Intermedi 2 COMPARTIM POEMES
Segur que tots tenim algun poema o alguna cançó per compartir… Us animo a fer-ho a través del blog! Indiqueu-ne l’autor i, en el cas que compartiu un poema, el llibre on el podem trobar.
Jo us deixo un poema que m’agrada molt de Joan Salvat Papasseit, “Mester d’amor”, del llibre La gesta dels estels i una cançó de Lluís Llach: “Amor particular”.
Ja veieu quin tema predomina… Deu ser que s’acosta Sant Jordi…
Mester d’amor
Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d’amar no comporta mesura.
Deixa’t besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l’amor perdura.
No besis, no, com l’esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa’t besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.
¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l’oreig en ta galta?
Deixa’t besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa’t besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
Com t’ho podria dir
perquè em fos senzill, i et fos veritat,
que sovint em sé tan a prop teu, si canto,
que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,
i penso que no he gosat mai ni dir-t’ho,
que em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.
Que junts hem caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots
i en la nostra partida sempre m’has donat un bon joc.
Per tot això i coses que t’amago
em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.
T’estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T’estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;
t’estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo…
Que passaran els anys,
i vindrà l’adéu, com així ha de ser,
i em pregunto si trobaré el gest correcte,
i sabré acostumar-me a la teva absència,
però tot això serà una altra història,
ara vull agrair-te tant temps que fa que t’estimo.
T’estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T’estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;
t’estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo…
Aquesta és la cançó que ha triat la Maribel: Paraules d’amor, Joan Manuel Serrat
I aquesta la de l’Anna: Boig per tu, de Sau
La Carmen ens deixa aquesta de Blaumut: Pa amb oli i sal.
La Chus ha triat Sense tu, de Teràpia de Shock.
El Joan ens recomana Viatge a Ítaca, de Lluís Llach
La Núria, Cancó de matinada, de Joan Manuel Serrat
29 comentaris
Angelina
16 abr. 13
20:45 #
molt bonica la poesia, però la cançó es molt tendra
Aquesta poesia es de la meva sogra, esta feta en castellà i la he traduit al català ( es morta fa molts anys)
Es un homenatge a una dona que sense saber llegir ni escriure estava plena de sentiments
SÓC AMIGA DEL SILENCI,
PERQUÈ EM DEIXA PENSAR,
PERQUÈ ACOMPANYA ELS MEUS SOMNIS
I TAMBÉ LA MEVA SOLITUD,
PERQUÈ EL SILENCI EM DÓNA
ALES PER PODER VOLAR
MÉS ENLLÀ DELS ESTELS
I CAMINAR PEL MAR.
SÓC AMIGA DEL SILENCI
PERQUÈ AMB ELL PUC CONVERSAR
PERQUÈ COM EL MEU FIDEL AMIC
ELS MEUS SECRETS SAP GUARDAR.
SÓC AMIGA DEL SILENCI
PERQUÈ AMB EL PUC CONFIAR
sginabreda
17 abr. 13
10:50 #
És molt bonic aquest poema de la teva àvia. Gràcies per compartir-lo!
Maribel
16 abr. 13
23:21 #
BUSCANT EN EL LLIBRE DE TEXT DE LA MEVA FILLA, HE TROBAT UN POEMA QUE M´AGRADAT, ÉS DE JOSEP MARIA SAGARRA I VULL COMPARTIR AMB VOSALTRES.
TAMBÉ US DEIXO UN FRAGMENT DE UNA CANÇO DE JOAN MANUEL SERRAT, MOLT CONEGUDA .
CANÇO DE PLUTJA
No sents, cor meu, quina pluja més fina ? Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son… Hi ha dues perles a la teranyina, quina conversa la pluja i la font! No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar? Canten les gotes damunt la teulada, ploren les gotes damunt del replà… Gotes de pluja, gardènia que es bada… No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
¿No sents, cor meu, quina pau més divina, amb la música dels núvols desfets? Pluja de nit, delicada veïna, dentetes d’aigua en els vidres quiets… No sents, cor meu, quina pau més divina?
