LA TAUROMÀQUIA NO ÉS CULTURA CATALANA
En aquesta setmana el Tribunal Constitucional va anul•lar la prohibició dels Toros aprovada pel Parlament de Catalunya ara fa sis anys i que va entrar en vigor el 2012, en considerar que la llei envaeix competències estatals.
Penso que no és més que un altre atac contra Catalunya i les normes que aprova la seva cambra legislativa. La tauromàquia no forma part de la cultura catalana.
En primer lloc, el Tribunal Constitucional utilitza una llei estatal “la Declaració de les curses de braus com a patrimoni cultural”, posterior a la prohibició del Parlament.
En segon lloc, cal no oblidar, que la determinació del TC anul•laria una llei que va sorgir d’una iniciativa popular que comptava amb el suport de la societat.
Cal remarcar que la societat catalana s’oposa a una tradició basada en la crueltat i que atempta contra els drets dels animals. Per això, no en pot ser considerada una manifestació cultural, artística ni deportiva.
En darrer lloc, l’aprovació d’aquesta pràctica quedaria finançada amb diners públics i com a un ciutadà més de Catalunya, no n’estic a favor.
Per concloure, vull posar de manifest que la tauromàquia m’ha semblat sempre una monstruositat i que el govern hauria de cercar un nou marc legal que garanteixi la fi d’un espectacle basat en la violència.
Si el toro pateix, si el toro mor, i si la tauromàquia és un “art” on moren animals. És això art?

Matar toros és un art?
Les curse de toros són considerades per moltes persones, la festa nacional i consideren que és art.
El Parlament de Catalunya, fa més de sis anys que va prohibir les curses a Catalunya amb 68 vots a favor 55 en contra i 9 abstencions. Però ara com és un costum per part del TC, ens tomba la llei diu que no es va fer per unanimitat i per tant no es valida.
Per mi veure els toros, em fa recordar l’olor de naftalina, de ranci, d’una època en què la televisió, només feien toros i folklòriques, l’Espanya fosca.
Veure com martiritzen i fan patir el toro és una salvatjada, li claven banderetes, el picador dur una mena de llança que li van clavant a l’espatlla, el torero el mareja amb la seva capa i per acabar la feina, segons els entesos li fa l’estocada, que no és altra cosa que matar-lo.
I mentrestant la gent que hi ha a la plaça aplaudeix la seva gesta.
Que la gent vagui a les places per veure com maten els toros en sembla un acte sàdic, al parer meu és un espectacle de segles passats.
Per això no en sóc partidària que tornin els toros a Catalunya.
No conec a ningú que vulgui ser torero, ah! Si l’Albert Pla sí que en vol ser de torero.
Aquí ús deixo la seva reivindicació
https://youtu.be/HZT98H2rP_E

CURSA DE BRAUS: el protagonista oblidat
Podem valorar el contenciós establert entre la Generalitat de Catalunya i l’Estat Espanyol des de dues vessants.
La primera de caire polític, on s’intenta establir la supremacia de l’un damunt l’altre i on els actors secundaris no són rellevants, i en tot cas, se’ls utilitza com a peons del joc.
La segona vessant és la que intenta establir uns criteris objectius per salvaguardar el benestar dels animals que de forma imperativa constitueixen part de la nostra societat. Aquest és el punt on vull incidir.
El TC, basant-se en la Llei 2015 per la salvaguarda del patrimoni cultural, declara la tauromàquia com a patrimoni cultural comú per la qual cosa no es pot prohibir. Dins la tauromàquia s’inclou la cria dels braus, la confecció de la roba per a tots aquells que hi participen i de totes les manifestacions artístiques relacionades directament amb la cursa de braus com poden ser els cartells publicitaris. Fins aquí d’acord, però manca un dels elements clau per dur a terme l’espectacle: el maltractament de l’animal.
Per altra banda,L’ Institut d’Estudis Catalans (ITC) defineix “maltractament” com l’acció lesiva que una altra persona comet de manera no accidental sobre una altra persona, la qual pot patir conseqüències físiques i psicològiques. Anàlogament, podem establir que el maltractament animal és aquell que infringeix un dany a un animal per part d’una persona de forma intencionada i gratuïta. A més la Llei 22/2003 de la Generalitat de Catalunya de protecció dels animals, considera els animals com a organismes dotats de sensibilitat física i psíquica.
I per mostra, un botó. Analitzen algunes de les figures que intervenen en les curses de braus:
• Picador: armat amb una vara llarga en l’extrem de la qual hi ha una punta metàl•lica, escomet el brau per tal de produir l’esquinçament dels teixits de la creu per debilitar l’animal i evitar la posició altiva del cap.
• Banderillero: encarregat de clavar les “banderillas” en la clatellera del brau. Estan proveïdes d’una punta metàl•lica en forma d’arpó, la finalitat de les qual és la de espavilar i excitar l’animal després del picador.
Per últim, no si valen els qualificatius de tradició mil•lenària o fet cultural per mantenir uns comportaments que com a poc ratllen iniquitat.

