Expressem la nostra opinió perquè la salut ens interessa!
Al Taller de Redacció de Textos hem escrit notes, cartes familiars i formals, articles d’opinió i fins i tot microrelats! Ens estem convertint en uns bons escriptors…i, per demostrar-ho a tothom, us proposo dues coses:
-en primer lloc, que deixeu a l’apartat de comentaris la vostra opinió sobre alguns dels temes de salut que hem treballat a classe: els aliments transgènics, les dietes per aprimar-se, la vacunació infantil…
-en segon lloc, que expresseu si esteu d’acord o no amb l’opinió dels companys.
Vinga, animeu-vos a participar en aquest fòrum de salut!
16 comentaris
Mª José
29 maig 14
19:36 #
Bona tarda,
Els productes transgènics estan fets amb un tipus de genètica artificial mitjançant biotecnologia i enginyeria genètica.
Jo crec que representen un risc perquè encara no sabem quins efectes inesperats poden surtir ni si poden ser perjudicials per a les persones.
Canviant de tema, hi ha moltes dietes per aprimar-se, però penso que només aquelles que estan prescrites per el metge són adequades.
Hi Ha per internet publicitat de dietes que no són certes, ja que no aprimen, o que són perjudicials per a la salut, al no tenir els components que necessita el cos per a mantenir-se saludable.
Pel que fa a la vacunació infantil, és molt necessària, per això a Espanya hi ha el control del pediatre.
S’ha de tenir en compte las dades en que s’han de vacunar un nen de cada malaltia i no saltar-se-les sense cap motiu.
joan salazar
05 juny 14
11:09 #
Hola, els aliments trangènics, com tota novetat tecnològica, desferma grans polèmiques i obra molts debats sobre la seva idoneïtat.
Ès una pura questió tècnica.
És cert que fa relativament massa poc temps que s’utiitzan, però molt avans de posar-los al mercat, s’han fet nombroses comprovacions científiques en el sentit de no ser perjudicionals per la salut.
El que també està fora de dubte és que son molt més resistents a les plagues, tripliquen la producció i son més barats que els “naturals”.
Pels països amb grans problemes econòmics: Africa, per exemple, els hi resolt molts problemes de fam. Questió de temps…
La millor dieta és la que diuen els savis: menjar poc i evitar consumir totes aquelles coses que sabem que ens engreixen. Fer exercici de forma moderada i ser feliç. Les dietes de “diseny” no serveixen, el que cal és camviar els costums alimenticis.Sino, t’aprimes avui i demà tornes a gunay pes. Lògicament això fa referència a la gent que no té problemes genètics. Els nutricionistes son els que ens han de dictar la dieta.
Totalment d’acord amb la vacunació infantil.
Arrate Ramon
03 juny 14
15:51 #
Hola tots!
Jo com la Mª José estic a favor de la vacunació infantil perquè les vacunes són una de les eines de prevenció més eficaces que disposem. A Catalunya tenim un calendari de vacunació dirigit sobretot als infants, que els protegeix contra onze malalties greus i/o freqüents.
Les quals són: Vacuna contra el tètanus, i la pertusis (catarro o tos ferina) triple vírica (Xarampió, Rubèola, Galteres)…i gràcies a la cobertura vacunal pràcticament s’ha eliminat la polio, el tètan, la diftèria, la rubèola i el xarampió.
Penso que val la pena vacunar-se.
joan salazar
05 juny 14
11:10 #
Si, hi estic totalmwent d’acord.
JaumeSoler Gras
03 juny 14
17:30 #
Bona tarda a tothom,
Vivim en un continent on uns anys enrere era impensable poder gaudir d’una sanitat molt eficient en salut pública. Avui a Catalunya disposem d’un calendari de vacunes força extens, per començar a administrar als nostres infants. Crec que superen la mitja dotzena i els efectes immunitzadors són molt estudiats. Els usuaris són cada vegada més conscients dels efectes preventius que cal adoptar, no tan sols a l’hora de prevenir, sinó en cas de contraure una infecció o malaltia poder controlar la seva expansió. Tothom no acaba de admetre els efectes beneficiosos -hi ha col•lectius reticents- i dubten de les campanyes massives de vacunació. En el meu cas -pare de tres nenes- molt d’acord amb la meva esposa hem seguit rigorosament els consells dels professionals i estem molt agraïts dels resultats.
joan salazar
08 juny 14
12:38 #
Hi estic d’acord. Sempre hi han excepsions i casos extranys o imprevisibles, però les vacunacions establertes i ja molt experimentades, son una magnífica realitat.
María José Sánchez
10 juny 14
21:58 #
Respecte el calendari de vacunacions per als infants,n’ estic a favor sempre i quan m’hagin donat el dret a decidir si vull o no possar-la. Això ho aconseguim amb una bona informació per part del pediatre sobre els beneficis o mancances de posar o no una vacuna determinada. La “bata blanca i el perquè toca” és un signe de poder que als pares moltes vegades ens limita el nostre dret de decissió.
