• EL 9 ETS I UTS. Hidrònims. El Gurri

    Rius amb noms d’origen preromà: el Ter i el seu afluent el Gurri

    Núm. 35// Uns quants rius de Catalunya tenen noms d’origen preromà. Com que provenen de llengües molt allunyades de la nostra, moltes vegades se’ns escapa el significat que tenen. El nom Ebre, per exemple, sabem que és un nom ibèric, però què vol dir Ebre ens és encara desconegut.

    El mateix passa amb el nom Ter (documentat amb la forma Ticer), que la majoria d’autors consideren un nom d’origen preromà (igual que Tec o Tet). Joan Coromines, però, va una mica més enllà i considera el Ter un hidrònim d’origen preromà indoeuropeu, potser cèltic, amb el significat de ‘riu major’.

    D’altra banda, el nom del riu Gurri, ja citat l’any 972, segons el mateix autor, està relacionat amb els mots bascoibèrics  gurri, gorri , que volen dir ‘rogenc’ o ‘roig’. Coromines creu que tenen el mateix origen preromà l’hidrònim Gurri i el topònim Gurb.

    De fet, hi ha força toponímia preromana a Osona. Pel que fa a la hidronímia, els noms Merlès (la riera de Merlès) i Sorreigs sembla que també poden tenir un origen preromà.

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Informacions. Cursos de català

    CURSOS DE CATALÀ DEL CNL D’OSONA 2018-2019

    Núm. 34// El Centre de Normalització Lingüística d’Osona (CNLO) obre, aquest mes de setembre, la nova oferta formativa de català del curs 2018-2019. Aquesta oferta inclou cursos de nivells inicial, bàsic i elemental (per a les persones que volen aprendre a parlar en català amb fluïdesa i correcció) i intermedi i suficiència (per a les que volen escriure’l adequadament). També, s’oferiran cursos de nivell superior (per a les persones que l’han d’utilitzar de manera excel·lent).

    Els cursos segueixen els programes de llengua catalana per a l’ensenyament d’adults de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i s’estructuren a partir dels nivells establerts en el Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües (MECR).

    Finalitzar un nivell i superar la prova  permet l’obtenció d’un certificat de coneixements de català oficial equivalent al de la DGPL (Direcció General de Política Lingüística)

    Les persones que s’inscriguin per primera vegada a un curs hauran d’acreditar el nivell de coneixements de català mitjançant el certificat corresponent o bé fer una prova de col·locació. Aquestes proves es fan durant el període de matriculació.

    El preu dels cursos varia segons el nivell i tots, excepte el nivell superior, ofereixen entre un 70% i un 50% de reducció per a persones en situació d’atur, pensionistes o jubilades.

    DATES DE MATRICULACIÓ I PROVES DE COL·LOCACIÓ

    Vic: del 12 al 24 de setembre

    Manlleu i Torelló : del 3 al 24 de setembre

    INICI DELS CURSOS

    27 de setembre i 1 d’octubre

    Per a més informació podeu adreçar-vos a:

     

    Servei  Local de Català de Vic

    C/ Pla de Balenyà, 30-32

    Tel. 93 886 65 88

    vic@cpnl.cat

     

    Oficina de Català De Manlleu

    C/ del Pont, 16-18, 3r

    Tel.93 850 66 22

    manlleu@cpnl.cat

     

    Oficina de català de Torelló

    C/ Enric Prat de la Riba, 17-19

    Tel. 93 850 51 92

    torelló@cpnl.cat

     

    Oficina de Català de Centelles

    C/ Nou, 11

    Tel. 93 881 10 04

    centelles@cpnl.cat

     

    Consell Comarcal d’Osona

    C/ Historiador R. d’Abadal i Vinyals, 5, 3a

    Tel. 93 883 21 65

    osona@cpnl.cat

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Recursos a la xarxa. PARLA.CAT

    Parla.cat: curs de català en línia

    Núm. 33// Parla.cat és un espai virtual d’aprenentatge que posa a l’abast de tothom materials didàctics per aprendre la llengua catalana. És el resultat d’un projecte dut a terme per la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i l’Institut Ramon Llull, en col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL).

    La proposta formativa s’organitza, d’acord amb els programes de la Direcció General de Política Lingüística, en quatre nivells d’aprenentatge: bàsic, elemental, intermedi i suficiència. Aquests quatre nivells es divideixen, cadascun d’ells, en tres cursos.

    El curs es pot fer seguint la modalitat lliure o la modalitat amb tutoria. La modalitat lliure permet l’aprenentatge totalment autònom, ja que els materials del curs són de lliure accés. En canvi, la modalitat amb tutoria permet l’aprenentatge amb el suport d’un tutor o una tutora que guia i motiva els alumnes.