Avui torna a ser noticia la tradicional festa del toro. A Catalunya es va aconseguir abolir-la perquè un nombrós col•lectiu la va considerar una forma de maltracta animal.
I ara, 6 anys després, per no se quins mecanismes legals, es tomba aquesta decisió.
Jo no entenc de lleis, però opino que si la nostra decisió ha estat no veure més toros ensangonats per les places, per què no es vol tenir en compte?
Alguns apel•len a la cultura, a allò que és tradició. Però crec que, afortunadament, hi ha tradicions que evolucionen amb la seva gent; que el que abans era cultura, ara no té sentit.
I em ve al cap la l’època del gladiadors. Per tant, no em val la qüestió de tradició i de cultura.

Ja hi som una altra vegada amb la polèmica dels toros a Catalunya.
Aquest és un tema que a mi tant m’hi fa, ja que no tinc cap interès en les curses de toros, no obstant això, donaré la meva opinió.

D’entrada jo em faig una pregunta; no tenen res millor a fer els polítics i el Tribunal Constitucional? Crec que hi han coses més importants per debatre que no pas les curses de toros, a més a més el Parlament de Catalunya ja va votar democràticament la prohibició de festes taurines i ara el PP i el TC revoca aquesta llei argumentant les competències estatals.

Opino que el govern central no tindria que ficar el nas on no li demanen, ja que els catalans no em sortit al carrer a demanar que tornin les curses taurines. que cada comunitat sigui lliure de fer o no aquesta pràctica amb toros braus, Tots aquests dilemes
a referèndum i que el poble decideixi.

Per altra banda crec que torejar un toro brau no és cap bogeria, sinó una professió, ja que dóna feina a molta gent i en aquest país amb tant d’atur necessitem llocs de treball. Tot i això no estic d’acord amb el maltractament dels animals, això de clavar aquella mena de llança del picador i les banderilles que ho fan per debilitar l’animal, no em sembla gens bé.

Per concloure diré als defensors dels animals que em sembla molt bé la seva postura en contra del sofriment i agonia dels toros braus, però, per què s’hi crien? No tenen més funció que aquesta, si no desapareixerien, s’extingirien.

Aquest tema de braus està creant un debat que per mi personalment està fora de lloc, la prohibició de les curses taurines i l´envolic per tonar-hi o no esta causant massa enrenoi i sobretot afectant al tema politic, cosa que ho veig fora de lloc ja que n´hi ha temes més importants que tractar o debatre. Estem en el punt que tothom donarà la seva opinió y crec que mai s´arribara a un consens per part de tots. crec que el govern no tindria que ficar-se tant en aquesta història i deixar les coses com abans.
Matar toros és un art? no vui donar la meva resposta a aquesta pregunta però penso que forma part de la història però a la vegada ès bastant cruel, no ostant em sembla que ja l´he donat.

Respecte aquest tema, complicat de discutir, per la diversitat d’opinions que podem trobar i amb el meu respecte a tots, jo estic d’acord amb la festa taurina.
És rar, però mai he assistit en una correguda de toros, però si que de petit, record al meu pare que li agradaven i les he vist per televisió.
Jo no se si l’haver nascut fora de catalunya i mantenir relacions amb la família que tinc a Andalusia, sentir-los parlar de les corregudes de toros que han assistit per a la festa major, això fa que aquests costums les trobis normals i les consideris tradicionals i no volguessis que es perdessin.
No ho sé, realment, no ho sé.
És per això que considero que el món del toro és una cultura que sempre ha estat present en la meva vida i en la de tots els espanyoles, ja que podem trobar llibres, obres de teatre i cinema.
Per acabar haig de dir que a la meva casa, sóc l’única d’acord en aquest tema, però cadascun és com és i s’ha de respectar totes les formes de pensar.