¿No sents, cor meu, que la pena se’n va, dintre aquest plor de la pluja nocturna, i les estrelles somriuen enllà? Enllà somriu un mantell tot espurna… No sents, cor meu, que la pena se’n va?
No sents, cor meu, quina pluja més fina? No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar? No sents, cor meu, quina pau més divina? No sents, cor meu, que la pena se’n va? No sents, cor meu, quina pluja més fina?
Josep María Sagarra
PARAULAS D´AMOR
Paraules d’amor sencilles i tendres
no en sabiem més tenim 15,
no haviem tingut massa temps per apendre
tot just despertaven del son dels infans.
En teniem prou amb tres frases fetes
que haviem apres d’ antics comendiats
d’ historias d’ amor, somnis de poetas,
no en sabiem més, teniem 15 anys.
sginabreda
17 abr. 13
10:52 #
Preciós aquest poema que has triat.
Intentaré fer un enllaç per poder sentir aquesta magnífica cançó.
Gràcies!
ana
17 abr. 13
11:28 #
Aquí us deixo una cançó de Sau que m’agrada moltíssim i una mica mes avall el poema de Joan Maragall
BOIG PER TU
A la terra humida escric
nena estic boig per tu,
esperant la nit.
Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny;
servil i acabat
boig per tu.
Sé molt bé que des d’aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu.
Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà avui.
Em quedaré atrapat
ebri d’aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.
Sé molt bé que des d’aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu.
Lletra: C.Sabater, P.Sala i J.Capdevila
Música: P. Sala
I el poema que he triat és el següent:
L’Ànima de les flors
Aquelles dues flors que hi ha posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia tant si val.
aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no; riuen al sol.
M’han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.
“Morirem aviat, lluny de la planta
-elles deuen pensar-;
mes ara nostre brill el poeta en canta,
i això mai morirà-”
Joan Maragall
sginabreda
17 abr. 13
12:03 #
Perfecte! Gràcies!
Aniré posant enllaços amb les cançons perquè les pugueu sentir!
Dolors
17 abr. 13
17:48 #
Aquí us deixo una cançó de Lluís Llach, espero que us agradi! !LLETRA
AU BLANCA
Com una au blanca creuant la mar
només amb ales de tendresa,
així et sé en el teu vol.
Com una au blanca a l’ horitzó,
fent-nos senyal de la Bellesa
que t’ ha deixat el teu secret,
és així com et conec:
només per una veu que estima,
només per un batec en el teu cant.
Com una au blanca buscant recer,
fent niu per als seus amors més fràgils,
així et sé… com una au blanca.
© Edicions l’ Empordà
APUNTS
Lletra
Lluís Llach
Música
Lluís Llach
Edició
1991
Discografia
Torna aviat (1991)
yudy
17 abr. 13
18:32 #
LA INDECISIÓ AMOROSA
Tan se val l’hivern
com la primavera.
Ets tu,potser,l’amor;
ets tu o una altra?
No sé si l’arbre és verd
o l’ aura dura ;
no sé si mor l’ocell
o creix la lluna .
Frissa el desig brunzent,
res no li fa nosa;
l’arbre,l’ocell,el rec;
un averany que sobta.
Qui sap del lloc obscur!
Qui sap de l’ hora mansa!
És ton cabell,només,
ombra damunt la cara
Ets tu ,potser,l’amor
ets tu o una altra!
per JOAN TEIXIDOR.
yohana
17 abr. 13
18:47 #
Són molt bones les vostres aportacions, la veritat que és difícil trobar un bon poema amb el que et sentis identificat, i la recerca resulta intensa, en fi després de navegar una bona estona he trobat un poema que m’agrada, espero que a vosaltres també.
MESTER D’AMOR
Si en saps el pler no estalvïis el bes
que el goig d’amar no comporta mesura.
Deixa’t besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l’amor perdura.
No besis, no, com l’esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa’t besar -sacrifici ferent-,
com més roent més fidel la besada.
Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l’oreig en ta galta?
Deixa’t besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa’t besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
Joan SALVAT-PAPASSEIT
Paki
17 abr. 13
20:11 #
Hola companyes, em sembla molt bonic tot el que s’ha penjat fins ara. Aquí us deixo un petit escrit, la veritat és que ja m’estic empenedint i encara no ho he penjat. No he tingut massa temps però, en aquesta vida tot és llançar-se
PER EL MEU CAVALLER
Que seria una rosa sense espines?,
que seria un llibre sense història?,
que seria un St. Jordi sense tu?
A aquest dia tan especial, li dones color,
li dones sentit, li dones vida.
Tu ets el meu St. Jordi.
Estic a la Rambla i arribes tu, ,
amb els teus llavis com pètals de rosa,
el teu port de cavaller St. Jordi
i el teu coratge com cor de drac,
i encara el fas més especial.
Un dia tot el món sabrà que St. Jordi es un crit de llibertat,
que un llibre no és res, sinó té anima,
que una rosa no és res, si no té sentiment.
I que …, què seria un St. Jordi sense tu?
Com diu la cançó :
“I per Sant Jordi ell li compra una rosa,
embolicada amb paper de plata.
I per Sant Jordi ell li compra una rosa,
mai no ha oblidat aquesta data… “
“I pels carrers s’han perdut els amants.
No tenen por, no tenen pressa.
I pels carrers s’han perdut els amants,
amb una flor i la seva tendressa…”
Tu, i solament tu, fas el meu St. Jordi tan especial.
sginabreda
18 abr. 13
15:25 #
ÉS MOLT BONIC!
Estic molt contenta que l’hagis compartit amb nosaltres. Crec que l’hauries de signar!
Moltes gràcies, Paki!
Konny Herrera
17 abr. 13
20:37 #
Hola a tothom,
El meu poema es curtá, però desig que us agradi!
SANT JORDI GLORIÓS
Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d’aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l’estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.
Josep Maria de Segarra (1894-1961)
toni santiago
17 abr. 13
21:28 #
Les roses recordades
Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de sant Jordi, la vella
claror d’abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre,
olorosa i benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.
Salvador Espriu
Camina descalç
Rere el tronc de la més alta alzina
s’alça un cos nu; el teu cos ple d’espines.
Respires, prens alè.
Sospires, tems saber.
Ferides que són part del teu present,
cosmètica del teu comportament.
Mira lluny. Ves corrents. Venç, les ventades de vells temps.
No miris enrere. Lluita sol enmig de l’era.
Estima tot allò que tens. No deixis mai de caminar descalç,
No fos cas que prenguis mal.
Nusos amb força estrenyen la vida.
Records de paraules que et fan companyia.
L’abraces, en vols més.
L’estimes, a canvi de res.
Les mans suen sang durant molt de temps.
Fiblades d’amors, històries que no entens.
Des que les mancances són virtuts,
des que vuit errors són vuit honors,
sento dir per homes, sense embuts,
que la vida els presta el joc de ser com són.
Lluís carles
Carmen
17 abr. 13
23:32 #
Hola,
jo directament poso una cançó de Blaumunt que m’agrada molt i es diu Pa amb oli i sal.
Espero que també us agradi a vosaltres.
Carmen.
sginabreda
18 abr. 13
15:31 #
Copio l’enllaç a l’entrada principal.
Gràcies!
yohana
22 abr. 13
21:23 #
m’agrada la teva cançó sobretot el xiulet
chus
17 abr. 13
23:33 #
POLSERES VERMELLES
És de nit..
