• El 9 Ets i uts. El català en la Justícia

    El Dret també en català                                                                

    Núm. 103// Se sap que en el món del dret el català no hi és gaire present, per les raons que siguin –ara no hi entrarem. Sols direm que l’ús d’aquesta llengua en la Justícia ha caigut a plom en els darrers deu anys i el 2017 només un 8,2% de les resolucions es van fer en català.

    Molta gent pensa que parlant en català en un judici té més possibilitats de perdre el cas, cosa absolutament infundada i falsa. Cal saber, però, que tots els ciutadans de Catalunya tenim els mateixos drets, del tipus que siguin, i dins aquests drets hi ha els lingüístics. Com que tant el català com el castellà són llengües cooficials en el nostre territori, en un judici just tant podem usar l’una com l’altra.

    A més, en el cas que us sentíssiu desemparats o desprotegits, o bé sospitéssiu que els vostres drets són vulnerats, heu de saber que podeu comptar amb el Consell de l’Advocacia Catalana, que en tot cas us pot recomanar i aconsellar sobre algun dubte que tingueu.

    En el si d’aquest Consell hi ha la Comissió de Llengua Catalana, que té com a objectius eliminar tots els prejudicis que pateix l’ús de la llengua catalana en el món jurídic i també sensibilitzar tots els professionals del dret perquè l’utilitzin en l’exercici professional. Per a més informació, visiteu el web següent:

    http://www.cicac.cat/arees/llengua/

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Gal·licismes: paraules que ens arriben de França

    Taquilla o guixeta?, merci o gràcies?                                                                                  

    Núm. 102// Un gal·licisme és un element lingüístic d’origen francès que s’ha introduït en una altra llengua. La llengua catalana té molts gal·licismes que van entrar ja a l’edat mitjana i que tenien relació amb el món feudal (estendard, llinatge...) i amb la vida de la cort  (joia, dosser…). Més tard també s’incorporaren a la llengua catalana paraules d’origen francès que tenien relació amb el món de la moda (jaqueta, farbalà, frac, perruca…) i l’art culinari (brioix, beixamel...). Totes aquestes paraules en aquests moments ja formen part del corpus de la llengua catalana i, per tant, les trobarem als diccionaris.

    De tota manera, hi ha gal·licismes molt més recents i que tots hem sentit o dit alguna vegada. Us sona la guixeta? A diferència dels altres gal·licismes aquest no el trobareu a cap diccionari. Hi ha una raó prou clara. Cap a mitjans de segle XX va començar a córrer la idea que “taquilla” era una paraula incorrecta i que calia substituir-la per guixeta. De fet, “taquilla” sí que és una paraula que ens ha arribat a través del castellà (agafat, en diminutiu, de l’àrab tâqa ‘finestra’), però és un castellanisme, com tants d’altres, que ja ve d’antic i per això ja va aparèixer en el diccionari Fabra. Guixeta és un gal·licisme ben clar i ben modern que no cal incorporar a la llengua catalana perquè ja tenim una paraula que designa el mateix.

    D’altra banda, tal com ens recorda l’Optimot, per referir-nos al lloc on venen els tiquets o bitllets, direm ‘taquilla’ i, en canvi, si ens volem referir al lloc on es guarden els estris personals (en un gimnàs, per exemple) direm ‘armariet’.

    I encara hem de parlar d’una altra paraula d’ús molt comú. En algunes zones de Catalunya s’ha estès moltíssim la paraula ‘merci’ en lloc de ‘gràcies’. De fet, si ho busquem al portal Optimot trobarem que per expressar agraïment en català es fan servir les fórmules següents: gràcies, moltes gràcies, mercès. I afegeix que “es preferible restringir la forma merci a àmbits molt col·loquials o familiars”.

