• S1 (Sara) ANÈCDOTES

    Després d’haver treballat la descripció al llarg de l’S1, ara treballarem la narració.

    I, què millor per tancar el curs i fer narracions que un CONCURS D’ANÈCDOTES?

    Després d’haver-nos explicat les nostres anècdotes, hem fet un sorteig i l’Encarna ha sigut la guanyadora. A partir d’avui és Miss Anècdota S1!

     

    Per celebrar-ho, un pastís boníssim que ha fet la M. Carmen i un cafetó:

    Print Friendly, PDF & Email
  1. Maite Fernández

    08 juny 17
    9:46 #

    El misteri del comandament a distància

    Els meus pares són gallecs i davant la impossibilitat d’anar cada cap de setmana o cada pocs dies a passar uns dies a la seva terra, van decidir comprar-se , fa 15 anys, una petita casa a la Sierra de Guara, a la província d’Osca, on poder passar les vacances , els ponts o la seva jubilació.
    Tots els estius ens reunim germanes, gendres i altres familiars que passin per la vora.
    La meva mare és molt activa i li agradar tenir-ho tot controlat i endreçat, però amb tanta gent s’atabala una mica.
    Fa dos estius la televisió es va espatllar, van trucar al tècnic i després d’esperar unes quantes hores, l’home va arribar i va demana pel comandament a distància.
    El vam buscar per tot arreu, primer els llocs més comuns: el sofà, les taules, les cadires. Després de mitja hora, als llocs més estranys: les escombraries, el jardí, els calaixos, però l’estri no apareixia.
    De sobte, un soroll que provenia de la rentadora , fa despertar la meva mare i cridà esverada: “ !Ya se donde esta!”
    Obre la porta de la rentadora, dona voltes al tambor i entre mig de la roba mullada troba el comandament i li dona al tècnic, que se la mira amb cara d’ensurt.
    Us preguntareu com va arribar el comandament fins la rentadora… Aquell matí la meva mare havia decidit rentar el foulard que cobria el sofà i allí es trobava el comandament.
    Aquell estiu van passar més anècdotes com aquesta, però ja les explicaré en una altra ocasió.

    1. sginabreda

      08 juny 17
      15:42 #

      Gràcies per estrenar l’entrada!

      Per curiositat, es va salvar el comandament o en vau haver de comprar o un altre?

      🙂

      1. maite fernandez

        08 juny 17
        22:40 #

        Es va salvar.

  2. Encarna

    10 juny 17
    19:25 #

    Una tarda el meu marit i jo ens en vam anar de compres i vam tancar la porta de casa. Després d’unes hores vam tornar i vam entrar amb la nostra compra feta. Més tard em vaig adonar que les claus no hi eren. Les vam buscar i no les vam trobar. Al cap d’una estona vaig obrir la porta i eren allà, posades al pany. Va ser una cosa increïble, em vaig passar la nit pensat què hauria passat si no hagués obert la porta.

    1. sginabreda

      12 juny 17
      15:26 #

      Sort que ho vas mirar…

  3. Montse Salmerón

    10 juny 17
    19:41 #

    La veritat és que aquest cap de setmana m´he quedat en blanc després d´haver acabat els exàmens. La meva ment està a les fosques, sense creativitat.
    M´agradaria explicar una anècdota molt bona que va succeir a Andorra, un viatge desastrós i divertit, un cap de setmana amb unes amigues, entre altres coses es van trencar les cadenes del cotxe per pujar a la neu, també ens van treure un formatge de bola enorme que va rodar carrer avall perquè es va trencar una bossa i l’holandès que el va rescatar va dir que era seu, i, després, a la sortida, ens van confiscar tot el tabac, la xocolata i el whisky que volíem portar a casa.
    Hi ha un altre viatge a Oporto on em vaig saltar l’stop de la duana però la policia portuguesa ni es va moure perquè hi havia un derbi Madrid Barça i l’espanyola només em va demanar la documentació sense tenir en compte l’incident quan sonaven totes les alarmes a la frontera.

