Arxiu per març, 2016

  • Els Hostalets d’en Bas, un poble amb encant

    Si t’agrada gaudir d’una naturalesa viva, un paisatges encisador, un entorn tranquil i un poble on es respiren olors dels d’abans…. aquesta escapada és per tu.

    Els Hostalets d’en Bas és un poble que es troba situat a la Vall d’en Bas (comarca de la Garrotxa). Com hi arribarem? A poc més d’una hora en cotxe com a punt de partida  Barcelona; agafem la C-17 fins a la capital d’Osona, Vic. A l’entrada de la ciutat trobem la desviació direcció Olot. Travessarem els túnels de Bracons i a pocs quilòmetres trobarem el trencant cap al poble dels Hostalets.  El paisatge és idíl·lic: camps de conreu, muntanyes majestuoses, petits pobles amb la seva església, cases de pagès que segueixen treballant la terra,  tenint bestiar i algunes es dediquen al turisme rural… Puigsacalm.-Vall-den-Bas-[1]

    El Hostalets és un d’aquells pobles que a dia d’avui encara conserva l’encant dels pobles d’abans. Carrers adoquinats, portalades antigues amb el nom de la família i la data de contrucció de la casa, balconades de fusta plenes de flors que ofereixen una imatge que ha estat reproduïda per gran quantitat de pintors i fotògrafs. El nucli ha estat declarat monument Històric-Artístic Nacional.

    Si arribem ben aviat al poble us podeu acostar al forn de pa que a dia d’avui segueixen fent el pa de la forma tradicional, com es feia abans. Pa de flequer. I no us oblideu de tastar la seva coca amb denominació d’0rigen: la coca dels Hostalets. Boníssima.

    Per descobrir el poble no necessitareu més que unes horetes i una passejada per uns carrers tranquils,  ordenats, nets i amb clares referències al passat. Passejar per aquests carrers et fa recordar la vida d’abans, la vida al camp… Podem deduir que en aquesta zona  la majoria de les  famílies es dedicaven a treballar al camp per això trobem dues escultures en homenatge a la família pagesa.

    És l’hora de dinar.  El Restaurant L’Hostalet és  un dels pocs restaurants que hi ha en el poble, el qual  ens ofererirà la seva carta i menú gastronòmic de la zona. Qualitat i bon gust. Preu assequible.

    Una escapada molt tranquila i relaxant amb reminiscències del passat. Tot un indret per descobrir. No us el podeu perdre. 800px-WLM14ES_-_Carrer_de_Teixeda_els_Hostalets_d'En_Bas,_La_Vall_d'En_Bas,_La_Garrotxa_-_MARIA_ROSA_FERRE[1]

    Article complet

  • La llacuna de l’Encanyissada. Un raconet del delta de l’Ebre

    encanyissada_mirador

    Per a qui us agradi la natura i la bicicleta encara que no estigueu massa en forma recomano una sortida d’un  cap de setmana  al delta de l’Ebre. Són molts els racons  bonics de veure, però a mi m’agrada especialment la llacuna de l’Encanyissada.

    L’Encanyissada  és una llacuna situada a la banda sud del Delta. Nosaltres  vam anar-hi en cotxe des de Sant Jaume d’Enveja, on hi teníem l’apartament. Des del poble hi surt una carretera direcció la casa de Fusta i Poblenou del Delta. No patiu, està molt ben senyalitzada.  La casa de Fusta és un edifici que van construir uns caçadors anglesos amb taulons portats del Canadà a finals dels anys vint del segle passat.  És d’un color verd intens.  Actualment és un museu sobre l’ecosistema del Delta.

    Al davant del restaurant,  vam descarregar les bicicletes. Si no en teniu  les podeu llogar allí mateix. Al costat de la casa de Fusta, en una barraca,  (cabana típica del Delta) hi ha un punt d’informació i una botigueta amb productes de la zona. Allí us podeu informar de quins indrets val la pena visitar.

    Volíem fer un recorregut tot vorejant la llacuna i ho vam aconseguir. El terreny  és pla del tot i té una longitud d’uns 14 quilòmetres. Just davant de la casa de Fusta hi ha un mirador des d’on pots observar diferents aus. Nosaltres vam poder veure bernats pescaires, ànecs collverd, martinets blancs i fotges.  Si sou valents podeu fer tota la volta i acabar dinant al restaurant de la Casa, o si us ho estimeu més, podeu parar a fer un mos a Poblenou del Delta, un poblet de pescadors,  tot de cases pintades de color blanc. Un cop al poble podeu anar a qualsevol dels restaurants que hi ha, nosaltres vam dinar a Lo tast- pati de menjars.