    Un cop finalitzats els cursos del Parla.cat, l’alumnat haurà assolit els coneixements necessaris per optar a les proves oficials de la Secretaria de Política Lingüística. Més informació a: www.parla.cat

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Lèxic. Xarrabascat

     Xarrabascat

    Núm. 32// És una d’aquelles paraules que s’han sentit molt a la nostra comarca i que amb el pas dels anys han anat desapareixent. I cal dir que no és exclusiva d’Osona, també s’utilitza o s’utilitzava a gran part del nord-est del Principat, de la Selva a la Cerdanya, i també al Maresme.

    Es recull en el Diccionari de la llengua catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans, amb dos significats:

    1) Xàfec molt fort; (el Gran Diccionari de la llengua catalana, de l’Enciclopèdia, hi afegeix «de poca durada», una matisació que s’ajusta molt bé a l’ús real de la paraula.)

    2) Grans crits, soroll de festa.

    De vegades hi ha gent que diu xarabascat, o fins i tot xarbascat, que és com es recull en diccionaris no normatius, com el Diccionari català-valencià-balear i el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. En el primer, a més, hi trobem un sentit poc habitual, molt local, de la paraula, que és ‘baralla forta i de molta gent’. En aquest ús el trobem solament al Berguedà.

    El Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana no aclareix del tot quin en podria ser l’origen.

     

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Hidrònims. El Mèder

    Rius amb noms d’origen llatí: el Mèder i altres exemples

    Núm. 31// Els noms dels nostres rius, igual com passa amb els topònims, tenen orígens ben diversos. És lògic pensar que si la base del català és el llatí hi ha d’haver també hidrònims d’origen llatí en la nostra geografia. El riu Llobregat, per exemple, prové del llatí clàssic ‘rubricatus’, probablement pel color roig terrós (en llatí ‘rubeu’) que tenien les seves aigües.

    Pel que fa a la nostra comarca, podem parlar de l’origen llatí del riu Mèder, riu que neix al terme de Muntanyola i desguassa al Gurri, a la sortida de Vic. El nom Mèder és el resultat de la deformació eufemística del mot ‘merder’, d’origen llatí. Aquest riu apareix citat, segons Joan Corominas, com a ‘rivo Meritabile’ i ‘rivo Meridario’  el 1041 i el 1068. De ‘Merder’ es va passar a ‘Meder’ i, posteriorment, per allunyar encara més les connotacions negatives, es va desplaçar l’accent a la primera síl·laba: Mèder.

    Aquesta deformació eufèmica la trobem també en el topònim osonenc de Santa Eulàlia de Riuprimer, que igualment en origen fou ‘de Riu-merder’. Com és obvi, es va modificar per convertir en positiva una connotació clarament negativa.

    Aquest tipus de referències al mot llatí ‘Meridario’  no són exclusives d’Osona. A part del Mèder a Vic, tenim el Merdàs a Campdevànol, el Merdanç a Espolla i a Peralada, el Merdançà a Serinyà, etc. I tampoc són exclusius d’Osona els canvis volguts i buscats en topònims perquè no siguin malsonants. Recordem el topònim Malvitge transformat en Bellvitge o el famós Carall Bernat transformat, no fora cas, en Cavall Bernat.

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Recursos a la xarxa. Termcat II

    TERMCAT II: DICCIONARIS EN LÍNIA

    Núm. 30// Quan necessitem saber si una paraula d’un  àmbit específic hi és en català, o bé si volem comprovar com es diu en català o alguna altra llengua, podem accedir al recurs dels diccionaris en línia del TERMCAT. En aquesta pàgina hi trobarem diccionaris agrupats segons la temàtica amb les paraules en català, castellà, francès, anglès…

    Per exemple, podem trobar en el Diccionari d’infermeria què és una ‘abaixallengües’, instrument per explorar la cavitat oral; en el diccionari dels Castells, l’expressió ‘donar pit’, que vol dir pressionar amb el pit la pinya del castell;  en el Diccionari de seguretat viària, ‘lliscament’, que és el moviment d’un vehicle sobre la calçada amb les rodes bloquejades; en el Diccionari de psiquiatria, el terme ‘acalcúlia’, incapacitat de fer operacions aritmètiques, o en el Diccionari de jocs què és el ‘marro’ (3 en raya, en castellà). I molts més…

    Així, doncs, trobareu agrupats en cinc grans sectors temàtics, tots aquests diccionaris en línia. A més dels diccionaris terminològics que segueixen la metodologia habitual del TERMCAT, també s’hi poden trobar alguns diccionaris descriptius, amb una metodologia i uns objectius diferents i alguns materials multimèdia, més visuals, que us podeu descarregar en PDF, per exemple el de les voluntats digitals (en català i aranès) o el de “Jo corro, no faig running” amb tot el lèxic associat a aquesta pràctica esportiva. Trieu i remeneu!

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Frases fetes. Escampar la boira

    Anar a escampar la boira

    Núm. 29// La frase emprada és quasi sempre «me’n vaig a escampar la boira» i és pronunciada per la persona que té intenció d’anar a passejar a l’aire lliure sense rumb ni motiu determinat.

