Per acomiadar el curs B3 hem aprofitat que divendres és el dia mundial de la poesia i hem llegit a classe el poema Tan sols la paraula nua, de Montserrat Abelló, en les llengües que coneixen alguns alumnes: castellà, rus, anglès i francès. Finalment hem llegit entre tots el poema en català.
Mireu que bé que sona:
Tan sols la paraula nua, Montserrat Abelló
Espero que us agradi.
Fins aviat!
Aquests són els avisos que heu elaborat per anunciar les pròximes obertures que hi haurà al mercat:
Molt bona feina!
A continuació trobareu un enllaç amb explicacions i exemples del que hem treballat sobre les invitacions:
I tot seguit, les vostres:
| Centre cívic l’OliveraL’invitem a la conferència sobre “recursos naturals” que se celebrarà el proper dia 24 de febrer a las sis del vespre.L’acte tindrà lloc a l’aula 104 del casal Olivera.
Sant Boi, tres de febrer 2014 |
Per treballar la PRIMERA PART de Pedra de tartera de Maria Barbal us proposo de respondre aquestes preguntes:
Pel que fa a la SEGONA PART del llibre, dilluns 10 de febrer comentarem les preguntes següents:
1. Quants fills tenen la Conxa i el Jaume? Com es diuen? Com són?
2. Quan veu el Jaume la seva primera filla per primera vegada? Per què? En quina pàgina s’explica?
3. La Conxa va al seu poble després de molt temps. Per què hi va? Què sent? En quina pàgina s’explica?
4. Com és l’oncle de la Conxa?
5. A pagès, al camp, quines feines feien les dones? Quines feines eren només per als homes?
6. En un fragment s’explica que la tia pelava trumfes. Què són?
7. Un dia van tots a pescar. Quin peix pesquen al riu?
8. Quin malson té la Conxa repetidament? En quina pàgina s’explica?
9. Quins esdeveniments històrics s’esdevenen en aquesta part?
I, per acabar, dilluns vinent, dia 17 de febrer, una setmana abans de la cita amb l’autora, respondrem aquestes preguntes referents a la TERCERA PART del llibre:
1. Per què la novel·la es titula Pedra de tartera? Busca el fragment on se’n parla.
2. Com és l’Elvira?
3. Com és el Mateu?
4. Com se sent la Conxa en aquesta última part del llibre? Per què?
5. Per què la Conxa puja a les golfes la primera nit de la Festa Major?
6. Qui és la jove de la Conxa? Quina relació tenen?
7. Per què se’n van a Barcelona?
8. Què és Barcelona per a la Conxa? Marca els fragments on s’explica.
Bona lectura!
Comencem l’Intermedi 1 coneixent els nostres companys a través dels textos que han redactat per presentar-se, que són aquests:
ISIDRE
Hola a tothom, com sempre faig tard,
Em dic Isidre,nascut a Sahagún, un poble de León, fa mes de 60 anys. I 42 que visc a Catalunya, actualment visc a Sant Boi des de en fa 35. Estic jubilat a temps parcial, al 75 %.
Tinc i he tingut sempre persones properes al meu entorn catalanoparlants, però suposo que per la meva condició de castellà bell i a més que el meu fort no són les lletres, mai he tingut ni la necessitat ni la voluntat d’aprendre català.
Així és que ara que tinc temps lliure i he decidit dedicar-ne una mica alque no he fet mai.
Per això estic fent un curset de català, un altre d’anglès a més d’algunes assignatures d’humanitats aquí a la UNED de Sant Boi.
Tot això m’ha reportat molt. He conegut amics, molta gent molt maca, he descobert la capacitat d’expressivitat d’altres llengües, el meu primer llibre en català va ser “Pedra de tartera” tot un descobriment, abans només havia llegit en català una mica de Tirant lo Blanc i alguna cosa de Ramon Llull.
Les humanitats m’han fet reflexionar sobre la vida, que no tot és matemàtiques, física i química, que l’ésser humà té alguna cosa més transcendental que val la pena cultivar.
Les meves aficions: M’agrada molt l’esport. Muntanya, bicicleta, tenis i també les tertúlies.
Crec que tots sabeu que sempre m’ha agradat veure les coses amb un altre punt de vista, per això aprofito l’ocasió per demanar perdó per les meves discussions.