    Sortint de la casa de fusta tenim un tram de carril bici de 3’5 quilòmetres i després un  camí de terra. Hi ha dos trams petits  de carretera, però no hi ha massa trànsit i es pot fer tranquil·lament.

    Si quan arribeu teniu ganes de veure més paisatge podeu anar a la llacuna del costat, la Tancada, hi veureu molts flamencs, unes aus espectaculars. Allí és interessant de visitar Món Natura, un centre amb diferents espais on es poden visitar unes antigues salines restaurades i podreu  navegar en unes antigues barques de perxar. La vista des del terrat d’un dels espais és preciosa.

    Si voleu veure els arrossars ben verds aneu-hi a l’estiu, però no us oblideu que és una zona molt humida i us heu de posar repel·lent de mosquits. De tota manera el Delta és una zona que podeu visitar tot l’any, el seu paisatge és únic i canviant. Un lloc fantàstic on perdre’s uns dies.

    Aquí us deixo el plànol del Delta, l’Encanyissada és la llacuna més gran.

     

    Marisol Grifoll.

    Article complet

  • l’Aude màgic

     

    Si us agrada conjugar història medieval i natura, podeu fer-ho amb una escapada a l’Aude, departament francès de la regió del Llenguadoc-Rosselló. És factible realitzar-la en un cap de setmana, però és recomanable disposar de tres dies per tenir temps de visitar indrets molt interessants.

    Us proposem instal·lar-vos en el petit poble de Bugarach, conegut per la seva imponent muntanya,  punt culminant del massís de Cobières. És famosa per la seva  inusual geologia ja que la part superior és un cavalcament de la placa ibèrica i és més antiga que la inferior. Per això és coneguda com la “muntanya donada la volta”.

     

    vd-bugarach-408x264

     

    En aquest indret també podem visitar el llac, que amb una superfície de 3 hectàrees és un lloc ple de vida amb multitud d’espècies de plantes, peixos i aus.

    Al mateix poble, hi trobareu una preciosa casa rural anomenada Maison de la Nature et de la Randonné. És molt confortable i assequible, amb una exquisida ambientació que evoca l’Àfrica.

    Una de les excursions més interessants que podeu fer és a les Gorges de Galamus, un impressionant congost excavat per les aigües del riu Agly. Es pot aparcar en un mirador al costat de la carretera, el qual dóna accés a un a camí que arriba a la preciosa i delicada ermita de Sant Antoni de Galamus, situada en una cova natural que tradicionalment havia estat habitada per eremites.

    IMG-20160327-WA0021IMG-20160327-WA0028IMG-20160327-WA0029

    La següent parada que podeu realitzar és a Rennes-les-Bains per prendre un bany en el riu Sals; aquest és conegut per les seves aigües salades i per tant per les seves propietats termals.

    No deixeu de vivitar Rennes-le-Château, un poble associat a l’esoterisme per una llegenda que parla del sacerdot Bérenger Saunière, el qual va trobar suposadament fent unes reformes a l’església de Maria Magdalena, un tresor i uns documents secrets, cosa que també Dan Brown va reflectir en la seva obra El Codi Da Vinci.

     

    IMG-20160328-WA0101

    No hem d’oblidar que estem a la zona en què van habitar els càtars, per la qual cosa podem aprofitar per visitar diversos castells. Recomanem que a la tornada aneu als de Quéribus i Peyrepertuse, ambdós entre els anomenats “Cinc fills de Carcassone”.

    Per accedir-hi, ho fem en cotxe fins a la base i l’últim tram l’hem de fer caminant. Durant la pujada a Quéribus es pot contemplar el perfil del castell i gaudir un cop a dalt d’unes vistes impressionants i emocionants del Canigó.

    Per anar des de Barcelona la millor opció és prendre l’autopista AP-7 fins a la frontera i a França continuar per la A9 fins a Rivesaltes. Allà, a la sortida 41 prendre la D12, que ens portarà directament a Bugarach. Per a la tornada us recomanem la mateixa opció. La distància entre Barcelona i Buragach és de 262 quilòmetres, el que suposa unes 3,30 hores aproximadament.

    Aquesta escapada és ideal per aquells que els agrada fer turisme per descobrir la màgia autèntica dels llocs.

    Rosa Manzano

     

    Article complet

  • Ribes de Freser

    Hola internautes!

