Santboians il·lustres: Joan Bardina i Castarà
Aquesta és la ressenya que ens ha escrit el David:
Joan Bardina i Castarà (1877-1950)
Joan Bardina i Castarà va néixer a Sant Boi de Llobregat el 27 de maig de 1877 i va morir a Valparaíso (Xile) el 10 de juliol de 1950 als 73 anys. Es crià al si d’una família humil i a dia d’avui és considerat un santboià il·lustre. A la nostra vila hi ha una escola que porta el seu nom, així com el carrer on va néixer (al núm. 36), molt a prop de la Torre del Sol.
Va ser un pedagog i periodista que tractà de revolucionar l’ensenyament, sense gaire èxit al nostre país. En canvi a Xile està considerat un referent.
Bardina era una gran estudiant, però la precària economia familiar no li hagués permès tenir estudis; per això, empès pel profund esperit religiós de la seva mare, amb deu anys entrà al seminari de Barcelona i nou anys més tard l’abandonà per diferències amb els seus superiors.
Entre el 1896 i el 1899 va cursar batxillerat a l’Institut de Girona. El 1900 entrà a la Universitat de Barcelona on va estudiar Magisteri i Filosofia i Lletres.
El 1902 fou detingut per uns articles escrits a la publicació La Barretina però és alliberat ràpidament gràcies a l’amistat amb el governador de Barcelona: era el professor particular del seu fill.
A partir 1902 l’educació va ser la seva principal preocupació. Va llegir diferents escrits de pedagogs i educadors nacionals, amb els quals col·laboraria més endavant. Amb les influències catalanes i espanyoles i sense perdre de vista els moviments polítics i culturals a Catalunya, Bardina elabora el seu propi pensament pedagògic, força original per l’època i potser únic en la historia de Catalunya i a l’Estat. Això fa que entre el 1902 i el 1912 Bardina participés en tot allò que estigués relacionat amb la pedagogia a Barcelona: congressos, publicació de llibres de text, política escolar, etc.
El 1912 marxà a França amb una beca per adquirir nous coneixements, però no va trobar el que buscava i després d’un periple per alguns països centreeuropeus, va marxar el 1917 a Bolívia, on fou nomenat director general de instrucción superior a La Paz. En aquest càrrec hi estaria fins un any més tard, ho deixarà per discrepàncies polítiques.
El 1918 s’instal·là definitivament a Xile on serà considerat un pedagog de referència. Fou professor de Dret del Treball a la Universitat de Santiago de Xile i des de 1928 a l’Escola de Dret de Valparaíso fins que morí.
Va ser reconegut el 1936 com a “Gran Maestre de la Orden Nacional del Condor de los Andes” per la República de Bolívia i el 1937 amb el “Gran diploma de Honor” per la seva publicació La Semana Internacional (publicació de gran èxit durant disset anys).
A la foto, el carrer de Joan Bardina, amb la Torre del Sol i l’Església de Sant Baldiri al fons
1 comentari
Nuria guillen
17 des. 13
23:01 #
Rafael Casanova va néixer el 1660 a Moià i el 3 de maig de 1743 moria a:
Sant Boi de Llobregat amb una mort digna i plàcida, ho donà tot per defensar Catalunya, com dirigent va saber assumir tota responsabilitat que aquesta suposava.
A la vila de Sant Boi hi ha una escola amb el seu nom i la casa natal.
Rafael Casanova va ser un personatge que lluità amb la màxima fidelitat al servei del poble de Catalunya.
Tant és així que ha quedat en el record històric de tots els catalans com sinbol de les nostres institucions perdudes però mantenint la força i l’esperança per recuperar-les.
Poca cosa més se’n sap de la vida de Rafael Casanova a causa de la seva normalitat ciutadana i a la pèrdua forçosa de documentació després d’una guerra.
Però tot i així la vida i la mort de Casanova va lligada als fets històrics que amenaçaren els Països Catalans