CLARA CASAS
Em dic Clara Casas Romero. Aquest nom el va decidir el meu pare perquè li va agradar.
Sóc de nacionalitat espanyola, nascuda a Barcelona.
Sóc d’estatura mitjana, color d’ulls verd, color de cabell castany fosc.
Tinc un caràcter molt fort quan m’enfado i quan estic bé sóc amable, afectuosa, simpàtica divertida.
Les meves aficions són sortir a passejar amb les amigues, escoltar música, veure la televisió estar a l´ordinador veient sèries, jugant als jocs del Facebook, anar al cinema, piscina, platja etc.
La meva situació laboral en aquest moment és a l´atur, però estic fent un curs de català en aquest moment.
_____________________________________________________________________________
ELISABET COBOS
Em dic Elisabet Cobos.
Estic casada amb l’Antoni i tenim dos fills, una nena de divuit anys, l´Elisabeth i un nen de tretze, el David.
Ara estic a l’atur, però sóc administrativa-comercial de fruita i verdura a mercabarna.
Sóc una persona bastant tímida, però molt amable amb la gent.
Tinc quaranta-cinc anys, morena de cabell, faig un metre cinquanta-sis d´altura i tinc una mica de sobrepès.
M’agrada molt cuinar i veure vídeos a la tele o al YouTube de cuina, faig una mica d´esport, sobretot bicicleta, quan disposo de temps per fer- ho, entre portar la casa, els fills, els cursos de català i buscar feina, tinc poc temps.
El meu nom el va triar la meva mare, perquè quan vaig néixer, les meves àvies no paraven de barallar-se ja que les dues volien que em posessin el seu nom , Rosa o Elena, així que la meva mare va triar el nom d’Elisabet, que vol dir ” Do de Déu” i és d’origen hebreu.
Elisabet.
_____________________________________________________________________________
JOAN ENRIC PASSARRIUS
Bon dia a tothom. Em dic Joan Enric. Tinc 50 anys i visc a Sant Boi de Llobregat. El que em posessin de nom Joan Enric, va ser perquè els que havien de ser els meus padrins, que en el fons ho van ser, un volia que fos nen i que em digues Joan, i l’altre volia que fos nena i em digues Enriqueta. Un cop nascut, per dir-ho d’alguna manera, perquè no hi hagués ni guanyadors ni perdedors els meus pares varen decidir posar-me el nom compost de Joan Enric i així van estar tots contens.
Seguint amb la meva presentació, afegiré que sóc catalanoparlant i que les meves arrels per part de pare vénen de l’Empordà i per part de mare del Barcelonès, que ja fa més de quatre anys que estic a l’atur i que les meves grans aficions les podria resumir en tres: el cinema, la música i la cuina.
Em considero una persona sociable, amb do de gents i que li agrada assolir reptes, i un d’aquests reptes tot i sent catalanoparlant, era poder expressar-me mitjançant l’escriptura, cosa que no faig almenys des de fa 30 anys.
_________________________________________________________________________
JORDI CABORNERO
Hola, nois, bon dia.
Sóc el Jordi ( nom de llegenda… recordeu!!!!!, el drac i la princesa, el cavaller Sant Jordi va matar el drac i va regalar la rosa vermella a la princesa). Vaig néixer a Sant Boi de Llobregat i visc actualment en aquesta població. Tinc 47 anys i de complexió petita però amb molta empenta. De caràcter senzill, humil, afable i amb cor bondadós, persona de seny que sobretot m´agrada fer les coses ben fetes, compartint amb la resta i ajudant en el possible a tota la gent que puc.
Les meves aficions són esportives i sobretot de natura, passejades per mar i muntanya, faig bicicleta estàtica, tot això amb música de l´època dels anys vuitanta i noranta.
Actualment estic a l´atur i a més a més de llarga durada…..com de molt llarga durada……….. però què és això.
Adéu, nois i noies.
Jordi
___________________________________________________________________________
KARINE SEMELAIGNE
Hola
Em dic Karine. El meu nom el va triar la meva mare perquè va conèixer una nena que es deia així i li va agradar molt però no sé de quin origen és exactament.