     

    Avui us proposo una sortida a Ribes de Freser. El més convenient, si voleu gaudir del viatge relaxadament, és que aneu a Fabra i Puig i agafeu el tren directe amb destí a Latour-de-Carol que us deixarà a Ribes.

    Quan baixeu a la parada, cal que us atureu a la cantina de l’estació on us prepararan uns entrepans d’allò més contundents amb embotits de la vall per agafar forces.

    Ribes de Freser és un poble petit entre muntanyes on es poden fer infinites rutes de senderisme o simplement visitar el poble del qual destaca un passeig idíl·lic que segueix el riu Freser. Allà hi ha també una petita àrea per a infants amb jocs i gronxadors que tenen una magnífica vista del riu.

    Si us atureu al poble podeu visitar l’església i l’ajuntament que es troben l’una al costat de l’altre.

    Altres idees que us puc proposar és que feu una ruta per totes les fonts de Ribes que són molt variades i a les quals se’ls atribueixen infinitat de qualitats saludables.

    Així mateix, si voleu passar-hi una nit ho podeu fer sense desbaratar la vostra economia: hi ha ofertes de tot tipus.

    Cal tenir en compte que Ribes també és el lloc d’estada o el lloc de pas per a aquelles persones que volen visitar la Vall de Núria. Justament a Ribes teniu l’estació d’enllaç del cremallera que us porta a Núria.

    Així mateix, el poble és un lloc molt avinent per a aquelles persones amants de l’esquí.

    Igualment, Ribes de Freser és un indret privilegiat per als boletaires atès el clima de la vall on les pluges són molt freqüents.

    En definitiva, us recomano aquesta excursió ben saludable.

     

    Eva G. M.

    Curs C2

    Article complet

  • Can Busquets, una masia encantada

    Des de fa dècades, la comarca de la Selva es fa ressò d’una masia situada als afores del terme municipal de Vallcanera, dins del poble de Sils. Un edifici en ruïnes que crida l’atenció de diversos aventurers interessats en fenòmens paranormals. Tot i així, mai s’han trobat indicis reals de fets que poguessin alertar la població, tret d’algunes històries inventades pels més imaginatius.

    La masia de Can Busquets era una antiga casa senyorial que va ser construïda a mitjans del segle XIX. A part, té una capella que fins fa poc recordo que estava tota cremada, excepte del sostre que encara es man50715938tenia en perfecte estat amb pintures d’angels i maresdedeus. Davant la capella hi ha un estable per els cavalls i una petita escola. Tot i que el mas resta en un estat lamentable fa l’efecte d’haver sigut un lloc on les classes adinerades venien a estiuejar.

    Per arribar-hi hem de sortir del poble de Sils en direcció a la urbanització de Vallcanera. Abans d’entrar-hi, hi ha un camí de terra que s’endinsa pel bosc. Hi han diverses formes d’arribar-hi, tant en cotxe com en moto, però, també es pot anar corrent o en bicicleta, la millor manera d’entrar en contacte amb la natura, sentint el cant dels ocells i l’olor a bosc.
    Personalment, guardo molts bons records d’aquest paisatge. Encara recordo quan anavem tots plegats a pescar i de passada entravem al mas per veure com era. Realment m’agafaven esgarrifances, tot típic d’una pel.lícula de terror. En l’actualitat la zona resta acordonada pel perill que hi ha, malgrat tot, es pot veure des de ben a prop.

    Joan Valero Montañez

    Article complet

  • La Mola

    350px-Sant_Llorenç_del_Munt

     

    El lloc que us recomano és el meu racó per desconnectar a la natura, a prop de casa i on s’hi pot anar sense gaires preparatius.

    La Mola és una muntanya de 1.100 metres d’altitud, al massís de Sant Llorenç del Munt, al municipi de Matadepera, a tocar de Terrassa.

    Per mi significa natura a prop de casa, però això és cert a mitges, ja que si no disposes de transport privat, i t’has de refiar del transport públic que la web de Parcs de la Diputació anuncia de forma massa optimista, vas llest, la realitat és més prosaica, ja que de tot el llistat que anuncien, només un autobús, que tan sols funciona els diumenges, realment t’hi apropa. Així que si no teniu cotxe, us recomano que convenceu a algú que sí en tingui i us hi acompanyi.

