ets-i-utsjocs ets-i-utsempresa

  • El 9 Ets i uts. Expressions amb CAN i CAL (VIII). Localismes

    Núm. 268// En aquest món híper connectat i globalitzat els localismes han perdut força i se’ls veu com una nosa. Quina bajanada! Quina gran aportació poden fer avui, des del punt de vista lingüístic, les expressions locals tan eufòniques, divertides i amb contingut encara interessant avui i sempre! Els qui les sabeu no les amagueu com si fos un secret inconfessable o com si fos una vergonya; compartiu-les i serà un tresor per a tothom. Perquè el llegat més maco és la transmissió del saber als altres. Moltes de les expressions d’avui no les coneixereu, potser cap, però tenen la seva gràcia i encant, ja ho veureu. 

    Des de Sant Feliu de Guíxols ens arriba semblar de can Turris Murris, que significa ‘tenir un caràcter antipàtic’. Prop d’allà, a Blanes, diuen «sembles de can Tarranc en amunt!». Aquesta frase era pròpia per a algú que semblava de pagès, ja que can Tarranc era un mas. El famós folklorista Joan Amades i Gelats va recollir aquesta altra: ser de can Piquinyoli, que vol dir ‘ser dolent, de baixa qualitat o ordinari’. També va recollir la següent: «N’hi ha que volen anar a can Tries i es queden a can Trobes». Significat? Es refereix a aquells que ho volen triar tot i només obtenen el que troben. D’aquestes dues darreres no en sabem la zona d’ús. En canvi, sí que se sap que a Tossa quan diuen que «Aquell és de can Cascàrria» volen dir que és molt brut. 

    I a Barcelona, concretament al barri de Gràcia, s’usava molt ser a can Passa-com-puguis, que indicava que calia adaptar-se a les circumstàncies en què es vivia, és a dir, acontentar-se amb el que es tenia i no estirar més el braç que la màniga. Can Passa-com-puguis era una vella taverna establerta al carrer de la Culebra de Gràcia, avui carrer de Francesc Giner. 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Xevi Pujol

    Núm. 267//Continuant amb els articles de persones rellevants d’Osona vinculades a la llengua o a la literatura, avui parlarem de Xevi Pujol Molist (Vic, 1984), enginyer de telecomunicacions, graduat en Filologia catalana i poeta. Als disset anys va començar a escriure poesia, però no va ser fins als vint-i-tres que s’hi va començar a dedicar ‘de debò’, en paraules seves.

    Ha publicat els llibres El satèl·lit d’una engruna (Emboscall, 2008), Mar cendrosa (Fonoll, 2009), Treva d’estàtues, dins Fred de pomes dolces (amb Maria Rovira i Lastra i Rafel Vilà i Nogueras, Viena Edicions, 2011), Deu sonets seguit de Mirall de foc (Emboscall, 2014) i Tremola’ns (Edicions 3i4, 2022).

    Amb Mar cendrosa (amb Joan Teixidor), el 2008 va guanyar el desè Premi de poesia Joan Duch per a Joves Escriptors. També ha obtingut el XLIV Premi Joan Teixidor de Poesia i el 46è Premi de Poesia Catalana Josep Maria López-Picó.

    Pujol, a més a més, ha estat traductor del poeta letó Zeļģis, a més d’haver signat traduccions de poesia dispersa de l’alemany i l’anglès, que han aparegut a revistes com Reduccions. Ha traduït a la nostra llengua el llibre Beasts, de Krišjānis Zeļģis, amb el títol Bèsties (Curbet Edicions, 2018).

    Es dedica, a més a més, a participar en recitals, converses, espectacles i festivals de poesia. Ha col·laborat amb la revista digital Núvol.

    Autora de la foto: Judith Casas

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Personatges d’Osona: Gabriel Salvans

    Núm. 266// Continuant amb els articles de persones emblemàtiques d’Osona vinculades a la llengua o a la literatura, avui parlarem de Gabriel Salvans Ferrer (Manlleu, 1951), fotògraf, poeta i rapsode, actualment establert a Sant Hipòlit de Voltregà i integrant del grup de poesia de Sant Martí Xic (ermita que pertany al municipi de les Masies de Voltregà). Està vinculat a la publicació independent La resistència.

