• El 9 Ets i uts. Lèxic. Un nom per a cada empresa

     

    Anglicismes II. Un nom per a cada empresa

    Núm.95// Dia a dia apareixen nous models d’empresa  que, si no ens afanyem a anomenar-les en català, de seguida triomfa la designació del concepte en anglès: sentim  startup, spin-off, etc . Avui, doncs, toca parlar de com es diuen aquestes empreses en català.

    La pàgina web del TERMCAT (Centre de Terminologia ) www.termcat.cat  en el seu apartat de productes multimèdia ens ajuda a trobar-ne la resposta. Així, tenim que una empresa emergent (startup) és un negoci de constitució recent, que respon a una oportunitat de mercat important i que té un caràcter innovador i un creixement fort i ràpid. O bé que  una empresa derivada (spin-off) està creada per investigadors d’una universitat o una altra entitat de recerca i té com a objectiu explotar els resultats d’una investigació.  El terme que designa les empreses que tenen gran notorietat, reputació, solidesa i que cotitzen a la borsa amb grans beneficis, és el d’empresa de primera (blue chip company). O si parlem d’aquelles empreses que es basen en l’ús de tecnologies digitals i serveis financers innovadors n’hem de dir empreses de tecnologies financeres (fintech). I, finalment, tenim l’empresa puntcom (dot-com company), que se serveix d’Internet com a plataforma bàsica per desenvolupar la seva activitat.

    Trobarem, de ben segur, que la designació catalana també ens ajuda a entendre el model d’empresa. El nom sí que fa la cosa!

    Font: Termcat

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Nova gramàtica. Sigles en plural

     

    Parlem de sigles en plural?

    Núm. 94// No hem de perdre de vista que la sigla és una abreviació en majúscules d’alguna denominació formada per més d’una paraula, per tant, la seva finalitat és que ens estalviem d’haver-nos-hi de referir amb el nom llarg. Així, trobem sigles de tota mena: d’organitzacions (ONG, ONU, IEC), d’impostos (IVA), de trastorns i síndromes(TDA, SIDA), d’objectes (DIEC, CD), etc. Generalment, la designació és en singular.

    La nova gramàtica recull que hi ha sigles que es mantenen invariables o –i aquí hi ha la novetat- que poden formar el plural afegint-hi una essa minúscula al final,  és el cas de els CAP/ els CAPs, les ETT/ les ETTs. Alerta! No hi ha cap apòstrof abans de la essa!

    Per contra, hi ha sigles que tot i portar davant un article plural designen una entitat única i per això no s’hi afegeix cap essa. És el cas de els EUA o de les TIC. El que cal evitar en aquests casos és la duplicació de lletres com a marca de plural.  Només en alguns casos consolidats per l’ús es conserva aquesta duplicació CCOO (Comissions Obreres) o PPCC (Països Catalans). Així doncs, escriurem RH per referir-nos a Recursos Humans o AV per designar l’Associació de Veïns.

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Què és el VxL?

    Núm.93// El VxL és un programa que va néixer l’any 2003. Les sigles fan referència al nom del programa: Voluntariat per la Llengua, però també se’l coneix com el programa de les parelles lingüístiques. Consisteix a practicar català a través de la conversa. Les parelles lingüístiques estan formades per una persona voluntària, que parla català fluidament, i una persona aprenenta, que en té coneixements bàsics i vol adquirir fluïdesa.

    El VxL ofereix dues modalitats: presencial (les parelles han d’assistir al lloc de trobada que hagin acordat) i virtual (les parelles fan les trobades per mitjà d’Internet, a través de plataformes de videoconferències). Tant si tries la modalitat presencial com la virtual, has de ser major d’edat, has de disposar d’un mínim d’una hora a la setmana durant 10 setmanes i tenir ganes de parlar en català.

    L’experiència del VxL és gratificant, positiva i engrescadora. Alguns dels participants del CNL d’Osona ens han fet arribar comentaris com aquests:

     

    Estem encantades amb l’experiència i les trobades. Van molt bé. No sé si l’Ana n’aprendrà molt, però ens ho passem molt bé, ha,ha!