    Si el que busqueu és una sortida familiar, és perfecte, hi he vist pujar des dels nens més petits fins a la gent més gran. És una excursió adequada per a tothom, fins i tot pels ases. Els fan servir els del restaurant que hi ha a dalt de tot de la muntanya per pujar-hi el menjar. El que està bé de les pobres bèsties és que les tenen en un tancat, en un pla a dalt del cim, on t’hi pots atansar i donar-los de menjar, i tot i que recomanen que no es faci, com és de preveure, ningú en fa cas.

    Un cop a dalt, i quan us hagueu cansat de molestar els rucs i les mules, i abans de deixar-vos la setmanada al restaurant, podeu visitar el monestir romànic, que la veritat és que és força maco i sembla que està emparentat amb el de Sant Cugat. Si el rodegeu, veureu tota la plana del Vallès, el Montcau i també Montserrat. I si esteu una mica desorientats, hi ha una taula d’orientació geogràfica que us ajudarà a posar nom a tot el que s’hi veu d’allà estant.

    Si esteu disposats a arriscar-vos a que se us faci fosc a mitja baixada, amb el perill de perdre’s, quedeu-vos fins veure com es pon el sol darrera de Montserrat. Molt recomanable. Això sí, un cop vist, brillo i cap avall.

    20151115_173144-1

    I pels que no us voleu limitar a pujar a la Mola, i voleu conèixer millor el Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, aquí hi trobareu més informació.

    Article complet

  • Un racó perdut en un indret encantat: Sadernes

    Quan arriba el bon temps, sempre ve de gust fer alguna escapada que ens ajudi a desconnectar de la rutina en la que estem immersos. Doncs bé, vull compartir amb vosaltres una ruta que vam fer ara farà un any.
    Començem l’excursió a Sadernes. Per arribar-hi, vam anar per la N152 fins Ripoll, allà ens vam desviar per la N260 fins a Olot. Vam seguir direcció Figueres. A pocs quilòmetres, un cop passat Castellfollit de la Roca, ens vam desviar a l’esquerra cap a Montagut.

    image

    image
    Al poble trobem un desviament cap a l’esquerra direcció a Sadernes. Heu de seguir les indicacions fins al càmping Sadernes. Aquest serà el punt de sortida a peu.
    No patiu perquè tot el camí està molt ben senyalitzat.
    A mesura que aneu fent camí, us anireu trobant amb petits i grans gorgs, així com cascades precioses. Si el temps us acompanya, no dubteu a donar-vos un bany! També heu de tenir present que trobareu parts del camí on haureu de creuar el riu, així que penseu en portar calçat adient. Passada una hora arribareu a un pont, el pont d’en Valentí. I cinc minuts més tard, tindreu al davant el refugi de Sant Aniol. Aquest refugi s’està acabant de construir i és interessant, el fet que vas caminant i et trobes cartells juntament amb material(sacs de ciment, sacs de sorra…) on es demana la col.laboració dels excursionistes per portar el material fins al refugi.
    Al costat del refugi, també trobem l’ermita de Sant Aniol. Hi ha una esplanada amb una font, on nosaltres vam aprofitar per descansar una mica i agafar forçes per continuar cap al Salt del Brull. Aquest últim està només a 30 minuts i val molt la pena.
    Un cop vam arribar al nostre destí la gana ja ens apretava així que, vam  dinar contemplant el paisatge i gaudint del soroll de l’aigua al caure. Com us dic, nosaltres ens vam quedar aquí, però si encara teniu forçes i temps podeu seguir endavant i arribar fins a Talaixà.
    Espero que us animeu a passejar per Sadernes i passeu un gran dia!
    image
    Míriam Roy

    Article complet

  • El Cementiri dels Empestats, un cementiri amb història.

    La visita que us proposo avui és al Cementiri dels Empestats. Aquest Cementiri el vam conèixer fa poc, quan vam anar a fer un dinar familiar al Restaurant El Cau (bon menjar, amb algunes opcions vegetarianes). El Cementiri està situat a pocs metres de l’establiment, i s’hi pot accedir fàcilment a peu. Pertany al terme municipal de Tiana, i està a prop de la Conreria i de la Cartoixa de Montalegre, sobre el coll de Montalegre, a uns 18 km de Barcelona. El terreny forma part del Parc Natural de la Serra de Marina.

