l’estel o l’estrella de Nadal, el bou, la mula, el nen Jesús, la Verge Maria (o la Mare de Déu), Josep (el pare de Jesús), el caganer (figura escatològica i divertida que posa una nota d’humor a l’escena), els pastors, l’àngel… 

    En català la paraula Nadal és sempre singular, *Nadals és un calc del castellà Navidades. Per felicitar algú li diem «Bon Nadal!» o «Bones festes!» i de la Nochebuena en diem nit de Nadal. D’altra banda, el mot femení nadala tant es refereix a una cançó, a una postal o a la flor de Nadal 

    El 25 de desembre a moltes llars es fa cagar el tió (no es fa el *cagatió), que deixa anar regals després que la canalla el piquin i li cantin una cançoneta.  

    Nadal és igualment època de loteries: la rifa de Nadal, el sorteig del Nen i també la Grossa de Cap d’Any. I les festes continuen amb la nit de Cap d’Any (no pas *Nochevieja), amb la revetlla llarga i esbojarrada per a alguns (no pas *revellón). A les dotze mengem dotze grans de raïm, (no pas *dotze raïms) i fem soroll amb els espanta-sogres. Per felicitar-nos direm «Bon any nou!».  

    Més tard, el dia 5 de gener venen a visitar-nos els Reis d’Orient amb els seus patges i fan la tan esperada cavalcada. Els noms dels tres reis són MelciorGaspar i Baltasar (ep!, les tres erres finals no es pronuncien). L’endemà, l’Epifania, la mainada trobarà alguna sorpresa a casa. El mateix dia es menja el tortell de Reis, i a dins hi trobareu una fava i una figureta d’un rei; qui trobi la fava haurà de pagar el pastís i l’afortunat de la figureta serà coronat rei de la festa.  

    I, si voleu més recursos de Nadal en català (catàleg de jocs, cartes per als Reis de l’Orient, cançons de Nadal i per ballar per cap d’any, etc.)  podeu anar a l’espai web del CPNL  de Nadal en català

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: termes de jocs

    Juguem? En català? 

    Núm. 201// Per què juguem? Jugar és important perquè ens acosta als altres, perquè representa un estímul, perquè s’aprèn una manera diferent d’enfrontar-se a la realitat… I jugar en català contribueix a practicar la llengua d’una manera més col·loquial i en un context més distès. 

    Avui ens fixarem, justament, en algunes paraules sobre jocs que no diem de manera prou adequada. Si parlem de l’Scrabble, parlem d’una marca, no del producte en si mateix, que s’hauria de dir parauler i que defineix el joc perfectament: la construcció de paraules en un tauler. Una altra de les joguines estrella són els puzles o trencaclosques, totes dues adequades i que són diferents dels encaixables o jocs d’encaixos (més quadrats, amb volum i sovint de fusta). I les bales -no tan modernes, però ja sabeu que tot torna! A Menorca, per exemple, de la bala en diuen mèrvel, mot provinent de l’anglès marble. 

    Quan juguem als escacs, belluguem les figures; si juguem al parxís remenem els daus amb els gobelets i fem córrer les fitxes pel tauler, i si fem un puzle o un joc de construcció ajuntem i muntem les peces. En els jocs de cartes, quan n’hi ha un munt d’apilonades, parlem de la pila de cartes. I en jocs com el Carcassonne es juga amb llosetes: peces quadrades o rectangulars que no són encaixables i que se situen en el tauler de manera estratègica. En el cas de les videoconsoles, les controlem a través d’una palanca o comandament, no d’un joystick 

    Hi ha termes, però, que es fan servir i encara no s’han incorporat al nostre diccionari: és la clara evidència que la llengua viva és més dinàmica que la llengua acadèmica. És el cas del mot mípel, que designa la figura humanitzada que representa el jugador en molts jocs i que prové de l’expressió anglesa my people. O bé el terme buguejar, que indica que alguna cosa falla o no acaba de funcionar correctament – de l’anglès bug, error d’un programa d’ordinador-.  

