• Taller d’ortografia. Última sessió

    birreteUs deixo l’acta de l’última sessió (falta l’acta de la sessió núm. 8: la persona encarregada de redactar-la no me l’ha enviada encara).

    Vam començar la classe repassant aspectes pendents de la sessió anterior i ens vam dedicar també a tancar temes. Així, vam enllestir uns passatemps (sopes de lletres, logogrifs, jeroglífics, enigmes…) especialment pensats per treballar aspectes concrets d’ortografia com ara la essa sorda i la essa sonora, la o àtona, els diftongs…

    Després vaig entregar el solucionari d’uns exercicis de verbs que havíem anat fent els darrers dies i vam corregir un text ple d’errades de tot tipus (ortografia, morfosintaxi, coherència, cohesió, etc.). Crec que ens hem adonat que corregir textos propis o aliens és una manera molt efectiva d’aprendre llengua i que la revisió final d’un text és un exercici fonamental.

    Per acabar, vaig demanar als alumnes que omplissin un qüestionari de valoració del curs. Per a mi és bàsic conèixer l’opinió dels alumnes i sobretot en un taller com aquest, que ha sigut una mena d’experiment perquè l’hem anat construint entre tots a mesura que anava avançant (veg. l’acta de la sessió núm. 1).

    De les valoracions es desprèn que, en general, l’experiència ha sigut satisfactòria tot i que han quedat força coses pendents; malgrat això, els alumnes manifesten que s’han endut un bon grapat de recursos, trucs i eines imprescindibles a l’hora de redactar de textos que de ben segur faran servir a partir d’ara. Crec que amb això ja hem assolit el principal objectiu del curs: que els alumnes siguin cada cop més autònoms i autosuficients.

    Vaig voler compartir amb ells el meu neguit que potser el curs havia sigut en excés un poti-poti, una macedònia d’aspectes gramaticals, i que havíem volgut ser massa ambiciosos per voler tractar molts aspectes en poc temps. Em van tranquil·litzar quan em van dir que ells no havien tingut pas aquesta sensació. A més, la sessió va acabar amb el testimoni de dos alumnes, el Paco Campos i el Lluís Sanpera, que em van oferir el regal de Nadal que tot tècnic de normalització lingüística hauria demanat:

    Paco Campos: “Gràcies a tots els cursos que he fet escric correus electrònics en català quan mai ho havia fet”

    Lluís Sanpera: “Sóc català però no sabia escriure la meva llengua. Ara, tot i que he de consultar coses, ja en sóc capaç”

     

     

    Print Friendly, PDF & Email

Segueix-nos a:

      

Categories


Històric


Altres blogs


Any Pompeu Fabra


Bàsic-elemental


Català i noves tecnologies


consultes lingüístiques


Cultura catalana


Cursos en línia


Diccionaris


El català i altres llengües


Exposicions orals


Intermedi-suficiència


Les varietats del català


Miscel·lània


Multilingüisme


Nova ortografia i gramàtica


Pronunciació


redacció de textos


Una mica d'humor


Voluntariat per la llengua


Darrers comentaris

  • sginabreda: Comentari de la Núria: EN EL TEMPS DE LES CIRERES Montserrat Roig. La Natàlia és la protagonista d´aquest...
  • Isabel Martínez Gil: MATADOR & CIA JOAN AGUT I RICO Vaig triar aquest llibre de comtes a l’atzar, no tenia...
  • Mª Carmen Diaz: El conte es diu La interpretació dels Somnis, pertany al llibre T’estimo si he begut. L’autora és...
  • anabel GALERA: GALLINES DE GUINEA Mercè Rodoreda El conte que us explicaré es Gallines de Guinea del llibre Contes i...
  • Nur: EL CRIM – Pere Calders (Cròniques de la veritat oculta) L´autor creu que és el moment d´exposar la seva...

Núvol d’etiquetes