és tot fosc…
estic sol i no hi ha ningú…
és de nit…
un record…
dins el cor, ella hi és a dins…
els seus ulls són brillants
i un somriure extravagant
ja no i és l’he perduda
va marxa lluny del meu abast
i sempre estarà el meu cor…
sense tu jo no puc
sense tu si no i ets
sense tu jo no soc ningú…
sense tu jo no puc
sense tu si no i ets
sense tu jo no soc ningú…
és de nit…
és tot fosc..
no estic sol no ho estic
tu estas amb mi
i els teus ulls són brillants
i un somriure extravagant
i sempre estarà el meu cor…
sense tu jo no puc
sense tu si no i ets
sense tu jo no soc ningú…
sense tu jo no puc
sense tu si no i ets
sense tu jo no sóc ningú..
no vull noooo
si no estas aquí
si no estas amb mi
jo no et puc mirar
jo no et puc sentir
si no estas aquí
si no estas amb mi
jo no et puc tocar
jo no et puc besar
i sempre estaràs el meu cor….
és de nit….
http://www.youtube.com/watch?v=qVHOc44kO0Q
sginabreda
18 abr. 13
15:35 #
Incloc l’enllaç també a l’entrada! Gràcies.
Carmen
17 abr. 13
23:37 #
Poso també la lletra per si algú no pot veure el video.
Fes una foto del terrat,
que des d’aquí puc veure Mart.
La roba estesa, el meu agost,
un camp d’espigues i cargols.
Esperarem que passi el fred
i sota l’arbre parlarem de tot.
Un bioritme elemental,
un mar d’antenes i animals.
Els astronautes volen baix,
els núvols passen com qui no diu res.
Amb les butxaques a les mans,
caminarem els passos d’altres peus.
Esmorzarem pa amb oli i sal,
ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixant de banda la ciutat,
la tarda és llarga, i portser més, molt més, la nit.
Un altre lloc, un altre temps,
on parlarem amb altres déus.
El meu secret subtitulat,
camins d’arròs, camins de blat.
Esperarem que baixi el sol,
i sota l’arbre parlarem del temps.
Un bioritme elemental,
un tros de vida artificial.
Els astronautes volen baix,
els núvols passen com qui no diu res.
Amb les butxaques a les mans,
caminarem els passos d’altres peus.
Esmorzarem pa amb oli i sal,
ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixant de banda la ciutat,
la tarda és llarga, i portser més, molt més, la nit.
Roxana
18 abr. 13
8:42 #
He trobat aquet poema de Josep Maria de Segarra,m´ha encantat
Sant Jordi Gloriós
Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya es el nom de d´aqueta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit
La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l´estima fins qui sap a on
i amb ella té mes sang
a dins las venes
per plantar cara a tots
els dracs del mon
Maria José Prado
18 abr. 13
13:05 #
El meu no és exactament un poema d’amor, però bé …
MIQUEL COSTA I LLOBERA ( 1854-1922 )
AMOR DE PÀTRIA
Quan les volgudes muntanyes
deixava el pobre catiu,
plorant collí d’ una penya
un brotet de romaní.
Passà terres i fortunes,
però, resant cada nit,
besava el pobre, besava
un brotet de romaní.
Un dia d’ hivern, les ones
tragueren un mort, ai trist!
Estret en la mà tenia
un brotet de romaní
Paisatges – La mirada dels escriptors
sginabreda
18 abr. 13
15:46 #
La Cecília diu:
Un poema de Joan Maragall, és un dels meus preferits
LA DIADA DE SANT JORDI
La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l’olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
“Sant Jordi mata l’aranya”.
L’aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se’n xuclava la flaire,
i el mes d’abril era trist i els nens i nenes ploraven.
……………………………
Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
perxò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l’olor que en fan els aires.
Joan Maragall (1860
sginabreda
18 abr. 13
16:18 #
Comentari del Joan:
Cançó/poema: Escriu-me aviat
Autor : Lluís Llach
Disc: Viatge a Ítaca (1975)
Fa molts anys em trobava a molts quilòmetres de la meva casa fent això, que afortunadament ja no existeix, anomenat “mili”. En aquella època el correu postal seguia sent un mitjà fonamental de comunicació per als que estàvem molt lluny. Les cartes dels familiars , amics i, sobretot, les de la persona estimada, es rebien amb enorme alegria i s’esperaven amb ansietat
Aquesta bella cançó de Lluís Llach del seu disc Viatge a Ítaca (1975), reflecteix, com a poques, aquesta necessitat de tenir notícies del ser estimat i com, a través de les paraules escrites, es nota la seva presència, gairebé física.