    No es pot negar que aquest merci ens remet al francès. Amb tot, no està clar o no hem trobat documentat per què s’ha difós aquest mot en la forma francesa. Sabem, això sí, que no surt esmentat al diccionari etimològic de Joan Coromines ni recollit al Diccionari català-valencià-balear, potser perquè en el moment que es van elaborar aquests diccionaris la forma merci encara no era gaire sentida. No sabem si senzillament merci va ser una modificació del català mercès o es va agafar la paraula directament del francès per la raó que fos. Sigui com sigui, la paraula ha entrat plenament en l’àmbit col·loquial o familiar de la llengua.

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Terminologia de videojocs

     

    Parlem de videojocs en català. El TERMCAT ho fa possible

    Núm. 101// Si volem parlar en català sobre termes de videojocs, el TERMCAT ens ho posa ben fàcil, i ho fa com un joc. A través d’unes targetes interactives es pot descobrir el terme català de la forma més habitual del videojoc, que sol ser l’anglesa.

    Hi trobarem de tot, des dels jocs d’acció basats en la punteria amb armes de foc, que s’anomenen jocs de trets; els  videojocs d’habilitat mental (trencaclosques, problemes de lògica, etc.); els jocs de lluita,  d’acció lineal en què el personatge jugador s’enfronta als enemics amb les mans nues o amb armes blanques en un escenari fix; els jocs arcade,  videojoc simple, d’acció repetitiva, breu i senzill, que va augmentant de dificultat a mesura que avança, fins als jocs de supervivència, en què s’intenta transmetre al jugador una sensació d’angoixa.

    Segons el tipus de jugador també hi ha una terminologia específica: el jugador expert, que hi dedica temps i està al corrent de tot, o el jugador ocasional, que hi juga esporàdicament. Si aquests jugadors es troben en un mateix espai físic i competeixen des d’ordinadors connectats a una xarxa local, se’n diu trobada LAN i, en canvi, si juguen en equip en xarxa s’anomenen escamot.

    I dins del vídeojoc hi podem trobar l’enemic final, un personatge dotat d’habilitats especials i que costa més de vèncer. O també ens pot fer la guitza un ou de pasqua, un contingut ocult, un missatge o una habilitat que ha emmagatzemat el programador i que pot ser descobert pels jugadors de manera casual o intencionada. I serà el moment de fer els trucs, aquelles accions enginyoses que permeten el jugador aconseguir accedir a continguts addicionals o bé a millorar les habilitats del personatge.

    Ben mirat, tot plegat pot generar addicció i pot tenir seqüeles, que en aquest món dels videojocs és un mot amb un altre significat: videojoc que forma part d’una saga, exceptuant-ne el primer que s’ha comercialitzat.

    Si voleu saber-ne més o consultar altres termes podeu fer-ho a la pàgina del TERMCAT, <https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/9>

     

    Font: CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels videojocs [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic

    Cap de què?

    Núm. 100// El cap és, segons el DIEC, la “part superior del cos humà separada del tronc pel coll”. Aquesta definició, però, queda molt curta si ens fixem en la multitud de frases fetes i expressions que contenen aquest mot.

    Per començar tenim un munt d’insults formats per “cap de”, tants que costen de documentar: cap de trons, cap de ruc, cap de llúpia (molt conegut a Vic), cap de suro, cap de carbassa, cap de vent…, i així amb tot allò que ens pugui semblar ofensiu de tenir dins el cap. Cal dir que la forma o temperatura del cap també pot variar la personalitat de l’anomenat: cap quadrat (tossut) , cap fred (reflexiu) o cap calent (impulsiu).

    Tanmateix, en la majoria d’ocasions utilitzem “cap” com a sinònim d’extrem, punta, final o principi. És molt habitual en un conjunt d’expressions: cap de mina, cap de taula, cap de riu, al cap del carrer

    Per analogia, ha acabat designant la persona capdavantera (capdavantera) en una organització: cap d’estudis, cap d’estat, cap de colla, cap de pastera… O, negativament, els primers en rebre un càstig: cap d’esquila o cap de turc.