    Té editats ja uns quants llibres de poesia: Carallot. 60 dies de poesia (2011), 100 sonets sol solet (2013), Octubre. 52 poemes i una cançó enamorada (2014), Fotografies. Un poema per a cada dia de l’any (2016), Els arbres del camí (2016), Nadales des de Sant Martí Xic (2004-2016) i Tanta set (2021).

    En paraules de Biel Barnils, Salvans escriu amb la mirada d’un fotògraf i, per aquest motiu, els seus versos són plens d’imatges i colors. El mateix Salvans ha manifestat obertament el seu interès a fi que el llenguatge fotogràfic, el vocabulari associat a aquest art al qual s’ha dedicat tota la vida, no es perdi, i per això el fa sortir en la seva poesia. Lligat amb aquesta visió, afirma que a la vida quotidiana “has d’anar amb ulls de mirar, fer-te conscient del que passa”.

    Salvans ha explicat en alguna ocasió que durant el confinament, arran del context de la pandèmia, tot endreçant per casa va trobar una llibreta feta artesanalment. En aquell moment, la troballa el va motivar a escriure, a mà, el que seria l’obra Tanta set, que inclou tres sèries de poemes. Tot va començar, en aquest cas, com un divertimento i una reacció, en certa manera, al que s’estava vivint, amb un to que ell qualifica de “entre crític i divertit”. Amb aquest punt d’ironia, i amb l’aire enjogassat i l’actitud rebel que acompanyen la seva obra.

    Foto cedida per El 9 Nou. Autor: Albert Llimós.

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions amb CAN i CAL (VII) Can Pistraus (II)

    Núm. 265// Sembla que Pistraus o Pistracs pot venir del castellà pistraje o pistraque, que col·loquialment és una menja o una beguda insípida o de mal gust, encreuament de pisto (que és la nostra samfaina o bé un poti-poti de coses) i comistrajo (mescla extravagant i mal feta d’aliments). Tanmateix, segons el Refranyer barceloní de Joan Amades, es pot afegir que can Pistraus era un bordell situat a Montjuïc on sempre hi havia baralles i on el qui hi entrava no sabia com en sortiria. 

    Potser per això abans es deia «A can Pistraus et prenen (o roben) els botons sense desfer-te els traus», quan es deixava algú ben plomat, però d’una manera elegant, sense que se n’adonés. Una altra frase feta que sentim correntment és engegar a can Pistraus. En aquest cas, es pot engegar algú («No li va agradar el que en Joan li va dir i el va engegar a can Pistraus») o alguna cosa («En època d’exàmens engegaria els estudis a can Pistraus»). És el que familiarment diríem ‘engegar a dida, a pastar fang’ i vulgarment ‘engegar a la merda’. Però té un altre significat que aquí no ens és gens usual, el de ‘engegar molt lluny’. Canviant d’expressió, a vegades, quan un estri o un objecte ja no ens serveix, diem «Ja ho pots ben fotre a can Pistraus, això!».  És a dir, ‘llençar, fotre a mar’.  

    I per acabar les frases fetes amb aquest topònim d’origen bordeller, no ens podem descuidar de tenir el cap a can Pistraus, que vol dir ‘estar distret, tenir el cap a quarts de quinze’ o també ‘venir de l’hort’. Solem emprar aquesta expressió quan el nostre interlocutor no està per la feina o pel que li diem. A més, quan ja no recordem les coses a causa de l’envelliment, podem fer notar el següent: «Els pocs vells que quedem al poble tenim el cap (o la memòria) a can Pistraus».  

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions amb CAN i CAL (VI). Can Pistraus o Pistracs

    Núm. 264// Els articles d’avui i de la setmana que ve els dediquem exclusivament a can Pistraus (o Pistracs, segons les zones), ja que ens serveix per formar múltiples expressions. L’etimologia del nom no és segura, però ha donat una sèrie de frases fetes que s’usen al llarg de la nostra geografia. Tot seguit veurem una part de les frases fetes formades amb aquest antic topònim de Barcelona. 

    Anar-se’n a can Pistraus té molts significats, com ara: 1. Fracassar en un negoci o en una empresa; 2. Morir («Doncs, mira, m’alegro que se n’hagi anat a can Pistraus d’una vegada; era un malparit»); 3. No funcionar un projecte o un pla; 4. No anar bé, espatllar-se un aparell o un estri; 5. Arruinar-se, perdre hom tot el que tenia, i 6. Un fenomen natural (com una tempesta o una secada) afectar greument els boscos, els camps o les zones urbanes («La collita d’aquest any se n’ha anat a can Pistraus per culpa de la secada»; «Hi va haver un aiguat molt fort i tot se’n va anar a can Pistraus»). 

