Aula Pompeu Fabra
Qui és Pompeu Fabra?
Pompeu Fabra és una de les personalitats més importants de la Catalunya del segle xx. En opinió de Josep Pla, simplement, la més important. Per què? Perquè va aconseguir, de manera explícita i indiscutible, realitzar una obra d’abast col·lectiu a la qual es va adherir tot el país. La codificació lingüística de Pompeu Fabra és el signe extern més clar de la unitat i cohesió de la Catalunya d’avui.
El jove Pompeu Fabra va integrar-se al col·lectiu que impulsava la revista L’Avenç, un grup d’intel·lectuals que aspirava a convertir el català en una llengua nacional: una llengua que identifiqués una literatura autònoma en pla d’igualtat amb les altres literatures europees, i que fos el suport d’una cultura rica, no subordinada, que s’obrís a Europa i al món sense la interposició del castellà.
Convertir el català en llengua nacional també volia dir parlar-lo sense sentiment d’inferioritat, i adaptar-lo a les exigències del món contemporani, fent-lo útil per a totes les necessitats comunicatives d’una societat avançada.
Aquest nous plantejaments van situar de mica en mica el debat sobre la codificació del català, doncs, en un context d’estandardització i, en definitiva, en un context de projecte de normalització lingüística, de recuperació de la plena funcionalitat de la llengua.
A l’inici del segle xx, aquesta creixent voluntat col·lectiva de recuperació de la llengua catalana va trobar en Pompeu Fabra la persona ideal. Amb una preparació tècnica com a lingüista que ningú més posseïa llavors a Catalunya, i amb la visió justa del que significa fixar un model lingüístic de referència, Fabra va saber materialitzar, emparat primer per Prat de la Riba i la Mancomunitat de Catalunya (i més endavant, durant la República, pels presidents Macià i Companys), el projecte que el país perseguia: posseir un codi formal funcional, modern i autònom. Les tres fites principals d’aquest projecte van ser les Normes ortogràfiques (1913), la gramàtica (1918) i el diccionari (1932).
Pompeu Fabra representa la resposta pertinent a les dues grans exigències del moment històric català, la tècnica i la política. L’excel·lent lingüista va proporcionar al país el millor instrument per a un projecte de modernitat política i social. I el país va saber veure el que això significava.
Jordi Ginebra i Serrabou
Comissari de l’Any Pompeu Fabra
(Text extret del web: Any Pompeu Fabra)
Per què li hem volgut dedicar l’aula?
En primer lloc, i sense cap mena de dubte, pel que significa per a la llengua catalana i per difondre’n i preservar-ne el llegat i, en segon lloc, com a recordatori de totes les activitats organitzades al SLC de Sant Boi de Llobregat el 2018 amb motiu de l’Any Pompeu Fabra.