Pilar Pérez Gómez
03 juny 14
19:28 #
Molt bona tarda,
Amb respecte al tema de la salut s’ha de fer una anàlisi en clau de gènere perquè els homes i les dones no emmalalteixen de les mateixes malalties ni responen al mateix tractament de la mateixa forma. Sabíeu que en les proves clíniques obligatòries que es fan a la majoria dels medicaments es fan només amb homes joves i que no intervenen dones ni persones grans? Aquesta deu ésser l’explicació que la majoria de prospectes alerten sobre el seu ús en persones grans i infants. Hem de tenir en compte que la població cada vegada té una major esperança de vida i que en l’última etapa de la vida és en la que es necessiten més medicaments. Caldria també establir formes de controlar que les persones grans prenen la medicació correctament i garantir que totes les persones tenen accés als medicaments que necessiten. Establir sistemes perquè qui no disposa de recursos hi pugui accedir.
En quant als aliments transgènics no hi estic d’acord. Si hi hagués una bona distribució d’aliments a nivell mundial s’en produeixen de sobres per cobrir les necessitats de tota la població. Crec que se n’estan fent experiments amb les persones, especialment amb les més pobres, sobre l’efecte sobre la seva salut. Els aliments bàsics no haurien d’ésser un negoci!
Tema a part són les dietes per aprimar-se que realment són un gran negoci. Ahir sortia una notícia que 1/3 de la població mundial té sobrepés, amb tots els problemes per a la salut a llarg termini que això comporta. Aquesta situació fa que hagi un macronegoci de productes per aprimar-se, d’ estètica, etc. Ens fan creure que hi ha dietes miracle que ens faran arribar a la meta sense esforç i sense canviar hàbits. Per altra banda, hi ha les dones de la pasarel.la són cada vegada més escanyolides, fins el punt que si volen mantenir la feina han de posar en perill la seva salut. Quan més allunyada està el nostre cos d’aquestes models més productes estètics, més operacions estètiques, etc., poden vendre’ns. També s’utilitza el photoshop per fer-nos creure en models impossibles i per retocar les imperfeccions que hipotèticament tenim TOTES les dones.
En quant a les vacunes hi estic d’acord amb les que estan totalment provades i que haurien d’ésser: universals, gratuïtes i ser administrades d’acord amb el calendari pels serveis de pediatria. La resta de vacunes que els laboratoris ens venen sense que estigui provada la seva eficàcia no cal que estiguin incloses i ha d’haver una campanya que es financiï pels propis laboratoris i que sigui prou transparent perquè la població conegui els seus efectes, tant positius com els efectes secundaris. Han aixecat moltes polèmiques les vacunes del papil.loma humà i la de la grip A que responia a una pandèmia que no s’ha produït i que ha fet que se’n destinin un munt de recursos materials quan s’està retallant de manera intensa sobre medicaments i recursos sanitaris que ja es necessiten i que afecten als malalts. Estem assistint a la configuració d’una sanitat com a negoci on reps una atenció diferent en funció dels recursos econòmics que estàs disposat o que pots destinar.
Demà ens veiem!!!!
Salut!!!
joan salazar
05 juny 14
12:02 #
Em resulta difìcil donar una resposta respecte a la teva opinió sobre “el tema de la salut” perquè les teves consideracions tenen un abast tan gran i genèric que no sabría que dir.
No és cert que els “test” es facin només amb homes. Conec molts casos en que les donen hi intervenen.
És evident que les dosi dels medicaments s’han d’adeqüar segons el tipus de pacient, les seves circumstàncies personals i l’evolució de la seva propia patología. De fet ja és aixís. Jo soc un malalt crònic i “gran” i els metges, periodicament, camvien la dosi i fins i tot, el f’àrmac. I no crec que jo sigui l’únic.
En el que hi estic d’acord és que totes les persones tenim el dret a disposar dels medicaments que necessitem, i que aquests siguin gratuíts per les persones sense els recursos econòmic suficients.
De fet, és el que, fins fa ben poc, era la Sanitat espayola.
Respecte a les dietes, ja he expresat tambè la meva opinió en l’apartat de la María José, .afeigir però vull afeigir un fet realment culpìdor: tres quartes parts del món es mora literalmet de gana. I l’altra quarta part es gasta milions d’euros amb dietes miracle amb una actitut frívola i obscena.
La meva opinió dels aliments trangènics tambè ho he expresat en el text de l Maria José. Estic totalment d’acord en que els aliments bàsics haurien de ser a l’abast de tothom i gratuïts. Però desgraciadament això és una utopía que tant de bó, poguessim arrivar a veure-la assolida algún día!
