Santboians il·lustres: Baldiri Net i Figueras
La M. José ha investigat la figura del metge Baldiri Net, que no hem de confondre amb el músic Blai Net. La confusió no només rau en el nom i el cognom tan similars que tenen sinó també pel fet que els carrers que se’ls han dedicat són molt propers. Aquest és el seu escrit:
Una persona intel·lectual
Baldiri Net i Figueras va néixer a Sant Boi de Llobregat el 1833.
Fill de Baldiri Net i Blanch, que era metge, i Maria Figueras.
Va realitzar els estudis de primària a Sant Boi de Llobregat i els va acabar el 1841.
Després es va traslladar a Barcelona per poder estudiar el batxillerat.
Va començar els estudis de Medicina a la Universitat de Barcelona el 1853 i va acabar la carrera el 1859 amb la tesi doctoral sobre anatomia patològica i terapèutica de les infeccions del flegmó.
Una vida dedicada a la medicina
Va ser metge titular a Sant Boi de Llobregat i va exercir aquesta activitat amb gran dedicació fins a la seva mort.
Com a metge general va atendre els malalts del Hospital Psiquiàtric de Sant Boi, que havia estat creat pel Dr. Antoni Pujadas i Mayans, que tenia una forma original i innovadora d’atendre els pacients.
Aprenent els conceptes de psiquiatria sense tenir coneixements previs, es va guanyar la seva confiança aviat, cosa que li va permetre dedicar-se amb devoció a la cura d’aquests malalts, als quals no va voler abandonar mai.
El subdirector Pujadas va estar implicat en el segrest de Joana Sagrera i el va substituir a l’edat de 28 anys durant la seva absència.
Va ocupar una tasca subdirectiva superior a la de la resta de psiquiatres del centre, a causa de la seva implicació laboral.
El 1881 va morir el Dr. Pujadas i va passar a ser director d’aquesta institució durant dos mesos, ja que després va ser substituït pel Dr. Rodríguez Méndez.
Reconeixement a la seva valentia
El seu comportament es va catalogar com d’heroic, ja que el fundador de la institució, Antoni Pujadas, als darrers anys va patir trastorns psíquics, que portarien la institució a la decadència, la ruïna econòmica i el caos assistencial.
Per això van abandonar-la empleats i metges, però Baldiri Net va estar sempre al seu costat, preocupat per la seva labor com a metge.
El 1885 es va desencadenar una epidèmia de còlera a l’Hospital Psiquiàtric. Això fa que molts treballadors abandonin el seu lloc de treball.
La seva repercussió va ser tan forta que van morir noranta persones en tres setmanes. Estant al costat dels malalts, fent les feines de metge, infermer i criat, rentant els malalts i fent els seus llits durant aquest moments, els seu comportament va ser exemplar.
Per això, el govern li va concedir el títol de “Comendador de Isabel la Católica” i el de “Caballero de Carlos III”.
Va morir el 1894.