    (Carme Comas, voluntària).

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Lèxic: ‘guai’

     

    “Sta guai?”        

    Núm. 92// Entre tots els mots que hem adaptat d’altres llengües n’hi ha que venen i van, que són molt utilitzats per un grup durant un temps curt i després cauen en l’oblit o que acaben triomfant i esdevenen paraules habituals acceptades normativament en el català. I n’hi ha que no entren en cap d’aquests esquemes, com és el cas de guai.

    Segons el diccionari etimològic de Joan Coromines guai apareix per primer cop en una obra de Ramon Llull com a “interjecció de dolor o amenaça, i, en part, de sorpresa” i prové “del gòtic WÁI que té aquell significat”. Coromines el documenta també amb aquest significat en Curial i GüelfaGuai! Quantes ànimes dampnades—!” i en  altres obres medievals.  També el defineix com a interjecció d’admiració o sorpresa en el dialecte tortosí, i especula que en aquelles terres pot tenir l’origen en una expressió de l’àrab.

    Fent un salt vers l’actualitat el mot ha cobrat un sentit gairebé equiparable a bo, modern, correcte…i és que durant els anys 80 va esdevenir una manera de descriure allò nou, trencador i diferent, probablement manllevat del castellà. Ara mateix, segons el taller de neologismes de l’Institut d’Estudis Catalans, la “neolosfera” de la Universitat Pompeu Fabra i qualsevol parlant del català actual guai s’utilitza ja amb tota normalitat com a adjectiu o adverbi, tant en publicacions informatives com en l’oralitat.

    Per tant, guai és una paraula antiquíssima, amb més de 800 anys d’ús, però amb una variació tan gran en el seu significat que fa impossible seguir-ne la pista a través dels segles. No es pot afirmar que el guai de Llull, el del pinxo de la discoteca i el d’Oques grasses siguin el mateix mot, però podem afirmar que ressonen en la mateixa llengua malgrat els anys que els separen.

    Fonts: neolosfera.wordpress.com

    Diccionari Etimològic i Complementari de la llengua Catalana (DECat)

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Anglicismes

    Els anglicismes: un non-stop en català, o sigui, un no parar

    Lèxic

    Núm. 91//Fem un briefing? Anem a un altre bar perquè aquest està full o hi ha overbooking! Quin canvi de look! Deixem-ho en standby… Els sentim arreu! D’anglicismes n’hi ha hagut sempre, però fa uns anys que el seu ús quedava limitat en uns àmbits concrets. La major part dels anglicismes arriben a la població per la via periodística, la ciència o la tecnologia. En els últims anys, però, els manlleus d’aquesta llengua s’han incrementat a l’hora de parlar i també entre els usuaris de les xarxes socials, sobretot entre el públic adolescent. Entre els joves se senten molt sovint paraules com fake (fals), feeling (tenir sintonia), of course (evidentment, clar que sí), però també se n’utilitzen d’altres de manera generalitzada i no adequada. És el cas de random (ús molt extens en moltes circumstàncies de la vida quan en realitat només té el significat de ‘casual’, ‘aleatori’).

    En l’àmbit laboral, trobem l’ús molt estès de la paraula coworking (cotreball, professionals que comparteixen un espai de treball), startup (empresa emergent), workshop (taller o sessió de treball)…

    Pel que fa al món de l’hostaleria, podem contractar un càtering (servei d’àpats) per fer un brunch (vermut o esmorzar a mig matí) al hall (al vestíbul de tota la vida) i pertot arreu trobem foodtrucks (camió restaurant), que ens ofereixen de tot i més.

    En tenim molts, però, que ja són anglicismes integrats i que ja no pensem que ho són: e-mail (correu o adreça electrònica), heavy (fort, dur), pàrking (aparcament) -adaptada a l’ortografia catalana, ‘pàrquing’-, bullying (assetjament escolar), mountain bike (bicicleta de muntanya), feedback (retorn, reaccions o respostes)…

     

    Així doncs, si aquesta publicació et sembla top podem dir que és ‘genial’ o ‘fantàstica’, o quan estic d’acord en alguna cosa i dic ok podria dir ‘entesos’ o ‘d’acord’ Per tant: nosaltres triem. Reflexionem-hi!