    En les mesures de temps també serveix per expressar-ne el límit, ja sigui el principi o el final, com en el cap de setmana i el molt proper cap d’any (1 de gener)  del 2020, que esperem que gaudiu en bona companyia i sense gaire ressaca.

    Bon any!

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Festes i tradicions. El Tió

    D’on prové la tradició de fer cagar el Tió?

    Núm. 99// Com és possible que un tronc de fusta es converteixi en el centre de la festa i sigui un dels “personatges” més emblemàtics del Nadal?

    Si pretenem fer un viatge en el temps fins al seu origen, haurem d’anar uns quants segles enrere cap a una societat precristiana i amb litúrgies paganes. I, actualment, el Tió és un dels elements de la mitologia catalana, una tradició molt arrelada a Catalunya.

    Originàriament, el Tió era un tronc que es posava a la llar de foc, s’encenia i el regal era l’escalfor que proporcionava. Avui dia, és un tronc que sovint es decora posant-hi potes, una barretina vermella i altres elements que simulen una cara somrient. Se’l fa cagar repetidament a base de clavar-li cops de bastó, alhora que se li canta una cançó tradicional.

    Antigament, la fusta de l’arbre era el punt de partida de moltes coses necessàries, importants i quotidianes per a la gent: els mobles, les eines del camp, els estris de la llar, les escales, les bigues de les cases i les del tren… Igualment, les cases no gaudien de calefacció ni de parets ben aïllades i, per tant, el fred havia de ser especialment dur de suportar. Per aquesta raó, la fusta de l’arbre, cremant a la llar de foc, era la font per poder cuinar, per donar calor i caliu a les cases i per il·luminar-les.

    El Tió de Nadal té el seu origen en una mena de festa que agraïa la importància de l’arbre i la seva fusta dins les llars. Era un reconeixement simbòlic a la natura que entra a les cases i que cal cuidar: alimentant-la, tapant-la… (per això uns dies abans de Nadal aquest tronc màgic s’alimenta i es tapa). A més, amb aquesta cura del tronc es volia assegurar que la natura no perdia la fertilitat i que continuaria donant els seus fruits. Per tot això, doncs, el dia 24 de desembre a la nit la família cremava el tió i aquest obsequiava els més petits amb dolços i llaminadures.

    A més, la tradició del Tió pot estar emparentada amb la de l’arbre de Nadal, ja que el Tió no és una altra cosa que la soca d’un arbre que la Nit de Nadal obsequia amb regals els més petits de la casa.

     

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Aprendre català

    Vols millorar el teu català?

    Núm. 98// Estàs fart de no saber si accentuar el “sé”? Encara no saps quins diacrítics han sobreviscut? Vols aprendre a parlar i escriure com un corresponsal de Catalunya Ràdio?

     Els dies 18 i 19 de desembre iniciem la matriculació als nous cursos de català per a adults que començaran el 8 i 9 de gener de 2020. Aquests cursos, de 45 h de durada, s’organitzen en períodes trimestrals. Els certificats de nivell que expedeix el Consorci tenen validesa oficial i correspondència amb els nivells (A1, A2, B1, B2, C1 i C2) del Marc Europeu Comú de Referència (MECR).

    Els nivells A1, A2 i B1 proporcionen un coneixement del català oral per a gent que l’aprèn com a segona llengua i el B2, C1 i C2 consoliden coneixements orals i aprofundeixen en el coneixement de l’ortografia i la gramàtica oficials, tant per a catalanoparlants com per a gent amb altres llengües maternes. Perquè deixis de ser el que diu “bueno” i “tinc que” a totes hores.

    A Vic, Manlleu i Torelló s’ofereixen cursos de diferents nivells i modalitats que podeu consultar entrant al web del CPNL (www.cpnl.cat) i entrant al cercador de cursos. Per matricular-se a un curs cal acreditar el nivell necessari mitjançant la prova de col·locació o un certificat de coneixements de català que acrediti el nivell. Les matrícules es fan presencialment als centres del CNL d’Osona.