    Aquesta frase feta tan popular i tan idònia per a la comarca d’Osona significa marxar, però en realitat té una tradició de bruixeria. Fa referència a un conjur que feien justament per escampar la boira. Consistia a fer caminar la gent sense ordre ni concert, rondinant i cridant unes invocacions i fórmules màgiques com “abracadabra” encaminades a esvair la boira quan era molt persistent. Així doncs, quan algú t’engega a escampar la boira vol dir que fotis el camp, que vagis ben lluny i que no et vol ni veure. De manera que aquest és el sentit que ha arribat als nostres dies.

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Lèxic. Llàntia

    LLÀNTIA

    Núm. 28 // La segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans dona tres significats per al substantiu llàntia.

    Per una banda vol dir ‘taca, especialment d’oli o de greix’, però també es diu llàntia d’un ‘aparell que té un dipòsit on es posa un líquid combustible i una metxa immergida en el líquid llevat en un dels extrems, i serveix, encès el cap de la metxa, per a produir llum’.

    I el tercer significat de llàntia que ens dona el diccionari normatiu és ‘invertebrat del grup dels braquiòpodes, de conquilla oval, llisa i transparent (Terebratula vitrea).’

    El Diccionari català-valencià-balear d’Alcover-Moll a aquestes tres entrades n’hi afegeix dues més que tenen un sentit figurat: llàntia es fa servir a Ripoll i a l’Empordà per parlar d’un ‘porró’. Així que pot aparèixer en frases com: la llàntia s’apaga quan es vol dir que s’acaba el vi del porró. I per acabar, el mateix diccionari, ens diu que llàntia a la comarca de la Selva és un mot que en sentit figurat vol dir ‘orinal’.

    El Diccionari català-valencià-balear Alcover-Moll també ens mostra expressions que giren entorn del substantiu llàntia:

    * Encendre la llàntia: a Llofriu, vol dir ‘posar-se a plorar. Del qui es posa a plorar per no-res’. Exemple: ‘Mira, ja encén la llàntia de Sant Lluc’.

    * Estar guardant la llàntia: a València, vol dir ‘estar enterrat’.

    * Venir tan just com sa llàntia de Campos, a Palma, significa ‘venir molt just o escafit.’

    * Quedar amb ses llànties de Campos, a Ciutadella, vol dir ‘romandre desposseït de tot o extremadament empobrit’.

     

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Nova gramàtica. Apòstrof davant mots femenins començats per ‘a’

    Apostrofació de l’article LA davant mots començats amb prefix a-

     Anteriorment l’article femení la no s’apostrofava davant de mots com ara anormalitat, asèpsia, asimetria o amoralitat, és a dir, davant de mots formats amb el prefix negatiu a-. Així, s’escrivia, per exemple, la anormalitat per evitar la confusió entre l’anormalitat i la normalitat.

    Actualment, però, a partir de la nova gramàtica (2016), en aquests casos l’article s’apostrofa d’acord amb les regles ortogràfiques que regulen l’apòstrof: l’anormalitat, l’asèpsia, l’asimetria, l’amoralitat. En els textos que es difonen per escrit, no hi ha confusió entre l’anormalitat i la normalitat, ja que la representació gràfica resol el dubte. En canvi, oralment sí que es tendeix a pronunciar amb prou claredat la anormalitat, si és necessari, per evitar l’ambigüitat.

    També s’apostrofa, com s’ha fet sempre, la preposició de quan es troba en aquestes mateixes condicions. Cal escriure, per exemple: la condició d’anormal o un seguit d’asimetries en el dibuix.

    Article complet

  • EL 9 ETS I UTS. Recursos a la xarxa. Termcat I

    El TERMCAT  I

    Núm. 26// El TERMCAT és el centre de terminologia de la llengua catalana, creat el 1985 per la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans.  Des del TERMCAT (www.termcat.cat) es normalitzen els neologismes i es creen productes terminològics que puguin garantir la disponibilitat de la terminologia catalana en tots els sectors de coneixement

    El Cercaterm ens resol aquella paraula que només sabem com es diu en anglès. Per exemple, sabem que es diu catering,  però com és la forma catalana? Si ho busquem al Cercaterm hi trobarem ‘servei d’àpats’. O si volem saber si una paraula estrangera s’ha adaptat a l’ortografia catalana, per exemple piling, que s’ha adaptat al català amb accent (píling), però també es pot dir ‘decapatge’.

    Un altre apartat de la pàgina del TERMCAT és la Neoloteca, on s’apleguen tots els neologismes acceptats, que s’actualitzen sovint.

    TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2018.

    <http://www.termcat.cat/neoloteca/>

    Hi ha una col·lecció de Diccionaris en línia  que inclou diccionaris terminològics elaborats pel TERMCAT o amb el seu assessorament, agrupats en cinc grans sectors temàtics. A més dels diccionaris terminològics que segueixen la metodologia habitual del TERMCAT, també s’hi poden trobar alguns diccionaris descriptius, amb una metodologia i uns objectius diferents

    Article complet