Santboians il·lustres: Joan Pagès i Andreu
L’Àngela ens ha escrit la biografia del personatge que dóna nom a un carrer que hi ha molt a prop de L’Olivera: Joan Pagès i Andreu.
Va néixer el 1883 i va morir el 21 de juliol de 1938. Fuster d’ofici, per això era conegut com a Xerric. També es va fer famós perquè va ser actor, baríton i polític. Va ser president de la coral Terpsícore i del FC Santboià. Fou un dinamitzador de la vida local entre 1900 i 1936.
Joan Pagès i Andreu es va casar amb Concepció Ros i Solanas, amb qui tingué tres fills: Joan (que va morir jovenet de meningitis), Josep i un altre al qual van posar també Joan. Segons la seva néta Imma, filla del segon Joan, quan va morir el fill, la Concepció (coneguda per Sió) va caure en una depressió i per superar-la va tenir un altre fill (el pare de Imma), quan ja eren grans, a qui van tornar a anomenar Joan.
En la faceta política, a començaments de segle va ser secretari local del Centre Republicà; als següents anys va ser membre de la Lliga Regionalista.
Va ser regidor de l’Ajuntament de Sant Boi entre 1920 i 1923 (aquest any va ser destituït per la dictadura de Primo de Rivera) i de 1930 a 1936. Alcalde durant els períodes del 5 de març de 1930 al 13 d’abril de 1931 i del 2 de desembre de 1934 al 5 de juny de 1936. El 5 de juny de 1936 fou suspès en el càrrec de regidor i processat, juntament amb els seus companys de la Lliga, per presumpta malversació de cabals públics. Va morir, a la presó, durant la Guerra Civil.
L’altra faceta de Joan Pagès, d’actor teatral i baríton, va ser força coneguda. Havia après música a l’escola del senyor Lluís Prats, situada damunt de la farmàcia que aquest regentava a la cantonada dels carrers Major i Riereta. Com ja hem comentat abans va ser president de la Coral Terpsícore, que havia nascut l’any 1860 i que va ser dissolta el 1922, ja que els seus cantaires es van integrar a un nou cor de l’Ateneu Santboià. Actuà al costat de Josep Romeu, el Pepet de l’hostal. Entre els papers destaquen el Manelic de Terra Baixa i el protagonista principal de La Viuda Alegre. A més d’ésser protagonista en drames o en comèdies, va ser responsable de tasques de direcció.
Un cop llegit tot el que he trobat, de sobte ha sortit l’opinió de Moni, descendent de Joan Pagès (sembla que Joan Pagès era el besavi de la mare de Moni). Moni, davant un article d’internet que recollia la notícia de La Vanguardia de juny de 1936, que feia referència l’empresonament de Joan Pagès, nega la notícia i diu que el seu avantpassat es va amagar amb una família de Barcelona i va morir en aquesta casa de Barcelona i no a la presó.
