25 anys de la mort de l’escriptor Manuel de Pedrolo (1918-1990)
Manuel de Pedrolo (L’Aranyó, 1918 – Barcelona 1990). Novel·lista, dramaturg, poeta i traductor, és un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana contemporània. Pedrolo va conrear tots els gèneres literaris i va col·laborar regularment en la majoria de revistes catalanes de l’època. La seva producció sobrepassa el centenar d’obres, amb reculls de contes com Crèdits humans (1956), obres dramàtiques com Homes i No (1957) o les novel·les Cendra per Martina (1952), Totes les bèsties de càrrega (1965) o Mecanoscrit del segon origen (1974) i amb el cicle novel·lístic Temps Obert, que engloba onze novel·les protagonitzades per Daniel Bastida.
La censura de la dictadura franquista va condicionar part de la seva trajectòria. Autor polifacètic per excel·lència, com a traductor es va centrar en els autors francesos i nord-americans contemporanis (John Dos Passos, Jean-Paul Sartre i William Faulkner, entre altres). Va obtenir diversos premis literaris i va ser distingit amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1979. També va ser soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, que durant el període del 1984 al 1989 va convocar el premi literari Mecanoscrit adreçat a escriptors joves.
Pedrolo va dirigir la Cua de Palla, col·lecció de novel·la policíaca d’Edicions 62, la primera publicada en català (1963 al 1969). També va publicar-hi novel·les i va fer les traduccions. La col·lecció volia participar en l’expansió de la llengua catalana a públics interessats en la novel·la policíaca i alhora consolidar el gènere negre a Catalunya a partir de traduccions de novel·listes estrangers de renom (John Le Carré, Dashiell Hammet, Patricia Highsmith, Georges Simenon, Raymond Chandler, etc.). Aquesta primera etapa va durar fins l’any 1970 i va reunir setanta-un títols, tots amb unes característiques portades en groc i negre, obra del dissenyador Jordi Fornas.
| Enllaços relacionats |
|---|