    Tots els cursos, tret del nivell superior, tenen una reducció del 50% i el 70% per als casos d’atur, família nombrosa, família monoparental, pensionistes, jubilats i per a persones amb discapacitats. Els inicials (A1) són gratuïts.

    T’animem a participar als cursos o al Voluntariat per la Llengua (www.vxl.cat). Visita’ns als centres de la comarca i junts donarem corda al català, una bona expressió pot obrir més portes que un bon aspecte!

     

     

    Article complet

  • El 9 ets i uts. Expressions i dites. Desembre finat, any acabat

    Desembre finat, any acabat

    Núm. 97// El mes de desembre és el dotzè i l’últim mes de l’any. El nom li ve del fet d’haver estat el desè (llatí decem = deu) mes del primer calendari romà.  És curiós que l’octubre, el novembre i el desembre no coincideixin amb els mesos que fan vuit, nou i deu. L’explicació remunta al calendari romà, en què l’any estava dividit en deu mesos, amb un total de 304 dies, i un reguitzell de dies fins assolir els 365. Els reajustaments posteriors dels calendaris julià i gregorià, en els quals es va afegir el juliol i l’agost en honor a Juli Cèsar i Octavi August, van permetre que el mes de desembre saltés del desè al dotzè mes i de 30 dies als 31 actuals.

    La majoria dels refranys de desembre tenen una clara influència de la religió, ja que és època de preparació del Nadal, en comparació amb d’altres mesos en què predomina la relació entre l’home i la terra.

    En un primer grup, hi trobaríem els que ens mostren un mes fred i l’arribada de la neu:

    • Per la Immaculada Concepció, treu la torreta al balcó.
    • Per la Mare de Déu d’Advent, naps i cols, tot ben calent.
    • Sant Nicolau, de la neu porta la clau.
    • Per Sant Tomàs, al qui no té llenya li tremola el nas.
    • Els trons de Nadal no fan ni bé ni mal.

    En un segon grup, l’arribada del solstici amb el dia més curt de l’any.

    • Ésser més curt que el dia de Sant Tomàs.
    • Per Sant Esteve, creix el dia un pas de llebre.

    En un tercer grup, unes dites ens anuncien el temps futur.

    • Pel desembre, el temps que fa el dia tres, el fa tota la resta del mes.
    • Si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Resurrecció.

    I un darrer grup que fan referència a la terra.

    • Per Santa Llúcia, tot l’oli és a l’oliva.
    • Desembre nevat, bon any per al blat

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Expressions i frases fetes. Cantar les quaranta…

    Canta-li les quaranta si no vols que això sembli can seixanta!

    Núm. 96// En català tenim unes quantes expressions o frases fetes que contenen nombres. Unes de ben conegudes són “anar de vint-i-un botó” (anar mudat), “fer-ne cinc cèntims” (explicar breument una cosa) o “caure quatre gotes” (ploure molt poc), per exemple. Amb tot, avui ens volem fixar en dues expressions, molt conegudes, que tenen un origen ben curiós i que contenen nombres: “cantar les quaranta” i “ser can seixanta”.

    Per què ‘quaranta’ i per què ‘seixanta’?

    “Cantar les quaranta” a algú vol dir retreure-li les malifetes o renyar-lo. L’origen, però,  el trobem en un joc de cartes espanyol, el tuti. En aquest joc, guanya el jugador que aconsegueix reunir quaranta punts amb les cartes de més valor. Quan arriba aquest moment el jugador que els ha aconseguit ha de “cantar” els punts (dir-ho en veu alta) per informar-ne els altres. Per a la resta de jugadors és una amenaça que algú els canti les quaranta, ja que vol dir que han perdut.