El Tribunal Constitucional ha tombat la prohibició dels toros que va fer el Parlament de Catalunya perquè assenyala en la seva sentència que Catalunya no les pot prohibir, ja que no té la competència per fer-ho, aquesta competència li correspon al Govern Central.
Dit això, em centraré en les corrides com a festa Nacional. Jo encara recordo quan era petita, que les corrides les donaven per la tele quan aquesta encara era en blanc i negre, en aquell temps era una cosa que agradava tothom, els grans i els petits ens asseiem al voltant de la tele, perquè anar a veure les corrides a la plaça tampoc no estava a l’abast de tothom. En una tarda de toros la gent gaudia de la festa, encara que fos a casa, i de tot el que envoltava el món del toro i l’art dels toreros.
De tot això ja han passat uns quants anys, les coses han canviat i el nostre punt de vista també, abans ningú no pensava en el patiment dels animals i ara trobes que el principal “actor” està patint una tortura indescriptible, i és per això que cada vegada més gent té rebuig cap a les corrides. Per tant hem de passar full, com ho hem fet amb tantes i tantes altres “festes” primitives i violentes que també estaven arrelades en la gent.
És per aquest fet que les corrides de toros encara que el TC hagi tombat la prohibició que va fer el Parlament, sembla bastant difícil que es tornin a celebrar a Catalunya, ja que els empresaris tindran dificultats per les traves que els hi podria posar l’administració, la poca demanda i per tant uns guanys minsos podria ser la manera que al final no se celebressin més.

Al final els animals hi sortiran guanyant no per la picabaralla dels polítics sinó per manca de calerons, perquè ja ho diu la dita: A on vas, diners? Allí a on n’hi ha més.

Ole tu!!!!, Ole tu!!!!

Tornem a tenir el nostre estimat alt tribunal en acció; i com que ara la cosa va de toros, podríem dir que estan fent tot el possible per sortir per la porta gran amb dos orelles i la cua. Mèrits, la veritat, no els en falten.

La festa dels toros mai no m’ha agradat. Cal ser valent per posar-se davant d’un animal de més de cinc-cents quilos, però més enllà del coratge dels toreros, que admiro, el que veig és un animal patint, vulnerable i indefens, sotmès a una crueltat innecessària. Altres, és clar, hi veuen espectacle i bellesa, la lluita de l’home contra l’animal… i és per això que està considerat patrimoni cultural immaterial. Ho respecto.

Quan l’any 2010 el Parlament català va aprovar una llei que prohibia els espectables taurins, em va semblar una decisió encertada i en sintonia amb el sentiment majoritari d’aquest país, de respecte pels animals.

Que sis anys desprès es posi en qüestió aquesta norma, aprovada pels nostres representants de manera democràtica, torna a ser un atac -ja no sé quants en portem- contra els ciutadans de Catalunya i les institucions que els representen. Tot plegat, un despropòsit. Se m’acut dir-los, fent servir una frase de l’APM: Ole tu!!!!, Ole tu!!!!

Les corrides de toros són una excusa
El passat 20 d’octubre el Tribunal Constitucional ( TC) va declarar inconstitucional la llei que prohibeix les corrides de toros a Catalunya.Amb aquest recurs són trenta-quatre, els recursos que a posat pel TC contra diferents lleis aprovades per al Parlament Català.

D’una banda crida l’atenció alguns dels articles de la Constitució Espanyola que utilitzen els autors del recurs posat en el senat pel PP, l’Article 20, recull la llibertat de creació artística, l’Article 27, tracta del dret d’educació , i finalment els articles 44 i 46 insta els poders públics promoure l’accés a la cultura i l’enriquir-se del patrimoni històric cultural i artístic.

D’altre penso que darrere aquest recurs hi ha més interessos que no pas defensar les corrides de toros, a Canàries resten prohibides, ningú les ha impugna-des.

A més penso que les veritables raons del recurs són polítiques, es tracta d’impedir lleis que dictamini el Parlament Català, crear conflictes que puguin ser utilitzats per enfrontar els pobles de l’estat espanyol.

Cal no oblidar que els representant del poble de Catalunya són els que han de tenir les competències per fer les lleis a Catalunya i en aquest sentit penso que és una intromissió del Tribunal Constitucional espanyol. Per tant no estic a favor del recurs del TC i crec que a Catalunya no hi ha de haver-hi corrides de toros.