Per fer un paralelisme polèmic, els aliments transgènics son el que a l’energía elèctrica representa l’opció nuclear: tothom volen energía sense límits però sense riscos i sobretot, barata.
JaumeSoler Gras
05 juny 14
20:23 #
Hola,
fa anys i panys que l’home modifica quantitat de productes alimentosos, siguin vegetals, cereals, animals, etc… També es sabut que les espècies conegudes des de l’antiguitat, tenien sabors força diferents i en molts casos fins i tot eren tòxiques.
Moltes vegades, no som conscients que una bona colla de productes, els usem a diari i en quantitat, això és: sabó, robes, medicaments com l’insulina, papers, etc… Mengem aliments modificats amb certa reticència, però ens els administrem sense gaire prevenció.
Segur que són els productes més experimentats de tots els temps, amb això no vull pas dir que sigui la millor opció el consumir-los.
En el nostre continent no parem de fer-hi campanyes en contra, però als EEUU són molt més acceptats. De fet a Espanya solament se’n cultivem mitja dotzena: blat de moro, forment, civada, arròs, etc… en canvi els americans en cultiven més de trenta varietats. Un dels cereals “estrella”, la fava de colza que en alguna ocasió -a casa nostra- ha donat força problemes des del port de Barcelona, i tot i això, no parem d’importar-ne tones i tones.
De la manera que avui s’administra el món, possiblement no hi hauria pas menjar per una bona part dels seus habitants, -pensem que a l’estat espanyol, acabada l’última guerra incivil, eren trenta milions i actualment superem els quaranta-sis- i gràcies al control de diverses plagues o malures podem obtenir produccions per hectàrea molt superiors. Pels animals productors de carns i làctics de ben segur que no se’n podrien criar ni una quarta part. Només cal fer un vol per qualsevol indústria càrnia o làctia per copsar-ne els resultats.
Sóc un pel més reticent en la modificació de l’ADN dels animals, ja que sembla que a la tercera generació no gosen de la salut necessària, sigui benestar o rendiment. Sabem que gran quantitat de peix que mengem prové de piscifactories, instal•lades al mar o a terra?També estic en contra de la manera que comercialitzen les llavors les companyies subministradores, doncs, serveixen llavors manipulades perquè no puguin reproduir-se a la següent sembra.
També cal ser exigents i demanar a les autoritats sanitàries que obliguin als productors, a donar tota classe d’informació en pro i contra dels productes comercialitzats.
He llegit d’algun bloguer, la necessitat de proporcionar aliments gratuïts -quina utopia i bon cor- , treball cal proporcionar i que els supermercats estiguin plens, amb força varietat i preus assequibles a totes les economies.
Fins a la propera, amics.
joan salazar
08 juny 14
12:43 #
Cal perseguir l’utopía És un objectiu irrenunciable si la societat vol avançar en benefici dels més desfavorits.
Sino, el benefici se’l queden les elites de sempre..
Núria Vidal
06 juny 14
9:03 #
Molt bé, nois! Això s’anima: la participació al blog va augmentant. Gràcies a tots per les vostres aportacions!
joan salazar
08 juny 14
12:45 #
LES ENFERMETATS “VERGONYOSES”
En relativament pocs anys els avençós en medicina han sigut espectaculars.
La tecnología, cada cop més innovadora, permet fer diagnòstics amb una precisió extraordinaria, la qual cosa facilita la detecció precoç de moltes patologies.
Aquest fet és fonamental per trobar el millor camí per resoldre l’enfermetat a temps. Sense anar més lluny, el cáncer de mama em sembla un exemple prou clar.
En el camp de la cirurgía es produieixen autentics “miracles”, especialmente en algunes especialitats: les enfermetats cardio vasculars son un bon model del que comento.
En el camp de l’investigació llegim pràcticament a diari, nous descobriments científics que avancen en el camí per resoldre definitivament patalogíes molt freqüents (diabetes, hepatits…)i que, o bé el percentatge de curació és baix, o bé que els fàrmacs actuals no son suficientment efectius.
Tambè en el camp de la prevenció s’ha guanyat molt de terrany. Avui més que mai la societat és conscient del que es coneix com “factors de risc” i s’actua en conseqüencia. I la més inmediata és la concienciació general de l’importancia d’una dieta sana i fer exercici físic.
Tot això representa, al meu parer, un avenç important per mantenir un bon estat de salut i una alta qualitat de vida.
Tanmateix en alguns altres aspectes no hem millorat gaire. Em refereixo a les enfermetats que podrien dir “vergonyoses”. Per exemple, les persones que pateixen la Sida.
Socialment son rebutjades i aïllades amb una actitut cruel i falta de respecte pel seu patiment i el de les seves families. Exactament igual com avans, i no fa gaires anys, a les persones que patien la síndrome de Down o més enllá en el temps, la lepra.