    Semblantment a can Pixa, can Taps, can Penja-i-despenja o can Seixanta, també es fa servir l’expressió «Això és can Pistraus, no hi ha manera de trobar res al seu lloc». Ja vam comentar que en aquest cas la frase feta podia prendre el sentit de lloc desordenat, caòtic, on ningú fa cas dels superiors (o bé les seves ordres són confuses i gens clares) i tothom fa el que vol. En definitiva, es diu d’un lloc sense ordre ni concert. També es pot usar amb el verb semblar: «Aquest taller sembla can Pistraus!». Curiosament a Mallorca tenen una expressió anàloga: «Això pareix can Bum». No sabem exactament què era can Bum abans; ara pot ser dues coses: a Felanitx hi ha una botiga d’antiguitats amb aquest nom i al canal de televisió autonòmica, l’IB3, Can Bum! és un programa de gags basat en l’actualitat balear, on es parodia la política i la vida quotidiana de les Illes Balears. Una mena de Polònia.  

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions amb CAN i CAL (V). La idea del desordre

    Núm. 263//Tenir ordre en la vida, a casa i a la feina és important. Més que important, essencial per anar més tranquil i no entrebancar-se contínuament. No sabem per quina raó hi ha moltes frases fetes amb can, cal, ca la per expressar el desordre i cap per expressar l’ordre. Curiós, oi? En l’article anterior ja en vam veure una: semblar can Giracamises. Segur que us sona. Però n’hi ha moltes més. 

    Per exemple, en un lloc on la gent no s’entén es pot dir que és ca la Quica. O can Bogeria o can Garlanda. Si la mestra se’n va de classe i els alumnes fan merder, l’aula es converteix en can Xauxa, tothom fa el que vol i crida a ple pulmó. Per als negocis també s’usa can Seixanta o can Taps. Solen fer referència a les botigues i a les empreses  malendreçades o bé on regna el caos. Per cert, de can Seixanta hi ha una història. Es veu que era una fàbrica de teixits del Raval de Barcelona, al carrer de la Riereta, als números 18, 20 i 22, més concretament. Era molt més coneguda pel desordre que pels seus productes. Segons el periodista Josep Maria Huertas Claveria, la suma de 18, 20 i 22 va donar nom a la fàbrica i de retruc a l’expressió que és tan popular. Per cert, can Taps era una taverna del Poble Nou de Barcelona, on avui hi ha el Cementiri Vell, i quan diem «Se n’ha anat a can Taps» indiquem també que algú ha mort o que un negoci ha fracassat.  

    Dels llocs malendreçats, també se’n diu que són o semblen can Penja-i-despenja –segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana té el valor de casa de préstecs i el d’encants (lloc on es venen objectes vells), a més del que hem dit primer. A un lloc on tothom fa el que vol se li posa l’etiqueta de can Pixa-i-rellisca (o can Pixa): «Això és can Pixa; algú hi haurà de posar ordre». Cal dir que moltes d’aquestes expressions són intercanviables. Finalment, podem assegurar que «Aquí és com a can Maneu, que tothom mana i ningú no creu». Visca l’anarquia! 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Salutacions i comiats

    Núm. 262// Saludar-se i acomiadar-se són actes de cordialitat, que ens indiquen les bones maneres (o les males maneres) de la gent. Són potser les expressions més corrents perquè les diem cada dia més d’una vegada. Quan trobem algú al carrer, és normal que diguem «Ei, hola! Feia temps que no et veia!». Sovint demanem també l’estat de la persona (Com estàs?, Com va això?…). Si entrem en algun lloc o telefonem, podem encetar la conversa amb  «Hola, bon dia/bona tarda!». Per acomiadar-nos, el més freqüent és dir Adeu (‘Deu, en versió reduïda amb afèresi), Adeu-siau (molt més formal), Siau (reducció col·loquial del comiat anterior), Apa/au, siau (més bèstia) o Fins més tard, Fins ara, Fins després, Fins demà, Fins la setmana que ve… A reveure potser és més formal. Cal remarcar que Apa i au són paraules que reforcen el comiat i que són d’ús estrictament familiar o col·loquial. 