Tinc quaranta- sis anys i sóc francesa, de la Normandia. Ja fa molts anys que visc aquí a Catalunya, 18 exactament. Sóc morena amb els ulls de color marró. No sóc gaire alta, un metre cinquanta-nou, ni gaire prima ni gaire grossa.
Tinc dos fills, el petit que té treze anys va néixer aquí. Sóc una persona oberta, en general amable. M’agrada molt el cinema encara que aquests últims anys no hi vaig anar molt, ja que fa tres anys que estic a l’atur però veig moltes pel·lícules a casa. També m’agrada molt cuinar, i ara que tinc més temps provo fer coses noves com melmelades, fuita confitada etc.
______________________________________________________________________________
M. CARMEN PÉREZ
Vaig néixer un 9 d’abril a Barcelona. Em van posar M. Carmen de nom. La meva mare m’explica que la infermera li va preguntar quin nom em posaria i li va dir que no ho sabia pas i la infermera li va dir, perquè no li poses M. Carmen, com jo. I d’aquí ve el meu nom.
Faig 1,60 d’alçada. Tinc els cabells castanys i els meus ulls són entre verds i marrons.
Tinc un caràcter, com dir-ho, una miqueta fort i a la mateixa vegada sóc tova.
Les meves aficions són les manualitats i tot el que té a veure amb tot això. La pintura m’agrada molt també. Fins al novembre anava a classes de pintura, però les vaig haver de deixar, perquè em vaig quedar sense treball. Les trobo molt a faltar. També vaig al gimnàs i a natació. També m’agrada molt la pastisseria.
_____________________________________________________________________________
MAGALI CAPDEBIELLE
Em dic Magali Capdebielle. Sóc Francesa, però fa mes de 20 anys que visc a Espanya, concretament a Catalunya.
La meva mare és Espanyola i el meu pare era Francès. Vaig vindre a Espanya per fer unas pràctiques en una empresa perquè em feia falta per convalidar els meus estudis universitaris.
Vaig estudiar una carrera de Comerç Internacional i Marketing. Una vegada acabada la meva pràctica havia de tornar a França, però l’empresa em va oferir un lloc de treball i em vaig quedar a viure a Espanya.
He traballat 22 anys en aquesta empresa multinacional dedicant-me bàsicament a temes relacionats amb el Marketing (publicitat, promoció, organizació d’events, saló de l’automòbil, viatges d’incentius…).
Ara estic a l’atur des de fa 8 mesos.
Tinc un nen de 6 anys i estic casada i visc a Castelldefels. Vaig decidir interrompre per un temps la meva vida laboral (que era molt frenètica i estressant) per dedicar més temps al meu fill i a la meva família i també a mi per fer coses diferents i donar-li un canvi radical a la meva vida.
Tinc un nen adoptat d’Etiòpia i és el millor que m’ha passat en la meva vida i s’ho mereix tot, sobretot el meu temps.
Respecte al meu nom puc dir el següent:
Magali es un nom Francès exactament de la regió de la Provença. Significa perla i es un derivat de Margarita, Magdalena….
Els meus pares van decidir posar-me aquest nom perquè quan es van casar la meva mare no sabia parlar francès molt bé, i a les nits el meu pare sempre li llegia unes pàgines del llibre que estava llegint i la protagonista es deia Magali. Els va agradar molt el nom.
Jo trobo que és una història molt bonica.
____________________________________________________________________________
M. CARMEN ALCÁNTARA
Hola!
Em dic Carme Alcántara Gomez. Tinc 47 anys. V isc a Barcelona i la meva nacionalitat és Espanyola.
Pel que sé em dic Carme per la meva mare.
Faig 1,67 cm. El meu cabell és de color marró clar i els ulls també. Porto ulleres.
Sóc molt impulsiva i encara que tinc el caràcter molt fort, em deixo portar amb molta facilitat, sóc molt positiva i alegre.
M’agrada molt llegir, ballar salsa i bachata, escoltar musica, anar el cinema, caminar, anar a la platja i com no anar de tapes amb amics.
Ara mateix estic a l’atur i fent un curs de parla catalana i el curs d’intermedi 1.
____________________________________________________________________________
M. ISABEL SÁNCHEZ
El meu nom és M. Isabel i em dic així perquè li agradava molt a la meva mare. Nascuda a Castelldefels, nacionalitat Espanyola , actualment visc a Sant Boi de Llobregat.