    El Cementiri dels Empestats també és conegut pel nom de Cementiri del Còlera o Cementiri de la Febre Groga. Segur que hi ha més noms, però aquests són els més utilitzats popularment. En aquest cementiri hi trobem tan sols una pedra amb algunes inscripcions, que ens marca la fossa comuna on alguns infectats d’aquesta malaltia van ser enterrats. Aquest monument va ser col·locat l’any 1871, un cop l’epidèmia ja hagué finalitzat.holiday 022

    La història d’aquest indret amagat és molt senzilla, i n’existeixen varies, de versions. L’any 1870, al barri de la Barceloneta, va començar una epidèmia de pesta, possiblement a causa d’algun dels vaixells arribats des de terres llunyanes. La malaltia es va començar a estendre per tota la ciutat. Per internet hi ha informacions que expliquen com, un cop desallotjat el barri de la Barceloneta per ordre de l’Ajuntament i la Junta de Sanidad, els malalts provinents de famílies amb menys recursos van ser traslladats a la Conreria. L’epidèmia va durar 4 o 5 mesos, i va deixar 76 morts, que suposem són els enterrats a la fossa comuna. Aquesta seria una primera versió dels fets. La segona, explicada pels meus familiars, no deixa tan bé a les autoritats. Diuen que els carros que transportaven als malalts (i dic malalts perquè no sempre estaven morts quan sortien de Barcelona) eren enviats a les afores de la ciutat, sent una d’aquestes afores aquest racó de muntanya que pertany a Tiana. Un cop arribaven al que coneixem com a Cementiri dels Empestats, els enterraven. La persona que havia portat el carro també s’hi havia de quedar, ja que havia entrat en contacte amb el virus i per tant es considerava que havia estat també contaminat. Entenc que la versió casolana és més digne d’una pel·lícula de por, però jo me la crec més que l’altre- intueixo que a al segle XIX anaven bastant per feina pel que fa a aquest tipus de situacions. No m’hagués agradat estar al lloc del que portava als morts.aaa

    Us deixo un link amb el mapa de la zona- pel post d’avui, m’ha semblat més interessant explicar-vos la història de l’indret que l’entorn o el recorregut. Hi ha diferents rutes per arribar-hi, però l’aparcament del restaurant és un bon inici per visitar el Cementiri i posar-se en camí per explorar una mica la zona.

    Marta Bayà

    Article complet

  • Escapada al volcà de Santa Margarida

    Volcà Santa Margarida

    Us vull recomanar una escapada senzilla, però molt entretinguda a Santa Pau. El volcà de Santa Margarida és un volcà apagat de 700 m d’altitud situat a la regió volcànica d’Olot, es troba al Municipi de Santa Pau, a la comarca de la Garrotxa a 120 km de Barcelona en cotxe. Al mig del pla format pel cràter hi ha l’ermita Santa Margarida, d’origen romànic, i que dóna nom al volcà. És recomanable fer aquesta passejada per la tardor per gaudir del paisatge multicolor que ofereix el bosc.

    Començarem el nostre viatge ben d’hora al matí des de Badalona i 2 hores en cotxe arribarem a l’aparcament a peu de volcà a Santa Pau. En primer lloc esmorzarem a unes taules que hi ha just a l’entrada de l’itinerari. Per arribar al cràter del volcà caminarem per una via forestal, amb pendents molt suaus i folrada de fulles de colors diversos, durant 30 minuts, després dels quals trobarem l’ermita Santa Margarida que és just al cràter del volcà. Restaurant_Cal-Fesol_1

    Tot just de tornada cap a casa ens aturarem al poble de Santa Pau, amb una típica fisonomia medieval, traçada a la primera meitat del segle XIV. És un poble entranyable en el qual es respira un ambient de pau i tranquil·litat i a més a més es pot gaudir d’una cuina casolana exquisida. Com a cloenda de la nostra escapada anirem a dinar a Cal Fesol per donar-nus un merescut homenatge menjant un bon plat de fesols amb cansalada i una crema catalana amb ratafia per postres. Després d’un breu passeig pel poble, per baixar el menjar, tornarem cap a Badalona.

    Sergio Infante Casals 28/03/2016

     

    Article complet

  • Cap de setmana a Sort

    CAP DE SETMANA A SORT

    image

    Qui no n’ha sentit parlar mai, de Sort? Aquest Poblet mític i famós per la seva coneguda “Bruixa d’or” que ha repartit sort i fortuna a diversos indrets d’Espanya i, segurament d’altres punts del món. Però Sort no és només un poble on anar a comprar loteria de Nadal, és molt més. Es un poblet amb molt d’encant.

     

     

    Sort és una localitat i un municipi de la província de Lleida. Va ser capital del comtat de Pallars, i avui dia és capital de la comarca del Pallars Sobirà.