    Per millorar jugant i enfortir l’ús de la llengua, la campanya “I tu, jugues en català?” del CPNL pretén posar a l’aparador els jocs i joguines en català que hi ha al mercat i els establiments on es poden trobar. Podeu consultar-les a la web cpnl.cat/jocs/ 

    També podeu jugar amb aquesta terminologia de manera més interactiva clicant aquí

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions sobre el temps

    Núm.200//Des de sempre, al nostre país, hi ha hagut afició pel temps, per a la meteorologia, vaja! En un principi, segurament per necessitat, la pagesia observava el cel per descobrir-hi pistes de quin temps faria l’endemà i de si podrien plantar les llavors, segar el blat o fer la collita. D’aquesta observació n’han sorgit expressions populars que conservem i que ens recorden alguns hàbits rurals: Pel juny, la falç al puny, Aigua de gener tot l’any va bé, A l’abril cada gota val per mil, Agost i veremar, cada dia no es fa, etc. 

    Ara tenim els professionals de la meteorologia que cada dia ens expliquen amb detall el temps que es preveu per a l’endemà i per a la setmana, i ho fan en llenguatge planer perquè ho entenguem, però també hi introdueixen termes més específics que anem incorporant al nostre vocabulari habitual: intervals de núvols, inversió tèrmicamar de fons 

    El TERMCAT, en aquest sentit, ha dedicat les Els Espais Terminològics 2021 a la terminologia de la crisi climàtica i la meteorologia: especialistes de l’àmbit de la meteorologia han tingut ocasió de compartir les seves experiències i debatre sobre els reptes terminològics d’aquesta disciplina. Podeu accedir a aquest contingut a través de l’enllaç http://breu.cpnl.cat/l6m i hi trobareu aplegades totes les infografies sobre el clima i també el diccionari en línia sobre meteorologia.  

    I, si voleu, també podeu accedir a l’última infografia sobre l’erupció volcànica TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. L’erupció volcànica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2021. 1 infografia.
    <https://www.termcat.cat/ca/recursos/productes-multimedia/lerupcio-volcanica> 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions sobre el guarà català

    Núm. 199//“Ser un tros d’ase”, “fer el burro”, “ser més ruc que un sabatot”, “ja pots xiular si l’ase no vol beure”… El refranyer català té cabassos de frases amb el nostre protagonista. Però, qui conegui bé l’Equus asinus var. catalana sap que aquesta fama no fa justícia al nostre estimat amic de quatre potes, fort, robust, constant i més afectuós del que pugui semblar. Però, en voleu saber més?  

    El guarà català, el burro català o el ruc català és la raça autòctona de Catalunya i és un animal diferent dels altres rucs d’arreu del món. Se l’ha descrit com de temperament enèrgic, però plàcid al mateix temps, de pelatge curt i suau.  Les seves grans proporcions i una estampa característica el distingeixen clarament de la resta : les orelles, llargues i rectes, arriben a una longitud de 42 centímetres. És la raça més alta, fa 1,65m des de la carena fins a les peülles, i de cos més gros.  

    Existeix des de molt antic, tal com ho demostren les restes òssies de l’època quaternària trobades a Capellades, i també les diferents citacions de l’ase català en documents de l’època  
    romana, que expliquen que a la Plana de Vic s’hi venien rucs, aleshores anomenats ausetans, terme usat també per designar els habitants de la comarca d’Osona. Cal dir, que encara en alguns indrets, com per exemple a l’Argentina, se la coneix com a Raça Ausetana.  

    Encara que fou molt important al camp, el burro català al llarg del temps ha tingut un paper fonamental en la millora d’altres races d’ases, tant a Europa com a Amèrica. Gràcies al creuament d’ases i eugues s’obtenen muls de tir, que són animals molt preuats per la seva capacitat de treball i la seva resistència.  

    A partir del segle XVIII i fins al XX, els ports de Tarragona i Barcelona van ser l’origen d’importants exportacions a països com Itàlia, França, Argentina, Mèxic, Cuba i, sobretot, els EUA. S’hi exportaven, principalment, sementals procedents de la Plana de Vic i del Berguedà.  