Sóc d’estatura mitjana, cabells rossos, el meus ulls són verds i constitució primeta.
El meu caràcter és molt alegre, sociable, i una mica confiada,m’agrada molt rodejar-me de la meva família i els meus amics. I el que no tolero gens és la gent falsa; no puc amb elles.
Les meves aficcions són ballar i escoltar música, preferiblement la salsa. També m’agrada fer esport, perquè m’agrada molt cuidar-me.
Actualment el meu estat laboral és a l’atur.
______________________________________________________________________________
MARTA GARCÍA
Hola,
Nom : Marta García Casado
Aquest nom el van triar els meus pares perquè els agradava molt, la meva nacionalitat és Espanyola.
Jo faig 1,52 cm, porto ulleres, tinc el cabell curt, els ulls de color marró, sóc baixeta, el meu caràcter és simpàtic, amable, per exemple quan jo vull comprar-me alguna cosa la vull ja.
Les meves aficions són anar de compres, al cinema, prendre alguna cosa amb els amics, m’agrada llegir, veure la televisió, l’ordinador.
Estic a l’atur.
_________________________________________________________________________
MARYSE CRAPOULET
Em dic Maryse i sóc francesa. Visc a Sant Boi.
Sóc una dona amb cabell llarg i de color castany. Tinc els ulls de color marró. Faig un metre seixanta i sóc prima.
Sóc una persona tímida, amable i m’agrada ajudar cada vegada que puc. Em costa molt relacionar-me amb la gent. Quan he de parlar a classe em fa molta vergonya.
M’agrada passejar. Però la meva afició més gran és llegir llibres de novel·la negra. El pitjor és quan es torna molt interessant i he de deixar-ho per fer una altra cosa. Per dues vegades em vaig passar la parada de baixada.
Fa sis anys que treballo com a gestora de recobraments. No sempre és agradable pressionar la gent per pagar sobretot últimament amb la crisi.
___________________________________________________________________________
OLGA PÉREZ
Em dic Olga Perez. El meu nom me’l va posar el meu pare. Diuen que és d’origen Rus.
Vaig néixer a Mèxic en un petit poble a prop de l’oceà Pacífic que es diu “Eldorado”. La meva família és molt nombrosa, perquè els meus pares van tenir 15 fills, només vivim 12, vuit dones i quatre homes.
Fa vint-i-tres anys vaig arribar a Espanya amb el meu marit i els meus fills. Les dues filles viuen a Saragossa. Es van casar. El meu fill viu amb mi.
Sóc una dona tranquil·la, assenyada, senzilla i optimista. Tinc la pell morena i els cabells i els ulls són de color negre. Faig més o menys un metre seixanta-tres centímetres.
Quan vivia a Mèxic vaig treballar vint anys com secretaria executiva i ara faig de mestressa de casa. M’agrada caminar una hora cada dia. També llegeixo la meva Bíblia en català.
Visc a sant Boi, al carrer Antoni Gaudí. Sóc una persona molt feliç, ja que tinc una família meravellosa.
________________________________________________________________________
RAFI FÉLIX
Em presento: sóc la Rafi Félix.
Pel destí de la vida vaig néixer a Madrid però sóc francesa. Visc a Sant Boi fa trenta-cinc anys.
Estic casada amb el Diego i tinc dos fills, Diego i Melodie.
L’Iker i l’Hugo són els meu néts, que són la meva alegria i amb ells tornem el meu marit i jo a viure una segona joventut.
La meva vida és molt senzilla, treballo en el centre Nen Deu d’auxiliar dental i per fortuna el meu marit també com a tècnic de manteniment.
Les meves aficions són viatjar, el cinema i prendre alguna cosa amb els amics.
______________________________________________________________________
FERRAN
Sóc el Ferran. Vaig néixer a Barcelona fa uns quants anys. Més de trenta i menys de cinquanta. Crec que el meu nom prové de personatges històrics.
Sóc una persona que a primera vista dóna la sensació de ser molt seriosa, però no és així. Em considero una pesona oberta i m’agrada la gresca.
Sóc de complexió forta, talla mitjana i ulls verds.