    Deu ser la calor? La meva ment està tan espessa com el vellut.
    Només tinc ganes d’anar a fer una passejada i menjar-me un gelat, que és el que faré.

    Bona tarda,

    Montse Salmerón

    10 de Juny de 2017

    1. sginabreda

      12 juny 17
      15:20 #

      M’imagino el formatge rodolant! He, he, he…

  4. Mónica Díaz

    10 juny 17
    21:03 #

    Monòleg al súper
    Fa dos anys que vaig comprar al súper sense portar la llista de compra ara ho faig pensant i parlant en veu alta pels passadissos sobre el menjar de cada dia, un d’aquets dias una dona gran s’apropa i em diu, “nena estàs bé, segur que tens un problema amb el teu home, segur, segur, aquets pocavergonyes fent patir a la dona que tenen al seu costat …..” i sense parar ,parlaba i parlaba ,després de uns minuts li dic, gràcies, senyora però no tinc problema amb el meu home estic dient que necessito per menjar cada dia en veu alta , la cara de sorprés de la muller i jo contenida, ambdues ens tirem a riure i dirnos una que necessita parlar amb algú y l’altre que parla fins i tot amb la seva ombra jajaja.
    ara he tornat ha fer la llista però en el mòbil, aixi si parlo en veu alta tinc el mòbil a la mà.

    1. sginabreda

      12 juny 17
      15:16 #

      Molt bona, aquesta, també! 🙂

  5. Cristina moreno fernandez

    10 juny 17
    23:35 #

    Jo visc a Cornellà, al barri de Riera, i un matí com qualsevol cap de setmana vam portar el meu fill al parc, i per canviar una mica l’entorn, vam anar al barri d’Almeda, que esta a quinze minuts caminant. Vaig veure una noia que em sonava molt la seva cara però no me’n recordava de qui era… De sobte i espontàniament li vaig dir:
    – Hola, que tal!! ¿Que vives por aquí?????
    Se’m va quedar com dient “Què diu,aquesta!?”
    Em va contestar:
    – No, visc al costat teu, sóc la teva veïna!!!!!!!!!!
    Jo no sabia on amagar-me perquè al moment que m’ho va dir vaig reaccionar. La vaig confondre amb una altra persona, estava clar que ella no era la persona que jo tenia en ment!! He, he, he… Va ser molt gració. En aquest moment i encara riem quan ho recordem.
    Però és una noiaque la tinc vista diàriament!!!! Com es possible? He, he, he…
    Aquesta és la meva anècdota!!!

    1. sginabreda

      12 juny 17
      15:03 #

      Apa! Hauràs de menjar cues de pansa! 🙂

  6. Estela

    11 juny 17
    9:43 #

    La meva anècdota va passar fa poc. Sortia amb presses de casa dels meus pares amb la meva filla, i em van trucar pel mòbil. Vaig començar a parlar i quan arribava al cotxe i vaig treure les claus del cotxe no trobava el mòbil. “Clara m’he deixat el mòbil a casa del iaios, ves a buscar-lo”. Em vaig espantar i posar nerviosa, no el trobava per la bossa.
    La meva filla i la persona amb la que parlava van començar a riure i a assenyalar el mòbil que duia a la mà. Em vaig adonar i vaig riure de mi. Jo i la meva filla, que després li deia a tots.

  7. Hernan Felipe

    11 juny 17
    18:31 #

    Segons el cèlebre filòsof Dinio “la nit el confon” i per molt que em costi reconèixer, té tota la raó.

    Després d’una nit inoblidable on pràcticament no vaig poder ni seure per la quantitat d’ingressos que vaig tenir, em vaig alleugerar a agafar el metro i posteriorment el tren. Sé que és el que va direcció a Manresa però tant me fa, ja que tots fan parada a Molí Nou.

    El tren sembla que s’arrossega, avui es demora més que mai i el viatge se’m fa interminable. Que lluny queda Sant Boi, tant lluny que no m’adono que m’adormo i em desperten a Manresa… Com que Manresa? Si jo vaig a Sant Boi!