     

    Si us interessa saber-ne més:

    https://www.uoc.edu/portal/ca/servei-linguistic/criteris/lexic/tractament-anglicismes/anglicismes-habituals/anglicismes-habituals.html

     

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Topònims

    Pobles molt localitzats

    Num.90// En la toponímia catalana tenim molts pobles amb noms semblants. En ser una zona poblada des de l’antigor hi ha un extens debat per saber l’origen de molts d’aquests topònims ja que les paraules que els formen poden haver canviat de pronúncia i sentit diverses vegades.

    N’hi ha uns quants, però, que no deixen lloc a l’equívoc pel que fa a una part del seu nom que els situa en un lloc concret. És el cas dels Arenys, ja siguin de dalt o de baix, de Mar o d’Amunt: són zones molt sorrenques, plenes d’una arena que en el seu moment passà a donar-los nom.

    El mateix podem dir amb els Rius: en tenim d’oms (Riudoms), de canyes (Riudecanyes), de llots (Riudellots), duplicats (Dosrius) i fins i tot alguns amb personalitat com Riubregós o amb formes estranyes com Riucorb.

    L’orografia del terreny, les pujades i baixades que calia fer per arribar a un lloc també van col·laborar a donar-nos noms molt descriptius tant per llocs elevats com enfonsats: Mont va davant de molts pobles catalans, Montmany, Montsant, Montgat, Mont-roig…tots situats damunt d’algun turó o muntanya. Igual que els seus veïns de baix, encapçalats per Vall com ara Vallfogona, Vallcebre, Vallgorguina…, i fins i tot, més accessibles però igual d’interessants, els Prats o Plans: Planoles, Prat del Rei, Pratdip, Pla de la Font.

     

    Font: https://www.upf.edu/web/documents-administratius/municipis

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Herbes molt animals…

     

     

     

     

     

     

    Herbes molt animals

    Núm.89//Heu pensat mai per què una planta es diu com es diu? A l’hora de posar noms sovint som poc originals i els prenem d’allò que hi ha més a prop. I a prop de les plantes, sempre hi ha algun animal. És per això que avui portem un recull de noms de plantes que són molt animals.

    La gran majoria de noms de plantes que fan referència a animals estan formats per l’inici flor de o herba de i l’animal que els dona nom en qüestió. És el cas de l’herba gatera (Valeriana officinalis) , l’herba de gallina (Galium aparine), la moixera de guilla (Sorvus aucuparia) o  la flor de simi (Orchis simia).

    Com a espècies amb un nom més curiós, que no fa referència a la planta en primer lloc, sinó a una part del cos d’algun animal que normalment en recorda la forma, trobem plantes amb noms tan peculiars com la cua de cavall (Equisetum hyemale), el cap d’ase (Lavandula stoechas), l’ala de corb (Inula henelium) o la cara de vedella (Antirrhinum majus) també anomenada, segons el lloc, boca de conill, boca de drac o mamaconill.

     

    Font: floracatalana.net

    termcat.cat

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Què és un petaflop?

     

     

     

     

     

     

     

    Què és un petaflop?

    Núm. 88// Un petaflop. No us fa pensar en el nom d’alguna mena de llaminadura infantil? Doncs, no. Aquest terme fa referència a una cosa ben diferent. Un petaflop és una unitat de mesura de la potència de càlcul d’un supercomputador, que correspon a mil bilions d’operacions de coma flotant per segon. El terme petaflop està format amb el prefix peta- i la base flop (o flops).