La meva vida laboral és molt llarga. He treballat de tot. Des de botons d’un hotel fins a tenir el meu propi negoci, un gimnàs.
He fet molts cursos. De dibuix artístic, de monitor de musulació i nutrició esportiva, quiromassatge terapèutic, esportiu, etc.
Les meves aficions són la pintura a l’oli, fer sortides en moto, bricolatge, culturisme i arts marcials.
Actualment estic estudiant català per poder passar l’examen d’aquesta assignatura de les oposicions de policia local i guàrdia urbana de Barcelona. Ja porto molt de temps darrere d’aquestes oposicions i he d’aprofitar ara que estic a l’atur.
Aquest és el petit resum de la meva vida. Espero que m’hagueu conegut una miqueta.
_________________________________________________________________________
CARLOS ALCÓN
Nacionalitat espanyola. Visc a Sant Boi de Llobregat fa dotze anys. Abans vivia a l’Hospitalet. Sóc una persona més aviat seriosa i una mica tímida.
Tinc una alçada d’1,72 i un pes de 70 kg. Estic casat i tinc dos fills de trenta-cinc i quaranta-dos anys.
M’agrada l’esport, fer natació, gimnàstica, ciclisme i caminar. Tinc molta estima per la família tothora. Quan tinc una estona m’agrada ser amb ells. També tinc molt d’interès per aprendre la llengua catalana. I vull dir que em trobo a gust i content amb la classe.
Em dic Carlos perquè vaig néixer el 4 de novembre, que és sant Carlos Borromeo, i és per això que els meus pares em van posar Carlos.
_________________________________________________________________________
MÓNICA ROBLES
Em dic Mónica, aquest nom li agradava a la meva mare des de petita, la seva professora es deia així.
Vaig néixer a Barcelona fa 33 anys, sóc una noia morena, alta i pel que fa al meu caràcter sóc generosa, simpàtica encara que una mica seriosa i com tingui un mal dia, millor que no em parlis.
M’agrada molt fer manualitats, escoltar música i sortir a passejar.
La meva situació laboral ara és l’atur, però compenso el meu temps fent cursos i gaudint de la meva filla de dos anys, que ja hem dona bastant feina la veritat.
__________________________________________________________________________
JOAQUINA EGEA
Hola,
Sóc la Juaquina Egea. Vaig néixer a Barcelona, a Esplugas del Llobregat, l’any 1960.
M’agrada més que em diguin Joaqui. Aquest nom és generacional, la mare també es diu Joaquina, l’àvia i la besàvia i jo ja no vaig voler continuar la tradició amb la meva filla.
Considero qué sóc una persona amb un tarannà tranquil i molt respectuosa amb les altres persones.
Com aficions m’agrada aprendre i fer cursos de qualsevol cosa, però en especial d’informàtica. Ja vaig fer 2 cursos, un d’ iniciació i un altre una mica més avançat però considero que sóc una aficionada i això avança molt de pressa. El pròxim serà relacionat amb l’exel; en tinc nocions, però molt bàsiques.
Aprendre no ocupa lloc i em va molt bé.
Sóc autònoma a l’atur en l’empresa familiar de casa, una petita empresa que ens permet viure dignament. Ens dediquem a la construcció d’estructures de formigó, que és uns dels sectors més deprimits a Espanya, va caure primer després de la bombolla immobiliària. Aquest any ha sigut un any molt nefast, tot i això que diuen els polítics que ja estem en la recuperació econòmica, però serà per a ells i tot i així tinc confiança que la crisi passarà.
______________________________________________________________________________________________________
JOSEFINA
Em dic josefina. Vaig néixer a Valladolid, fa 60 anys. Porto molts anys vivint a Catalunya.
El meu nom el va triar el meu pare que es deia José. No se gaire més del meu nom.
Sóc una persona d’estatura més aviat petita. Medeixo 1,60 centímetres aproximadament. El meu pes està compensat amb la meva alçada. Sóc bastant tímida. M’agrada molt la natura, l’esport,el ball, llegir i viatjar (tot i que ara no ho puc fer per allò de la crisi).
Actualment estic aturada, faig classes de català i d’anglès.
Estic casada. Tinc un fill i una filla, tots dos molt macos i molt responsables, que em fan sentir molt orgullosa.