    Les principals fórmules de salutació relacionades amb les parts del dia són bon dia per a les hores amb llum solar i bona nit per a les hores nocturnes. Per exemple: «Bon dia! Quan estigueu a punt anirem a fer un cafè», «Me’n vaig cap a casa. Bona nit i fins demà!». 

    En català, la fórmula bona tarda s’ha introduït més recentment per fer referència a la franja horària posterior al migdia. A València es fa servir bona vesprada. Cal tenir en compte, però, que és possible fer servir bon dia si som a la tarda, com es fa a les Illes Balears i també a vegades a Catalunya. 

    Finalment, també es pot fer servir la fórmula bon vespre per referir-nos a les hores compreses entre la tarda i la nit. Per exemple: «Bon vespre! Havíem reservat una taula per sopar». 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Llengua viva i normativa. Acostem posicions II

    Núm. 261//Continuant amb l’article de la setmana passada, parlem d’alguns altres exemples que demostren que la llengua del diccionari s’acosta a la llengua viva, perquè en definitiva som els parlants que tenim el poder de fer canviar la llengua, de fer-la evolucionar i de mantenir-la també. 

    Hi ha expressions que s’incorporen al diccionari com a conseqüència de l’ús dels parlants. És el cas de l’expressió ‘com sempre’. En la darrera actualització del diccionari s’hi afegeix, ja que és una expressió molt sentida, molt habitual en diferents contextos. Exemple: Com sempre, el tren arriba amb retard. El teu treball és impecable, com sempre. —Què desitja prendre? —Com sempre. Igualment, l’expressió ‘I un be negre!’ , per expressar que no tens intenció de fer el que sigui. O també el mot ‘sidral’ amb el sentit de desordre, confusió, soroll. A la festa hi va haver un sidral de cal déu. 

     L’expressió ‘dormir fort’ també s’ha incorporat en el diccionari amb el sentit de “dormir profundament, amb grans dificultats per a despertar-se”. Fort, amb el sentit de profund, té molta vigència en la llengua viva, per això s’ha traslladat al corpus normatiu. 

     S’afegeix també al diccionari l’expressió ‘en negre’ amb el sentit de “sense declarar al fisc”. Pagar en negre. Cobrar en negre. Facturar en negre. 

     Si parlem de les frases d’exemple que hi ha al diccionari també es van adequant als temps que corren, com ha de ser, i així veiem, per exemple, que en l’entrada del mot ‘extrem’ que hi diu: “Jugador d’un equip de futbol dels dos que ocupen els punts més externs de la línia atacant”, hi afegeixen dos exemples:  Un extrem dret. Una extrem dreta.  

    Igualment, a l’entrada ‘contagiar’, canvien l’exemple de Li va contagiar la tinya per Li va contagiar la grip. És evident que la tinya, per sort, queda molt lluny del nostre present.  

     Seguint amb aquests exemples s’han incorporat al diccionari mots com ‘trans’ i ‘cis’, com a expressions més populars de les equivalents ‘transgènere’, ‘transsexual’ i ‘cisgènere’. I era evident també la incorporació de la paraula ‘feminicidi’: “Crim de qui mata deliberadament una dona per raons de gènere, o de qui la indueix al suïcidi com a conseqüència de la pressió i la violència exercides sobre ella”. 

     

    Veiem, doncs, que el diccionari és una publicació variable, que evoluciona. De fet, som nosaltres que amb la llengua viva, la que fem servir cada dia, influïm perquè es transformi. El diccionari, a la llarga, esdevé el reflex del que diem i escrivim. Estigueu al cas i consulteu-lo sovint, que segur que hi ha sorpreses! 

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Llengua viva i normativa. Acostem posicions?