    El prefix peta– forma part del conjunt de prefixos que es fan servir en el sistema internacional d’unitats per a indicar múltiples i submúltiples de les unitats. D’aquests prefixos, n‘hi ha de ben coneguts, com deca– (que indica 101), hecto– (102), kilo– (103), mega– (106) o fins i tot giga– (109), i d’altres que tenen un coneixement més reduït, perquè fan referència a mesures que no són habituals fora de certs àmbits especialitzats: com és el cas de  peta– (1015). O sigui, que un petaflop correspon a mil teraflops o a un milió de gigaflops, per exemple. Convé tenir en compte que totes aquestes formes s’escriuen amb minúscula inicial.

    Pel que fa a la base, flops prové de l’acrònim del sintagma anglès floating-point operations per second.

    Font: Termcat. Text modificat.

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. Autoantònims

    Això, allò, o tot el contrari   

    Núm. 87// A l’Ets i Uts d’avui us volem parlar d’un fenomen lingüístic força curiós. Us heu fixat que hi ha certes paraules que signifiquen una cosa, i alhora la contrària? Sabeu que un mateix mot pot tenir dos sentits totalment oposats?

    Us mostrem dues definicions extretes del Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans que ho exemplifiquen:

    Crac:

    cracm. [LC] ant. Persona d’escassa vàlua en un concepte o altre.

    cracm. [LC] As1 2 . El crac de l’equip va fer tres gols. La Maria és un crac de les noves tecnologies.

     

    Nimi:

    adj. [LC] Excessiu, prolix. 
    adj. [LC] Insignificant, negligible, de poca importància. Detalls nimis.

    Cada llengua té una petita dosi d’aquest tipus de paraules. Afortunadament no n’hi ha gaires casos, perquè això, és clar, dificultaria moltíssim la comunicació.

    Mots com hoste (qui s’allotja a casa d’algú i qui acull algú a casa seva), combregar (administrar i rebre el sagrament de l’eucaristia), enervar (fer posar nerviós i privar de nervi), llogar (donar a lloguer i prendre a lloguer), en són alguns exemples més.

    Article complet

  • El 9 Ets i uts. El verb apretar

     

     

     

     

     

    Apretem sense fer-nos mal

    Núm. 86// La forma apretar, d’ús arrelat i estès, adopta bastants significats,  per la qual cosa és important aturar-s’hi per pensar-hi una mica, ja que aquest verb  no és admès en català i, per tant, en la nostra llengua no ens deixem apretar res. És un castellanisme històric tan antic que ja el sentim ben nostre. És un comodí perfecte, i se’ns fa difícil parlar sense utilitzar-lo en moltes de les nostres expressions. Així doncs, en català hem de fer servir diverses paraules segons el que vulguem dir i no és fàcil saber quin correspon en cada cas. Vegem-ne alguns exemples.

    Ara que ja som a l’estiu, la calor s’intensifica -i no apreta; per tant, posem-nos a l’ombra i gaudim d’una beguda ben freda. Moltes vegades també apretem les dents, els llavis, el punys i les mans, però el que realment fem és serrar les dents, prémer els llavis, cloure o tancar els punys i estrènyer la mà.

    A la feina acostumem a dir que el nostre cap ens apreta, però el que realment fa és collar-nos, igual com es fa amb els cargols, o pressionar-nos. Si ens persegueixen apretem a córrer, oi? Doncs no, el que fem és arrencar a córrer!

    En temps de crisi ens hem d’apretar el cinturó, però si volem estalviar el millor que podem fer és estrènyer el cinturó. I quan apretem tecles o botons el que fem en realitat és prémer, pitjar o polsar. El mateix passa amb l’accelerador que millor pitjar-lo que apretar-lo.

    Així doncs, si aquest setembre tens l’agenda apretada, pensa que és millor dir que la tens atapeïda…, però fes alguna pausa!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

alabril anyelletllanat apòstrof bosc català comptar contar dat dit DUC dut enllepolit erradicar flairefina frase feta frases fetes gallina gana guants hidrònims informacions itujugues itujuguesencatala llengua llepol lèxic mi mica nova gramàtica numerals punta quinfumfa recursos res set son taló termcat tica topònims tramvia vesc vint-i-nou visc xica