L’alumnat i i el voluntariat del SLC de Sant Boi van assistir dijous 25 de maig a la xerrada de l’escriptor Lluís Llort.
Lluís Llort signa les novel·les només com a Llort. Des del febrer del 1986 treballa al diari Avui, actualment El Punt Avui. Ha publicat centenars d’articles, molts d’informació, però la majoria d’opinió, creació o crítica; els últims quinze anys al suplement Cultura. Des del 1999, ha publicat deu novel·les i tretze títols infantils, ha participat en vuit llibres col·lectius de narracions i ha escrit una vintena de guions per a sèries d’humor de televisió.
La xerrada va comptar amb l’assistència de 70 persones, entre alumnat i voluntariat, que van fer-li preguntes sobre el procés de creació de les seves novel·les, els personatges, les històries de les novel·les treballades a classe i les seves opinions sobre temes diversos. La xerrada va acabar amb la signatura de llibres per part de l’autor i una sessió de fotos.
Volem donar les gràcies al Lluís LLort per la seva simpatia i la seva xerrada tan interessant.
Missatge de Lluís Llort per a tothom
Bon dia,
Ara que ja he paït una mica la xerrada d’ahir, et vull enviar un agraïment perquè va ser molt agradable. Quan algú em llegeix, més vegades agrado que no, sembla ser (o els que no són elegants i no m’ho diuen…), però tot i això sóc un autor minoritari, dels que es mouen per les ombres de manera obligada. Conec a fons el sector des de molts angles i ara ja no tinc pretensions de res, només de passar-ho bé escrivint (com tants cops vaig repetir) i d’intentar compartir aquest gaudi amb els lectors que em triïn. Per això, banys d’ego inesperats com el d’ahir, són veritables vitamines!
De veritat, mai acostumo a tenir tanta gent (adulta i voluntària) amb ganes d’escoltar-me, que riuen, que participen, que diuen que els agrada el que escric que, a més, estudien català (vaig flipar amb les noies de Madrid i Salamanca, i amb l’argentí, que en tan poc temps puguin llegir i parlar català –bé, ell es va tallar, però no hi fas res-). I molts heu llegit més d’un llibre meu i m’emociona. I aquell home que els ha llegit tots… buf, subidón brutal!
I, per postres, cua perquè dediqui exemplars i que unes noies vulguin fer-se fer fotos amb mi “per fardar amb els amics” (per poc no em poso a aplaudir-les!). Em vau fer sentir com una estrella de Hollywood durant uns instants… Gràcies.
La xerrada va ser força desestructurada, ho sento. Sovint vull dir massa coses alhora, encara més quan m’emociono veient que el receptor està atent… L’espontaneïtat té un preu i no sóc bon orador. Hauria de poder repetir i repetir com faig quan escric .
Prou rotllo. En resum, que us agraeixo que hagueu demanat que vingui i que voldria que ho facis extensiu a les companyes i alumnes, fins allà on puguis/vulguis.
Petons i salut per a tots
.jpg)
SLC de Sant Boi de Llobregat
Article complet
