Us deixo l’acta de l’última sessió (falta l’acta de la sessió núm. 8: la persona encarregada de redactar-la no me l’ha enviada encara).
Vam començar la classe repassant aspectes pendents de la sessió anterior i ens vam dedicar també a tancar temes. Així, vam enllestir uns passatemps (sopes de lletres, logogrifs, jeroglífics, enigmes…) especialment pensats per treballar aspectes concrets d’ortografia com ara la essa sorda i la essa sonora, la o àtona, els diftongs…
Després vaig entregar el solucionari d’uns exercicis de verbs que havíem anat fent els darrers dies i vam corregir un text ple d’errades de tot tipus (ortografia, morfosintaxi, coherència, cohesió, etc.). Crec que ens hem adonat que corregir textos propis o aliens és una manera molt efectiva d’aprendre llengua i que la revisió final d’un text és un exercici fonamental.
Per acabar, vaig demanar als alumnes que omplissin un qüestionari de valoració del curs. Per a mi és bàsic conèixer l’opinió dels alumnes i sobretot en un taller com aquest, que ha sigut una mena d’experiment perquè l’hem anat construint entre tots a mesura que anava avançant (veg. l’acta de la sessió núm. 1).
De les valoracions es desprèn que, en general, l’experiència ha sigut satisfactòria tot i que han quedat força coses pendents; malgrat això, els alumnes manifesten que s’han endut un bon grapat de recursos, trucs i eines imprescindibles a l’hora de redactar de textos que de ben segur faran servir a partir d’ara. Crec que amb això ja hem assolit el principal objectiu del curs: que els alumnes siguin cada cop més autònoms i autosuficients.
Vaig voler compartir amb ells el meu neguit que potser el curs havia sigut en excés un poti-poti, una macedònia d’aspectes gramaticals, i que havíem volgut ser massa ambiciosos per voler tractar molts aspectes en poc temps. Em van tranquil·litzar quan em van dir que ells no havien tingut pas aquesta sensació. A més, la sessió va acabar amb el testimoni de dos alumnes, el Paco Campos i el Lluís Sanpera, que em van oferir el regal de Nadal que tot tècnic de normalització lingüística hauria demanat:
Paco Campos: “Gràcies a tots els cursos que he fet escric correus electrònics en català quan mai ho havia fet”
Lluís Sanpera: “Sóc català però no sabia escriure la meva llengua. Ara, tot i que he de consultar coses, ja en sóc capaç”
Article complet
CINC
Mirades i veus del català