    El maquinista em revisa el bitllet i diu que he de treure el de tornada, que no podré tornar si no el trec. No valen excuses i a sobre em diu que he tingut sort…

    Compro el maleït bitllet de tornada i compto els minuts que falten perquè el tren es posi en marxa. Per fi es mou i penso en el meu llit, com de lluny estic i quant trigaré a arribar…

    El viatge se’m fa interminable i em desperten a Plaça d’Espanya. Com que això és Plaça d’Espanya, si jo vaig a Sant Boi?

    En fi, la tornada vaig fer-la dempeus i vaig arribar gairebé al migdia.

    Ara sempre espero el tren direcció Molí Nou per molt que trigui.

    1. sginabreda

      12 juny 17
      14:10 #

      Vaja… Viatge inoblidable…
      🙂

  8. Vicky

    11 juny 17
    20:14 #

    Fa uns anys vaig anar de vacances amb la meva germana, el seu marit, la meva neboda, el meu marit i jo. Anàvem passejant pel camp, la nena era petita, no tenia més de sis anys, i anava corrent d´un lloc a un altre. Va arribar una estona que ella és quedava darrere i nosaltres caminàvem i ella venia corrent. En una d’aquelles vaig sentir que venia per darrere meu i de sobte vaig sentir que em ficava un dit “allà per on surten altres coses”. Jo vaig fer un crit i la nena em va dir, amb cara espantada i mig plorant: “Ho sento, tieta, ho sento, és que venia corrent i ha sigut sense voler”, quan li vaig veure la cara vaig començar a riure i ella, pobreta, quan va veure que no em vaig enfadar, em va fer una forta abraçada. Tots vam començar a riure…

    1. sginabreda

      12 juny 17
      14:06 #

      🙂

  9. Irina

    12 juny 17
    1:28 #

    Història de maletes perdudes

    Què hi cap en una maleta? De vegades, una vida sencera. Ens sobrecarreguem amb tot allò que entra en la categoria de per si és el cas, i ocupem l’espai de la maleta amb coses innecessàries perquè el famós “per si és el cas” no arriba. I si viatgem per veure la família, afegim una llarga llista de regals i encàrrecs. Així ho vam fer nosaltres. Quan l’estiu passat vam comprar uns bitllets a Moscou de classe business amb 32 kilos d’equipatge permès a meitat de preu, estàvem tan contents que de seguida vam començar a omplir les maletes amb coses. Ens semblava que hi cabia de tot: els conjunts per posar cada dia, el calçat (7 parells de sabates per a una escapada de 21 dies que ens semblava poc), maquillatge, una selecció de pernils, formatges i vins, ampolles d’oli de dos litres, llaunes, pots i tot això que porta l’etiqueta de la gastronomia nacional tan apreciada. Quina va ser la nostra sorpresa quan fins i tot la maleta semblava buida, però ja pesava més del límit permès. Doncs res, molt al nostre pesar, vam prescindir d’unes sabates, samarretes i pantalons. Els “delicatessen” eren sagrats i no van sortir de les maletes.
    Al matí següent vam encaminar-nos cap a l’aeroport amb una maleta XXL i una altra una mica més petita. Teníem una combinació de tres avions, amb dues escales incloses, la primera a Suïssa i la segona a Moscou, la tercera ja era un perill, perquè era altra companyia aèria amb límit d’equipatge, però jo vaig decidir pagar el sobrepès si feia falta.
    La història comença quan l’avió surt amb tres quarts d’hora de retard, però vam poder fer l’escala malgrat anar escanyats de temps. I quan a l’arribada a Moscou les maletes no van aparèixer a la cinta de recollida, no ens vam enfonsar, perquè en primer lloc són coses que passen i l’equipatge extraviat normalment arriba amb el vol següent. Vam dirigir-nos cap al taulell de l’equipatge perdut i vam omplir el full de reclamació amb la informació bàsica, i ens vam animar una mica perquè les maletes ja estaven localitzades i la companyia es feia responsable de portar-les al nostre destí final i així ens estalviaríem pagar el sobrepès. Semblava una meravella!!!! Una meravella que es va convertir en un malson al dia següent quan em van trucar de l’aeroport per comunicar-me que les maletes havien estat detingudes en la Duana! Per ser maletes sospitoses! Van disparar alarmes! I, per a més inri, havíem de tornar a Moscou, a 4 hores de tren del meu poble, reservar-nos un hotel perquè la duana tenia un horari de treball incompatible amb l’horari de trens i moltes coses més! La més greu era la possibilitat de pagar una multa perquè amb tota la selecció de productes nacionals que portàvem, ens podíem haver passat amb quantitats per no saber ni pensar en les normes. Allí és quan van començar els nervis. El viatge, les maletes i tota la gastronomia ja costava un ull de la cara! Però ja no ens quedava altra que anar a buscar els pernils i vins, així que vam encreuar els dits perquè tot sortís bé.
    La història de les maletes rescatades podria ser la segona part i seria allargar molt la lectura, només diré que les maletes van tornar de Moscou amb nosaltres, amb tot el contingut, no sé si va ser gràcies a la simpatia dels duaners, la simpatia meva o la del meu home que no parla gens de rus, però vam tornar feliços després de fer turisme per Moscou i amb una experiència nova que sempre està bé tenir en compte!