     

    image

    Es troba a 230 kilòmetres de Barcelona. Per arribar-hi en cotxe anirem per l’autopista AP-7 direcció Terrassa fins a l’Alt Empordà. Les carreteres que arriben fins a Sort, un cop abandonada l’autopista són molt tortuoses, però alhora ens delecta amb uns paisatges encisadors que ens transmeten pau i serenitat.

     

     

     

     

     

    image

    Està justament a la bora del riu Noguera Pallaressa, afluent del riu Segre, que neix als Pirineus i recorre íntegrament la província de Lleida. A aquest riu es fan activitats esportives com ara ràfting, piragüisme, etc.

     

    El seu nom prové de l’època romana, i fa referència a l’únic pont important que creuava el riu Noguera Pallaressa , el Pont de Suert.

    Sort és un poble de gran atractiu turístic, no només per la famosa administració de loteria, sinó pels seus espectaculars indrets i paratges.

    image

    Molts dels seus edificis estan construits de pedra i teulades de pissarra, preparats pels dies de neu i fred.

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    Tan bon punt arribem a Sort, travessant el pont, podem veure l’Esglèsia parroquial de Sant Feliu amb una majestuositat aclaparadora, on s’hi pot accedir pujant un camí fet de pedra.

     

    image

    image

     

    Als peus de l’Esglèsia, sobre una esplanada de gespa trobem com a monument principal el bust del general Josep Moragues, nascut el 1669 a Sant Hilari de Sacalm, i que va ser reconegut com a heroi català de la guerra de successió. Sembla ser que fa uns anys va desaparèixer a causa d’un joves que van anar-hi a celebrar la victòria del seu equip de futbol i la van trencar, però anys després va ser recuperada i retornada al seu lloc d’honor.

     

    Més amunt, a la plaça major de l’ajuntament llueix una escultura commemorativa del 10è aniversari de la colla sardanista de sort que es va inaugurar el 2014. Té forma de rotllana de la sardana on hom vol homenatjar alhora la dansa tradicional de Catalunya, element festiu patrimonial d’interès nacional, i les dones i homes de la vila que contribueixen amb el seu esforç continuat al manteniment d’aquest vessant de la cultura catalana.

     

    image

    image

     

     

     

    Com podeu veure, Sort és més que una administració de loteria, més que la famosa “Bruixa d’or”, es un poble ple de paisatges, d’història, de bellesa.
    Al novembre, se celebra el mercat medieval, on trobem paradetes on s’hi venen productes típics catalans, artesania, cosetes fetes a mà, etc., i on hi participen petits i grans amb entusiasme. Dura tot el cap de setmana, i és realment agradable passejar pel carrer mirant paradetes i gaudint de l’amabilitat dels  vilatans.
    Es un poble on hi conviuen sense problemes els natius amb els turistes que envaeixen els seus carrers a diari…moltes de les cases són llogades per turistes que passen dies de temporada de neu, per poder gaudir dels paisatges nevats.
    A deu kilòmetres de Sort, des del pont cap a l’esquerra trobem un pintoresc alberg o casa rural “Ca l’Anton” on us rebran amb molta cordialitat i us delectaran amb saborosos plats típics, que ens mostra la enriquidora gastonimia de Catalunya . L’ajotllament és humil però agradable.

    Cal destacar la tranquilitat que es respira a la nit, tot i la nombrosa presència de turistes, hi ha locals, pubs i llocs d’esbarjo pels adolescents. Les vistes són encisadores tant de dia com de nit.

    imageimage

    image

     

     

    En definitiva, Sort és un poblet on, tot i la seva afluència turística, es respira pau i tranquilitat, on es pot gaudir de paisatges veritablement enlluernadors. Un lloc ideal  per desconnectar, i per menjar bé. I ja que hi som, podem aprofitar per fer cua a l’administració de loteria de la “Bruixa d’or”, comprar uns dècims pel Nadal i posar un desitg a l’arbre dels desitjos que hi ha tot just entrant-hi.

    A casa és visita obligada cada any. Us ho recomano.

     

     

     

     

    Maryeta Giménez Aguilera

    Article complet

>> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    Barcelona Booktuber Busquets C2 castell Català CNL L'Heura Costa Brava CPNL escapada Escapades Escapades C2 excursió Garrotxa gastronomia gorgs història L'Heura la Mola lectura Lectures Literatura llegim llibres Lluís Llach Maresme Mediterrani Monsó Montserrat Roig muntanya Mura natura novel·la paraules Pirineu Platges Premi Sant Jordi primavera priorat Ressenya Ressenya C2 Ripollès riu senderisme Tossa de Mar