El Miguel s’ha interessat per Llorenç Presas:
La figura intel·lectual de Llorenç Presas i Puig és una de les més sàvies i brillants de la història de Sant Boi de Llobregat i és considerat també un dels científics catalans més notables del vuit-cents.
Va néixer a Sant Boi en una família de pagesos el 1811. Es va casar amb Rosa Parellada i Bosch, filla de Viladecans, el 1837 i va tenir sis fills.
Després d’una escolarització primària a Sant Boi, on va destacar per les seves capacitats intel·lectuals, va començar als 15 anys una llarga etapa formativa a Barcelona i va destacar especialment en matemàtiques i astronomia.
Els anys 1841 i 1842 va ser professor de geografia astronòmica i física i de matemàtiques elementals a la Universitat de Barcelona; va aconseguir el Doctorat en Ciències i en Farmàcia el 1846 i el 1850 va fundar l’Escola Industrial de Barcelona, de la qual fou director.
Com a matemàtic, va interessar-se per la geometria i el càlcul numèric i també per les matemàtiques “sublims”, el càlcul diferencial i integral. La matemàtica era una eina de mesura i de precisió però també un llenguatge per tractar altres ciències com la física i la química. Presas la utilitza fins i tot per definir l’atracció atòmica o per descriure fenòmens meteorològics com el llamp.
La matemàtica li va proporcionar ésser un pràctic de l’agrimensura, mestre d’agrimensors i autor de mapes parcel·laris en diversos municipis de Catalunya, entre ells presumiblement el de Sant Boi de 1861.
Entre els anys 1853 i 1854 va efectuar el primer padró de finques a Sant Martí de Provençals i l’Ajuntament de Barcelona el va comissionar per efectuar nombrosos assessoraments de caràcter científic i tècnic relacionats amb la creixent industrialització de la ciutat.
Com a doctor en Farmàcia, en produir-se una emergència sanitària a causa de l’epidèmia del còlera, va proposar un remei terapèutic que havia assajat, i divulgat, a través de la seva obra: Guerra a muerte al cólera morbo asiático y al oídium tuckery. Presas havia viscut les pandèmies de còlera a Barcelona, del 1834 i 1854. La ciutat estava immersa en un debat higienista, que va provocar la demolició de les muralles i la posterior expansió de l’eixample de la ciutat.
Presas va ser un intel·lectual del seu temps, prerenaixença, per tant la llengua acadèmica era el castellà, encara que en els seus apunts de l’Escola Industrial hi consten anotacions de noms tècnics i mecanismes traduïts al català, cosa que sembla indicar que d’alguna manera feia servir el català per adreçar-se als seus alumnes en les seves classes.
Va viure i va desenvolupar la seva feina en la Catalunya convulsa d’abans de la Restauració; el seu neguit era la industrialització i la modernització del país. Va experimentar l’inici de la mecanització, la introducció del vapor industrial i ferroviari i va ser contemporani d’una ciència que vivia dins del Romanticisme, juntament amb el seu amic Narcís Monturiol -l´inventor del submarí Ictineu- i altres figures de la ciència i la tècnica catalanes.
Les seves idees polítiques van ser properes a les de la Unió Liberal i als progressistes. Va ser soci fundador de la Societat Filomàtica de Barcelona el 1839, membre de la Sociedad Barcelonesa de Amigos de la Instrucción el 1845 i membre de l’Acadèmia de Ciències de Barcelona el 1847.
El 16 de gener de 1875, a l´edat de 64 anys, el savi santboià va morir d’una apoplexia cerebral a Barcelona. Un monument a la plaça de la Llotja a Barcelona i una plaça al nucli antic de Sant Boi, que porta el seu nom, ens recorden la seva memòria.
Foto de dalt: monument a la plaça de la Llotja (Barcelona)
Foto de baix: plaça de Llorenç Presas (Sant Boi de Llobregat)
Article complet