    1. sginabreda

      12 juny 17
      13:57 #

      Ara ens has deixat amb la intriga de com va anar la recerca de les maletes! Volem la segona part!

  10. Verónica Pérez Albarrán

    12 juny 17
    9:22 #

    La Tuna voladora

    Fa uns anys endarrere la meva amiga Yoli i jo havíem sortit amb la Tuna per Deusto (a Bilbao).
    La Yoli és una noia molt trempada. A la Tuna li dèiem Morritos pels seus llavis gruixuts.
    La Morritos i jo quan sortíem gaudíem moltísim però a vegades no teníem una idea bona.
    En aquella ocasió, com vaig explicar al començament, la Morris i jo havíem sortit per Deusto, on tots els Universitaris s’ajuntaven els caps de semana.
    Estàvem amb la resta de la Tuna cantant al carrer quan va passar un camió d’escombraries i les dues vam pensar: “Com els homes dels camions de les escombraries aconsegueixen no caure a terra quan en marxa es llancen dels camions i a més a més caminen darrere després?” La idea ens va fer preguntar-los-ho però no contentes amb això vam pujar al camió, vestides de Tuna, amb capes i tot, i com no podia ser d’una altra forma vam caure de cul davant de tota la gent que hi havia.
    Vam tenir un atac de riure mentre estàvem a terra que només de la culada i de la image de les dues amb capes caient va fer que haguéssim de córrer al bany per no fer-nos també pipí al carrer.
    Sempre recordarem això i els estudiants que hi havia en aquell lloc segur que també!

Segueix-nos a:

      

Categories


Històric


Altres blogs


Any Pompeu Fabra


Bàsic-elemental


Català i noves tecnologies


consultes lingüístiques


Cultura catalana


Cursos en línia


Diccionaris


El català i altres llengües


Exposicions orals


Intermedi-suficiència


Les varietats del català


Miscel·lània


Multilingüisme


Nova ortografia i gramàtica


Pronunciació


redacció de textos


Una mica d'humor


Voluntariat per la llengua


Darrers comentaris

  • sginabreda: Comentari de la Núria: EN EL TEMPS DE LES CIRERES Montserrat Roig. La Natàlia és la protagonista d´aquest...
  • Isabel Martínez Gil: MATADOR & CIA JOAN AGUT I RICO Vaig triar aquest llibre de comtes a l’atzar, no tenia...
  • Mª Carmen Diaz: El conte es diu La interpretació dels Somnis, pertany al llibre T’estimo si he begut. L’autora és...
  • anabel GALERA: GALLINES DE GUINEA Mercè Rodoreda El conte que us explicaré es Gallines de Guinea del llibre Contes i...
  • Nur: EL CRIM – Pere Calders (Cròniques de la veritat oculta) L´autor creu que és el moment d´exposar la seva...

Núvol d’etiquetes