Us recomano escoltar el disc. És una obra mestra.
Escriu-me aviat.
No tardis més,
no deixis que l’angoixa em guanyi.
No facis de la soledat
la meva fidel companya.
Fes-me veure el teu cos
enmig de les teves paraules,
i amb les “os”, els teus ulls,
i amb les “tes”, les espatlles.
Escriu-me aviat:
cada mot un gest,
cada frase una mirada.
Escriu-me aviat
i, en tant que puguis,
omple el buit de les paraules.
Cada síl•laba, un poc
de la persona aimada,
i amb les “os”, els teus ulls,
i amb les “tes”, les espatlles.
sginabreda
18 abr. 13
16:20 #
La Núria diu:
Bon dia la veritat es que el poemes no m’agradan gaire, però aquesta canço del Serrat es molt bonica i tendrá, tots es por sentir identificat.
Autor: JOAN MANUEL SERRAT
DISC: CANCÓ DE MATINADA
Ella em va estimar tant…
Jo me l’estimo encara.
Plegats vam travessar
una porta tancada.
Ella, com us ho podré dir,
era tot el meu món llavors
quan en la llar cremàven
només paraules d’amor…
Paraules d’amor senzilles i tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprende’n,
tot just despertàvem del son dels infants.
En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d’antics comediants.
D’histories d’amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys…
Ella qui sap on és,
ella qui sap on para.
La vaig perdre i mai més
he tornat a trobar-la.
Però sovint en fer-se fosc,
de lluny m’arriba una cançó.
Velles notes, vells acords,
velles paraules d’amor…
Paraules d’amor senzilles i tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprende’n,
tot just despertàvem del son dels infants.
En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d’antics comediants.
D’histories d’amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys…
Rocío
21 abr. 13
10:59 #
Un poema t’escriuré
ple de vida i sentiment
el meu cor et donaré
per poder estar junts en tot moment
Amb una mirada el faré somriure
i aixó em donarà felicitat
mai perdré les ganes de viure
si puc tenir-te al meu costat
Amb tu totes les nits somiaré
i desitjaré la teva calor
a totes hores en tu pensaré
en la teva tendresa i en la teva dolçor
Ets la llum en la foscor
l’oasis en el desert
ets el consol en el plor
el mapa de qui es perd
Una cançó et cantaré
amb tot el meu amor
amb mi sempre et portaré
per ser inmune al dolor
Chelo
21 abr. 13
20:03 #
LES ROSES RECORDADES
Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d’abril ? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suament els nostres
petits noms, i ens somreia.
Chelo
21 abr. 13
20:21 #
AUTOR: SALVADOR ESPRIU
Charo
21 abr. 13
22:49 #
Hola companys/es he vist que hi ha molt nivell.Espero que os agradi el poema que he escollit.
Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)
L’enamorat Li Deia
Penyora d’amor,penyora
si tu em besaves,amor,
jo et donaria una rosa.
No fóra mesquí de res,
penyora d’amor,penyora;
o bé et tornaria el bes
o et donaria una taronja,
una atmella
o be l’esqueix
d’una clavellina nova.
No fóra mesquí de res
penyora d’amor,penyora
o la flor del cirerer
o el llessamí
o be la lluerna
que hagués descobrir
la nostra abraçada estreta.
No fóra mesquí de res,
penyora d’amor,penyora;
jo em donaria teu
i tu et donarias tota.
Si tu em besaves,amor,
jo et donaria una rosa.
toni santiago
25 abr. 13
19:59 #
Estimats companys de feina,
Estic molt content de rebre els vostres correus donant-me soport.
Les proves mediques com ja sabeu han sortit molt bé.
Estic desitjant tonar a la feina al més aviat possible per fer-vos una forta abraçada.
Dolors, Joan, Toni
Dolors, Joan, Toni