    Actualment, el nostre guarà està en perill d’extinció. Per això, des de fa uns quants anys, han sorgit diferents iniciatives de ramaders i particulars que han impulsat la creació de granges on crien, venen i apadrinen rucs amb un objectiu comú : conservar i difondre el coneixement d’una raça autòctona i d’aquesta manera evitar-ne l’extinció, ja que forma part del  patrimoni genètic català.  

     

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Armand Quintana

    Armand Quintana i Pilar Cabot

    Foto cedida per Osona.com

    Arxiu històric La Marxa de Catalunya (1992)

     

    Núm. 198//Continuant amb els articles d’homenatge a gent emblemàtica d’Osona, avui parlarem de l’Armand Quintana i Panella; activista cultural, polític municipal i escriptor nascut a Manlleu i instal·lat a Vic bona part de la seva vida. 

    La família d’Armand Quintana es dedicava al treball de la terra i a la cria de bestiar, i no va ser fins després de la guerra civil que van deixar aquest negoci pels baixos ingressos que en treien i la dificultat de mantenir-lo quan les autoritats franquistes els requisaren part de les propietats com a represàlia per l’exili del seu germà gran. 

    Havia començat a estudiar comerç abans de la guerra, i en plena postguerra reprengué els estudis de peritatge mercantil, que no va arribar a acabar. La tornada del seu germà va suposar un canvi per a la família; l’Armand començà a treballar en una oficina a Manlleu i el germà en un magatzem de gra. És durant aquests anys, a mitjans dels quaranta, que l’Armand inicia un grup amb diversos joves de Manlleu; la penya Trukoff, una colla d’amics que reivindicaven la pèrdua de llibertats dels joves i principalment la repressió de la llengua catalana. 

    Estava completament prohibit imprimir qualsevol cosa en català, però la poesia estava permesa per ser una activitat més cultural que social; va ser així com van començar a publicar tots els programes de les activitats que organitzaven en vers (pedalades, futbol, teatre…) i més endavant en una barreja de català i castellà que esquivava la censura. L’any 1949, en casar-se, es va traslladar a Vic i va traslladar amb ell la lluita personal i col·lectiva per l’ús del català. 

    Va ser a Vic on, combinant la feina al seu propi taller d’acabats metàl·lics amb una participació creixent en grups impulsors d’actes culturals i artístics, va desenvolupar la seva activitat com a activista cultural en tertúlies, publicacions com la revista Inquietud i grups com el Cineclub de Vic que ha perdurat fins a l’actualitat. 

    A partir d’aquests anys d’activisme desenvolupà un paper cabdal en l’organització dels primers cursos de català que es feien a Vic; buscant espais, cercant permisos d’associacions i divulgant-los. A finals dels anys 60 va participar en la fundació de la revista Cavall fort la delegació osonenca d’Òmnium Cultural. 

    Com a escriptor, a banda de nombrosos articles i poesies esparses en diverses publicacions, va escriure tres volums propis: la novel·la El temps cremat (1995), el recull de narracions A l’ombra del semàfor (2001) i La corbata (2006), un recull publicat pòstumament i editat per la seva dona i poetessa Pilar Cabot. 

    Abans d’afiliar-se a Esquerra Republicana de Catalunya, va ser regidor de Cultura a l’Ajuntament de Vic entre els anys 1983 i 1987. La seva participació en política i cultura es va mantenir, com s’observa en les dates de les seves publicacions, fins just abans de la seva mort, l’any 2005. 

    Font: AUSA, XXVI, 172 (2013) p. 475-495 

    © Patronat d’Estudis Osonencs  

    (issn 0210-5853 / issn electrònic 2014-1246)  

    Montse Caralt i Sagalés 

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

alabril alabril21 anyelletllanat apòstrof català comptar contar cursos dat dit dret DUC dut erradicar expressions fil flairefina frase feta frases fetes guants hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs en català justícia llengua llepol lèxic nova gramàtica numerals parts llibre punta quinfumfa recursos riquesa lèxica sinònims taló temps termcat topònims tramvia tèxtil verbs vint-i-nou