Ells sempre parlen en català, però amb mi ho fan en castellà.
Aquí teniu la nadala que hem cantat avui tots junts:
Ara que la nit s’ha fet més llarga
Ara que les fulles ballen danses al racó
Ara que els carrers estan de festa
Avui que la fed du tants records
Ara que sobren les paraules
Ara que el vent bufa tant fort
Avui que no em fa falta veure’t, ni tan sols parlar
Per saber que estàs al meu costat
És Nadal al meu cor
Quan somrius content de veure’m
Quan la nit és fa més freda
Quan t’abraces al meu cos
I les llums de colors
M’il·luminen nit i dia
Les encens amb el somriure
Quan em parles amb el cor
És el buit que deixes quan t’aixeques
És el buit que és fa a casa quan no hi ha ningú
Són petits detalls tot el que hem queda
Com queda al jersei un cabell larg
Vas dir que mai més tornaries
El temps pacient ha anat passant
Qui havia de dir que avui estaries esperant
Que ens trobéssim junts al teu costat
És Nadal al teu cor
Quant somric content de veure’t
Quan la nit es fa més neta
Quan m’abraço al teu cos
I les llums de colors
M’il·luminen nit i dia
Les encén el teu somriure
Quan et parlo amb el cor
La vella Montserrat
desperta el barri a cops d’escombra tot cantant
les primeres persianes
s’obren feixugues badallant.
Rere el vidre entelat
el cafeter assegura que no era penal
i es desfà la conversa
igual que el sucre del tallat.
Bon dia!
ningú ho ha demanat però fa bon dia!
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l’espectacle de la gent.
Al bell mig de la plaça
la peixatera pren paciència amb la Consol
que remugant regala
grans bafarades d’alcohol.
I al pedrís reposant,
l’avi Josep no es deixa perdre cap detall
i amb l’esguard es pregunta
quants dies més té de regal.
Bon dia!
ningú ho ha demanat però fa bon dia!
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l’espectacle de la gent.
Nens xisclant, olor de pixum de gat,
veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d’amagat
i un retardat que amb ulls burletes et mira i diu:
Bon Dia.
Bon dia!
ningú ho ha demanat però fa bon dia!
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l’espectacle de la gent.
Bon dia, ningú ho ha decidit però fa un gran dia,
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l’espectacle de la gent,
i fa un Bon dia!
Persones estimades
Després d’haver fet la primera unitat del curs i d’haver parlat dels nostres pares, avis, germans, mestres, amics… us vaig demanar un text que parlés d’alguna persona important per a vosaltres. I el resultat han estat uns textos molt bonics i emotius. I aprofitarem aquest espai per compartir-los.
Aquí els teniu, i llegits pels seus autors!
Què us sembla si anem penjant les fotografies que porteu a classe com a suport de la vostra exposició? Així a final de curs tindrem un recordatori de tots els temes tractats i un munt de fotos per practicar les descripcions…
Per tancar el curs, l’Isidre li ha fet una “entrevista” a l’Eliasib sobre els bancs d’aliments
La Sandra i la Paqui ens han exposat la seva opinió sobre l’explotació sexual
El Ferran i la Mamen ens han parlat de la doctrina Parot
La Pilar i la Karine ens han parlat de la polèmica generada amb llibre Sposati e sii sottomessa (Casa’t i sigues submissa)
i la Quima i l’Elena han aprofundit en el tema centrant-lo en la violència de gènere
Avui no hi ha hagut exposició oral organitzada, però arran de les “rosquillas” que ens ha portat la Mamen, hem fet una xerrada dels menjars i de les olors que ens transporten a la infantesa.
Gràcies, Mamen!
La Clara i la Fina ens han fet reflexionar sobre el maltractament dels animals:
I la Maryse i el Carles de la plaça de les Glòries de Barcelona i els encants:
El Jordi i l’Elisabet ens han fet reflexionar sobre el (de)creixement econòmic i la sostenibilitat:
La Mónica i la Maribel ens parlen del cas Asunta:
La Mamen i la Rafi ens pregunten què en pensem, del canvi d’hora:
La Susana i el Youssef ens han parlat de la discoteca Podium de Còrdova:
Per començar, L’Eliasib i l’Olga ens van portar el violí del Titanic:
