Entrades amb l'etiqueta ‘itineraris geogràfics per Sant Boi’

  • Els itineraris per la vila: quin triem?

    turistesJa tenim penjats en aquest blog els quatre itineraris que vau escriure a l’S2 per donar a conèixer la nostra vila: Ciutat Cooperativa i Parc Sanitari, Marianao, la Muntanyeta i el nucli antic. Els trobareu tots si remeneu per les diferents entrades.

    Aprofito l’ocasió per felicitar, i molt sincerament, a tots els grups perquè heu fet una feina magnífica tant amb les passejades com amb les ressenyes biogràfiques. Us ho dic de debò!

    Tal com us vaig comentar, la idea és que puguem fer-ne un quan acabem el curs. Per això ara us demano que deixeu en aquesta entrada un comentari amb la vostra tria i amb els motius que us han portat a escollir una passejada en concret.

    Va, vinga, que alguns (els autors de l’itinerari més votat) fareu de guies turístics per als vostres companys! Això sí que no us ho pensàveu quan us vau apuntar a fer un curs de català, oi?

    Article complet

  • Coneguem la nostra vila: el barri de Marianao

    casal marianaoJa tenim aquí l’últim dels itineraris: el de la Rosa, l’Àngela i l’Arrate. Això és el que han escrit:

    El nostre objectiu és fer-vos conèixer els Jardins de Maria Mercè Marçal, el carrer de Joan Pagès i Andreu i acabar a la plaça de Teresa Valls i Diví, tot i que, durant el passeig, anirem veient altres indrets molt bonics.

    El nostre itinerari el començarem al principi del carrer Raurich, nom que rep d’una antiga masia situada on ara hi ha l’ambulatori Montclar. Carrer amunt ens trobarem unes cases modernistes dels inicis del segle XX, fetes per gent emigrada a Amèrica o Cuba i que decidien quedar-se definitivament a viure en el seu lloc d’origen. Una bona mostra la trobem en el n.52 d’aquest carrer. Continuarem caminant fins a arribar al Casal de Marianao, situat al carrer Miquel n.2. (a la foto). Aquí farem una parada més llarga, ja que us explicarem el perquè d’aquest nom.

    El barri de Marianao és, si més no, el més antic de Sant Boi, ja que el nom del barri va sorgir d’una antiga propietat dels marquesos de Marianao, descendents de la família Samà, establerta a l’Havana (Cuba) i promotora d’una ciutat d’estiueig, Marianao, a 12 quilòmetres de la capital cubana. A la mort del marquès de Samà, l’herència passà a un nebot seu. Entre les propietats heretades hi havia una antiga masia a Sant Boi anomenada Casa Sans. Just en aquest indret és on hi ha el Marianao santboià, que rep el nom en record del lloc on el marquès va viure a Cuba. Aquesta masia es va refer tota el 1906 per acollir el Centre Estiuenc Sant Jordi conegut popularment com “el casino dels rics”. Aquí es feien activitats de lleure típiques de la gent benestant, per tant era com una illa dintre d’un poble totalment agrícola.

    Dit això continuarem per la carretera del Bori (agafa el nom d’una antiga quadra jurisdiccional, coneguda també per Joan II –segle XI- entorn de la torre de Benviure)  i passarem pel davant del Petit Chateau (restaurant), seguirem pel carrer Llibertat fins a trobar els Jardinets de Maria Mercè Marçal (tan petits i desfavorits que ningú pot creure que siguin uns jardins).

    Tot seguit continuarem pel carrer Eusebi Güell fins a arribar a la ronda Sant Ramon, via que d’una banda serveix per travessar el poble tant per a vianants com per als cotxes i que per l’altra banda és un eix comercial i d’esbarjo.

    Tombant a la dreta, aproximadament a dos-cents metres hi trobem una rotonda (plaça Joan N. García Nieto) i a la dreta hi ha el carrer Girona, on es troba la Fundació Marianao, edifici conegut popularment per la casa de les coloraines, lloc on es fan moltes activitats, sobretot per al jovent.

    Passada la rotonda, el segon carrer a la dreta és el carrer de Joan Pagès i Andreu. Caminarem tot el seu recorregut fins a la plaça de Montserrat Roig (escriptora catalana que va morir el 1991 als 45 anys; el 1966 va participar a la “caputxinada”) on es troba l’edifici de L’Olivera, centre esportiu i de formació. Vorejant l’edifici arribarem a la plaça Teresa Valls i Diví (la Noia Xica).

    Un cop fet aquest itinerari, hem pensat que en tenim un altre de més maco. Un cop situats al Casal de Marianao, en lloc de tombar cap a la carretera del Bori, podíem continuar pel carrer Miquel, llavors podem veure algunes de les cases modernistes de primers del segle XX amb la data de la seva construcció a la façana. Igualment caminant pel carrer Miquel arribarem a la ronda Sant Ramon, però llavors no passarem pels Jardinets de Maria Mercè Marçal.

    En el carrer Miquel si tanquem els ulls una estona podríem arribar a somniar com les dones passejaven amb les faldilles llargues per anar al “Casino”.

    Bé, fins aquí ha sigut el recorregut dels llocs que ens pertocaven, esperem que el feu un altre cop al vostre aire, per gaudir amb més detall de tot el que bonament hem intentat explicar.

     

    Article complet

  • Coneguem la nostra vila: de la Muntanyeta a la carretera Santa Creu de Calafell

    coressaLa M. José i la Montse ens expliquen un altre dels itineraris per Sant Boi.

    Començarem el nostre interessant itinerari a la Muntanyeta, molt coneguda per tots els habitants de Sant Boi.  A mà esquerra tenim la Unió Esportiva Santboiana, l’estadi de la qual va ser el primer camp de rugbi a l’Estat espanyol. Va ser fundada el dia 4 de juliol de l’any 1921 per Baldiri Aleu i Torres, ciutadà del nostre poble que va marxar a estudiar a la Universitat de Tolosa (França), on aquest esport ja es jugava. Li va agradar tant que quan tornà al seu poble natal va decidir parlar-ne amb uns amics de “Cal Ninyo” per començar a jugar i gaudir –ne. L’estadi té una capacitat de 4.000 espectadors.

    A mà dreta tenim la Masia Torre Figueres, que data de principis del segle XIX i que pertany a l’època de l’eclecticisme classicista. L’any 1990 es van fer reformes per ubicar-hi l’ empresa municipal CORESSA de l’Ajuntament de Sant Boi, que va ser creada per promoure l’activitat econòmica i oferir diferents serveis, els quals són: lluitar contra l’atur, atendre els més desfavorits, crear aparcaments i donar suport a les petites i mitjanes empreses.

    Després, continuarem pel carrer de Pau Claris, que enllaça amb el carrer de Jaume Balmes, que és un del més antics de Sant Boi i dels més coneguts pels santboians. En aquest carrer trobem petites botigues, bars i supermercats.

    També passejarem pel carrer de Bonaventura Aribau, on hi ha un casal d’avis, i pujarem fins al carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, on  trobarem la parròquia catòlica Mare de Déu de Montserrat, en la qual es fan diverses misses al llarg de la setmana. Continuarem pel carrer de Mossèn Antoni Solanes, on podem veure l’església  evangèlica Bethel, que és de construcció moderna. Girarem a mà esquerra pel carrer d’Isaac Albéniz, que porta el nom d’ aquest famós músic. Després passarem pel carrer de Baldiri Net i Figueras, el qual va ser un gran doctor que va dedicar molts anys de la seva vida a atendre els malalts de l ‘Hospital Psiquiàtric de Sant Boi. Després agafarem el carrer de Cristòfor  Colom, que porta el nom del gran descobridor d’Amèrica, on podem trobar un supermercat i una autoescola molt coneguda. Continuarem enllaçant amb El Vinyet, on es va construir al voltant del 1975 el barri de Casablanca i on s’ha establert aproximadament el 19,2% de la població de Sant Boi. Podem veure el Centre d’Atenció Primària, un edifici modern on hi ha especialistes i un centre de rehabilitació utilitzat especialment  per gent amb problemes traumatològics,  que es troba a la ronda de Sant Ramon.

    Tot seguit creuarem la carretera per endinsar-nos en el Centre de Serveis de Sant Boi, que és a la carretera de la Santa Creu de Calafell, quilòmetre 9,3. Ens trobem davant d’un edifici modern, que situa diverses empreses de serveis dintre d’una àrea industrial on es poden concentrar per desenvolupar  activitats complementàries que siguin d’interès per a les empreses. L’edifici disposa de servei de recepció i informació, sistemes de seguretat, instal·lació elèctrica individual, preinstal·lació  de telefonia, un vestíbul, zones comunes de qualitat, una zona d’aparcament i una altra exterior enjardinada. Disposen d’un auditori de 143 m² i capacitat per a 106 persones, amb un bon sistema de megafonia. També tenen una sala de juntes de 40 m² i capacitat per a 20 persones. Les sales són totes climatitzades, amb equip de projecció, pissarra i paperògrafs, equips de televisió i vídeo, per això són idònies per a reunions de treball, cursos, consells d’administració, demostració de productes, conferències o processos de selecció. Les empreses quan les contracten tenen bonificacions, segons el seu volum d’utilització.

    I ja hem arribat al final del nostre itinerari.

    Esperem que us hagi agradat.

     

    Article complet

Segueix-nos a:

      

Categories


Històric


Altres blogs


Any Pompeu Fabra


Bàsic-elemental


Català i noves tecnologies


consultes lingüístiques


Cultura catalana


Cursos en línia


Diccionaris


El català i altres llengües


Exposicions orals


Intermedi-suficiència


Les varietats del català


Miscel·lània


Multilingüisme


Nova ortografia i gramàtica


Pronunciació


redacció de textos


Una mica d'humor


Voluntariat per la llengua


Darrers comentaris

  • sginabreda: Comentari de la Núria: EN EL TEMPS DE LES CIRERES Montserrat Roig. La Natàlia és la protagonista d´aquest...
  • Isabel Martínez Gil: MATADOR & CIA JOAN AGUT I RICO Vaig triar aquest llibre de comtes a l’atzar, no tenia...
  • Mª Carmen Diaz: El conte es diu La interpretació dels Somnis, pertany al llibre T’estimo si he begut. L’autora és...
  • anabel GALERA: GALLINES DE GUINEA Mercè Rodoreda El conte que us explicaré es Gallines de Guinea del llibre Contes i...
  • Nur: EL CRIM – Pere Calders (Cròniques de la veritat oculta) L´autor creu que és el moment d´exposar la seva...

Núvol d’etiquetes