     

    Núm. 260// Cada dia fem servir la llengua per comunicar-nos, tant en converses formals i informals, com per escrit (missatges de correu, WhatsApp, etc.). I és en aquests actes comunicatius que a vegades apareix el dubte, la vacil·lació: “És correcte ‘fatxada’ en català?”; “S’escriu amb ela geminada ‘al·lèrgia’?; “Què vol dir ‘escometre’?”. És l’hora d’agafar el diccionari o consultar Optimot per tenir la certesa que el resultat del que volem dir o escriure serà correcte, adequat, en definitiva, segons el que diu la normativa. Resolt el dubte, després ve la valoració: és que això no ho diem així, és que sempre ho compliquen, és que així no ho farem mai bé…  

    Des de l’Institut d’Estudis Catalans, la màxima institució en llengua del nostre país, fan sovint actualitzacions dels mots del diccionari i procuren acostar al màxim la llengua viva a la llengua normativa. En les dues  darreres actualitzacions del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, del maig i del novembre de 2022, van introduir-hi alguns mots que demostren ben clarament aquest objectiu. Heus aquí alguns exemples: 

    El mot ‘encotillar’, en la versió anterior del diccionari deia només “posar una cotilla (a algú)”. En la nova actualització hi consta el significat “cenyir excessivament (algú o alguna cosa) a normes, a regles”. Aquest nou significat figurat es deu a l’ús d’aquest mot per designar aquesta acció més opressora. Exemple: Actua encotillat per la seva moral estricta. 

     És evident que la paraula ‘sèrie’ no podia faltar en les actualitzacions del diccionari amb el significat de “en televisió, ràdio o Internet, programa divulgatiu o d’entreteniment que consta d’un nombre determinat de capítols que comparteixen un cert nexe argumental”. Sèrie de televisió. Sèrie radiofònica. També s’incorpora al diccionari el mot ‘telèfon’ com a sinònim de número (no d’aparell). Dona’m el teu telèfon. I ara ja podem dir que hem ‘pescat’ un refredat, perquè a l’entrada de la paraula ‘pescar’ hi ha també el significat de ‘contreure’.  

     I ben curiosa resulta la incorporació dins de l’entrada ‘estirar’ de l’expressió ‘estirar la cadena’, amb el sentit “d’accionar el mecanisme de descàrrega d’aigua del vàter”, encara que no hi hagi cap cadena. No hi ha dubte que aquesta actualització l’ha provocada l’ús ben viu de l’expressió.  

     L’abisme entre la llengua normativa i la llengua viva no és tan profund, doncs. La setmana que ve en veurem algun altre exemple. 

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions sobre Can i Cal (4)

    Núm. 259// La riquesa lingüística –expressiva, lèxica i paremiològica– del català és indiscutible. I també ho és que una llengua s’empobreix si no es fa servir en tota mena de contextos, arreu i amb tot tipus de gent. Es perden recursos propis quan no la valorem prou i amaguem la llengua o canviem de llengua quan no cal. Això provoca que hi hagi gent que no en conegui prou els recursos i n’ignori la ductilitat i la maleabilitat. Una llengua no viu per ser en un museu o en un diccionari, viu perquè cada dia la fem servir, la fem viure, hi som creatius i formem noves expressions, mots o maneres de dir. Un exemple de creativitat serien les frases fetes amb can i cal. Perquè una llengua cau en gràcia quan fem riure o emocionem parlant-la o escrivint-hi, quan hi som enginyosos i quan desfem i refem contínuament les normes de l’estàndard. Llavors podem ben dir que irradia bones vibres. 

    Hem de tenir clar que una llengua no és només l’estàndard i prou; ha de tenir moments per a la gravetat i moments per estripar de tot, per ser contracultural i per fotre-les pel broc gros. En un mot, per ser popular. Avui dues dites més que us inundaran els ulls amb  intensitat, aroma i subtància. Comencem! 

    La primera dita és coneguda en tres territoris de llengua catalana: Qui mana a can Ribot, l’amo o el porc? o bé A can Ribot, més que l’amo hi mana el porc. A les Balears es diu així: Qui comanda a can Ribot, son pare o s’al·lot? I a València: En casa de Ribot, més que el amo mana el porc. Es diu quan un subordinat pretén ser més que el seu superior. I la segona d’avui és semblar can Giracamises, típica d’Osona, equivalent a ‘anar tot al revés’: «En aquesta casa tot sembla can Giracamises, no hi ha ordre ni concert».  

     

    Article complet

>> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    40 60 anglicisme apòstrof bones calma català cavallfort cursos diccionari normatiu diec2 dret empresa erradicar escacs escola etsiuts expressions fil frase feta frases fetes hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala jocs en català justícia lèxic nova gramàtica otorrino pillar; agafar; enxampar porc recursos refranys riquesa lèxica salutació sigles sinònims temps termcat tió topònims tèxtil verbs vista