    D’altra banda, si busquem el significat de “can seixanta” trobarem que és un lloc on tothom fa el que vol, on hi ha un gran desordre i un gran desgavell. Sembla que l’origen és un malnom que va rebre una fàbrica de teixits del segle XIX del carrer de la Riereta de Barcelona, on regnava el desori i la desorganització.

    Pel que fa a l’origen del nombre ‘seixanta’ en aquesta expressió, hi ha diverses teories, una de les quals ens diu que el sobrenom podria ser el resultat de la suma dels números que ocupava aquesta fàbrica, el 18, el 20 i el 22. El que sí sembla cert és que va ser una fàbrica bastant descuidada.

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic. Un nom per a cada empresa

     

    Anglicismes II. Un nom per a cada empresa

    Núm.95// Dia a dia apareixen nous models d’empresa  que, si no ens afanyem a anomenar-les en català, de seguida triomfa la designació del concepte en anglès: sentim  startup, spin-off, etc . Avui, doncs, toca parlar de com es diuen aquestes empreses en català.

    La pàgina web del TERMCAT (Centre de Terminologia ) www.termcat.cat  en el seu apartat de productes multimèdia ens ajuda a trobar-ne la resposta. Així, tenim que una empresa emergent (startup) és un negoci de constitució recent, que respon a una oportunitat de mercat important i que té un caràcter innovador i un creixement fort i ràpid. O bé que  una empresa derivada (spin-off) està creada per investigadors d’una universitat o una altra entitat de recerca i té com a objectiu explotar els resultats d’una investigació.  El terme que designa les empreses que tenen gran notorietat, reputació, solidesa i que cotitzen a la borsa amb grans beneficis, és el d’empresa de primera (blue chip company). O si parlem d’aquelles empreses que es basen en l’ús de tecnologies digitals i serveis financers innovadors n’hem de dir empreses de tecnologies financeres (fintech). I, finalment, tenim l’empresa puntcom (dot-com company), que se serveix d’Internet com a plataforma bàsica per desenvolupar la seva activitat.

    Trobarem, de ben segur, que la designació catalana també ens ajuda a entendre el model d’empresa. El nom sí que fa la cosa!

    Font: Termcat

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Nova gramàtica. Sigles en plural

     

    Parlem de sigles en plural?

    Núm. 94// No hem de perdre de vista que la sigla és una abreviació en majúscules d’alguna denominació formada per més d’una paraula, per tant, la seva finalitat és que ens estalviem d’haver-nos-hi de referir amb el nom llarg. Així, trobem sigles de tota mena: d’organitzacions (ONG, ONU, IEC), d’impostos (IVA), de trastorns i síndromes(TDA, SIDA), d’objectes (DIEC, CD), etc. Generalment, la designació és en singular.

    La nova gramàtica recull que hi ha sigles que es mantenen invariables o –i aquí hi ha la novetat- que poden formar el plural afegint-hi una essa minúscula al final,  és el cas de els CAP/ els CAPs, les ETT/ les ETTs. Alerta! No hi ha cap apòstrof abans de la essa!

    Per contra, hi ha sigles que tot i portar davant un article plural designen una entitat única i per això no s’hi afegeix cap essa. És el cas de els EUA o de les TIC. El que cal evitar en aquests casos és la duplicació de lletres com a marca de plural.  Només en alguns casos consolidats per l’ús es conserva aquesta duplicació CCOO (Comissions Obreres) o PPCC (Països Catalans). Així doncs, escriurem RH per referir-nos a Recursos Humans o AV per designar l’Associació de Veïns.

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

alabril anyelletllanat apòstrof bosc català comptar contar cursos dat dit DUC dut enllepolit erradicar flairefina frase feta frases fetes gallina gana guants hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala llengua llepol lèxic mica nova gramàtica numerals punta quinfumfa recursos res set son taló termcat tica topònims tramvia vesc vint-i-nou visc xica