L’acta de la sessió núm. 7 havia de ser a càrrec del Paco Hidalgo, però ell assegura que no l’ha feta, que l’ha feta el secretari emmascarat he he he. Espero que us faci riure tant com a mi. Aquí la teniu:
Quin marro, això de fer de secretari! Però si mai no n’he fet jo, d’això! Ostres, i per què em tremolen tant les cames? Potser perquè si no ho faig, la cosa tindrà conseqüències sabent que a classe mana qui mana? Sigui pel que sigui, sí que tinc ben clar que a tothom qui mana li agrada tenir secretaris i secretàries. I com més, millor. Tan de debò pogués canviar les coses! Però si, per una banda, el que feien abans els secretaris era guardar els “secrets” dels qui manaven i, per altra, ara ella em demana fer una acta per contar absolutament tot, amb pèls i senyals, i per penjar-ho després al blog de l’escola… a veure qui entén tot això? Calma’t nen! Calma i resignació: faré de secretari i prou!
Quan ella va arribar, com sempre, va estar generosa amb un amistós –Bon dia a tothom!– salutació que nosaltres, també molt educats, li retornem amb el mateix ànim. Tot seguit, com sempre, arrossega la taula fins al ben mig de classe, seu, passa llista i comença.
Llavors, primer va informar de les dades per visitar la Filmoteca de Catalunya, després vàrem parlar de l’acta d’en Paco Campos. Al poquet vam passar al tema de les paraules que en castellà i en català són semblants però que es diferencien perquè una porta “h”, i l’altre no. També ens va lliurar uns passatemps per fer a casa, a més del ja teníem. La sorpresa va ser baixar a l’aula magna per veure una exposició anomenadaMirades i veus. I és clar, vàrem tenir més feina: feina prèvia a la visita, feina per fer durant la visita i, per descomptat, també feina per fer a casa. I la cosa no va acabar aquí, després de corregir exercicis de verbs, encara va manar els vint exercicis següents per fer a casa, tot a més d’un article d’opinió de cent vuitanta paraules: feina i més feina. Manar i manar. Carai, com li agrada! Ostres, si pogués canviar les coses!
Jo, el secretari (anònimus).
Article complet
Carta als Reis Mags
Mil cretins
