Santboians il·lustres: Antoni Pujadas i Mayans
La Yolanda, com viu al carrer del Doctor Antoni Pujadas, s’ha interessat pel personatge que li dóna nom:
Antoni Pujadas i Mayans va néixer a Igualada el 21 d’agost de l’any 1812, fill de Domènec Pujadas Franch, galoner d’Igualada, i de Teresa Mayans Benet, de Barcelona.
A l’any 1830 va començar la carrera de cirurgia mèdica, que no va acabar fins 13 anys més tard, ja que va abandonar quan li quedava un any per obtenir el títol de metge. A causa dels conflictes polítics de la revolució de 1835, es va exiliar alguns anys fora d’Espanya i no va retornar a Barcelona fins a l’any 1844.
A l’any 1846 va obrir un establiment “de banys de vapor terapèutics”, situat a la rambla de Sant Josep. Quan ja tenia el títol de metge, a l’estiu de 1850 va traslladar l’establiment de banys cap a un local més ampli del carrer Canuda, on establí una casa de curació que acollia malalts mentals, però les queixes del veïns, molestos pels crits dels malalts, van obligar el governador civil de Barcelona a ordenar el desnonament del centre.Va ser quan Pujadas va traslladar 16 malalts mentals a un convent de servites abandonat a Sant Boi de Llobregat. En aquest convent Pujadas volia fundar un psiquiàtric que aportés innovacions a les formes d’assistència psíquica vigents en els centres de l’època. Va començar a adaptar el convent el 21 d’agost de 1853 i el 15 de febrer de 1854, va adquirir el convent, els terrenys i un hort annex al propietari, el marquès de Santa Creu. A l’any 1854, el governador civil va aprovar el reglament del psiquiàtric.
Pujadas també va ser un home que es va interessar per escriure; així al febrer de l’any 1865, va començar a publicar La razón de la sin razón , primera revista psiquiàtrica del país. En els seus últims anys de vida Pujadas, ja malalt, amb prou feines podia gestionar el psiquiàtric i els interns. Quan va morir, el 28 d’abril de 1881, el seu hereu, Frederic Pujadas Estolt, es va fer càrrec del psiquiàtric, però a causa de problemes econòmics canvià de propietaris diverses vegades, fins que a finals del segle XIX passa a l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu .
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.