Com a societat ens caldría reflexionar molt respecte a la nostra actitut devant de totes aquelles malaltíes que habitualment, i de forma inconscient en el millor dels casos, es relacionen amb el vici o la perversió. Conceptes que les religions hi tenen molt a veure.
Una persona malalta ho és i prou.
JaumeSoler Gras
09 juny 14
18:31 #
L’ALEGRIA DE SER DONANT
Com la majoria de persones he sentit tècnics o he llegit diversos articles referits a la donació d’òrgans. L’estat espanyol -si no vaig errat- en cas de defunció permet recuperar òrgans sense el permís previ. Per evitar el supòsit anterior cal haver-s’hi oposat en vida.
Ja sóc força gran i a vegades he pensat: el meu cor -un xic cansat-, podria al seu moment, allargar la vida a una altra persona? Podria el receptor tornar a dormir estirat? O tal vegada prescindir de respiració assistida? Donació de còrnies i sortir de la ceguesa i retornar la llum… Un dels òrgans també imprescindible, el pàncrees. Joiós el qui pot obtenir-ne un! Per fer això primer cal morir o al mínim poder demostrar la mort encefàlica, però i per donar un ronyó o un tros de fetge?, només cal ser viu… generós, potser valent, però sobretot solidari.
Es pot comprovar que augmenta el nombre de donants, encara que sovint hi han urgències en que els tècnics han que remenar cel i terra per poder solucionar algun cas. També està comprovat que les dones són força més generoses que els homes. Serà que tenen un sentit molt més profund que els homes, en el moment de transferir la vida?
Fins aquí m’he estat interrogant, però em venen a la memòria la quantitat d’institucions, associacions, professionals… col•lectius que treballen i coordinen actuacions per portar a terme realitats, que consolen a persones molt desfavorides per la manca de salut. Tots hem sentit en alguna ocasió el comerç que algunes persones hi fan, sigui comprant, venent o fent d’intermediaris. Quina pena! Potser hi ha tanta gent necessitada, però jo, no ho acabo de capir. Com és possible això? Sóc conscient que no estic capacitat per jutjar a ningú i menys en casos que hi ha un pas molt petit entre la vida i la mort.
També per haver estat ingressat, per fer d’acompanyant o freqüentar institucions hospitalàries he rebut invitacions per fer-me donant. De fet sobre això hi he rumiat força vegades i a fons. Ara mateix recordo que fa uns tres anys vaig oferir-me a una institució contestant unes preguntes.
A Catalunya som pioners, junt amb la resta d’Espanya. L’Hospital de Bellvitge, referència mundial i encara que als catalans ens titllen d’insolidaris i garrepes, per exemple, no han pogut -ni de bon tros- superar cap de les maratons que ha organitzat TV3.
Animo a tothom a col•laborar amb aquesta magna obra, encara que tinguem la sort de no haver-hi de recorre-hi mai.
Fins aviat.
María José Sánchez
10 juny 14
21:40 #
Bona nit,
Respecte els aliments transgènics, estic totalment d’acord amb l’altra MªJosé. Penso que darrera del seu desenvolupament i comercialització i ha més interessos comercials que no pas de solidaritat, com ens volen fer creure. Ens venen els avantatges creant-nos necessitats de seguretat en el futur. És com tots els productes amb additius que consumin: calci, omega-3, bifidus….Molts ni els assimilem i tal i com els ingerim els el’liminem, o bé ens causa una depèndència a aquest producte ja que el nostre cos es fa gandul i no fa la síntesi de forma natural de segons quines substàncies perquè ja les ingerim. Com diria la Teresa Forcades:” la culpa es de les Fámacèutiques”
Konny
11 juny 14
10:34 #
Hola companys,
Jo també estic a favor de les vacunes, crec que és la millor manera d’afavorir per les defenses dels nostres fills.
Les vacunes es fabriquen amb productes derivats de la inactivació de virus o toxines, o parts d’un bacteri. S’administren per via oral o per injecció i fan reaccionar l’organisme perquè produeixi anticossos específics contra la malaltia que es vacuna.
Per tant, una persona vacunada està protegida contra la infecció.
És veritat que en casos excepcionals les vacunes poden donar reaccions importants com convulsions o al·lèrgies, però el risc de tenir una reacció d’aquest tipus és molt menor que passar la malaltia. Les vacunes solen donar reaccions menors com: febre, envermelliment o inflor al lloc de la injecció. Cada any es vacunen milions de nens i la majoria no tenen cap tipus de reacció. A més a més, els laboratoris estan actualitzant les vacunes per reduir els seus efectes adversos i les autoritats sanitàries vigilen constantment que no sorgeixin problemes relacionats amb la vacunació.
Penso que vacunar els petis és important, perquè estiguin protegits de totes les malalties i puguin gaudir d’una bona salut.
Fins un altre.